LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dissabte, 30 d’abril de 2011

Ciutadans de Cabrera soliciten un acte de reconeixement vers Josep M. Modolell

Alguns ciutadans de Cabrera i persones interessades en el món de la la cultura, recullen signatures per demanar al Consistori, un acte de reconeixement i agraïment envers la persona de Josep Miquel Modolell i Ros, nascut el 23 de gener de 1921 -enguany, doncs, compleix noranta anys- vistos els seus esforços en favor de la cultura d'aquesta població, no tan sols com a historiador, sino per la seva donació a la Fundació Burriac, del jaciment de can Modolell, així com la publicació, a càrrec seu, d'una col.lecció de llibres d'arqueologia i història local que ha arribat aquest any al seu setè número, la presentació del qual va tenir lloc el passat dia 15 d'abril, i en el transcurs de la qual es va manifestar aquesta possibilitat.
Fotografia: Josep Miquel Modolell, segon per l'esquerra, a la llibreria Robafaves, en la presentació d'un dels llibres que edita sobre arqueologia i història de Cabrera de Mar.

divendres, 29 d’abril de 2011

Presentació del llibre de Joan Bonamusa, guanyador de l'accèssit del premi Iluro 2010

El proper dijous, 5 de maig a les 19,30 hores, a la Sala de l'Ateneu de la Caixa Laietana de Mataró (C/ Bonaire, cantonada amb la Riera), tindrà lloc la presentació del llibre guanyador de l'accèssit del premi Iluro 2010, De la civitas d'Iluro a Alarona (Mataró, Barcelona) entre la tetrarquia i els carolingis, del Dr. Joan Bonamusa Roure.
Aquesta presentació anirà acompanyada d'una conferència de la Dra. Isabel Rodà de Llanza, directora de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, conferència que porta per títol: "Bonamusa per Mataró".
En la fotografia: Joan Bonamusa el dia de la lectura de la seva tesi doctoral.

dilluns, 25 d’abril de 2011

Josep Guitart publica un treball sobre les primeres ciutats romanes de Catalunya

Amb el títol: L'origen de les primeres ciutats romanes de Catalunya. Una aproximació des de l'arqueologia, el Dr. Josep Guitart Duran, catedràtic d'arqueologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha publicat recentment un treball de síntesi sobre l'origen de les ciutats romanes més antigues de Catalunya, fundades durant el període republicà: Tàrraco (Tarragona), Ilturo (Cabrera de Mar), Iluro (Mataró), Baetulo (Badalona), Empúries romana, Iesso (Guissona), Aesso, Gerunda (Girona).
Es tracta d'un conjunt de ciutats fundades, la majoria, en un determinat moment, abans o als voltants de l'any 100 aC. Són ciutats de nova fundació -a voltes a prop d'un nucli ibèric- fortificades i traçades al model itàlic de ciutats noves, amb traçat urbanístic regular, de planta ortogonal, "de la quadrícula". Algunes es troben a prop d'un poblat ibèric, del que prenen el nom (per exemple, Ilturo).
Esment apart el mereix Tàrraco, de la que ja es coneix un nucli originari fundat, a la riba del Francolí, per Cneu Corneli Escipió, vingut a la Pernínsula el 218 aC., en la seva lluita contra Cartago, durant la II Guerra Púnica; una ciutat que s'anirà ampliant i remodelant, fins esdevenir amb el temps, capital de l'extensa província Tarraconense.
Guitart distingeix entre les ciutats costaneres (a banda de Tàrraco, Ilturo, Iluro, Baetulo i Empúries romana), i les de l'interior (Iesso, Aesso).
El fet d'haver-se trobat restes ibèriques en el seu perímetre, no impediex que Iluro sigui una ciutat de nova planta, un oppidum civium romanorum, una petita ciutat habitada per ciutadans romans; Guitart fa esment de  les properes i més antigues restes romanes d'Ilturo (Cabrera de Mar), com les termes o les restes de la vil.la de can Benet, destacant la seva proximitat al gran centre ibèric laietà de Burriac, l'Ilturo ibèrica; un fet que per l'autor demostra la probable col.laboració entre els nou ocupants i la societat indígena, almenys en aquell indret.
"La cronologia de l'abandonament d'aquest jaciment (Ilturo romà) als primers anys del segle I aC., suggereix amb força la seva coincidència amb la fundació de la ciutat d'Iluro. Els problemes arqueològics, encara no resolts, per a afinar la cronologia d'aquesta coincidència, no permet afirmar-ho amb tota la rotunditat que voldríem, però sembla molt versemblant que el nou centre urbà d'Iluro, establert ja amb els paràmetres i models propis d'una ciutat romana, substituís aquest assentament anterior.(Guitart, 2010, pag. 150).
Destaca Josep Guitart que les ciutats costaneres romanorepublicanes, probablement, vindrien a fortificar la costa, amb un paper doncs, eminentment estratègic; es tractaria de nuclis reduïts, habitats per ciutadans romans. Les ciutats de l'interior, com Iesso i Aesso, tindrien un paper diferent: les seves muralles contribuirïen també a fortificar estratègicament el país, però cercarien una mena d'integració amb les comunitats indígenes, el seu nucli urbà englobaria part dels habitants ibers de la zona; destaca l'extensió de Iesso, al voltant de les 18 Ha. d'extensió; els habitants de Iesso gaudien de dret llatí, proper al dret romà.
Tot això en un marc històric fonamental,  després que el cònsol de Roma, Gai Màrius vencés les tribus dels cimbris i els teutons, que procedents del Nord, havien amenaçat seriosament les penínsules Itàlica i Ibèrica. D'aquesta manera, Màrius aconseguiria col.locar part dels seus veterans i alhora enfortir el país enfront una futura invasió, tant a la costa com a l'interior.
Guitart opina que Baetulo, Iluro i la part romana d'Empúries (ciutat originàriament grega, fundada vers el 600 aC.), estarien fundades i habitades per nuclis de ciudatans romans i itàlics immigrats, amb participació dels habitants originaris del territori; no obstant esmenta altres hipòtesis ja plantejades, a saber: que poguessin ser bastides per indígenes sota la supervisió d'enginyers romans; que estiguessin impulsades per les comunitats indígenes, com a resposta als nous models d'ocupació del territori...
No deixa l'autor de fer un esment de Bàrcino (Barcelona), tot i ser una fundació augústea (Ca. 10 aC.) i no republicana: les seves mesures originàriament reduïdes, fan pensar més en un centre administratiu, religiós i polític d'aquella zona, més que un nucli destinat a contenir un gran nombre de pobladors.
Josep GUITART DURAN, "L'origen de les primeres ciutats romanes de Catalunya. Una aproximació des de l'arqueologia"; a Catalan Historical Review, núm. 3, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 2010.
Fotografia: Restes de la vil.la romana de can Benet (Cabrera de Mar), amb mosaics. Autor desconegut. Tramesa per J. F. Clariana.

dissabte, 23 d’abril de 2011

Fotos pel record: Burriac nevat, el 1987

Panoràmica de Cabrera de Mar, l'any 1987, en una de les rares ocasions en que s'ha vist neu a Burriac.

dimarts, 19 d’abril de 2011

Presentació, a la biblioteca Ilturo, del llibre editat per Josep Miquel Modolell

El passat divendres, 15 d'abril, va tenir lloc a la biblioteca Ilturo de Cabrera de Mar, la presentació del llibre número 7 de la col.lecció dedicada a l'arqueologia i història d'aquesta població, que edita al seu càrrec el senyor Josep Miquel Modolell, amb articles de diversos autors. L'acte va estar molt concorregut, la sala de la Biblioteca estava plena, i fins i tot alguns assistens van haver de romandre de peu; va presidir-lo la directora de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, Dra. Isabel Rodà de Llanza, i varen assistir-hi l'alcalde de Cabrera, Sr. Joan Vila; l'arqueòleg responsable de recerca del servei de Patrimoni i Restauració de la Diputació de Barcelona, Dr. Albert López Mullor; el Dr. Joan Bonamusa, i el Sr. Joan Francesc Clariana, vinculats ambdós a la Secció Arqueològica de Mataró i a les excavacions de can Modolell de Cabrera de Mar.
Tots els conferenciants varen fer referència al contingut del llibre, al potencial arqueològic de Cabrera, i a l'activitat altruïsta i generosa del Sr. Josep Miquel Modolell en favor de l'arqueologia i de la història del seu poble, i a la seva donació dels terrenys on ara hi ha el Clos arqueològic del jaciment que du el nom de la masia, a favor de la Fundació Burriac
Finalment es va suggerir la possibilitat d'oferir un homenatge o acte de reconeixement, per part del consistori cabrerenc, al Sr. Modolell -que enguany ha complert 90 anys- per aquesta generosa tasca.
Informació i fotografies trameses per Joan Francesc Clariana.

dissabte, 16 d’abril de 2011

Entrevista a Ràdio Mataró amb motiu dels 50 anys de les excavacions de Torre Llauder

Com ja hem dit en anteriors entrades, aquest any es commemora el 50 aniversari del descobriment dels mosaics de Torre Llauder i de l'inici de les excavacions, i també del naixament de la Secció Arqueològica, llavors "Grup Marià Ribas". Amb aquest motiu, en el Programa El Racó, de Ràdio Mataró, a càrrec del Grup d'Història del Casal, es va emetre, el passat 31 de març, un apassionant programa en el qual, Joan Bonamusa, Joan Tura i Robert Lleonart, autèntics veterans de l'arqueologia, foren entrevistats per Joan Francesc Clariana, Jaume Vellvehí, Joaquim Graupera i Núria Gómez, i amb la qual podem reviure els esforços, a voltes incompresos i plens d'obstacles, per salvar el patrimoni històric i arqueològic de Mataró; podem també conèixer millor l'extraordinària riquesa del subsol de la ciutat, i intentar que ens puguin parlar les obres d'aquells que ja no ho podran fer sí mateixos.
Uns deixem l'enllaç amb el programa aquí.
Entrades anteriors:
50 anys de la descoberta de Torre Llauder.
Diari de les excavacions de Marià Ribas a Torre Llauder.

dimarts, 12 d’abril de 2011

Presentació d'un nou llibre d'estudis d'arqueologia i història de Cabrera de Mar

El proper divendres 15 d'abril, a les 19 hores, tindrà lloc a la biblioteca Ilturo de Cabrera de Mar, la presentació del llibre número 7 de la co.lecció que edita Josep Miquel Modolell Ros sobre estudis d'història i arqueologia a Cabrera de Mar, i que agrupa articles de diversos autors. L'acte serà presidit per la Dra. Isabel Rodà de Llanza, directora de l'ICAC (Institut Català d'Arqueologia Clàssica) i catedràtica d'arqueologia de la UAB, que ha treballat en l'estudi de marbres, escultures i inscripcions de l'establiment de can Modolell.
Les presentacions aniran a càrrec del Dr. Joan Bonamusa Roura, codirector de les excavacions de can Modolell, i el Sr. Joan Francesc Clariana, col.laborador i també membre de la Secció Arqueològica de Mataró. Tancarà aquest acte el mateix Josep M. Modolell, historiador i editor d'questa col.lecció que així arriba al seu setè número.
El llibre que ara es presentarà al públic, està prologat per Isabel Rodà de Llanza, i conté els articles:
"Història, patrimoni i mecenatge a Cabrera de Mar", de Joan Bonamusa Roure.
"Les produccions de ceràmica romana de parets fines al nucli itàlic d'Ilturo", d'Albert López Mullor i Albert Martín Menéndez.
"www.cabrerademar.patrimoni.cat", de Josep M. Rovira Juan, que amplia els continguts d'aquesta web.
"La terra sigil.lata de can Modolell", de Joan Francesc Clariana Roig.
"Notícia de la troballa d'un anell d' or a can Modolell", de Rosa Isabel Garí Lleixa i Joan Francesc Clariana Roig.
"Una fita del temple de sant Joan", de Josep M. Modolell Ros.
"Un singular document de l'arxiu de can Lladó-can Modolell", de Josep M. Modolell Ros.
"Dos documents sobre la història de Cabrera al segle XVI", de Rosa Isabel Garí Lleixa.

dijous, 7 d’abril de 2011

Un abocador de ceràmica tardoromana a Torre Llauder (Mataró)

L'any 1982 es va a dur a terme l'excavació d'urgència d'un solar confrontat al Clos arqueològic de Torre Llauder (Mataró), en tenir-se notícies de l'existència, en aquella zona, d'un abocador d'escombraries, excavat parcialment per Marià Ribas als anys seixanta. Joan Francesc Clariana i Marta Prevosti (codirector i directora de les excavacions als anys vuitanta), presenten ara un estudi sobre els fragments ceràmics exhumats en l'abocador, interessants perque es tracta d'un element titllat anteriorment d'"icommode" per les dificultats es establir la seva cronologia, no obstant esser en ocasions, el fòssil director d'alguns estrats.
En aquesta ocasió, no obstant, es pot datar amb força probabilitat entre els anys 500 i 550 dC. Es tracta d'una ceràmica de cuina d'aspecte "groller", generalment de cocció reduïda, amb presència de desgreixant de quars i mica. El factor clau per la seva datació, ens diuen els autors de l'estudi, és el contrast amb les ceràmiques fines d'importació, sobretor les sigil.lates africanes "D", així com restes d'àmfores i altres ceràmiques comunes.
Aquestes ceràmiques estan presents en altres jaciments, com Can Modolell (Cabrera de Mar), la mateixa ciutat romana d'Iluro o la vil.la dels Caputxins (Mataró). Altres restes trobats a Tarraco, s'han documentat amb una cronologia diferent, si bé s'ha de tenir en compte la llarga durada d'aquest model de ceràmica d'ús quotidià.
Podeu consultar el treball de Clariana i Prevosti clicant aquí
BIBLIOGRAFIA
Joan Francesc Clariana Roig i Marta Prevosti Monclús, "Nota sobre la ceràmica de cuina tardoromana de l'abocador de Torre Llauder (Mataró)", IV Jornades d'Història i Arqueologia Medieval del Maresme, publicat pel Grup d'Història del Casal, 2011.

dilluns, 4 d’abril de 2011

La Fundació Burriac commemora els seus vint anys

La Fundació Burriac de Cabrera de Mar commemora els seus vint anys d'existència participant o organitzant un seguit d'actes culturals que tindran lloc els mesos d'abril i juny: una representació teatral, el 2n Itinerari Literari de Cabrera, la XII trobada al castell de Burriac; dins de la Fira iberoromana del diumenge 5 de juny, la Fundació oferirà visites guiades al clos arqueològic i una xerrada-col.loqui sobre els pagesos, ahir i avui. Podeu veure el programa clicant aquí.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...