LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dissabte, 29 de maig de 2010

Ossa tua bene quiescant (1)


Aprofitant l'exposició de Cabrera de Mar sobre l'estudi dels ossos en arqueologia, que no he pogut veure, de moment, perque me'n separa un bon tros de mar, m'agradaria comentar un interessant treball realitzat per Joaquín Baxarias, metge col.laborador del laboratori de paleopatologia del Museu Arqueològic de Catalunya, i publicat per editorial Pórtico l'any 2002.
Naturalment l'estudi dels ossos no és cosa d'ara, sino que ja fa temps que forma part molt important en els estudis prehistòrics i arqueològics; i quan dic ossos, no pensem solament en els humans -tenim una natural tendència a l'antropocentrisme- sino també els animals (no humans).
Així mateix, es tracta d'un tema ben suggestiu, per quan ens permet conèixer alguna cosa d'aquells que ens van precedir, i que tenien els mateixos dolors i alegries que nosaltres.
El doctor Baxarias va disposar d'un fons important d'ossos -si es pot dir aixir- per poder realitzar un estudi significatiu sobre com eren els antics romans, i les seves enfermetats. Va estudiar un total de 243 individus exhumats en un total de 220 tombes; tombes pertanyents a l'impressionant conjunt de l'anomenada necròpolis paleocristiana de Tarragona, situada a la riba del riu Francolí, avui englobada dins el nucli urbà.
Aquesta necròpolis, de 1500 metres quadrats, va ser descoberta en terrenys pertanyents a la companyia Tabacalera el 1923, iniciant-se els treballs d'excavació, dirigits per l'arqueòleg mossèn Serra Vilaró, el 1926, i treient a la llum més de 2000 inhumacions datades entre els segles III al V dC. Nous descobriments posteriors, fins als anys 80, permeteren delimitar l'extensió i topografia de la necròpolis, disposada al llarg de la via Augusta, en el tram que comunicava l'entrada a la ciutat amb el pont sobre el riu Francolí.
Dels 243 individus estudiats, fou possible determinar el sexe de 172: 74 homes i 98 dones. La resta no fou possible determinar-lo a causa del mal estat dels ossos, fragmentació, etc.
Com eren els romans del segle III i el baix imperi?
Por los datos obtenidos en el estudio sabemos que els ciudadano romano tenía uns estatura media de aproximadamente 157 cm. era de constitución robusta y su esperanza de vida era de 33 años. Debemos tener en cuenta que este último dato se debe a la mortalidad infantil, el 17,1% de las muertes se dan en niños menores de 10 años, mientras que solo un 5,5% de la población llegaba a superar los 60 años. Sorprende el hecho de que la mortalidad durante el primer año es reducida (1,5%) en relación a la del conjunto de los 10 primeros años. Baxarias (2002), pags. 225-226.
Quina devia ser la visió del món i de la vida d'una persona que podia esperar viure uns trenta o quaranta anys? Sens dubte, diferent a la nostra que n'esperem uns vuitanta. Què suposava pels pares i mares, saber que els seus fills tenien moltes probabilitats de morir abans dels deu anys?
En properes entrades seguireen publicant dades sobre l'estudi de Baxarias en aquesta extraordinària necròpolis de Tarragona, ciutat que m'estimo molt i on hi vaig residir i treballar cinc anys.
Bibliografia: Joaquín Baxarias, La enfermedad en la Hispania romana. Estudio de una necrópolis tarraconense. Libros Pórtico, 2002.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...