LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dilluns, 31 de gener de 2011

Ha mort en Josep López Viñals, de can Rodon

Ens fa saber n'Albert Calls, que el passat vint-i-nou de gener va morir en Josep López i Viñals, en "Pepito de can Rodon", un enamorat de tota la vida de la història i arqueologia, recopilador d'una abundant documentació sobre el seu poble, Cabrera de Mar. Descansi en pau.

diumenge, 30 de gener de 2011

Fotos pel record: torrentada

Dramàtica imatge d'un camió enmig de la riera de Cabrera, en la cruïlla carretera carretera d'Argentona-carretera de Cabrera-camí del Mig. Data imprecisa, anys 60.

dissabte, 29 de gener de 2011

Programa de les V Jornades d'Història i Arqueologia Medieval del Maresme

Els propers dies 11, 12 i 13 de febrer, tindran lloc a Argentona les V Jornades d'Història i Arqueologia Medieval del Maresme. Si voleu veure el programa, ho podeu fer clicant a la web del Grup d'Història del Casal, de Mataró.

dimecres, 26 de gener de 2011

Seixanta-sis anys de l'alliberament del camp d'extermini d'Auschwitz

Demà, vint-i-set de gener, es compleixen seixanta-sis anys de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau per part de les tropes soviètiques, i es commemora el dia Internacional en memòria de les víctimes de l’Holocaust; el complex de mort d’Auschwitz-Birkenau era un més dels que s’obriren per tot el territori ocupat o pertanyent al Tercer Reich alemany.
No acabaren aquí les penalitats del supervivents: la majoria havien perdut les seves famílies, els seus amics, la seva salut, trobarien les seves llars destruïdes o ocupades per altres persones, i amb el rebuig dels veïns.
 La vida en la postguerra fou duríssima i cruel: tres mil.lions d’alemanys moriren en aquest periode, malgrat s’havien acabat els combats. El total de morts durant la II Guerra mundial s’estima al voltant dels 50 mil.lions de persones, més de la meitat dels quals corresponen a la Unió Soviètica.
Com ja sabeu, major part de víctimes dels camps d’extermini nazis eren jueus, sis mil.lions, els quals Hitler havia decidit eliminar totalment d’Europa, en l'anomenada "Solució final"; aquest extermini total fou decidit a principis del 1941; des d'aquell moment  fins al final de la guerra, les deportacions, els trens de bestiar plens de persones, el treballs inhumans, les cambres de gas i els crematoris, no s’aturaven; les deportacions van tenir lloc sovint entre el silenci o la col.laboració en tots els territoris dominats pels nazis, encara que no faltaren alguns herois que s’arriscaren per salvar vides. Els gitanos foren un altre grup destinat a ser eliminat pel seu orígen.
No hi ha dubte que els responsables dels crims nazis foren els propis nazis, però no hem d’oblidar que aquests prosperaren davant el silenci del món: en realitat, les mesures antijueves de Hitler s’iniciaren tant punt aquest va arribar al poder (1933), el món va tancar els ulls davant fets com les Lleis de Nuremberg o la Nit dels vidres trencats
El cinema i la literatura s’han ocupat ampliament del tema, però no hi ha ficció que es pugui comparar a l’horror de la realitat; fins i tot les memòries escrites per supervivents, expliquen això, una història de supervivència alhora que ens recorden que la majoria, no varen sobreviure.
No era senzill escapar-se de l’extermini, recordem, per exemple, el cas del vaixell Struma, amb 769 jueus romanesos que fugien cap a Palestina, a través del Mar Negre, i als quals turcs i britànics negaren el dret a passar o a desembarcar; finalment moriren torpedinats pels soviètics, tal vegada per una errada, amb el resultat d’un sol supervivent. (Friedländer, Los años del exterminio, pags. 443-444).  .
Essent un blog d’història del Maresme, no podem deixar de recordar que també republicans exiliats espanyols moriren en camps nazis; recordem noms com Esteve Rovira i Rovira, nascut el 5 de juny de 1898 a Cabrera de Mar i mort al camp de Mauthausen-Gusen l’1 d’agost de 1941,  a qui no fa gaire se li va retre homenatge, i tants i tans altres de qui Montserrat Roig en va recuperar els noms.
Dibuix: R.I. Garí.

BIBLIOGRAFIA
Saul Friedlander, El tercer Reich y los judíos. Los años de persecución. Galaxia Gutenberg y Círculo de Lectores.
Saul Friedländer, El tercer Reich y los judíos. Los años del exterminio. Galaxia Gutenberg y Círculo de Lectores.
Raul Hilberg, La destrucción de los judíos europeos. Akal, Madrid, 2005.
Motserrat Roig, Els catalans als camps nazis. Edicions 62, Barcelona 1995.

DOCUMENTAL
Auschwitz. Los nazis y la solución final. Col.lecció de 4 DVDs amb un total de sis capítols i un resum. Producció de la BBC y Sagrera Televisión.

Nota: aquesta llista no exhaureix ni de lluny la bibliografia, es tracta d’una recopilació basada sobre tot en llibres fruits de dècades d’estudi i investigació per part dels autors.
Actualització (30-3-2011): Un nou llibre, de Jan Karski: Historia de un estado clandestino. Acantilado, Barcelona, Març del 2011.

dilluns, 24 de gener de 2011

La ceràmica de parets fines d'Ilturo

Arriba a les meves mans l'article que Alberto López Mullor i Albert Martín Menéndez van presentar al Congrés de Chelles organitzat per la Societé Française d' Étude de la Ceramique Antique en Gaule, publicat dins les actes del congrés, el desembre de 2010. L'article porta per nom: "Productions de cerámique à parois fines dans l'agglomeration italique d'Ilturo (Cabrera de Mar, Barcelona)".
Els materials exhumats en les figlinae o tallers de terrissa d'Ilturo són diversos: àmfores, ceràmica d'ús comú, materials de construcció...Els autors, en aquest article, han centrat la seva atenció en uns col.lecció de recipients de l'anomenada "ceràmica de parets fines", classificant, per a la seva major comprensió, els materials exhumats a Cabrera en tres grups. Naturalment aquests fragments de parets fines no venen sols, sino mesclats amb d'altres tipus de ceràmiques, que han ajudat a la seva datació.
Els primer grup està compost per una colla de vasos de pastes similars a les de la ceràmica ibèrica, al costat de la qual semblen produïts; es tracta doncs de productes ben cuits, de color gris, ataronjat o rogenc, tot sembla indicar que van ser fabricats per artesans ibèrics sota control itàlic.Classificats en un primer moment com a formes Mayet 1 i 2 i Marabini I a IV, els autors han preferit atorgar-los una classificació pròpia, vistes les dificultats per encaixar-los en les formes anteriors. El context permet classificar aquestes peces entre el 100 i el 80 aC.
El segon grup compren vasos formes Mayet 3, 3A i 14, provinents de l'abocador d'un forn de ceràmica que fabricava també ceràmica d'ús comú. Aquest forn va ser utilitzat entre els anys 70 o 90 aC. i el regnat de Tiberi, però les peces estudiades corresponen al moment de màxima activitat de la figlina, vers el 40 aC.
El tercer grup, el més tardà, està format pels materials d'un altre abocador, datat vers el 70 dC. S'hi han identificat les formes Mayet 33 -corresponent al tipus 33/35 dels autors- i d'altres que s'assemblen a la forma 35.
Un interessant i documentat treball que posa de nou de manifest la riquesa arqueològica de la Cabrera romana, per altra banda, fins fa poc, gairebé desconeguda.
Alberto López Mullor i Albert Martín Menéndez, "Productions de céramique à parois fines dans l'agglommeration italique d'Ilturo (Cabrera de Mar, Barcelone). Actes du congrès de Chelles.  13-16 mai 2010. Publicat per la Societé Française d' Étude de la Céramique Antique en Gaule, décembre 2010.
Actualització: podeu consultar l'article sencer en aquest enllaç.

dimecres, 19 de gener de 2011

El jardí romà de can Modolell, a l'Espai Terra.


Dilluns dia 17 varem poder veure a TV3, dins el programa "Espai Terra", que presenta Tomàs Molina, un interessant reportatge sobre el jardí romà que la Fundació Burriac i l' Agrupació de Defensa Forestal del Maresme, començaren a plantar a can Modolell (Cabrera de Mar), amb la col.laboració dels alumnes de l'escola Sant Feliu, que van rebre una interessant lliçó de jardineria. En el programa se'ns explica la importància que tenien les plantes dins la cultura romana, no només en l'aspecte ornamental, sino per la seva significació. Us el recomanem, el podeu veure punxant aquí.

dimarts, 18 de gener de 2011

Fotos pel record: inici de les excavacions de Torre Llauder (I)

En la present fotografia, presa l'any 1961, veiem el començament de les excavacions arqueológiques a la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró).
Potser el primer que ens cridi l'atenció sigui l'entorn, llavors rural d'aquest establiment arqueològic, avui completament urbanitzat.
En la imatge apareixen savis il.lustres, com Lluís Pericot (dempeus, amb la jaqueta fosca), i Marià Ribas (d'esquena); el que neteja la terra és Santi Ambròs, membre del grup arqueològic Marià Ribas, després Secció Arqueològica del Museu de Mataró. Desconec l'autor de la fotografia.
La descoberta de Torre Llauder, així com la Secció Arqueològica, cumpliran enguany 50 anys.
Informació i fotografia trameses per Joan Francesc Clariana.

divendres, 14 de gener de 2011

Argentona al segle XV

El passat divendres dia 7 de gener, es va presentar a Argentona el llibre d'Enric Subiñà, Argentona al segle XV. Terra de remences, premi Burriac 2008. Podeu llegir sobre l'esdeveniment i el llibre, en aquest enllaç amb el blog Maresme Medieval, d'en Joaquim Graupera.

dimecres, 12 de gener de 2011

Fotos pel record: en Modesto

Així li deien, el català encara no estava normalitzat; en Modesto (EPD) va ser una figura molt popular a Cabrera, encara que no n'era fill, però hi va residir anys y panys, i va exercir diversos oficis. Coneixia tothom i coneixia moltes coses, i n'explicava, però com que era llest, se'n callava moltes més. Anava a totes les excursions que s'organitzaven i esdeveniments del poble. Aquesta fotografia va ser presa en una de les "Diades de la Gent Gran".

dijous, 6 de gener de 2011

Els boscos en l'antiguitat

Del propio Pirene, la vertiente ibérica es rica en árboles de toda especie y en particular de hoja perenne, pero la céltica está toda desnuda, y en cuanto a la zona central, configura valles con buenas condiciones de habitabilidad. Los ocupan en su mayor parte los cerretanos, de raza ibérica, entre los cuales se preparan excelentes jamones que rivalizan con los de Cibira y proporcionan no pocos ingresos a sus gentes. Estrabón, Geografia, III, 11.
Aquesta descripció dels boscos de l'actual Cerdanya, feta pel geògraf Estrabó en el segle I aC., testimonia que eren rics en arbres de fulla perenne; suposadament abundarien les alzines, que donarien les aglans necessàries pel bestiar, que segons el geògraf, donaven no pocs ingressos.
Quin tipus de vegetació hi podriem trobar en l'antiguitat en els boscos del que avui és Catalunya? A banda de les fonts escrites, no massa abundants en descripcions d'aquest tipus, tenim els estudis i anàlisi de paleobotànica, gràcies a les restes de llavors, per exemple.
Els autors d'un estudi sobre la muntanya de Burriac (Cabrera de Mar), al parlar de l'època ibèrica ens diuen:
A Burriac i el seu entorn no existien alguns arbres que avui semblen de tota la vida. Així, les masses forestals de pi insigne, plàtans i carolines, foren una creació dels homes actuals, com també fou d'orígen humà la introducció de la robínia, l'ailant i l'eucaliptus. D'altres arbres, com el lledoner i la noguera, s'utilitzaren des de molt antic pels seus fruits i la seva fusta i ja aleshores es conrearen i naturalitzaren.
A les zones forestals es diferenciarien els alzinars dominant els vessants solells, i els alzinars amb roures a les obagues i fondalades humides. Als marges dels torrents i rieres que portaven aigua tot l'any o bé que els seu nivell d'aigües subterrànies era molt proper a la superfície, hi havia boscos de ribera amb verms, salzes, gatells...i a les rieres i torrents amb menor disponibilitat d'aigua hi havia alocars a les ribes assolellades i esbarzers a les ribes obagues. Als cims de les muntanyes i turons més desprotegits, on el sòl estava format per roca mare i les condicions climàtiques eren més extremes, dominava la vegetació de garriga i les brolles, com passa avui al turó de la Feu, al nord de Burriac.
Fruit dels incendis naturals, les plagues intenses i dels abandonaments de terres conreades, en aquest territori trobem diverses comunitats de transició, com els herbassars, les brolles i les garrigues. Farell et alii, Burriac, història i natura, pags. 65-66.
A aquesta rica descripció hi afegeixo jo la probable presència d'un arbre que creix exclusivament damunt sòls silícics, però avui gairebé desaparegut del Maresme sud, almenys en estat natural: l'alzina surera.
Amb tota probabilitat, l'ocupació romana canvià sensiblement el panorama d'aquestes contrades, i el tipus de vegetació i de bosc, s'adaptà a les necessitats econòmiques dels ocupants; així, per exemple, moltes zones boscoses devien desaparèixer en benefici del conreu de la vinya.
Podem concloure doncs, que un bosc, és a dir un ecosistema tancat on les espècies  s'interrelacionen entre si, és en bona mesura una creació humana, i les seves característiques varien al llarg del temps, o potser no totes les formacions vegetals poden ser anomenades "boscos".
Bibliografia:
David Farell, Oriol Bassa, Joan Pujol, Francesc Navarro, Albert Calls, Burriac. Història i Natura. Editat per Natura, entitat del medi ambient, col.lecció de llibres de natura del Maresme.Coordinador del llibre i autor del fragments publicats (capítol 4): David Farrell i Garrigós. Il.lustracions del llibre: Francesc Navarro i Àlex Valls. Publicat a Argentona, 1998.
Estrabón, Geografia, publicació en dos volums dins la col.lecció de clàssics de Grècia i Roma de la Biblioteca Gredos, núms 86 i 87.Publicat per RBA, 2008. La cita que apareix en aquesta entrada es pot trobar al volum I (86), pag.409.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...