LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dijous, 24 de juny de 2010

El Camí de Sant Jaume


Cada any que sant Jaume cau en diumenge, com és el 2010, es celebra un any sant, en el que els pelegrins que fan el Camí de Sant Jaume i compleixen diversos requisits, obtenen indulgència plenària; un any de traspàs enmig, ferà que l'esdeveniment no es repeteixi fins d'aquí onze anys, de manera que l'actual 2010, té una significació especial.
Difícilment ningú avui sostindrà que a Santiago de Compostel.la hi hagin les despulles autèntiques de sant Jaume. Però, entre la història i la llegenda, el Camí fou un gran impulsor del despertar d'Europa i del cristianisme a partir del segle IX, des de que un ermità anomenat Pelagi, va donar a conèixer que uns resplendors estel.lars li havien senyalat l'indret on reposaven les restes de l'apòstol sant Jaume el Major o Santiago (Sant Iago), del que hi havien notícies de segles anteriors. El jove regne d'Astúries ben aviat va saber difondre aquest "Camp d'estrelles" (Compostel.la), en benefici propi i del món cristià, en aquell moment en lluita contra els musulmans de la península.
Molts cristians d'aquells segles, sincers i fervorosos creients, emprengueren la pelegrinació cap a la tomba de l'Apòstol; els camins de pelegrinatge formaven una xarxa que recorria tota Europa; aquests camins seguien les antigues vies romanes. A Catalunya, el Camí s'inicia a Barcelona, passa per Montserrat -la muntanya sagrada- Lleida, va cap a Saragossa i a Logronyo conflueix amb el camí francès. Al seu voltant va florir a occident, l'art romànic, doncs sorgiren monestirs, abadies i esglésies que guardaven preuades reliquies de sants, i entre les esglésies sobresortia la pròpia catedral de Santiago, impulsada amb el bisbe Gelmírez, al segle XII, per a contenir la tomba de l'apòstol.
El temple romànic de Santiago, avui presidit per una façana barroca (Obradoiro), conté el meravellós pòrtic anomenat "de la Glòria", perque testimonia la glòria de Crist, en la Jerusalem celestial, envoltat pel Tetramorf, àngels que duen símbols de la Passió, i els benaventurats; escena emmarcada per les arquivoltes amb els vint-i-quatre ancians, que amb instruments musicals canten lloances a Crist, segons la visió de sant Joan en el seu Apocalipsi; en el mainell està la figura de Santiago amb bàcul de pelegrí, i els brancals, apòstols i profetes. Aquest portic és obra del mestre Mateu i els seus col.laboradors en el segle XII. A la part interior d'aquest mainell hi ha una figura agenollada que representa l'escultor, i on és tradició que els pelegrins hi posin el cap tres vegades, per rebre -diuen- la saviesa del mestre.
Però amb l'arribada a Santiago, no conclou realment aquest camí iniciàtic -en el sentit de que du cap a una vida nova- sino que segueix fins a la fi de la terra, el cap de Finisterre (Finis Terrae), on els antics veien que s'amagava el Sol cada dia.
Esbrinant entre llegenda i realitat, és altament improbable que les restes guardades a Compostel.la siguin les de l'apòstol sant Jaume el Major, germà de Joan Evangelista, i degollat per ordre d'Herodes Agripa a Jerusalem, segons narren els fets del apòstols (Fets, 12, 1). Les excavacions arqueològiques demostren l'existència d'una necròpolis paleocristiana en aquella zona; potser es tracta, senzillament, d'algun sepulcre, que contenen les restes de no sabem qui. Alguns pensen que podria ser la tomba de Priscil.lià, bisbe d'Àvila nascut a Galícia (Gallaecia), heretge gnòstic del segle IV, que predicava contra la riquesa dels dignataris eclesiàstics del seu temps i admetia el sacerdoci de les dones; el priscil.lianisme va arribar a ser molt popular i va aplegar molts seguidors, però el bisbe fou finalment decapitat,-així doncs, una mort paralel.la a la de l'Apòstol- amb alguns dels seus seguidors, a Trèveris per ordre de l'emperador Màxim, l'any 340. Podria haver passat que els seus deixebles tornessin el cos a Galícia; Sánchez Dragó ens diu que hi ha, o hi havia hagut, a la cripta jacobea, una làpida que duia el nom de Priscil.lià. En tot cas, una suposició més que tampoc es pot arribar a probar.
Tampoc importa massa, el Camí de Sant Jaume ha congregat i congrega multituds de tot el món des de l'Edat Mitja, cristians o no cristians, però que cerquen la espiritualitat del seu ritual, el refugi de les seves esglésies, el record de les seves tradicions, o potser només l'aventura en el vell camí senyalat des de l'Antiguitat per la Via Làctea (la llet de la deessa Hera), declarat avui per la Unesco, patrimoni de la Humanitat.
El Camí ha donat també un tresor literari i musical que és manuscrit anomenat Codex Calixtinus, que es conserva a la catedral des del segle XII, que a més de ser una guia per als pelegrins, conté càntics dedicats a l'apòstol i diverses commemoracions del cicle litúrgic; es tracta d'una de les recopilacions musicals conegudes més antigues d'Europa, una mostra més de la gran cultura galaica medieval.
Bibliografia i discografia: Codex Calixtinus, interpretat pel cor Ultreia, editada per Boanerges.
El camino de Santiago, diversos articles publicat a la revista "Muy Historia", núm 27, 2010.
Webs: http://camisantjaume.vndv.com/web/entitat.html; http://www.caminosantiago.org/cpperegrino/federacion/inicio.asp

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...