LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

divendres, 22 de juliol de 2011

El safareig de Cabrera de Mar (2)


Ja fa temps publicàrem en el bloc una entrada sobre el safareig públic de Cabrera de Mar, gràcies a la donació que va fer l'escriptora Núria López Garcia de dues fotografies fetes pel seu pare, Fèlix López Teixidó, i d'una tercera d''en Josep Vinyals. Pel seu interès les tornem a publicar acompanyades del text que va escriure Josep M. Modolell en el seu llibre "Pel camí del Mig", que també trobareu a la Segona Guia d'Escriptors de Cabrera, acompanyades del lloc on era l'avui desaparegut safareig, al torrent sant Feliu.

Al poble –llavors Cabrera de Mataró- no arribaven pas una dotzena de diaris. Les ràdios es podien comptar amb els dits d’una mà i la cantraleta de telèfons era per deu abonats i sobraven.
Les notícies dels diaris, per importants que fossin, eren poc comentades i per això ningú no tenia masa interès a llegir-los. El que més interessava era saber era el que pensava fer la veïna i amb qui, quina en portaven de cap els pagesos del davant i si en la sessió d’aquell vespre hi haurien o no patacades.
Un dels llocs on es prepagaven més depressa les noves era al safareig comú, on es reunien les dones del poble per rentar les robes de llurs cases i per encàrrec d’altres. Quedaven tant absortes escoltant el que deia la de davant, que fins la feien malbé a cops de picador. De més de dos-centa metres a la rodona se sentia el picament i la xerramenta.
Era molt coreent que hi haguessin  esbastusses; podia ser per no donar lloc a una dona que a ningú agradava tenir vora seu, per haver-se una ficat en una processó on no tenia ciri, o com aquell que no diu res, dir a una altra que sospitava del seu home, que havia vist una mossa que li agradava saltar prop de la vinya on el seu home arreglava la barraca. Els crits removien mig poble. Josep Miquel Modolell i Ros. Pel camí del Mig: de Cabrera a Mataró. Pàgs. 146-47; Oikos-Tau, Vilassar de Mar, 1989.

4 comentaris:

  1. Durant la presentació de la "Segona guia d'Escriptors de Cabrera de Mar", Núria López ens va llegir aquest fragment davant del lloc on hi havia hagut el safareig. Hi havia gent que el recordava i deien que l'anomenaven el 'cumu'(sense accent.

    ResponElimina
  2. Sens dubte, Cabrera és un lloc on encara cada racó encara evoca un record! Que duri.

    ResponElimina
  3. Només comentar-vos que la fotografia del "safareig del comú" no és anònima. És feta meva a finals dels anys 70.

    ResponElimina
  4. Hola Josep, gràcies per la informació, com pots veure ja està actualitzada l'entrada.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...