LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dimecres, 24 de novembre de 2010

Burriac com a possible Bé Cultural d'Interès Nacional


L'any 1983, a instàcies de la Societat Catalana d'Arqueologia, es va incoar expedient per a la declaració com a Monument històrico-artístic del poblat Ibèric i del castell de Burriac, a Cabrera de Mar (vegeu Diari oficial de la Generalitat núm. 383 de 23 de novembre de 1983, pag. 3036). Per diversos motius, l'expedient ha estat paralitzat fins el 2006, quan el Grup d'Història del Casal, de Mataró, va iniciar gestions per tornar a posar en marxa el procediment, prèvia recollida de signatures.
Informa ara el Grup, en la seva web, que ha rebut resposta per part del Departament de Cultura de la Generalitat, dient que "en aquests moments s'està revisant l'expedient..,especialment en el seu perímetre de delimitació per tal de finalitzar-ne la tramitació, a més d'un espai de protecció arqueològica de l'àrea circumdant".
En cas que l'expedient arribés a bon fi, el conjunt del poblat ibèric de Burriac i el castell, seria declarat ara "Bé Cultural d'Interès Nacional".
Per a informació sobre les categories de béns culturals, podeu seguir aquest enllaç amb el Departament de Cultura de la Generalitat.

dissabte, 20 de novembre de 2010

V Jornades d'Història i Arqueologia Medieval del Maresme


Els propers dies 11, 12 i 13 de febrer de 2011, se celebraran a Argentona les V Jornades d'Història i Arqueologia Medieval del Maresme, organitzades pel Grup d'Història del Casal de Mataró, amb l'aixopluc del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. El tema escollit en aquesta ocasió, serà la historiografia sobre el patrimoni arqueològic medieval del Maresme. Aquest esdeveniment coinncideix amb els vint-i-cinc anys del Grup d'Història del Casal, que tants esforços ha dedicat a l'estudi del nostre passat.
Es poden presentar treballs en català, espanyol o anglès sobre qualsevol aspecte de la història, l'arqueologia, l'art, estudis de fonts documentals, segons els següents blocs:
-Àmbit 1, l'arqueologia i la historiografia del patrimoni medieval de Catalunya i el Maresme.
-Àmbit 2, tema lliure que tracti de l'Edat Mitjana o la Moderna.
Els treballs podran tenir una extensió màxima de 20 fulls A-4 a una sola cara i un màxim de tres il.lustracions. Caldrà lliurar un resum previ, d'una extensió màxima de tres fulls, fins el 20 de gener. Resum i comunicació s'hauran de lliurar en suport informàtic en format d'arxiu per a Microsoft Word. Les il.lustracions es lliuraran separadament del text de la comunicació. Els treballs es podran dur a la secretaria del grup d'Història del casal, carrer Bonaire, 25 tercer pis, Mataró-08301, per correu o personalment els dijous de 19,30 a 20,30 del vespre. També poden fer-se arribar per correu electrònic a l'adreça: info@ghcmataro.org.
Totes les comunicacions presentades que compleixin les condicions seran publicades en un volum.
Per informar-vos sobre els detalls i les condicions de matrícula, podeu descarregar la convocatòria en la pàgina web del Grup d'Història del Casal:
www.ghcmataro.org

dimecres, 17 de novembre de 2010

Memòria de l'excavació de tres sitges ibèriques

Fotografia: sitja ibèrica en el sòl de granit; descoberta a Cabrera de Mar l'any 1984. Autora: R.I. Garí.
Està disponible a la base de dades de la Generalitat, la memòria de l'excavació d'urgència duta a terme l'any 1995 en tres sitges ibèriques que van aparèixer durant les obres en un xalet propietat dels Srs. Chiva i Márquez, el quals varen donar totes les facilitat per la realització d'aquesta operació, així com l'Ajuntament de Cabrera i altres persones que varen col.laborar desinteressadament (pag. 1 de la memòria).
Aquesta memòria d'excavació va signada pels arqueòlegs, Mariana Pérez-Sala i Rodés i Josep Maria Rovira i Juan.
Les sitges excavades al sòl era el mètode habitual d'emmagatzametge del gra per part dels ibers de la vall de Cabrera; els autors pensen que, per la seva proximitat a les del grup de can Bartomeu, formarien part del mateix conjunt, el qual s'inclou dins el gran l'hàbitat ibèric de la vall de Cabrera.
Ens expliquen els autors que, durant el periode ibèric ple, els assentaments rurals se situaven en les zones de pendent, per no ocupar les planeres, on s'hi situarien les sitges, mentre que en el periode ibèric final, pel contrari, els assentaments rurals s'ubicarien a les zones planeres, i els antics camps de sitges s'abandonen, en entrar en un periode diferent d'explotació agrícola, sota control romà (pag. 8 de la memòria).
La data d'amortització de la sitja número 1, s'ha fixat durant la primera meitat del segle I, fet que ens ajuda a establir la numismàtica, amb dos asos ibèrics d'Ilturo, i de Kesse, emesos en el 104 aC, i un possible sesterci romà republicà, que aporta una cronologia encara més moderna, el 90 aC.
Pero la data precisa l'estableix la presència de ceràmica local que imita en gris la campaniana B, tot i que senyalen els autors "no ha aparegut cap exemple dels tipus emporitans B-oïdes i que hi ha una presència massiva de Campaniana A tardana davant la campaniana B." (pag. 59 de la memòria).
La data d' amortització de la sitja número 2, la dóna la presència de ceràmica de parets fines itàlica (forma republicana Mayet II) i sobretot, la de vernís negre B-oïde, que si no és la més abundant, si que és la més moderna. La seva cronologia és del 75-50 aC.
Finalment, la sitja número 3, és la més antiga, i es va amortitzar vers mitjans del segle II aC. S'hi han exhumat fragments d' àmfores cartagineses, i sabem que el comerç cartaginès va ser substituït per romà a la Mediterrània Occidental, després de la II Guerra Púnica, però el que ens dóna la possible cronologia d'aquesta sitja és la itàlica Campaniana A, amb absència de les seves formes més tardanes. La Campaniana A, imposada pel comerç romà, es documenta a partir d'aquest moment en els jaciments catalans (pàg.61 de la memòria).
Conclouen M. Pérez-Sala i J.M. Rovira que les tres sitges s'utilitzaren com a abocador de deixalles un cop havien perdut la utilitat per la que havien estat construïdes, és a dir la de graner. Malhauradament poca cosa més es pot dir, ni quan es construïren i quant de temps va estar en ús, possiblement les sitges 1 i 2 foren utilitzades durant el mateix temps que l'assentament veí de can Bartomeu, i s'utilitzarien possiblement per al rebost domèstic (pag. 62 de la memòria).
Una memòria que enriqueix els nostres coneixements sobre l'hàbitat i la cultura ibèrica a la vall de Cabrera de Mar.
Podeu consultar la memòria de Marina Pérez-Sala i J.M. Rovira punxant aquí.
Mariana Pérez-Sala i Rodés i Josep Maria Rovira i Juan, Memòria de l'excavació d'urgència realitzada el el camí de can Segarra-Can Bartomeu (Cabrera de Mar). Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Àrea de Coneixement i Recerca. Centre d'Informació i Documentació del Patrimoni Cultural.

dilluns, 15 de novembre de 2010

Fotos pel record: La nevada de Nadal de 1962 (2)


Nevada del nadal de 1962: un camió i un cotxe en la cruïlla de les carreteres de Cabrera i d'Argentona, en la zona de l'actual Agrícola de Cabrera de Mar (Sindicat). En el camió viatjaven els homes que venien a ajudar a treure neu de la carretera.

diumenge, 14 de novembre de 2010

Fotos pel record: La nevada de Nadal de 1962 (1)


Un tema clàssic de la fotografia retrospectiva: la nevada del 25 de desembre de 1962. Mai ha tornat a nevar com aquella vegada en aquestes coordenades. Aquesta fotografia de Cabrera totalment coberta per la neu la devem al meu pare, i està publicada també a la seva web.

divendres, 12 de novembre de 2010

La Fundació Burriac i els pagesos ibers

Demà, dia 13 de novembre, tindrà lloc a Sant Cebrià de Vallalta la IV trobada de centres d'estudis locals, aquest cop dedicat a la pagesia del Mareme, i a on la fundació Burriac presentarà una comunicació titulada: "Els íbers, pagesos del Maresme fa més de 2000 anys".

dimecres, 10 de novembre de 2010

Obres de reforma als accessos del poblat ibèric de Badalona

Informa el diari "El Punt", que la Diputació ha destinat a pprop de 28.000 euros per millorar i dignificar els accessos i l'entorn al poblat ibèric del turó d'en Boscà, a Badalona. Els pressupostos generals de l'estat d'enguany contemplaven una partida de 400.000 euros per a la restauració del poblat mateix, però la crisi ha fet que aquesta previsió no s'hagi complert; de tota manera, aquests diners continuen presents per al l'any vinent, 2011.


dijous, 4 de novembre de 2010

Tanit


El sol se hundía en el mar; sus rayos llegaban como largas flechas al corazón ensangrentado. A medida que el sol desparecía, las palpitaciones de la entraña disminuían, y con una última palpitación, desapareció el globo de fuego. (...)
Salambó se levantó, como su esposo, con una copa en la mano, para beber también. Peró cayó, con la cabeza hacia atrás, por encima del dosel de su trono, pálida, rígida, con los labios abiertos y su cabello destrenzado colgando hasta el suelo.
Así murió la hija de Amílcar por haber tocado el velo de Tanit.
G. Flaubert, Salambó.
Així finalitza l'extraordinària novel.la de Gustave Flaubert, Salambó, documentada obra del gran autor francès, ambientada a la rebel.lió dels mercenaris contra Cartago, i on la possessió del vel de Tanit adquireix gran importància per assolir la victòria. L'historiador Polibi narra aquesta rebel.lió en la seva Història, I, 66-70. Flaubert introdueix com a protagonista, un personatge imaginari, Salambó, princesa de Cartago i filla d'Amílcar Barca.
Tanit era la deessa principal i protectora de Cartago. A Eivissa, territori púnic, es va trobar una escultura anomenada "La Dama d'Eivissa", que es conserva al Museu Arqueològic Nacional de Madrid, i està considerada una representació d'aquesta divinitat.
Al poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar, Barcelona), es va exhumar un penjoll que s'ha comparat amb la Dama d'Eivissa (vegeu pàg 11 del PDF), pel que podriem tenir una representació de la deessa, que s'uniria doncs al també púnic déu Bes. Aquest penjoll va ser descobert durant les excavacións de Barberà i Pascual a l'edifici públic del poblat, (Vegeu, Clariana, 2007, pags.81-82) i es conserva al Museu Arqueològic de Barcelona.
Una possible mostra, amb totes les precaucions, de les relacions entre aquest poblat ibèric i el púnics d'Eivissa.
Bibliografia:
Gustave Flaubert, Salambó, Históricas Edhasa, Barcelona, 1996.
Polibio, Historias, Biblioteca Gredos, Madrid, 2007.
Joan Francesc Clariana Roig, "Espais sacres a Cabrera de Mar", dins D'Ilturo a Iluro, Edició a cura de Josep Miquel Modolell, Cabrera de Mar, 2009. Publicat també a la web.


dimecres, 3 de novembre de 2010

El castell de Burriac a començaments del segle XX

Joan Francesc Clariana ha trobat a internet aquesta valuosa fotografia del castell de Burriac (Cabrera de Mar), a començaments del segle XX, fotografia que podeu veure seguint aquest enllaç.

dimarts, 2 de novembre de 2010

Un estudi sobre les monedes de can Rodon de l'Hort

Una comunicació anomenada "Las monedas de las excavaciones (2006-2010) en "Can Rodon de l'Hort" (Cabrera de Mar, Barcelona), es va presentar a València el passat dia 26 d'octubre dins el Congreso Nacional de Numismática, celebrat a Nules i a València els dies 26 i 27. La comunicació estava redactada per Alejandro García Sinner i Carlos Martí García, aquest darrer membre del Museu de Mataró, i participant en les excavacions i els estudis de can Modolell durant la dècada dels vuitanta. Esperem la publicació d'aquest interessant treball.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...