LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dissabte, 29 d’octubre de 2011

Plini el Vell i la seva referència a Iluro (Mataró)



Fotografia: home togat; Arle (Provença, França); la toga era un distintiu del ciutadà romà. Autor: Joan Francesc Clariana.

"El territori dels ilercavons; el riu Iberus, ric pel seu comerç fluvial, riu nascut al país dels càntabres a prop de Iuliòbriga, que flueix al llarg de quatre-cents cinquanta mil passos i admet naus  en dos-cents seixanta mil des de Vareia. Per aquest riu anomenaren els grecs Ibèria, a tota Hispània. El territori de Cessetània i el riu Subi, la colònia de Tàrraco fundada pels Escipions, com ho va ser Cartago pels púnics. Els territori dels ilergetes, la població de Subur, el riu Rubricatum, a partir del qual comencen els lacetans i els indigetes.
Després d'aquests, anant cap a l'interior en l'ordre que els anomenaré, al peu del Pirineu, els ausetans, els iacetans i, al llarg del Pirineu, els cerretans i finalment els vascons. A la costa, la colònia de Bàrcino, anomenada Faventia i les poblacions de ciutadans romans de Bétulo, Iluro, el riu Arnus, Blandae, el riu Alba; Empúries són dues ciutats, una dels antics indígenes i l'altra dels grecs descendents dels foceus, i el riu Tícer. A quaranta mil passos d'aquest riu, el temple de Venus Pirinea." Plini el Vell, Història Natural, III, 3-4.
Iberus: Ebre
Iuliòbriga: (= Ciutat fortificada de Juli). Ciutat de Cantàbria, fundada per August, que li posà aquest nom en memòria de Juli Cèsar.
Vareia: població situada a l'actual Rioja.
Cessetans: poble iber que s'estenia, aproximadament, per les actuals comarques del Garraf, Penedés, Camp de Tarragona i part de l'Anoia.
Riu Subi:  Francolí o Gaià?
Tàrraco (Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco), Tarragona.
Ilergetes: poble iber que habitava un territori que comprenia part de les actuals províncies de Lleida, Tarragona, Osca i Saragossa.
Subur: Sitges?
Rubricatum: el riu Llobregat  (nom que pot significat "vermell" o "llòbrec".Lacetans: poble iber que estava situada a la zona nord del riu Llobregat.
Ausetans: poble iber situat a l'actual Plana de Vic
Iacetans: poble iber situat al nord de l'actual província d'Osca.
Cerretans: poble iber situat a l'actual Cerdanya.
Vascons: així anomenaven els romans als habitants d'un territori que comprenia les actuals Navarra, Guipúscoa, La Rioja i part d'Osca.
Bàrcino (Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino), Barcelona, colònia fundada per August.
Bétulo (Baetulo): Badalona.
Iluro: Mataró
Riu Arnus: el Tordera.
Blandae: Blanes
Riu Alba: El Ter.
Riu Tícer: El Muga? (paraula que significa: frontera).

Ja fa temps que no parlàvem dels clàssics, i avui m'he decidit a dur al bloc aquest fragment de la Història natural de Plini el Vell (23-79), naturalista i polític romà; home curiós i interessat per la ciència, al final de la seva vida fou comandant de la flota romana en el golf de Napols, i morí durant l'erupció del Vesubi que sepultà Pompeia i Herculà, després d'intentar enviar unes naus de rescat. El seu nebot, anomenat Plini el Jove, va descriure aquesta erupció amb tot detall.
Per no abastar massa, ens referirem concretament a la comarca del Maresme, objectiu principal d'aquest bloc, veiem que Plini esmenta poblacions "de ciutadans romans", com Iluro; es tracta d'una ciutat fundada a principis del segle I aC., el seu nom deriva de la ibèrica Ilturo (a l'actual Cabrera de Mar), que també comptà amb un nucli romà de població.
Moltes d'aquestes ciutats eren pel albergar veterans, llicenciats de l'exèrcit; com a ciutadans romans, gaudien de tots els drets:elegir i ser elegits pels càrrecs públics; dret a casar-se amb altres ciutadans/nes, de comerciar lliurement, a ser jutjats segons les lleis romanes, drets que no perdien en desplaçar-se. Una situació propera al dret romà era el dret llatí, que oriiginariament concedit als habitants del Laci, a voltes s'atorgava a les poblacions indígenes, especialment si havien estat aliats de Roma.
De tota manera, les diferències es varen anar esborrant amb els segles, un edicte de l'emperador Caracal.la (211) atorgava la ciutadania a tots els habitants lliures de l'Imperi.
Un tema interesant, el de la ciutadania (o la seva carència), que podem continuar en posteriors entrades.

diumenge, 23 d’octubre de 2011

Josep A. Cerdà i la col.lecció Mascort

El mataroní Josep Antoni Cerdà i Mellado,  és autor d'un llibre sobre la ceràmica daurada de la col.lecció Mascort. Ramon Mascort és el propietari d'aquesta col.lecció, que s'exposa a Torroella de Montgrí; es tracta d'una ceràmica de gran bellesa, fabricada entre els segles XII i XVIII, essent els principals centres de producció Paterna i Manises a València; Barcelona i Reus a Catalunya; Muel a l'Aragó; Triana a Andalusia, entre d'altres.
Josep A. Cerdà, especialista en la ceràmica medieval i moderna, ha escrit un altre llibre, La ceràmica catalana del segle XVII trobada a la Plaça Gran (Mataró); el seu nou treball, La loza dorada de la colección Mascort, fou presentat el passat 19 d'octubre al palau de Pedralbes de Barcelona.

Josep A. Cerdà Mellado, La loza dorada de la Fundación Mascort.
Fotografia pertanyent al tríptic de la col.lecció.

diumenge, 16 d’octubre de 2011

El jaciment de Can Tacó, de l'època ibèrica a l'alta edat mitjana

Fotografia: aravalles.cat; podeu trobar-la en aquest enllaç; Vista aèria de Can Tacó.

El jaciment de Can Tacó, al Vallès Oriental (Montmeló-Montornès del Vallès, Barcelona) que conserva importants restes de l'època ibèrica, romana i altomedival, ha estat objecte d'un complet estudi que no tan sols  contempla el jaciment en si, sino tota la Laietània interior, un estudi del territori i del paisatge antic (1). Un estudi que forma part de la tesi doctoral que porta per títol "Dinámica de los asentamientos y estructuración del territorio en la Laietania interior. estudio del bajo Vallés Oriental (Barcelona) desde la Época Ibérica hasta la alta Edad Media", un projecte que encara continua; podeu trobar-ne un article de Marta Flórez i Josep M. Palet en aquest enllaç.
Expliquen els autors que la zona va constituir un corredor de comunicacions esencial per al control del territori en les primeres etapes de la romanització, i una plana també ideal per a l'explotació dels recursos agropecuaris (2).
Un estudi tan complex i que vol abastar no tan sols l'establiment en si, sino el seu entorn, ofereix també moltes dificulatats, els autors senyalen la gran activitat constructiva de les darreres dècades, la gran quantitat
d'excavacions d'urgència i de memòries que no han estat publicades, fets tots ells que limiten la informació que dóna la Carta Arqueològica (3).
Distingeixen en el periode ibèric diverses etapes, que inclouen el periode ibèric ple, el periode romanorepublica, en el qual destaca la construcció del castellum de Can Tacó a partir del 150 aC., i que fa patent la presència militar romana en el territori (4), l'etapa tardorepublicana, en la que fa acte de presència un no assentament agrari, la villa (5).
Com a element fonamental del domini del territori, no podien faltar les vies de comunicació, un nus de les quals estava en el territori objecte d'estudi, nus que relacionava la via Augusta amb la via que anava d'Iluro (Mataró) a Aquae Calidae (Caldes de Montbui) (6).
Marta Flórez i Santasusana, Josep M. Palet i Martínez, "Dinámica del poblamiento y romanización en la Laietania interior (Vallés Occidental, Barcelona). Del siglo IV a.C. al s. I a.C." dins Bolletino di Archeologia in line.
(1) Pàg. 59.
(2) Pàg. 60.
(3) Pàg. 61.
(4) Pàg. 64.
(5) Pàg. 64.
(6) Pàg. 66

dimecres, 12 d’octubre de 2011

III Congrés d'Arquelogia Experimental a Banyoles

Els propers dies 17, 18 i 19 d'octubre tindrà lloc a Banyoles el III Congrés d'Arqueologia Experimental. Per a conèixer els detalls, podeu consultar aquesta pàgina.
L'arqueologia experimental té com a objectiu mostrar com es duien a terme els processos tecnològics en el passat, i com es podia fabricar o utilitzar un determinat objecte.
El congrés està organitzat per l'Associació Espanyola d'Arqueologia Experimental; es presenten una seixantena de comunicacions que tractaran de la fabricació i utilització dels diversos materials: pedra, fusta, ceràmica, metall...

diumenge, 9 d’octubre de 2011

Fotos pel record: homenatge a Joan Vilalta, cronista de Cabrera de Mar


Aquesta foto dels anys 60, presa pel meu pare durant una de les celebracions de l'"Homenatge a la Vellesa" a l'antic cinema de Cabrera, ens mostra en Joan Vilalta (dreta), cronista de la població des de principis dels anys 80 fins a la seva mort; fou un home amb inquietuds culturals, que estimava la literatura i la poesia, i va viure amb intensitat el temps que li va tocar viure, i que ell reflectia en les seves inolvidables cròniques. Serveixi aquesta fotografia com homenatge.
Nota: si algú sap qui és el seu acompanyant, se li agrairà la informació.
Foto: Josep Garí i Pons.
Actualització 15 d'octubre de 2012: Per una informació que ens dóna el fill del Sr. Joan Vilalta, Feliu, sabem que la persona de la dreta és l'escriptor ramon Folch i Camarasa, fill del també escriptor, Josep Mª Folch i Torres.

diumenge, 2 d’octubre de 2011

Curs d'iniciació a l'art medieval del Maresme

Amb el nom de "L'art medieval al Maresme. Un patrimoni a descobrir" tindrà lloc, a partir del dimecres, dia 19 d'octubre un curs d'iniciació al coneixement de l'art medieval del Maresme, curs dirigit pel Sr. Joaquim Graupera, historiador i president del Grup d'Història del Casal.
És apassionant descobrir la meravella de l'art medieval, que en la nostra comarca, ha quedat una mica amagat pels extraordinaris descobriments de l'arqueologia.
És necessari estar inscrit per poder participar en el curs, ja que les places són limitades. Per això, cal enviar com més aviat millor un correu amb les vostres dades de contacte a la següent adreça: robafaves@robafaves.com.
Podeu trobar més informació a: www.robafaves.cat
El curs compta amb la col.laboració del Grup d'Història del Casal.
Temari:
1-Introducció: condicionants geogràfics i històrics de l'art medieval del Maresme
2-L'art preromànic (s. IX-X)
3-L'art romànic (s. XI-XII)
4-L'art gòtic (s. XIII-XVI): arquitectura civil (palaus, masies...)
5-L'art gòtic (s. XIII-XVI): arquitectura religiosa
6-L'art gòtic (s. XIII-XVI): l'escultura
7-L'art gòtic (s. XIII-XVI): la pintura
8-L'art gòtic (s. XIII-XVI): l'orfebreria
Es repartirà un dossier a cada sessió.
Cada alumne inscrit rebrà el llibre "El Maresme", de la col.lecció Catalunya Medieval, de Joaquim Graupera i Anton Briansó.
Lloc: Aula Robafaves
Dies: 19 i 16 d'octubre; 2,16,23,30 de novembre; 14 i 21 d'octubre.
Horari: de 7 a 2/4 de 9 del vespre
Durada de cada sessió: 1 h. 30 m.
Durada del curs: 8 sessions
Total hores lectives: 12


dissabte, 1 d’octubre de 2011

Descobrir l'arquitectura amagada de Mataró


L'Ajuntament de Mataró i el col.legi d'arquitectes de Catalunya, amb la col.laboració de diverses entitats, ha organitzat per aquest mes d'octubre que acaba de començar, les 48 hores Open Puig i Cadafalch, dedicada al genial arquitecte i també com ens diuen a "descobrir l'arquitectura de Mataró". El programa, que trobareu a la web de l'Ajuntament de Mataró, és el següent:
Divendres, 7 d'octubre:
Conferència inaugural: "Puig i Cadafalch. Art i arquitectura al servei de la reconstrucció nacional", a càrrec de Joaquim Graupera, historiador i president del Grup d'Història del Casal. A les 20 h.a la casa Coll i Regàs, c/ d'Argentona, 5. 
Dissabte, 8 d'octubre:
Visites guiades: Claustre del convent de les Caputxines. 10 h., c/ de l'Esplanada, 59,  amb Xavier Alarcon i Campdepadrós, membre del Museu Arxiu de Santa Maria.
Claustre del convent de Sant Josep, 11,30 h. c/ de Sant Josep, 21, amb Joan Comellas, responsable de l'arxiu històric de Sant Josep. Portes obertes tot el dia.
Col.legi Valldemia, 12,30 h., La Riera, 160, amb Marc Cuixart Goday, arquitecte, i Ramon Reixach, historiador. Portes obertes tot el dia.
Claustre de l'hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, c/ de l'Hospital, 31, 13 h.,amb Alexis Serrano, historiador.
Cementiri dels Caputxins, 17 h., passeig dels Molins, 69, amb Agàpit Borràs, arquitecte. Portes obertes tot el dia.
Diumenge, 9 d'octubre:
Passejada per algunes obres presentades al premi Puig i Cadafalch; de 10 a 14 h., inici al c/ de Menéndez Valdés (davant Teatre Monumental), amb els arquitectes autors dels projectes.
Portes obertes a la casa Coll i Regàs, de 10 a 12 h., c/ d'Argentona, 55.
Del 14 d'octubre al 13 de novembre:
Exposició: 3a. mostra d'arquitectura del Maresme, 12a. edició Puig i Cadafalch, al claustre de l'antic hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena (c de l'Hospital,31).
Del 14 al 25 d'octubre:
Votació popular. Premi Puig i Cadafalch d'opinió, a www.mataro.cat
Divendres 28 d'octubre:
A les 20 h., a la capella de l'antic hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena:
Conferència, amb Manolo Laguillo, catedràtic de fotografia de la facultat de Belles Arts.
Acte de lliurament dels guardons de la 3a. mostra d'Arquitectura del Maresme i 12a. edició del Premi Puig i Cadafalch.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...