LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

divendres, 10 de desembre de 2010

Ceràmiques d'importació singulars a Torre Llauder (Mataró). Un estudi de J.F. Clariana

Ha sortit publicat ja el llibre amb les comunicacions presentades en la XXVII Sessió d'Estudis Mataronins (2009), que organitza cada any el Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró.
Aquí comentarem l'article de Joan Francesc Clariana titulat: Ceràmiques d'importació singulars provinents de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró).
Ja he explicat en una altra entrada la dedicació de l'autor durant molts anys a l'estudi de la ceràmica romana, de la que n'és un expert. Un material a voltes menystingut, per la seva humilitat enfront elements com els marbres, les estàtues o els metalls, i no obstant, per la seva vida breu, però resistència i la durabilitat dels fragments, constueix el fòssil director per autonomasia de l'arqueologia (el que ens dóna la data).
Recorda Clariana que Torre Llauder fou la vil.la romana coneguda fins ara més sumptuosa del Maresme (ignorem, per exemple, l'extensió i abast de Can Modolell, malgrat la riquesa dels materials que s'hi han exhumat), i que possibllement estigué prop d'un port de mar, com ens indica la importància dels materials foranis.
Aquesta comunicació la dedica Clariana a un grup petit, però selecte, de fragments ceràmics de formes difícils de trobar en aquesta zona, i que són les següents:
1-Fons de ceràmica de vernís negre del taller de les petites estampilles.
2-Vora de Kylix o bol de la coneguda com a "ceràmica grisa Cnídia" (Grècia).
3-Fons de ceràmica de vernís negre amb inscripció llatina.
4-Fons de copa d'Eastern Sigillata (Sigil.lata Oriental) B-1 amb marca de terrissaire.
5-Fragment de ceràmica de parets fines amb decoració "antropoprosoma" (amb una cara humana)
6-Fragment de gerra lagynos, de sigil.lata africana A.
8-Bol de sigil.lata clara B.
El fragment de vernís negre (1) forma Morel 27883i-l, datable del 330 al s.60 aC., és per tant anterior a la construcció de la vil.la romana.
El fons de bol (3) amb peu de ceràmica campaniana C, forma Lamboglia 1, porta al dessota la inscripció FLORAE ANCILLAE, que es pot interpretar com "Flors, la serventa" o"de Flora, la serventa", i prova l'existència d'esclaus en el Maresme en època tardorepublicana, cosa per altra banda lògica en un sistema esclavista. A una peça, també campaniana, exhumada a la plaça del Ajuntament de Mataró podem llegir el nom d'un altre esclau "CERDO", datable ca. 100 aC, la de Torre Llauder es pot datar ca. 50 aC.
El fons de ceràmica eastern sigil.lata (4), és rara en aquests verals, no obstant s'ha exhumat també algun fragment a Cabrera. La de Torre Llauder porta una roseta de cinc pètals amb la inscripció en alfabet grec "Karis". Es fabricava a la mediterrània oriental, i té un característic vernís vermell corall.
El fragment amb una representació de rostre humà (5), és pot freqüent a les nostres contrades, i més aviat la trobem al nord-oest peninsular.
Les formes dels dos exemplars de ceràmica africana "A" (6 i 7), aporten la novetat que estan classificats encara per ningú.
Les peces estudiades provenen o bé de quan es va enderrocar la torre i la masia Llauder (1969), de les excavacions de Marià Ribas, de les de Prevosti-Clariana o les d'urgència efectuades l'any 1986.
Un món apassionant el de la ceràmica!
BIBLIOGRAFIA:
J.F. Clariana: “Ceràmiques d’importació singulars provinents de la vil·la romana de Torre Llauder (Mataró)”. XXVI Sessió d’Estudis Mataronins, 2009, pp. 25 – 42. Mataró (Museu Arxiu de Santa Maria) 2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...