LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dimarts, 31 de maig de 2011

XVI fira iberoromana a Cabrera de Mar

El proper cap de setmana, dies 4 i 5 de juny tindrà lloc a Cabrera la XVI Fira Iberomana, que tant d'arrelament i participació a aconseguit a la localitat.
Dissabte dia 4:
De 19 h.: inauguració a cal Conde d'una exposició sobre la moneda ibèrica a la vall de Cabrera de Mar.
Diumenge dia 5:
De 10 a 13 h.: Campionat 3x3 a la plaça Nova, organitzat pel Club de Bàsquet Cabrera.
De 10 h. i al llarg de tot el dia: Projecció d'audiovisuals a cal Conde: Cabrera en 3D. Imatges de la web www.cabrerademarpatrimoni.cat, de Josep M. Rovira i Ferran Bayés.
De 10 h. i 13 h.: Sol Invictus Mithra, visita guiada a Can Modolell, amb explicació de les seves referències mitraiques.
De 10 a 14 h. i de 17 a 19 h.: Jugues?, a la pista vella de bàsquet: Sobre el jocs infantils a l'antiga Roma.
De 10 a 14 h. i de 17 a 19 h.: a la plaça de la Fàbrica: Recreació de la seca d'Ilturo.
De 10,30 a 14 h. i de 17 a 19 h.: taller de monedes.
Inauguració a càrrec de l'honorable Sra. Joana Ortega, vicepresidenta del govern de la Generalitat.
11 h.: A la plaça de la fàbrica, els armats de Mataró demanaran permís per entrar a la Fira.
14,30 h.: A l'envelat municipal, menjar d'ambientació iberoromana.
A les 18 h.: a cal Conde: xerrada-col.loqui sobre l'agricultura dels ibers i dels romans. Comptarà amb els arqueòlegs: Albert Martín i David Farell, el naturalista Oriol Bassa i els pagesos Pep Riera i Genís Vinyals.
A les 19,30 h.: A la sala Nova, conferència-debat sobre el Banc de Temps de Cabrera de Mar, essent la ponent Josefina Altés, regidora de Serveis Socials.
A les 20, 45 h.: lliurament dels premis del concurs de cartells per a la XVII Fira Iberoromana, de l'any 2012.
A les 21 h.: A la plaça de l'Ajuntament, sorteig d'un lot de productes agrícoles oferts per la cooperativa agrícola "El Sindicat".
I tot el dia:
Exposicions de productes agrícoles de Cabrera de Mar.
Representació d'entitats i associacions.
Exposició i venda de productes artesanals.
Cocció de porcs al costat de la plaça Vella, a càrrec de José Moreno.
Exposició dels cartells participants al concurs de la XVII edició de la fira, per l'any 2012.
Podeu veure el programa a la web de l'Ajuntament de Cabrera de Mar, clicant aquí.

dissabte, 28 de maig de 2011

La col.lecció Rubio de la Serna de can Rodon de l'Hort, en un article de l'anuari de l'IEC de l'any 1931



Foto: La masia de can Rodon de l'Hort, durant les excavacions de Josep Barberà.
Possible autor: Josep López.i Viñals.
Arxiu: Joan F. Clariana.
 
A l'Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, volum VI, corresponent a l'any 1931, fou publicat, amb les seves corresponents fotografies, un article de Josep de C. Serra Ràfols sobre la col.lecció Rubio de la Serna de troballes procedents de la necròpolis ibèrica d'incineració de Can Rodon de l'Hort, conservades al Museu de Barcelona. Es tracta doncs, d'un document de gran valor, que ens demostra la importància que ja havia assolit fa vuitanta anys l'arqueologia a Cabrera.
La necròpolis ibèrica de can Rodon de l'Hort (Cabrera de Mar, el Maresme), fou descoberta l'any 1881 i excavada i estudiada per l'erudit Joan Rubio de la Serna, llavors propietari de la finca. A finals dels anys seixanta, l'arqueòleg Josep Barberà va reelaborar els estudis i excavar de nou la zona, en la que foren exhumats quatre sepulcres més. L'any 1975 amb motiu d'unes obres, es varen efectuar noves excavacions, sobre les que, posteriorment, el cabrerenc Josep Viñals i Cortés, del Grup d'Arqueologia de Cabrera de la Fundació Burriac en va publicar un treball. El conjunt es composa en l'actualitat d'un total de 14 tombes excavades.
La necròpolis ibèrica d'incineració de can Rodon de l'Hort, es troba a distància del poblat, entre dues rieres i està datada en el segle III aC.: "Els sepulcres sortien a una fondària que variava entre 0,50 i 2 metres, formant grups separats per la mateixa terra o per grosses pedres . Cada grup es componia generalment de dues urnes cineràries, al costat de les quals es trobaven els objectes contenint a voltes restes d'aliments (ossos d'aus i petits mamífers, petxines, espines de peix, closques d'ou, etc), armes i objectes d'ornament". Anuari IEC, 1931, pag. 67.
Segons l'annuari, la ceràmica forma el nucli de les troballes de can Rodon, i la divideix en tres grups: ceràmica ibèrica feta a ma -escassa- ceràmica ibèrica feta a torn, i ceràmica hel.lenística d'importació. L'autor de l'article considera que la terrissa hel.lenística és la més bella, destacant una magnífica cràtera immillorablement conservada.
A més de la ceràmica, la col.lecció es composava d'objectes de metall: armes, objectes ornamentals i altres. Les armes són totes de ferro, destacant una falcata, la famosa espasa curta i corba ibèrica, diverses espases tipus La Tène II, puntes de llança, umbus d'escut i pilums.
Entres els objectes ornamentals s'esmenta un braçalet de bronze, bastantes fíbules de bronze anulars i sivelles de cinturó, també de bronze.
Un cert nombre d'objectes no es poden classificar ni entre les rames ni entre els objectes ornamentals, es tracta d'útils domèstics: destaquen unes tissores ibèriques.
Tota una colla, doncs, d'objectes i ofrenes destinades a acompanyar les cendres del difunt després de la mort.
"Veiem, doncs, que dintre la pobresa en troballes d'aquesta mena en totes les excavacions de la costa, la de Cabrera és una de les relativament més riques." Anuari IEC, 1931, pàg. 69.
Podeu llegir aquest article de Serra i Ràfols i veure les fotografies dels objectes en aquesta adreça

dimarts, 24 de maig de 2011

Fotos pel record: L'Enric, de la Secció Arqueològica de Mataró

Ja que hem començat a parlar de personatges de la Secció Arqueològica de Mataró -vegeu l'entrada anterior, dedicada a en Josep Garrido- aquí teniu l'Enric Juhé Corbalán, gran estudiós de l'arquitectura domèstica romana, a la que ha dedicat diversos treballs, especialment a la pintura; a ell devem la restauració i estudi dels fragments pictòrics, escasos però valuosos, exhumats a can Modolell, als que va dedicar un article. Ha publicat estudiades reconstruccions ideals d'alguns edificis romans en base als materials in situ i als exhumats. També entren dins els seu camp d'interessos els castells i els vaixells antics.En la fotografia el veiem a l'antic local de la Secció Arqueològica, al carrer Sant Pelegrí de Mataró.
Podeu veure algunes de les reconstruccions de l'Enric Juhé en aquest mateix bloc:
Reconstrucció del "Criptopòrtic" de Can Modolell.
Reconstrucció de la façana oest de Can Modolell.
Reconstrucció del porticat damunt el "Criptopòrtic" de Can Modolell
A la web Via Avgvsta, dedicada al patrimoni romà a l'entorn de la riera d'Argentona.
I un recull de fotos aquí.

diumenge, 22 de maig de 2011

Fotos pel record: en "Pepe" de la Secció Arqueològica de Mataró

Al llarg del seus cinquanta anys de vida, la Secció Arqueològica del Museu de Mataró ha tingut en el seu sí afeccionats i col.laboradors que, sense més interès que el seu amor per a l'arqueologia, hi ha dedicat hores i esforços; una d'aquestes persones, que avui destaquem, és en Josep Garrido Salazar, anomenat per tothom "en Pepe", que fou tot un símbol d'aquesta entitat, i al qual devem no tan sols la seva ajuda en  excavacions, sino en la restauració de diversos materials ceràmics, des de el seu taller del carrer sant Pelegrí, a l'antiga seu de la Secció. Molts dels materials restaurats que podeu veure en les vitrines del Museu de Mataró, ho són gràcies a la seva bona perícia restauradora. Actualment està col.laborant com a restaurador amb la Parròquia de Santa Maria i el Museu Arxiu de Santa maria, però no ha perdut el contacte i bona avinantesa amb la gent de la Secció Arqueològica.
Tota una mostra de la col.laboració que existia entre arqueòlegs i afeccionats, abans que arribés la professionalització, sens dubte també necessària, però alguna cosa bona tingué aquella altra època, en la que se salvaren jaciments i materials que d'altra manera haguessin desaparegut.


dimecres, 18 de maig de 2011

El retrat de l'emperadriu Faustina procedent de Torre LLauder, a la Viquipèdia

Una escultura de Torre Llauder (Mataró), el retrat de l'emperadriu Faustina, esposa de Marc Aureli, anomenada Minor per distingir-la de l'altra Faustina, esposa d'Antoní Pius, ja es troba a la Viquipèdia; podeu consultar-la punxant aquí.

dissabte, 14 de maig de 2011

La riera de Cabrera, sense murs de contenció

Ara que parlem de l'asfaltat i altres obres que duem a terme a les rieres, i sobre la conveniència de fer-ne o no, aprofito per mostrar aquesta imatge de fa una anys, que inclou com a fons la riera i la carretera de Cabrera encara sense voreres, sense murs, i plena de vegetació. El vestit eivissenc d'inspiració "clàssica" dóna el toc propi d'un bloc d'arqueologia! Podeu ampliar la imatge clicant al damunt.

dissabte, 7 de maig de 2011

Un informe de Joan Carles Alay evidencia el deficient estat de conservació de la vil.la romana de Sentromà (Tiana)

Un informe de Joan Carles Alay Rodríguez, membre de la Societat Catalana d'Arqueologia, posa en evidencia el mal estat de conservació del jaciment de Sentromà (Tiana, Maresme), no obstant estar dins un conjunt catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional (Resolució de 9 de juliol de 1975, BOE de l'11 d'agost de 1975), la màxima categoria de protecció que es pot donar a un bé patrimonial per a la seva conservació.
L'informe va estar elaborat amb l'assessorament i el guiatge de l'Associó d'Amics de Sentromà, realitzant Alay una visita personal al jaciment el 9 d'abril d'enguany.
La vil.la romana no és l'únic element protegit del conjunt, que comprèn la masia, la capella i el jaciment arqueològic -com ja hem dit, una vil.la romana- tot això ubicat en el Parc de la Serralada de Marina, espai natural que gaudeix així mateix de protecció legal.
Tal com podem seguir llegint en l'informe, la vil.la va descobrir-se l'any 1934, i el propietari, Epifani de Fortuny, baró d'Esponellà, va interesar-se en les excavacions, amb col.laboració amb Josep de C. Serra Ràfols; s'hi dugueren diverses campanyes, fins l'any 1984. Sota el patronatgedel baró, aquestes excavacions foren una autèntic centre de formació d'estudiants i afeccionats a l'arqueologia.
La part conservada de la vil.la correspon, majoritàriament, a la seva pars rustica, dedicada a les activitats agrícoles; es descobriren dipòsits per a la fermentació del vi, un espai per al premsat del raïm i un magatzem, tot això de la segona meitat del segle I; del segle II són set habitacions, unes termes i una gran quadra. En la zona de les termes s'han descobert els fonaments d'una capella romànica, probablement dedicada a Sant Romà; dins el conjunt hi trobem també un forn, d'epoca moderna.
Informa Alay que, després de 30 anys de les darreres excavacions, l'estat d'aquesta vil.la és d'abandonament:
"Les estructures descobertes, mancades de consolidació o protecció física, han iniciat un irreversible procés de degradació. Com es descriu en l'editorial del Butlletí de l'any 2010 de l' Associació d'amics de Sentromà, "les parets s'ensorren, els paviments es malmeten, les argiles dels forns es desfan, i cada any perdem una part de la vil.la".Aquest fet és palès en un recorregut visual del jaciment.". J.C. Alay, pàgs. 4 i 5.
En l'abundant material gràfic que acompanya l'informe, podem veure com part dels murs, ha caigut, i fins i tot cauen les parets de suport que s' havien edificat com a protecció en algunes zones; una paret de factura relativament moderna, que defensava les set habitacion, ha caigut també, provocant l'esllavissament de murs i paviments. L' enrunament es deixa veure per tot  l'establiment, essent les termes l'element millor conservat, si bé hi convindria una consolidació.
Una situació difícil que mereix una actuació immediata: quan un jaciment es perd, es perd per sempre.
Informació procedent de:
Joan Carles Alay Rodríguez, Informe: la vil.la romana de Sentromà (Tiana, Maresme). Estat actual. Podeu llegir l'informe, publicat a la Societat Catalana d'Arqueologia, punxant aquí.
Fotografies de J.C. Alay: Situació abans i en l'actualitat del dipòsit i decantador de vi i de l'estança identificada com a magatzem o dipòsit de gra.

diumenge, 1 de maig de 2011

El safareig de Cabrera de Mar


L'escriptora Núria López Garcia ha tingut l'amabilitat d'enviar-nos, per a la seva publicació en aquest blog, unes fotografies, ni més ni menys que del safareig públic de Cabrera, el "comú" que en els temps en que no hi havia o escasejava l'aigüa corrent, l'electricitat o la rentadora a casa, era compartit per les dones de Cabrera per fer la bugada, a més d'altres utilitats.
Un safareig molt popular doncs, en altres temps, i que ja no existeix, es tracta d'unes imatges d'un inestimable valor; dues d'elles varen ser preses pel pare de Núria, en Fèlix López Teixidó, la darrera, la del safareig ja abandonat, és obra de Josep Vinyals.
El safareig de Cabrera estava situat al torrent sant Feliu, pujant a mà dreta, allà on ara hi ha una torre i un bloc de cases amb una perruqueria, abans d'arribar a l'actual camí d'Agell.
Com sempre, podeu ampliar la fotografia clicant al damunt.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...