LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dissabte, 25 de juny de 2011

Sobre la caiguda de l'Imperi romà


La qüestió de si un imperi com el romà, tan extens, en l’espai i en el temps va caure per les invasions bàrbares o per una decadència interna, és una qüestió antiga.
Gibbon, (1737-1794) a la seva gran obra  Decline and fall of Roman Empire, dóna bona part de la culpa a la decadència dels costums i a la implantació del cristianisme.
L’historiador rus, Rostovzeff (1870-1952) a Social and Economic History of the Roman Empire (Oxford, 1926), substituïa les causes morals o religioses per les econòmiques, però sempre dins una idea d’un estat que va caure com aquell que diu “pel seu propi pes”, amb l’ajut, també de les invasions germàniques.
Aquesta tesi, de la decadència interna, enmig d'una greu crisi econòmica i social, és sostinguda al llarg del segle XX, per autors com el britànic Walbank (1909-2008)  a The Awful Revolution, (1946).
Sempre hi hagut, però qui ha atribuit en exclusiva les la caiguda de Roma a les invasions germàniques. L’arqueòleg i historiador francès, Piganiol (1883-1968), deia que la civilització romana “havia estat assassinada”.
L’historiador britànic Peter Hether (n. 1960) reviu en part la tesi de la caiguda de l’Imperi a causa de les migracions de pobles germànics, i les seves relacions amb l’estructura interna imperial, en la documentadíssima i densa obra –no exempta de tocs d’humor- The fall of the Roman Empire, publicat en llengua castellana per l’editorial Crítica (darrera edició: 2011), obra que arriba a les meves mans des de l'exquisida  llibreria d'en Fausto Puerto.
Heather sosté que res hauria impedit la continuïtat de l’Imperi occidental (tema a part és l’Imperi oriental, que Heather considera “successor” de l’Imperi romà, no continuïtat), si a partir de la segona meitat del segle IV no s’haguessin produït una colla d’immigracions de pobles “bàrbars” en cadena dins el territori de l’Imperi,  el punt de partida de les quals va ser la irrupció dels huns, poble de l’estepa d’origen incert , que després de segles de nomadisme, instal.là el centre del seu poder a la plana hongaresa i creà l’efímer imperi d’ Atila en el segle Vè.
Durant dècades s’ha parlat de la famosa “crisi del segle III”, com a inici de la decadència, però Heather destaca la ràpida recuperació de l’Imperi en aquesta mateixa crisi, el punt de màxim perill de la qual fou la revifalla de l’Imperi persa, el gran enemic secular, amb la dinastia sassànida, que obligà Roma a destinar-hi ingents recursos, militars i monetaris.
Destaca l’historiador que, lluny de la imatge d’unes poblacions agobiades pels impostos i la fam, l’arqueologia dóna fe d'unes comunitat agrícoles pròsperes, per exemple a Orient.
Ben cert que el Baix Imperi no era com els temps de Cèsar, per exemple, però Roma sempre havia anat canviant, al llarg dels seus tretze segles d’existència. En l’epoca que ens ocupa, qualsevol ciutadà lliure de l’imperi se sentia tant romà com el que més.
La invasió dels huns a finals del segle IV, provocà durant dècades l’emigració del diversos pobles gots, que habitaven les terres al nord del Mar Negre (originaris, però d’Escandinàvia); acceptats de moment a la zona dels Balcans com aliats militars, passaren a Itàlia, on l’any 410 saquejaren Roma, sota el comandament d’Alaric; finalment foren instal.lats a l’Aquitània, convertint-se amb el temps, els diversos pobles gots d’aquella zona, en els visigots (els gots de l’oest). Però les migracions, no havien fet més que començar: alamans, alans, burgundis, escots, francs, gots, huns, pictes, saxons,sueus, vàndals…pobles que ens descriu Heather.
L’autor considera com a data fonamental en la caiguda de l’Imperi la de 468, en la que el fracàs d’un expedició contra els vàndals del Nord d’Africa, tan important pels seus recursos, va fer impossible ja qualsevol recuperació i va animar la creació de regnes independents a la Gal.lia i a Hispània.
Una obra densa, una bona part de la qual està dedicada a la descripció dels pobles anomenats “bàrbars”, però també ens mostra els entrellats de la vida política romana, l’administració de l’Imperi, el funcionament de la qual Heather qualifica com de partit únic, la situació econòmica del darrer segle de l’Imperi, així com qüestions d’estrategia militar.

Fotografia: Damunt les escales, murs del període del Baix Imperi romà, a Can Modolell (Cabrera de Mar), bastits sobre un terraplenat que amortitzà la vil.la altoimperial; són desconegudes l'extensió i funcions del nou edifici (els murs del darrera són moderns). Autora: R. I. Garí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...