LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

divendres, 9 de juliol de 2010

Memòries de Mossèn Raimon Canalias


Quan varen acabar l'escorcoll li varen dir a la meva mare que preparés la roba per anar al Palau de Justícia. Ella s'hi va oposar dient-los que com volia que hi anés deixant la pobra àvia -que devia tenir llavors uns vuitanta-set anys- i les quatre criatures? De passada, el pare guardava per a moments difícils una ampolla de vi i una capsa de galetes, així que, mentre s'arreglava preparava la maleta, podien fer una mica de sucamulla. Mentre estaven asseguts van alabar un quadre que cobria un pany de paret i dissimulava l'estor on hi havia posat el Sagrat Cor i que amb el temps s'havia descolorit; era un anunci de la Caixa de pensions encomiant l'estalvi. Tot d'un plegat, un d'aquells policies em digué: "Ve y di a tu madre que no se vista". Gràcies a Déu! se'n varen anar i salut!, tal i com es deia abans per substituir el nom de Déu. El "motiu" de l'escorcoll era que van trobar la llista de devots de sant Pau de la Catedral de Barcelona, i la mare contribuïa a la germandat amb una pesseta a l'any!.
Raimon Canalias Esmandia-Puigoriol, Records de la meva infantesa i primera joventud. Editat per Caixa Laietana, Col.legi Parroquial Sant Feliu, Fundació Burriac i Ajuntament de Cabrera de Mar, 2009.
Aquest és un fragment de les memòries que va publicar Mn. Raimon Canalias (n. 1926) coincidint amb la commemoració dels seus cinquanta anys com a rector de Cabrera, en ell explica el mal tràngol passat durant la guerra civil a Barcelona, durant un escorcoll a casa seva, que per sort només va quedar en un ensurt.
Les memòries, escrites per aquell que les ha viscudes -és a dir, unes autèntiques memòries com són aquestes- a banda del seu valor literari, la espontaneïtat que desprenen i del plaer de la seva lectura, acostumen a tenir valor pels historiadors, valor que creix amb el temps. Podem conèixer la vida i costums d'una família treballadora i cristiana barcelonina abans i durant la guerra civil, i és que el llibre de Mn. Raimon es gairebé un homenatge als seus pares, Raimon i Teresa, i als esforços que varen dur a terme per tirar la família endavant, sobretot durant els difícils moments de la Guerra Civil, és a dir, un símbol de tantes i tantes famílies. De ben segur que a tots ens venen a la memòria les "aventures" sobre la guerra i la postguerra que tantes vegades hem sentit explicar als nostres besavis, avis, pares...
El llibre de Mn. Raimon Canalias, recorda la família, de la que formava part també el seu germà Pere, i la casa familiar, la vida ciutadana i política durant la Segona República, els estudis, l'esclat de la guerra, la vida a Barcelona i després al Figaró, els inicis de la postguerra, la fam i les penalitats de tot tipus i també les alegries.
Les fotografies familiars del llibre, tenen així mateix el seu valor, el de ser testimonis del seu temps.
Aquest llibre, els guanys del qual es dstinen a Caritas, s'uneix a la biografia de mossèn Raimon escrita per Marta Guardiola i Núria López, com a commeració dels cinquanta anys del seu rectorat i per la seva tasca com a fundador de l'Escola Sant Feliu. Val la pena llegir-lo.

2 comentaris:

  1. No sóc gaire de llegir memòries, però vaig llegir les d'en Joan Triadú i, tret d'algun fragment, em van aportar moltes coses.

    Aquesta que ens comentes entren ganes de llegir-la!

    Petons estiuencs

    ResponElimina
  2. Hola Mireia! Les memòries escrites per algú que les ha viscut, sempre aporten alguna cosa. Igualment, petons estiuencs.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...