LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dimecres, 26 de maig de 2010

Les Illes Balears a l'Antiguitat (2)



En lloc del nom "Gimnèsies", amb el que els grecs designaven Mallorca i Menorca, els cartaginesos i els romans preferiren el de Balears, que avui designa tot l'arxipelag, si bé Eivissa i Formentera continuen essent les Pitiüses. El nom "Balears"sembla provenir de la llengua púnica, i significaria, aproximadament, "mestres en l'art de llençar pedres", és a dir, foners.
Vull avui reproduïr un text de l'historiador romà Titus Livi (59 aC-17 dC.), que incideix de nou en aquesta habilitat dels illencs. L'acció es desenvolupa durant la Segona Guerra Púnica (218-201), que enfrontà cartaginesos i romans pel domini del Mediterrani occidental, guerra coneguda per les gestes d'Anníbal i els seus elefants, i que involucrà tots els pobles de la zona. El text diu així:
Hay dos islas Baleares, una de ellas más grande y más dotada de armas y hombres; tiene además un puerto en el que pensaba pasar tranquilamente el invierno (és refereix a Magó, general cartaginès, germà d'Aníbal), pues el otoño tocaba a su fin. Pero el recibimiento a la flota fue tan hostil como si la isla estuviera habitada por romanos. Su arma más común en la actualidad, la honda, era la única que entonces utilizaban, y no hay nadie de ningún otro pueblo que destaque en su manejo como los baleares. Por eso, cuando la flota se acercaba a tierra, cayó sobre ella tal cantidad de piedras, como nutridísimo pedrusco, que no se atrevieron a entrar en el puerto, y viraron hacia alta mar con sus naves. De allí cruzaron a la menor de las islas Baleares, de fértil suelo, pero menos poblada y peor armada. Desembarcaron, pues, y emplazaron el campamento en una posición bien defendida por encima del puerto; se apoderaron de la ciudad y su territorio sin librar combate, y después de enrolar dos mil soldados auxiliares y enviarlos a Cartago, sacaron las naves a tierra para pasar el invierno. Tito Livio, Historia de Roma, XXVIII, 37. Volum V, Editorial Gredos, 2008. pag. 269.
Hi ha qui diu fins i tot que la ciutat menorquina de Maó pren el nom del general cartaginès Magó.
Sigui el que sigui, els cartaginesos perderen la Segona Guerra Púnica, i entre d'altres conseqüències, Roma, que havia desembarcat a Emporion (Empúries) l'any 218 aC, començà el domini d'Hispània.
Pel que fa a les Balears, l'any 123 aC., el cònsul Quint Cecili Metel ocupà les illes en nom de Roma, i afegí al seus patricis cognomina, el de Balearicus.

Imatge: Establiment talaiòtic de S'Hospitalet Vell (Mallorca). Foto: Rosa Isabel Garí.

2 comentaris:

  1. hi he estat molt pooooques vegades a Balears, hauré de remediar-ho!!

    ResponElimina
  2. No t'ho perdis. Millor a la primavera que estan el camp i la mar preciosos; a l'estiu massa calor i a l'hivern plou força! una abraçada.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...