LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dissabte, 9 d’octubre de 2010

La basílica de Son Peretó (Mallorca)



Dedicat als meus alumnes.
Les Illes Balears són riques en restes paleocristianes; el cristianisme estava ben arrelat en el segle V, i no tan sols el cristianisme: tenim notícies de l'existència d'una sinagoga a Magona (Maó). Després de les dificultats imposades pel regne vàndal (dominà les Balears entre el 427 i el 457) -els vàndals eren arrians- el catolicisme tornà a desenvolupar-se lliurement amb l'arribada dels bizantins.
Una de les basíliques més conegudes és la de Son Peretó (Manacor, Mallorca), descoberta el 1912 per Mossèn Aguiló Piña, que cercava els orígens dels cristianisme balear. Mossèn Aguiló va adquirir el terreny on es trobava la basílica al seu propietari, Joan Galmés.
Son Peretó ha estat objecte de diverses campanyes d'excavació al llarg dels anys, conservant-se les troballes a la Torre dels Enagistes de Manacor. Entre els arqueòlegs que han dirigit les campanyes es troben Pere de Palol i Guillem Rosselló Bordoy.
Son Peretó era una basílica de planta rectangular, de tres naus, separades per columnes a cada banda; va ser objecte de diverses remodelacions. En un primer moment, que Pere de Palol situa abans de la meitat del segle VI, l'absis de la nau central, sobresortia de l'edifici, però s'afegiren dues cambres a cada extrem de les naus laterals. El presbiteri o cor estava més elevat que la resta de les naus, de les que el separaven dos graons. Hi ha indicis de cancells.
Es conserva la mensa de l'altar, una pedra que hauria estat sostinguda per columnes, amb un clot per guardar-hi les relíquies. És una tipus de reliquiari propi del cristianisme nord-africà.
En l'altre extrem de la nau, hi havia en contracor, els angles del qual amb la nau, ocupen el lloc de les terceres columnes, que no existeixen. Hi ha quatre cercles a terra que indiquen el suport d'una escala d'accés al contracor.
S'han identificat les restes de dos tipus de pavimentació; un, més antic, d' opus signinum, i un altre, posterior, d' opus tessellatum. Aquests mosaics de tesel.les són algunes de les peces més conegudes del conjunt de Son Peretó, juntament amb les piles baptismals i la lauda o mosaic sepulcral de Balèria, representaven aus, cenefes i cercles.
El baptisteri fou una sala de planta rectangular, que segueix l'eix de la basílica. Es conserven dues piscines baptismals, una per immersió i l'altre per infusió. Duval designa el baptisteri com a "atri", definició que no accepta Palol; l'atri d'una basílica era un pati porticat que precedia a l'entrada i al nàrtex; en el cas que ens ocupa, la pila baptismal devia estar en en centre del pati. L'atri no era habitual en les basíliques de tipus nord-africà, com s'ha considerat aquesta.
No acaba aquí el conjunt de Son Peretó; ha estat excavada també una part important de cambres d'ús profà als peus de la basílica, i un grup de recintes funeraris al SO del temple; sabem que, encara en el segle VII, s'hi enterrava gent a l'interior del temple.
Tot fa pensar, doncs, en un conjunt rural habitat, del que la basílica era l'element més important.
Bibliografia:
Pere de Palol, "Les excavacions del conjunt de Son Peretó (Manacor, Mallorca)", dins "L'arqueologia cristiana hispànica després del 1982". Actes III reunió d'arqueologia cristiana hispànica. Barcelona, 1994.
Pere de Palol et alii, Les illes Balears en temps cristians fins als àrabs, Textos del primer curs Joan Ramis i Ramis, organitzat per Trobades científiques de la Mediterrània, i dirigits pel professor Dr. Pere de Palol. Editat per Institut d' Estudis Menorquins, Maó, 1984.
Noël Duval, "Les places des églises de Baléares dans l'archeologie chrétienne de la Mediterranée occidentale". Actes III reunió d'arqueologia cristiana hispànica. Barcelona, 1994.
Rafel Massanet Ferrer, Basílica de Son Peretó, Manacor, 1982.
Cels Calviño et alii, Història de les Illes Balears, Palma de Mallorca, 2003.
Javier Aramburu et alii, Guía Arqueológica de Mallorca, Palma de Mallorca, 1995.
Internetgrafia:
Diario de Mallorca. Itinerarios históricos

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...