LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dimecres, 16 de juny de 2010

Titus Livi i la submissió dels laietans

Mientras tenían lugar estos acontecimentos en Italia, Gneo Cornelio Escipión, enviado a Hispania con una flota y un ejército, saliendo desde la desembocadura del Ródano y después de bordear los montes Pirineos, llegó con la flota a Ampurias, desembarcó allí el ejército y comenzando por los layetanos, sometió al dominio romano toda la costa hasta el río Ebro, en unos casos renovando los tratados, y en otros estableciéndolos por vez primera. Desde allí, después de granjearse la fama de clemente, impuso su fuerza no solo en los pueblos de la costa, sino también en los de tierra adentro y de montaña, ante gentes ya más indómitas, y no sólo logró con ellos la paz sino incluso alianzas militares, enrolándose entre ellos algunas fuertes cohortes auxiliares.T. Livio, Historia de Roma, XXI, 60. Editorial Gredos, 2008, volum IV, pag.98.
Així explica l'historiador romà Titus Livi (59 aC.-17 dC.) el desembarcament de les tropes romanes comandades per Gneu Corneli Escipió, l'any 218 aC. a Empúries, ciutat grega aliada de Roma, i que dóna inici al domini de Roma a la Península. L'arribada del romans, te lloc en el context de la Segona Guerra Púnica, (218-201 aC.) entre romans i cartaginesos; invadida Itàlia per Aníbal, amb gran èxit -el que no va evitar la seva derrota final- els romans no tenen altre remei que atacar els cartaginesos en el que era la base del seu poder: Hispània. Poc abans, els cartaginesos havien assetjat i destruit la ciutat de Sagunt, aliada de Roma, matant o esclavitzant el seus habitants, que no havien rebut l'ajut de Roma, malgrat l'aliança; precisament aquest fet, narrat també per l'historiador Titus Livi, és el que dóna inici a la Segona Guerra Púnica.
Abans de l'arribada d'Escipió, els romans havien enviat embaixadors per obtenir que els pobles d'Hispània deixessin els seus pactes, forçats, tot s'ha de dir, amb els cartaginesos, però en la memòria dels íbers estava el record de l'abandonada ciutat de Sagunt.
Los embajadores pasaron de Cartago a Hispania, según se les había ordenado en Roma, para dirigirse a los pueblos y atraerlos a su alianza o alejarlos de los cartagineses. Llegaron en primer lugar a los dominios de los bargusios (poble no identificat potser els bergistans, de la zona de l'actual Berga), que les dispensaron una buena acogida, y despertaron en muchos pueblos del otro lado del Ebro las ganas de un cambio de suerte, porque estaban hartos del dominio cartaginés. A continuación llegaron al territorio de los volcianos (poble no localitzat tampoc), cuya respuesta, divulgada por toda Hispania, apartó de la alianza con Roma a los demás pueblos, pues la persona de más edad de entre ellos respondió así en la asamblea: "No os da vergüenza, romanos, pedirnos que prefiramos vuestra amistad a la de los cartagineses cuando con quienes así lo hicieron vosotros fuisteis los más crueles al traicionarlos que el enemigo cartaginés al acabar con ellos? Mi opinión es que vayáis a buscar aliados donde no se conozca el desastre de Sagunto; para los pueblos de Hispania, las ruinas de Sagunto serán un ejemplo tan siniestro como señalado para que nadie se fie de la lealtad o de la alianza romana.
T. Livio, Historia de Roma, XXI, 19. Editorial Gredos (2008), volum IV, pag. 37.
Veiem que el domini romà de la península s'inicia amb la submissió, precisament, dels laietans.
És en aquest moment en el que el gran nucli de poder laietà, el poblat ibèric avui dit de Burriac, situat a la vessant de la muntanya del mateix nom, a Cabrera de Mar, després d'uns segles d'esplendor, inicia un moment de buit arqueològic:
Hi ha un buit d'informació arqueològica sorprenent pel que fa a la primera meitat del segle II aC, cosa que impedeix el coneixement d'un dels periodes històrics més trascendentals dels ibers laietans, com és el de la conquesta romana del territori i l'inici de la romanització. Escaura, X., Cabrera de Mar. Imatge i memòria, 2007, pag. 34.
L'alta proporció d'àmfores d'origen púnic (cartaginès) a Burriac en aquells temps, pot informar sobre quina havia estat la primera aliança dels seus habitants (vegis Escura, 2007, pag. 43)
Què va passar? Posteriorment a aquest moment es constata un autèntica refundació urbanística i econòmica del poblat, al que correspon part dels fragments de muralla conservats.
L'obra militar de Gneu Corneli Escipió, serà continuada per seu fill, Publi Corneli Escipió, anomenat després l'Africà, per haver derrotat definitivament Aníbal a la plana de Zama, prop de Cartago.
No sempre l'ocupació del territori fou senzilla pels romans, i Livi ens descriu a llarg de la seva obra diverses sublevacions del pobles ibèrics, com el ilergetes (al voltant de l'actual Lleida).
Bibliografia: Tito Livio, Historia de Roma, llibres del XXI al XXX, descriuen la Segona Guerra Púnica. Introducció general d'Antonio Fontán; traducció i notes de José Antonio Villar Vidal. Publicats per Gredos, 2008, volums IV i V.
Xavier Escura, Cabrera de Mar. Imatge i Memòria, 2007, publicat per l'Ajuntament de Cabrera de Mar.
Dolors Zamora Moreno, l' oppidum de Burriac. Centre del poder polític de la Laietania ibèrica. Revista "Laietània", núm 17, Museu de Mataró-Secció Arqueològica, 2006-2007.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...