LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dimecres, 2 de juny de 2010

Ossa tua bene quiescant (2)

Quines són les malalties que ha pogut estudiar Baxarias a la necròpolis tarragonina? Evidentment, aquelles que estan relacionades amb els ossos. Segons explica el mateix metge, no es habitual que hi deixin la seva petja les enfermetats infeccioses.
Així, en els 243 individus estudiats, hi havia traumatismes en un 18,8 %; molts estaven ben guarits, mentre que d'altres havien cicatritzat malament, segurament per manca d'una cura adequada. Els homes presentaven més fractures que les dones, sens dubte pel major esforç físic, especialment en el tronc, costelles, clavícules i extremitats.
El 24,4% dels majors de 20 anys tenien artrosi, especialment en la regió dorsolumbar de la columna i en els genolls. En els homes, hi havia també artrosi del colze i el canell, zones avui menys freqüents, probablement a causa de l'important esforç físic que realitzaven amb braços i mans; predominava en el braç dret. També es va observar, en un 22 % individus d'ambdós sexes, artrosi del turmell, possiblement relacionada amb el tipus de calçat.
Les infecciones detectades, en un 9,9 % dels individus, estaven relacionades amb problemes dentals, relacionats amb la presència de càries o periodontitis.
Es varen trobar dos casos d'utilització de la cirugia, un d'ells una trepanació en un home jove, amb indicis de supervivència posterior, i l'altre en el maxilar d'una dona d'uns 55 anys, feta amb habilitat i amb indicis també de supervivència (pags. 137-151). Es tracta precisament de l'únic cas de tumor maligne detectat (pag. 196).
L'estudi de les dents va donar conclusions sorprenents: hi havia el doble de dones que d'homes sense desgast dental, i solament es va trobar càries en una 31% dels individus, mentre que avui arriba al 90 %. La periodontitis, solament es va localitzar en un 10% de la població, mentre que avui arriba al 70%. Això pot està relacionat també amb la menor esperança de vida, però també amb el tipus d'alimentació.
Tan sols es varen trobar traces de tumor maligne en un individu; està clar que no tots els càncers deixen petja sobre l'os. A pesar d'això Baxarias diu:"la frecuencia de tumores malignos es sensiblemente baja, incluso para ser explicada por la menor esperanza de vida. Es posible que la combinación de factores influyan sobre este hecho com son, la presencia de un menor número de carcinógenos químicos ambientales, la menor difusión de virus oncógenos, la ausencia de ciertos activadores de origen vegetal como los hidrocarburos aromáticos policíclicos o las aminas aromáticas, desconociendo además cual es el transfondo oncogenético de la población". Baxarias (2002), pàg. 232
Tota una colla de dades que dóna que pensar, encara que són naturalment els metges els més autoritzats a treure'n conclusions.
Bibliografia: Joaquín Baxarias, La enfermedad en la Hispania romana, Libros Pórtico, 2002.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...