LES MURALLES D'ILTURO. Bloc de història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dijous, 27 de desembre del 2012

Les reconstruccions virtuals del patrimoni de Cabrera de Mar a càrrec de Josep M. Rovira

Josep Mª Rovira Juan, llicenciat en història i un estudiós de l'arqueologia i la història cabrerenca, ha dedicat temps, esforç i estudi a la reconstrucció del patrimoni històric i arqueològic de Cabrera de Mar en 3D. Ja fa temps que, en col.laboració amb Ferran Bayés, varen publicar la web Cabrera de Mar. Arqueologia i Patrimoni.
Ara us volem presentar un grup d'animacions en 3D que volen reproduïr el passat de Cabrera de Mar, la Ilturo romana i ibera, L'enllaç d'aquestes animacions el podreu trobar a la columna de la dreta d'aquest bloc. Són les següents:
Ritual de la mort i incineració d'un guerrer a la vall de Cabrera de Mar (S. IV-III aC).
Necròpolis ibèrica del turó dels Dos Pins de Cabrera de Mar (Barcelona)
Tomba 51 de la necròpolis ibèrica del turó dels Dos Pins (S. IV aC).
Poblat ibèric de Burriac (S.VI-I aC).
Actualització (15-7-2014): Poblat ibèric de Burriac.
Els banys romans d'Ilturo. Cabrera de Mar (Barcelona)
Termes o banys romans d'Ilturo (150-75 aC) de Ca l'Arnau (Cabrera de Mar).
Situació de les termes o banys romans d'Ilturo (Cabrera de Mar).
Termes o banys romans d'Ilturo de Cabrera de Mar (150-75 aC) Apodyterium i tepidarium.
Termes o banys romans romans d'Ilturo de Cabrera de Mar (150-75 aC). Vista zenital.
Actualització (27-8-2014) L'aigua a les termes o banys públics d'Ilturo a Ca l'Arnau. Cabrera de Mar-Barcelona. 
Forn d'àmfores romà de Ca l'Arnau de Cabrera de Mar (S. I aC) (1).
Forn d'àmfores romà de Ca l'Arnau de Cabrera de Mar (S. I aC) (2).
Actualització (29-8-2014) Forn romà de Ca l'Arnau a Cabrera de Mar (Barcelona)
La construcció de voltes amb tubi fittili als banys romans d'Ilturo.
L'animació 3D, entre l'arqueologia experimental vitual i la investigació didàctica. La construcció de voltes de canó i cúpules amb tubi fittili.
Masia de Can Bartomeu de Cabrera de Mar
Celler de la masia de Can Bartomeu de Cabrera de Mar.
Castell de Burriac o de Sant Vicenç de Cabrera de Mar.
Restitució virtual dels jaciments arqueològics de Cabrera de Mar (Barcelona)
El castell de Burriac (Novembre de 2018)

Imatge: Restes romanes d'època republicana a Cabrera de Mar. Foto: Rosa Isabel Garí

dimarts, 25 de desembre del 2012

Fotos pel record: 50 anys de la nevada de Nadal de 1962 (7)

Si! Avui fa 50 d'aquella nevada que diuen només es produeix cada cent anys, en aquests verals.
Imatge: Can Bosch (Cabrera de Mar), ara fa cinquanta anys. Autor: Josep Garí i Pons.
Fotografies anteriors d'aquest tema, del mateix autor:
Foto 6
Foto 5
Foto 4
Foto 3
Foto 2
Foto 1

dissabte, 22 de desembre del 2012

Fotos pel record: 50 anys de la nevada de Nadal de 1962 (6)

Ara aviat fa cinquanta anys, en despertar-se i mirar per les finestres, observaren amb sorpresa com la neu cobria camps i carrers amb una intensitat que mai no havien vist per aquest verals; el somni d'un Nadal blanc que han tingut molts habitants del sur d'Europa es feia realitat,  i no només damunt un pessebre.
Imatge: La masía de can Barrau Llarg (Cabrera de Mar, el Maresme), el Nadal de 1962. Autor: Josep Garí i Pons.
Podeu ampliar la imatge clicant al damunt.
Altres fotografies de la nevada del nadal de 1962:
Foto núm. 1
Foto núm. 2
Foto núm. 3
Foto núm. 4
Foto núm. 5
També podeu clicar damunt l'etiqueta "Nevades" (n'hi ha d'altres)
I amb aquestes imatges us desitgem bon Nadal i bon any 2013!

dijous, 20 de desembre del 2012

Mn. Antoni M. Alcover i el Maresme, a Mataró Ràdio, a càrrec de Jaume Vellvehí

Avui dijous 20 de desembre, a les 21 h., a la tertúlia del Grup d'Història del Casal de Mataró que es transmet a través de l'emisora local, Jaume Vellvehí i Altamira, membre del Grup d'Història del Casal i de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, parlarà sobre: Antoni M. Alcover i el Maresme, 150 anys del seu naixement.
A la sintonia de Mataró Ràdio al 89,3 fm o a la carta des de la web de l'entitat organitzadora.
Imatge: Monument a Mn. Antoni M. Alcover a la seva localitat natal de Manacor. Fotografia de Rosa I. Garí.

diumenge, 16 de desembre del 2012

La terra sigil.lada de l'alt imperi a Can Modolell, un estudi de Joan F. Clariana




Fotografies, de dalt a baix:
-Pàtera de TS Itàlica del terrissaire Rasinius, de 66 cm. de diàmetre. Peça núm 9.Fotografia de Rosa I. Garí.
-Vas de T.S. Itàlica sencer del Museu d'Arles (Provença, França) amb decoració d'escates fetes a la barbotina, que imita la ceràmica de parets fines i que ens dóna una idea de com podia ser una peça de Can Modolell (la núm. 33), de la que resta un fragment. Fotografia de Joan F. Clariana.
-Fragment de T.S. Sudgàl.lica, corresponent a la forma Drag. 37, amb decoració a dues faixes, de la que resta una amb lleó vers la dreta i llebre o cèrvol vers l'esquerra, alternant-se amb mètopes i tancada per una sanefa de fulles bifoliades. Peça núm. 60. fotografia de Francesc Navarro.

Publicat el passat any 2011 en la col.lecció d'Estudis d'Arqueologia i Història de Cabrera de Mar que edita Josep Miquel Modolell, comentem avui aquest acurat estudi sobre la ceràmica terra sigil.lada de l'alt imperi, escrit per Joan Francesc Clariana: "La terra sigil.lata alt imperial de Can Modolell".
Can Modolell és un establiment arqueològic d'una llarga història, que va des de l'època medieval fins a la baixa edat mitjana; aquesta continuïtat en l'hàbitat explica la gran quantitat de materials exhumats, alhora que, en general, molt fragmentats.

"Sobta que davant la notòria importància d'alguns materials, certament sumptuosos, trobats en aquest jaciment (concretament ens estem referint al conjunt d'inscripcions i restes escultòriques en marbre), en el seu contrast, veiem que les troballes efectuades entre els anys 1974 i 1985, de ceràmica sigil.lata, llevat d'una peça excepcional (la gran pàtera itàlica de Rasinius/Memmius/Hiera), més una altra peça pràcticament sencera (la pàtera sudgal.lica signada per Regenus) i dues de perfil complet, la resta són de caràcter més aviat discret i, sobretot, molt fragmentari. Tot i així, com a continuació veurem, constitueix un conjunt material que ens aporta una informació força valuosa." (Pàg. 59)

Sigil.lata itàlica. Destaca l'autor la presència d'un fragment singular, un fons de fons de pàtera de vernís negre (núm. 1), corresponent a les primeres produccions de TS Itàlica, i que es podria datar vers el 40 aC. (Pag. 60 i nventari).
Les formes llises predominen damunt les decorades, de les que s'han exhumat vuit fragments; un d'ells porta la marca de Zoilus, esclau del taller de Cn. Ateius, característic del taller de Pisa. (Pag. 60 i inventari).

  "Entre les formes itàliques llises, podem veure una representació reduïda dels serveis de taula segons la tipologia clàssica de Loeschke, basada, com hem dit abans, en les troballes del campament de Haltern."  (Pàg. 60)

Destaca en aquest grup una peça excepciona, la pàtera del taller Rasinius:

"Entre les pàteres del servei III, tipus 4 (Conspectus 4,5, =Godineau 30), tindriem una peça excepcional (núm 9), que no és altra que la prou coneguda pàtera de 66 cm. de diàmetre amb els segells de Rasinius Memmius i Hiera, la qual constitueix un unicum. Pel seu descomunal diàmetre, és comparable amb una pàtera de semblants dimensions que s'exhibeix en les vitrines del Museu d'Arezzo, a Itàlia. Es va trobar en la sala situada al nord de la "Sala de les Pintures", formant par d'un possible ritual i, junt amb aquesta peça, n'hi havia diverses pràcticament senceres, tant de ceràmica comuna com de parets fines de la Bètica." (Pàg. 61 i inventari).

Data l'autor aquesta època en el moment del canvi d'era, mentre que la resta de peces que l'acompayen presenten una cronologia posterior.
Entre les peces singulars d'itàlica, s'esmenta un fragment amorf amb decoració d'escates de pinya fetes a la barbotina, imitant els vases de ceràmica de parets fines (forma Conspectus 50,5), datada a partir del 50 dC. (núm 33. Pàg. 62 i inventari).
No falten les imitacions d'itàlica aretina, que per altra banda són d'una qualitat inferior als originals.

Sigil.lata sudgàl.lica. Forma el gruix de sigil.lates de Can Modolell.

"De la producció decorada, podem veure com les formes més freqüents són la Drag. 29, la 30 i la 37 i una representació songular d'una forma poc freqüent, com és l'Hermet 13 o cantimplora." (núm. 73. Pàg. 63 i inventari)

Tot i la presència important de la forma Drag. 29, no se n'ha localitzat cap vora. La decoració d'alguns d'aquest fragments consisteix en motius vegetals estilitzats i en un cas, el fris inferior presenta la característica decoració de "nautilus" o "godronides volutés" de disposició radial. (Pàg. 63).
En aquest grup destaca, pel fet d'estar gairebé sencera, una pàtera gran de la forma Drag. 15/17-B, (núm. 74) amb decoració a rodet a la part interna i la marca de terrissaire REGENI, corresponent al terrissaire de la Graufesenque Regenus, que va treballar des del regnat deTiberi i fins al 70, aproximadament.

Sigil.lada hispànica. Crida l'atenció a l'autor que la producció de sigil.lata hispànica sigui ben escassa:

"Resulta sorprenent que la producció hispànica estigui representada per, tan sols, vuit escassos fragment, entre els quals un de paret de vas que pertany al fris inferior d'una forma Drag. 29, amb decoració de l'inies verticals zigzagejants (núm 113), altres dos individus de la forma Drag. 37, amb decoració de sanefes de cercles concèntrics (núms. 110 i 111), així com un tercer de forma no precisa amb un motiu de dos cercles concèntrics separats per petits cercles (núm 112). Més destacable és el fragment de peu de la forma Hispànica 37, om veiem dos cercles dentats concèntrics que contenen una gran "V", molt probablement abreviant la marca del terrissaire Valerius Paternus." (núm 114. Pàg. 68 i inventari).

No se li escapa a Clariana una certa sincronia històrica amb el jaciment de Can Benet, a la mateixa població de Cabrera de Mar:

"Observem la presència de ceràmica aretina de vernís negre, que data vers el 40 aC., però, a més, hem de tenir present que en aquest mateix jaciment es troben altres ceràmiques de vernís negre, més antigues, com la campaniana B oïde, que presenta restes d'un grafit post-coctem escrit en llatí, així mateix la troballaa de fragments de mosaic opus signinum amb tessel.les seguint l'esquema de retícula de rembes; això ens porta a suposar l'existència d'una certa sincronia història amb el jacimet de can Benet a Cabrera mateix." (Pàg. 82).

La datació del conjunt d'hispàniques de Can Modolell, la situa Clariana entre finals del segle I i al llarg del II.
El treball conté un minuciós inventari analític i dibuixos i fotografies de les peces més destacades.

Joan Francesc CLARIANA ROIG, "La terra sigil.lata alt imperial de Can Modolell", dins Estudis d'arqueologia i d'història de Cabrera de Mar". Ediució a cura de Josep Miquel Modolell, número 7 de la col.lecció. Cabrera de Mar, 2011.
Podeu llegir l'article sencer clicant aquí.

dissabte, 1 de desembre del 2012

Marques de terrissaire en terra sigil.lada hispànica de Torre Llauder, un estudi de Joan F. Clariana

Joan Francesc Clariana Roig és un expert en ceràmica romana, a la que ha dedicat anys d'estudi, especialment pel que fa a la terra sigil.lada, la terrissa més destacada d'època imperial, i sobre la que ha publicat un bon nombre d'estudis, molts d'ells centrats en les troballes de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró), ja que va ser codirector de les excavacions, amb la Dra. Marta Prevosti, durant els anys 80.
Amb motiu de la XXVIII Sessió d'Estudis Mataronins, corresponent al 2011, ha publicat ara un breu pero acurat estudi: "Marques de terrissaire en terra sigillata hispanica de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró, el Maresme).
Tal i com ell mateix explica al principi del seu treball, la publicació coincideix amb el 50è. aniversari de la descoberta de Torre Llauder per part de Marià Ribas i el seu equip, l'any 1962.
Però també aquest any és el de una molt sentida pèrdua per part del món de l'arqueologia, la del Dr. Joan Bonamusa i Roura, en homenatge al qual, li dedica aquest estudi.
Tal i com explica Clariana, Torre Llauder ofereix un notable conjunt de terra sigillata, en les seves diferents variants: itàlica/aretina, sudgàl.lica, tardoitàlica, hispànica i africana "A". (Pag. 1).
Destaca, però, el lot de hispànica, tant llisa com decorada, procedent dels tallers de La Rioja, concretament de Tritium Magallum, un dels centres terrissaires més importants d'occident. Un 90 per cent de les marques de T.S. Hispànica estudiades per Clariana procedeixen d'aquell indret.
Molt probablement Torre Llauder, considerada la vil.la romana -entre les conegudes- més sumptuosa de la comarca, disposava d'un petit port a prop, i les produccions de La Rioja devien distribuir-se gràcies al riu Ebre, llavors navegable, i després per la via marítima.  (Pag. 5).
Els tipus prodominants són les copes de mida reduïda, destacant la forma Dragendorff 27. (Pag. 6)
L'autor estableix la cronologia del grup de peces estudiades entre el 50 i el 150 d.C., època de màxim esplendor dels tallers de La Rioja. (Pag. 7).
Destaca:
 "un fragment de fons de copa, possiblement de la forma Drag. 27 (Ribas 1966, 28, 12 i 32, 1), amb la marca de cartel rectangular on consta "O A^E FIR fent nexe l'A amb l'E. Entre altres podria correspondre, malgrat que li falti el traç esquerre de la V, al terrissaire Valerius Firmus. Tampoc es poden descartar altres lectures més dubtoses, com Aemilius Fla(...), de Tritium Magallum (?), Cinus Aemilius (Solovera-Garavito, 1986, 121, 10) o Aemilius Firmus, si bé aquest darrer ,que tinguem notícia, no s'ha trobat, fina ara, documentat. En aquest sentit, el mal estat de conservació de la marca ajuda poc. Al dessota del vas presenta restes d'una inscripció feta post coctionem, on es llegeix "IM RIIM IO^IV RIISTTVUIT" (In rem Iovi restituit), possiblement interpretable com "I(...) M(...) va restituir-ho a Júpiter", tal vegada fent referència a a una libació, o ofrena, a aquesta deitat. Altres interpretacions serien, una, en sentit d'interpretar que el semnicercle que apareix al costat esquerre del segon traç vertical de la primera M fos equivalent a una P retrògada. aleshores podria tractar-se de l'abreviatura d'Imperator i, l'altra seria suposar que IM és l'abreviatura d'IMMVM i, aleshores, es podria traduir aproximadament com "va restituir a Júpiter la cosa més gran". En les parets exteriors del vas també s'aprecien dues línies d'un altre grafit incomplet. Gl.: S-37, semibrillant; P.: M-47, de fractura terrosa, amb presència de punts blancs i vácuols. Ref. TLL. 5.176." (Pags. 3 i 4).
Podeu llegir l'article sencer clicant aquí
Fotografia: Peu de copa amb una inscripció possiblement dedicada a Júpiter. Autor: Joan Francesc Clariana Roig.




dimarts, 27 de novembre del 2012

Algunes imatges del jaciment de Can Tacó (Montmeló-Montornès del Vallès)





Fotografies de Daniel Daví.

Publiquem algunes imatges preses durant la inauguració de Mons Observans, el jaciment visitable de Can Tacó-Turó d'en Roina, en els municipis de Montmeló i Montornés del Vallès. Observeu les reconstruccions de la impressionant arquitectura.
Podeu ampliar la imatge clicant al damunt.
En època romanorepublicana, aquest jaciment fou un puntal en la romanització i control del territori.

Altres entrades sobre aquest jaciment:
"Mons observans", el jaciment de can Tacó-Turó d'en Roina ja és visitable.
El jaciment de Can Tacó, d'època ibèrica a l'alta edat mitjana.

diumenge, 25 de novembre del 2012

Fotos pel record: 50 anys de la nevada de Nadal de 1962 (5)

Us pensàveu que ja no quedaven fotografies per mostrar de la nevada de Nadal de 1962, la més abundosa de les que es tingui memòria per aquestes coordenades? Doncs si que en queden, i ara que falta poc perque es compleixin els 50 anys d'aquell esdeveniment (com passa el temps!) publiquem la del primer agosarat que va circular per la carretera de Cabrera, després de la nevada. Ignorem si va arribar al seu destí o no.
Altres fotos de la nevada de Nadal de 1962:
Foto 1
Foto 2
Foto 3
Foto 4
Podeu localitzar-les també pitjant l'etiqueta "Nevades", on també en trobareu d'altres anys.
Com de costum, podeu ampliar la imatge clicant al damunt.

dijous, 22 de novembre del 2012

2000 anys de vi a Tiana

El proper dia 1 de desembre, a les 7 de la tarda, tindrà lloc al casal de Tiana, l'acte inaugural de l'exposició "2000 anys de vi a Tiana".
Hi haurà una conferència a càrrec de l'arqueòloga Montserrat Comas, sobre l'arribada dels romans al Maresme i a Tiana, com conreaven les vinyes, produïen el vi i l'exportaven a tot l'Imperi.
L'exposició inclou diversos panells explicatius:
-Detall del comerç del vi a Tiana en època romana.
-Instal.lacions vinícoles trobades al terme de Tiana.
-Fa dos mil anys el vi de Tiana arriba al sud d'Anglaterra, Alemanya, França i a la mateixa Roma.
Lloc: Sala d'exposicions del Casal de Tiana (carrer Isaac Albéniz 8-10)
Horari de visites: de l'1 al 8 de desembre. Laborables de 18 a 20; festius de 12 a 14.

dilluns, 19 de novembre del 2012

Fotos pel record: Primera comunió a l'església de Sant Feliu

Ja fa temps que no treiem les fotos pel record, així que ja toca. Aquí veiem una foto dels que van fet la primera comunió a la parròquia de Sant Feliu de Cabrera de Mar. Data incerta, anys 60 (1962?). A veure si algú s'hi reconeix!
Fotografia de Josep Garí i Pons
Com de costum, es pot ampliar la imatge clicant al damunt.

dissabte, 17 de novembre del 2012

divendres, 16 de novembre del 2012

"Mons Observans", el jaciment de Can Tacó-Turó d'en Roina ja és visitable

El passat 27 d'octubre es va inaugurar el parc arqueològic i de la natura de Can Tacó-Turó d'en Roina, situat entre els pobles de Montmeló i Montornès del Vallès; la creació d'aquest espai ha estat possible gràcies a l'esforç de les administracions locals corresponents i a la protecció de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica. El 2008, l'establiment va ser declarat Bé Cultura d'Interès Nacional.
Està previst que es pugui visitar els diumenges que queden del mes de novembre i els tres primers de desembre; les visites es poden efectuar entre les 11 i les 14 hores, i hi ha una visita guiada cada hora. Estan previstes també diverses activitats. Podeu informar-vos a la web de l'ajuntament.
Podeu veure l'anterior entrada sobre aquest jaciment clicant aquí.

dimecres, 14 de novembre del 2012

Les crisis dels segles III i V

Fotografia: Damunt les escales: mur del baix imperi romà bastit damunt els murs precedents. Can Modolell (Cabrera de Mar). Autora: Rosa I. Garí.

Molts historiadors han vessat rius de tinta intentant parlar de les causes de la caiguda de l'mperi romà. Potser el que passa és, senzillament, que tot té un començament i un final. No és el moment d'insistir-ho nosaltres.
En canvi no hem pogut resistir la temptació de llegir alguns textos d'autors coetanis, textos que ha voltes ens han semblat sorprenentmen moderns. L'ésser humà no canvia tant com ens pensem.
La crisi del segle III va acabar, i la formidable -per la grandària- estructura de l'estat imperial va resistir, potser a un elevat preu, fins al segle V, en que la destitució de Ròmul Augústul l'any 476 és vist com el final "oficial" de l'imperi occidental.
Però el que més ens crida l'atenció no són els grans esdeveniments als nivells més elevats dels poder, sino el sofriment i la penúria dels més desvalguts.
Les ciutats, abans el puntal de l'imperi, centres de població, economia, administració, cultura...van perdent població; el el camp, els pagesos perden les seves propietats i es veuen obligats a posar-se sota la protecció -i el poder- d'un gran terratinent.
La pèrdua de territoris conforme els pobles germànics ocupen l'imperi occidental, fa que l'administració romana vulgui compensar la pèrdua d'ingressos amb una alça desmesurada de tributs, la fiscalitat arriba a ser agobiant.
Moltes coses podriem dir, però a partir d'aquest moment ens limitarem a reproduir algunes cites d'autors que visqueren aquells moments:

"Els tributs augmentaren d'una manera alarmant, el nombre dels que percebien era major que el dels que pagaven, de manera que els colons arruinats abandonaren les terres i els camps van quedar sense conrear. Pitjor va ser el fet que les províncies fossin dividides en parts, i que a cada una de les ciutats s'enviés una multitud de funcionaris i recaptadors." Lactanci (segle III), "Sobre la mort dels perseguidors, 7)

 "La multitud dels pobres i dels miserables, espoliats els seus ramats i perdudes les seves propietats, les han d'abandonar, no obstant continuen pagant el tribut" Salvià de Marsella (segle V) "De Gubernatione Dei".

"Molts prefereixen llibertat amb pobresa entre els bàrbars que no poder pagar tribut entre els romans". Salvià de Marsella (S.V) "De Gubernatione Dei"

 "Els pobres, les vídues i els orfes, despullats de tot, i oprimits, havien arribat a tal desesperació que molts, que havien fins i tot rebut una bona educació, es veien obligats a buscar refugi entre els enemics dels seu poble. Anaven als bàrbars a la recerca de la humanitat romana, ja que no podien soportar entre els romans la inhumanitat bàrbara." Salvià de Marsella (S. V.), De Gubernatione Dei, 5.

BIBLIOGRAFIA
Jose Maria BLAZQUEZ MARTÍNEZ, La crisis del Bajo Imperio en la obra de Salviano de Marsella. Problemas económicos y sociales. Antigua: Historia y Arqueologia de las civilizaciones (Web). 

diumenge, 4 de novembre del 2012

Joan Giménez guanya el Premi Iluro 2012 amb un treball sobre Mataró i el mar

"Economia marítima i conflictes socials a la província de Mataró 1750-1870", de Joan Giménez Blasco va obtenir el Premi Iluro 2012 (54 edició), convocat per la Fundació Caixa Laietana i dotat amb 9.000 €, un estudi de la intensa relació de la ciutat de Mataró amb la mar, i per realitzar el qual va recórrer arxius de tota Espanya. És la tercera ocasió en que Giménez obté el premi, ja que també ho va fer els anys 2000 i 2004.
El jurat va concedir també un accèssit, dotat amb 2000 €, a Rafael Luque, per "La Junta de Reformes Socials de Mataró. 1900-1923", sobre les relacions patrons i obrers al Mataró de les primeres dècades del segle XX.
El premi fou presentat, com és habitual, pel president de la Fundació Caixa Laietana, Josep Ibern, seguit de les paraules de Joaquin Pera, director del Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona, i vinculat a l'arqueologia del Maresme. El Dr. Pera va parlar de l'arqueologia catalana en general, va destacar el valor econòmic que genera i pot generar el patrimoni, fent especial incidència en Mataró, a qui va convidar a lluir el seu sense complexes.
Joan Giménez va recordar la importància vital que havia tingut el comerç marítim per Mataró i la seva industrialització, i va tenir unes paraules de record per la seva sogra, traspassada el dia anterior.
Antoni Pladevall va destacar la qualitat i la importància que tenien tots els treballs que aspiraven al premi, especialment un sobre l'arquitectura gòtica al Maresme.
L'alcalde de Mataró, Joan Mora, va tancar l'acte demanant a l'entitat patrocinadora, Caixa Laietana, que commemorés els 150 anys de la seva existència atorgant tres premis, com s'havia fet amb motiu dels cent anys.
Tant Joaquim Pera com Josep Ibern van tenir paraules de record pel desaparegut Joan Bonamusa, guanyador fa dos anys d'un accèssit amb el seu treball: "De la Civitas d'Iluro a Alarona".
No van faltar en l'acte les protestes dels afectats pel tema de les preferents.
Fotos: Joan Francesc Clariana i Roig.
De baix a dalt: Parlament de Joan Giménez; parlament de Rafel Luque; parlament de Joaquim Pera; d'esquerra a dreta de la taula: Antoni Pladevall, Joan Mora (Alcalde de Mataró)  Josep Ibern (Fundació Caixa Laietana) i Joaquim Pera.

dijous, 1 de novembre del 2012

1er Congrés Internacional d'Arqueologia i Món Antic

Els propers dies, 29 i 30 de novembre i 1 de desembre, tindrà lloc a Tarragona el 1er Congrés Internacional d'Arqueologia i Món Antic. Podeu trobar la informació en aquest enllaç.

dissabte, 27 d’octubre del 2012

54a convocatòria del Premi Iluro de monografia històrica

El proper dimarts, 30 de novembre, a 2/4 de 8 del vespre, tindrà lloc a l'Ateneu de la Caixa Laietana de Matarò, el lliurament del 54 Premi Iluro de monografia històrica, amb una conferència del Dr, Joaquim Pera Isern, director del Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana de l'UAB, que tractarà del tema: "L'Arqueologia Catalana vista des de Mataró. Evolució i perspectives pel segle XXI".

diumenge, 21 d’octubre del 2012

100 anys del descobriment de la basílica de Son Peretó (Mallorca)

Fonts baptismals de Son Peretó (Manacor)
Mosaic procedent de Son Peretó (Manacor)
La ciutat de Manacor (Mallorca), commemora els 100 anys del descobriment de la basílica paleocristiana de Son Peretó amb una exposició al Museu d'Història.
Bona exposició, exquisidament preparada, on podrem conèixer -fins on la ciència ho permet- l'estructura de la basílica, el seu entorn, els seus habitants, la seva forma de vida; tot amb les peces precises i una colla de panells explicatius a base de textos, dibuixos, plànols, reconstruccions i fotografies.
Son Peretó fou descoberta per Mossèn Aguiló l'any 1912, tot buscant els orígens del cristianisme a Mallorca. Ell mateix va dirigir una colla de campanyes d'excavació i va efectuar els primers estudis. No obstant, a l seva mort l'any 1924 aquestes activitats varen quedar interrompudes i la basílica fou coberta de nou, fins els anys 60, en que s'efectuaren noves troballes a la zona del baptisteri a càrrec de D. Iturgáiz. El 1967 la Dirección General de Bellas Artes va autoritzar noves excavacions, que va estar dirigides per Pere de Palol.
No obstant, va ser entre 1982 i 1984 en que es va posar tota la basílica al descobert, amb un equip a càrrec del Museu de Mallorca, la Universitat de Barcelona i la Universitat de Palma, dirigit per Pere de Palol, Guillem Rosselló Bordoy i Margarita Orfila.
Després de les campanyes dels anys 80, les excavacions varen quedar novament interrompudes. El 2005 es va presentar un projecte nou de conservació i estudi, impulsat per l'ajuntament de Manacor, i fruit del qual es l'exposició.
Son Peretó és una basílica orientada d'est a oest, té tres naus, amb capçalera triple, cor i contracor; hi ha senyals de cancells. L'absis és quadrat exteriorment i semicircular a l'interior, mentre que les dues cambres laterals són quadrades per fora i per dins. L'entrada ve precedida d'un baptisteri amb dues fonts baptismals cruciformes, una gran i l'altra petita, la primera la més antiga.
El Dr. Pere de palol va establir tres fases constructives: 1) abans de la meitat del segle VI, en que possiblement l'absis sobresortia de la capçalera; 2) a mitjans del segle VI es remodela l'edifici i es pavimenta amb mosaics opus tessellatum. 3) Al segle VII s'amplia l'edifici. Posteriorment, aquest cau en l'abandonament i es degrada.
La basílica estava inclosa dins un nucli habitat, potser un vicus. S'han exhumat 100 enterraments, dins i fora de la basílica, que han permés establir interessants estudis antropològics; així, per exemple, llegim als panells que l'esperança de vida era baixa (sobretot les dones) i pocs arribaven als 60; en canví, l'alçada mitjana era similar a l'actual: 1,70 els homes i 1,57 les dones.
La forma de vida dels habitants de la zona la podrem també conèixer -fins on és possible- gràcies a les restes d'altres estructures properes, de les restes animals, de la ceràmica i d'altres objectes.
Són peces molt conegudes de Son Peretó la lauda sepulcral de Balèria, la làpida de Bassus o la mesa d'altar.
Una altra entrada sobre Son Peretó, podeu clicar aquí
Podeu consultar el programa a la web de l'ajuntament de Manacor, clicant aquí
Hi ha també 3 conferències associades i dues visites guiades.
Imatge: piles baptismals de Son Peretó.

BIBLIOGRAFIA

Miguel Ángel CAU; Mateu RIERA RULLAN; Magdalena SALAS, Cent anys dels descobriment de Son Peretó: descobrint el passat cristià. Editat pel Consell de Mallorca, el Museu d'Història de Manacor i l'Ajuntament de Manacor, 2012.
Pere DE PALOL, "Les excavacions del conjunt de Son Peretó (Manacor, Mallorca)", dins "L'arqueologia cristiana hispànica després del 1982". Actes III reunió d'arqueologia cristiana hispànica. Barcelona, 1994.
Pere DE PALOL et alii, Les illes Balears en temps cristians fins als àrabs, Textos del primer curs Joan Ramis i Ramis, organitzat per Trobades científiques de la Mediterrània, i dirigits pel professor Dr. Pere de Palol. Editat per Institut d' Estudis Menorquins, Maó, 1984.
Noël DUVAL, "Les places des églises de Baléares dans l'archeologie chrétienne de la Mediterranée occidentale". Actes III reunió d'arqueologia cristiana hispànica. Barcelona, 1994.
Ferran LAGARDA MATA, Las basílicas paleocristianas de las Baleares, Sobradiel, Ferran Lagarda Mata editor, 2012.
Rafel MASSANET FERRER, Basílica de Son Peretó, Manacor, 1982.
Cels CALVIÑO et alii, Història de les Illes Balears, Palma de Mallorca, 2003.
Javier ARAMBURU et alii, Guía Arqueológica de Mallorca, Palma de Mallorca, 1995.

INTERNETGRAFIA
La basílica paleocristiana de Son Peretó (Manacor)- Sal i Llum

dissabte, 20 d’octubre del 2012

Congrés Internacional de Portalades Gòtiques de la Corona d'Aragó

Entre els dies 10 i 12 de desembre d'enguany, organitzat pels Amics de l'Art Romànic, tindrà lloc a Barcelona el Congrés Internacional de Portalades Gòtiques de la Corona d'Aragó. Podeu trobar tota la informació en aquest enllaç.

dilluns, 15 d’octubre del 2012

Homenatge a Joan Vilalta, cronista de Cabrera de Mar (reedició)


Aquesta foto dels anys 60, presa pel meu pare durant una de les celebracions de l'"Homenatge a la Vellesa" a l'antic cinema de Cabrera, ens mostra en Joan Vilalta (dreta), cronista de la població des de principis dels anys 80 fins a la seva mort; fou un home amb inquietuds culturals, que estimava la literatura i la poesia, i va viure amb intensitat el temps que li va tocar viure, i que ell reflectia en les seves inolvidables cròniques. Serveixi aquesta fotografia com homenatge. El personatge de l'esquerra és l'escriptor Josep Folch i Camarasa, fill de Josep Mª Folch i Torres, segons ens informa el fill d'en Joan, Feliu Vilalta.
Nota: Aquesta entrada havia estat ja publicada anteriorment, però en aquell moment no constava el nom d'en Ramon Folch.
Enllaç amb l'entrada anterior.
Foto: Josep Garí i Pons.

diumenge, 14 d’octubre del 2012

Actes 50 aniversari de Torre Llauder octubre-novembre

Amb motiu de la celebració dels 50 anys de la descoberta de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró), s'han vingut oferint al llarg de l'any una colla d'activitats. Aquí podreu trobar la programació corresponent a octubre i novembre:
Programa commemoració Torre Llauder

Diari d'excavacions de Marià Ribas sobre la troballa de Torre Llauder

dimarts, 9 d’octubre del 2012

Un suposat Pilat tarragoní i les faules d'Internet (Només d'Internet?)

Imatge: Ecce Homo, d'Antonio Ciseri, 1871.

Fa pocs dies, un article en una crònica esportiva del diari El Mundo, afirmava que Ponç Pilat, procurador romà de Judea que va ordenar la mort de Jesucrist, havia estat governador de Tarragona i com que allà havia reclutat tropes, els soldats que varen portar Jesús fins a la creu, podien ser d'aquella ciutat.
Deixant de banda el fet que avui dia, no crec que la nacionalitat de Pilat i els seus "nois" pugui treure la son a ningú, el cert és que l'article em va picar la curiositat, ja que mai ho havia sentit a dir.
Com que són persona acostumada a demostrar el que afirmo, i a més he pogut comprovar que a Internet circulen tota mena d'estadístiques, cites i hoax falsos, he estat revisant d'una revolada -tampoc n'hi ha tantes- les fonts històriques sobre Pilat, apart dels evangelis canònics, que són llibres sagrats pels cristians, però no llibres d'història, fonts que no són gaires, i tampoc són cròniques històriques (algunes són molts posteriors a Jesucrist), com ara determinats evangelis apòcrifs (apòcrif=ocults), a saber: "Les Actes de Pilat" "L'Evangeli de Pere", La (suposada) correspondència entre Pilar i Tiberi o entre Pilat i Herodes, "La tradició de Pilat", "La mort de Pilat" etc., fins i tot Flavi Josep (Antiguitats Jueves), que si que és un historiador, i no he trobat cap referència a un Pilat tarragoní, governador o nascut allà (una altra bolla que corre per Internet), sense que mai ningú citi la font.
És clar que em pot haver passat per alt, de manera que he consultat també fonts indirectes com la Wikipèdia i altres, i només trobo que no se sap res que Pilat fos governador o hagués nascut a Tarragona. 
Em pregunto si el periodista de El Mundo quan deia Tarragona es referia a la ciutat o a la extensa provincia de la Tarraconense. Quin càrrec ostentaria exactament com a governador?
Malgrat tot, estic oberta a rectificar si algú presenta una font que demostri que Tarragona fou el lloc on Pilat (no està tampoc provat que es digués Ponç) va néixer o va exercir com a governador abans de ser procurador de Judea.
Tampoc passaria res, evidentment.

Afegit: Com és que cap guionista de cinema o autor de novel.la històrica ha aprofitat un Pilat tarragoní?

divendres, 5 d’octubre del 2012

Fòrum Auriga de Tarragona

Els propers dies 17 i 18 de novembre tindrà lloc a Tarragona el Fòrum Auriga, que organitza aquesta revista dedicada a la divulgació del món clàssic i el llegat grecoromà a Catalunya. En el fòrum, els participants exposaran diversos estudis sobre aquest llegat a les nostres terres. Pel que toca a la nostra comarca, Josep Rovira, Joan Santacana i Ferran Bayés presentaran el Projecte de restitució virtual d'Ilturo (ciutat romana d'època republicana de Cabrera de Mar) i Carme Puerta i Vanessa Muñoz exposaran Noves aportacions a l'estudi de la vil.la de Torre Llauder.
Imatge: Restes de l'antiga Ilturo. Fotografia de Rosa Isabel Garí.




dissabte, 29 de setembre del 2012

Fotos pel record: Visita pastoral de l'arquebisbe Modrego a Cabrera de Mar

La present fotografia mostra un instant de la visita pastoral que va efectuar a Cabrera de Mar l'arquebisbe Gregorio Modrego Casaus, (1890-1972) en la es va administrar la confirmació a diversos cabrerencs; Modrego està acompanyat de tres eclesiàstics més, entre els que es troba Mn. Raimon Canalias (primer per l'esquerra), rector de la parròquia de Sant Feliu. Finals anys 60 o principis dels 70. Fotografia de Josep Garí i Pons.

divendres, 21 de setembre del 2012

Festival Laietània 2012


Del 21 de setembre al 13 doctubre tindrà lloc a diverses poblacions de la nostra comarca el Festival Laietània, dedicat a rememorar el nostre passat, amb exposicions, conferències, tallers, gastronomia i recreacions. No us el perdeu!
Activitat Sol Invictus Mithra a la web de l'ajuntament de Cabrera de Mar.

diumenge, 16 de setembre del 2012

Passejades per la història de Santa Susanna

Dins de les Jornades Europees del Patrimoni, que se celebraran el dies 28, 29 i 30 de setembre, tindran lloc a Santa Susanna (El Maresme), una colla d'activitats agrupades sota el nom de "Passejades per la Història de Santa Susanna. El programa és el següent:
Divendres 28 de setembre
21 h. "La romanització del Maresme", a càrrec de Martí Freixa. Al Local Social.
Dissabte 29 de setembre
9,30 h. Visita guiada al Molí fariner d'En Jordà i xerrada: "Molins i moles. Un patrimoni per descobrir" a càrrec del Dr. en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona, Joaquim Graupera.
11 h. Visita al Museu de la Pagesia i inauguració de l'exposició "150 anys del Calendari dels Pagesos". Entrada gratuïta pels assistents als actes de les Jornades. Organitza: Museu de la Pagesia.
De 17 a 20 h. Portes obertes a la capella de santa Susanna. Organitza: Santa Susanna Orígens i Memòria  (SSOM), amb col.laboració amb la família Illas-Ripoll.
Diumenge 30 de setembre
9,30 Itinerari comentat pel patrimoni històric. Organitza SSOM.
12,45 Visita comentada a les pintures d'Aureli Crosiet, a l'Església Parroquial, a càrrec d'Isaac Candelario, llicenciat en Història de l'Art.
Organitza: Regiduria de Cultura.

divendres, 14 de setembre del 2012

Fotos pel record: Avinguda del Pare Jaume Català



Com evolucionen els temps! Aquí tenim dues fotografies de l'Avinguda del P. Jaume Català de Cabrera de Mar; de dalt a baix, a mitjans dels anys 80 i enguany; s'ha conservat l'entrada del Mas Català.

divendres, 7 de setembre del 2012

Passejada històrica pel Mataró de 1714

Omnium Cultural organitza pel dia 10 de setembre una passejada per la història del Mataró de la Guerra de Successió i el 1914. Cal inscriure's previament i gratuïtament a Omnium, C/ Argentona 59 de Mataró, T. 937981716.

diumenge, 26 d’agost del 2012

De quan Cabrera de Mataró va passar a ser Cabrera de Mar

Rebuscant papers, he trobat aquest vell Boletín Oficial de la Provincia de Barcelona, corresponent al 13 de març de 1967, en que es disposa el canvi de nom de la població coneguda fins aquell moment com a Cabrera de Mataró, que es converteix oficialment en Cabrera de Mar. Podem llegir-hi:

                                                           "CIRCULAR Nº 15
      Sobre cambio de nombre del Municipio que se cita
La Dirección General de Administración Local comunicará a este Gobierno Civil el acuerdo, adoptado por el Consejo de Ministros en su reunión de fecha 27 de enero del corriente, aprobando el cambio de nombre del Municipio de Cabrera de Mataró, de esta provincia, que se denominará en lo sucesivo Cabrera de Mar, según la resolución siguiente:
"Visto el expediente instruído por el Ayuntamiento de Cabrera de Mataró, de la provincia de Barcelona para cambiar el nombre del Municipio por el de Cabrera de Mar;
Resultando: Que por moción de la Alcaldía, en sesión celebrada el 22 de diciembre de 1965, acordó iniciar la apertura del expediente necesario para cambiar el nombre del Municipio, por estimar que el actual les hace parecer una dependencia de la vecina ciudad de Mataró y les aleja del mar, cuando precisamente se da la circunstancia de que el término de Cabrera es de los que tienen mayor longitud de litoral;
Resultando: Que sometido el expediente al trámite de información pública, no se presentó reclamación de ninguna clase durante el plazo de exposición, según se certifica;
Resultando: Que al proyecto se han adherido numerosos organismos e instituciones de Cabrera de Mataró, destacándose la del señor Cura párroco de Cabrera de Mar, nombre con que se designa la Parroquia de San Félix de Cabrera en los documentos oficiales del Arzobispado.
Resultando: que a su vez la Excma. Diputación Provincial de Barcelona emite su dictamen preceptivo en sentido favorable al cambio de nombre solicitado; 
Resultando: Que la Real Academia de la Historia por último, estima que debe accederse a la petición objeto del expediente, y, de acuerdo con la misma, substituir, en el Municipio y lugar que lo capitaliza, el nombre de Cabrera de Mataró por el de Cabrera de Mar;
Considerando: Que de toda la documentación unida al expediente se desprende el parecer unánime de todos los sectores de opinión pública de Cabrera de Mataró en cambiar el nombre actual por el de Cabrera de Mar, apoyándose, principalmente en el hecho comprobado de la amplitud el litoral que corresponde al término municipal.
Considerando: Que, según certifica el Arzobispado de Barcelona, desde el año 1928 figura la denominación Cabrera de Mar para designar la Parroquia de San Félix de Cabrera, dándose así el paradójico caso de que en el Registro Civil figura el nombre de Cabrera de Mataró, y en el Eclesiástico, el de Cabrera de Mar;
Considerando: Que indudablemente el nuevo nombre solicitado corresponde más a la realidad, tanto por la situación geográfica del Municipio como por la longitud y buenas condiciones de su litoral, donde se asentarán próximamente dos polígonos residenciales aprobados por la Comisión Provincial de Urbanismo que acortarán la distancia que separa la capitalidad del Municipio de la costa;
Considerando: Que el acuerdo municipal ha sido adoptado con el quórum exigido por el art. 303 de la Ley de Régimen Local, siendo favorables los informes exigidos reglamentariamente por los arts. 34 y 38 del Reglamento de Población y Demarcación Territorial de las Entidades Locales;
Considerando: Que, de conformidad con los textos legales mencionados, corresponde la aprobación de este expediente al Consejo de Ministros, a propuesta del de la Gobernación,
En Consejo de señores Ministros, en su reunión de fecha 17 del pasado mes de enero, acordó aprobar el cambio de nombre del Municipio de Cabrera de Mataró, en la provincia de Barcelona, por el de cabrera de Mar, de conformidad con la propuesta formulada por su Ayuntamiento.
Lo que se hace público en este BOLETÍN OFICIAL de la provincia para general conocimiento.
Barcelona, 9 de marzo de 1967
                                               EL GOBERNADOR CIVIL
                                              TOMÁS GARICANO GOÑI"
                                          

dimecres, 15 d’agost del 2012

"El llibre de la Pesta" de Coral Cuadrada, una societat en crisi

"El llibre de la Pesta", de la doctora en Història Medieval, Coral, Cuadrada Majó, editada per Rafael Dalmau, és l'estudi d'una societat en crisi, una societat que creu arribada la fi del Món, amb la presència dels quatre genets de l'Apocalipsi: Guerra, Fam, Mort i Pesta, i efectivament, fou la fi d'aquell món, i el començament d'un altre.
Es tracta d'un llibre alhora científic i documentadíssim, però també divulgatiu i d'una lectura apassionant. Es difícil resumir aquí una obra tan rica de contingut com la de la doctora Coral Cuadrada, intentarem donar-ne només unes pinzellades.
L'estudi es centra especialment, però no únicament, en la l'anomenada "Pesta Negra" de mitjan segle XIV, que en algunes localitats va suposar la desparició del 80 per cent de la seva població. L'impacte damunt la població, l'economia i fins i tot la forma de veure el món, fou enorme. Les diverses catàstrofes van fer que la població europea, entre 1340 i 1350, passés, aproximadament, de 75 milions d'habitants a 50 milions (pàgina 7).
El llibre ens fa recordar que l'enfermetat és un fet biològic, però s'expandeix dins societat, així, cada època ha tingut les seves malalties característiques (però no úniques): la lepra en els primers segles després de l'any 1000; la pesta des del segle XIV, la tuberculosi en els moment de la Revolució Industrial,  el cólera en la segona meitat del segle XIX, i en el nostre temps les malalties degeneratives (cardiovasculars, tumors) i funcionals (neurosi, enfermetats psicosomàtiques) o la sida. (vegeu pàgina 23).
Les malalties infeccioses i les epidèmies han causat estralls al llarg del temps; els avenços de la higiene i la medicina, han fet minvar els seus efectes en l'actualitat, sense que això vulgui dir que hagin desparegut.
No totes les epidèmies descrites com de pesta, corresponen efectivament a aquesta enfermetat, una de les més encomanadísses i mortíferes; el estudis genètics confirmen, però, que l'anomenada Pesta Negra de mitjans del segle XIV fou efectivament causada pel bacteri Yersinia Pestis (vegeu pàgina 91).
La Baixa Edat Mitjana, ens recorda la doctora Cuadrada, va viure un seguit de calamitats; sembla que es va produïr fins i tot un empitjorament en les condicions climàtiques, que va afectar greument les collites.
Un seguit de mals anys i per tant, de fams, va afeblir la població, fent-la més vulnerable a la presència de les malalties.
A la zona circumscrita pel Tigris i l'Èufrates, part asiàtica de l'Imperi turc, va néixer la pesta bubònica (pàgines 89-90); en aquestes zones constituïa una malaltia endèmica; la pesta avançà a través del fàcil contagi rata-puça-persona (pagina 90).
En quines condicions vivia la població europea d'aquell moment? Ja hem vist que les males collites i la fam, havien afeblit la població, però ara toca parlar de la higiene: en la societat medieval europea, especialment en les ciutats, però també en el camp, les condicions de vida no eren precisament higièniques: amuntegament, brutor, humitats, falta d'aigua a les cases i falta d'una xarxa de clavagueram...el terreny estava adobat pel contagi.
A tot això s'hi afegeix la manca de coneixements mèdics, acompanyats d'una colla de mesures o de "remeis" estrambòtics i el millor dels casos ineficients, i a voltes fins i tot perillosos. Consten algunes excepcions, com algunes localitats que es varen salvar gràcies a implantar un rigorós aïllament.
Difícilment nosaltres ens podrem fer una idea del què significava la presència de la mort en èpoques anteriors a la nostra: era constant, fins i tot en èpoques sense mortalitat catastròfica; de cada 1000 nounats, en l'Europa preindustrial, en morien de 150 a 350 en el primer any de vida, i entre 100 i 200 més abans de complir els deu anys (pagines 27-28). Poques persones arribaven a edats avançades, i fins i tot aquells que arribaven a vells, havien de suportar un seguit de malalties de tot tipus, cansament, escassetat d'aliments, penúries (pàgina 29).
Tot i estar acostumada a la presència de la malaltia i la mort, la societat de mitjans del segle XIV, no estava preparada pel flagell que significà la Pesta Negra. Els llaços familiars i socials restaren trencats, els malalts o els sopitosos de ser-ho, eran abandonats a la seva sort per part de familiars, amics o sacerdots.
Els oficis es quedaren sense gent per treballar, i moltes institucions, sense homes per ostentar els diversos càrrecs. Encara que l'impacte demogràfic va ser major a les ciutats, el camp no en va quedar exempt.
A banda del pànic més immediat, la reacció social fou diversa: per una part floriren les heretgies i els moviments d'ascetisme, davant el que es considerava la fi del món. Es buscaren "culpables" com el jueus, contra els que es reiniciaren els moviments de persecució, amb matançes, destrucció de calls i expulsions. Una altra part de la societat, potser amb més mitjans, s'inclinà a la recerca de plaers.
La recerca de plaers i l'amor a la vida deixà la seva petja en l'art i en la vida dels segles posteriors, que deixà d'estar circumscrit a l'àmbit religiós. Naixia una nova societat.
El Llibre de la Pesta aporta una important documentació sobre els fets descrits, especialment referent a Catalunya i les ciutats italianes. Com a complement, unes il.lustracions originals de Marute.
Sens dubte, després de llegir aquest llibre tindrem una visió diferent de les societats industrials, sovint idealitzades per la literatura i el cinema, però on realment la vida era dura i difícl, amb la presència constant dels quatre genets de l'Apocalipsi.

Coral CUADRADA MAJÓ, El Llibre de la Pesta, Rafael Dalmau Editor, Il.lustracions de Marute. Barcelona, abril de 2012.

diumenge, 12 d’agost del 2012

Fotos pel record: L'abaixador del "Sindicat", abans i ara



Heus aquí una imatge molt coneguda pels cabrerencs durant molt de temps: el conegut abaixador -popularment conegut com "l'Apeadero", que hi havia a la plaça del "Sindicat" de Cabrera, avui Agrícola de Cabrera de Mar, segons està pintat a la façana.
A l'abaixador aguardaven aquells que esperaven l'autobús de línea de l'Empresa Casas, el que anava d'Argentona a Barcelona per la Nacional II (la "General") i després també per l'autopista. Al costat de hi havia una creu de pedra amb la inscripció "Santa Misión 1952", creu que fou erigida l'any del Congrés Eucarístic de Barcelona.
Què en queda avui? Doncs l'abaixador ha desaparegut completament, i de la creu en resta algun fragment, que podeu veure en la segona foto, presa des de la carretera d'Argentona.
Ah, i no ens oblidem de l'entranyable 600, tant característic d'aquella etapa del desarrollismo, bon cotxe pel seu temps, resistent i útil segons diuen.

Foto 1: Abaixador de l'Empresa Casas i creu de pedra a Cabrera de Mar (Barcelona); anys 60. Autor: Josep Garí Pons.
Foto 2: Restes de la creu que hi havia al costat de l'abaixador; juliol de 2012. Autora: Rosa Isabel Garí LLeixa.

dissabte, 4 d’agost del 2012

Carta des del front de batalla, l'any 1938 (2)

 


Fotografies, de dalt a baix: Les dues primeres són les dues cares de la carta; la tercera, retrat de Francesc Garí Pons; la quarta, retrat escolar dels dos germans, Francesc i Josep. Arxiu de la família Gari-Lleixa

En una entrada anterior, publicàvem la carta que un soldat de la República, Francesc Garí i Pons (1), va enviar des del front de batalla l'any 1938, Francesc i el seu cosí, Joan Camps i Pons (2), ambdós nascuts l'any 1920 a Llavaneres i residents a Vilassar de Mar, varen morir a la batalla del Cap de Pont de Balaguer, el 27 de maig de 1938, el darrer dia de combat en aquell indret.
Coneixent l'existència d'aquesta carta per mitjà del bloc, el Sr, Josep Miret em va demanar més informació sobre aquests dos soldats de la República, informació destinada al  Centre d'Història Contemporània de Catalunya, que du a terme una digna tasca de recopilació de dades sobre les víctimes de la Guerra Civil Espanyola, i des d'aquí vull agrair el seu interès.
Com tants d'altres joves i no tant joves, els cosins Francesc i Joan van deixar la seva vida en aquesta guerra, a l'edat de 18 anys; el combat en aquella zona varen ser especialment intensos a les darreries de maig, i les baixes van ser molt nombroses entre els components de la que es va anomenar "Lleva del Biberó".
Avui publiquem aquí una altra carta enviada per en Francesc Garí i Pons, on manifestava la seva esperança en un ràpid final de la guerra, possiblement més per aixecar la moral d'aquelles persones que esperaven angoixades a la reraguarda que no per una real avaluació de la situació. Així mateix publiquem dues fotografies: una d'en Francesc, devia tenir disset o divuit anys; la imatge porta el nom d'un fotògraf, J. Rosset, carrer Sant Francisco de Asís 8, de Mataró. L'altra és del mateix Francesc i del seu germà Josep, es tracta d'una imatge escolar del curs 1916-27 a les Hermanas de la Presentación, aquesta darrera fotografia és d'autor anònim. Només per las seva antiguitat, aquestes imatges, ja són peces d'arxiu.

                                                               A na
                                                                   Antonia Pons C.
                                                                   Vilassar de Mar

En campanya 19-4-938
Estimada mare: Espero que al rebre la present esteu be de salud com es la meva.
Espero també que haureu rebut una lletra amb fecha 17 del corrent, en la qual us donava la meva adressa.
Sobretot escriviu depressa doncs estic frissant sobre notícies vostres i de Vilassar.
Em direu cuants desertors hi han i també com segueixen les noies. Sobretot també tingueume els pantalons i la camiseta clara ben plachada doncs per lo que crec aquest estiu mateix s'haurá acabat la guerra i amb la victoria nostre, doncs mentre els Feiixisme s'ho juga tot estrellant-se arreu nosaltres cada dia som mes i mes forts!! Hay d'en Franco cuant el Govern ordeni l'atac decissiu.
Direu a n'el pare (pot dir-li en Josep) haveure si ha rebut una carta hon li donc la direcció.
Sobretot escriviu prompte i envieu-me segells doncs casi ja no en tinc, també haurieu d'enviar per correu un parel lde capses del Dtor. Brandet.
No creieu que la tingui de menester, doncs els aires del camp i la montanyaem proven moltissim, pero sempre es bo tenir-les.
El dia que vingui a Vilassar no em coneixereu doncs he canviat molt, ara us vaig a dir la cara que faig. Soc moreno (d'aquell moreno de bronze que ara está de moda) m'e deixat bigotet gras com un potul i fort com un roure, en fi d aquell xicot sense salut prim i blanc com un malalt ja no en queda res, hara per fill teniu un atleta.
Perdoneu si la lletra es mal feta pero no es pot escriurer sobre d'un plat i amb el va i ve d'un camion.
Espepro contesta deseguida, rebeu un fort abraç del vostre fill
                                                                              Francesc Garí

 

(1) La fitxa de Francesc Garí Pons consta en el Centro Documental de la Memoria Històrica. Dada actualitzada en aquest bloc el 28-11-2021.

(2) La fitxa de Joan Camps Pons consta en el Cewntro Documental de la Memoria Historica. Dada actualitzada en aquest bloc el 28-11-2021.

Notes de la transcriptora: No ens podem estar de comentar que, malgrat els seus dubtes, la lletra d'en Francesc és tant clara que la podem llegir setanta-quatre anys després d'haver escrit. Pel que fa a les noies a les que es refereix, possiblement siguin les seves cosines, germanes de Joan Camps i Pons.

dissabte, 28 de juliol del 2012

Fotos pel record: Can Majó de Cabrera de Mar


De ben segur que moltes persones hauran reconegut la fotografia que publicàvem en l'entrada anterior, que no era altra que la de la masía de la finca de Can Majó, que estava ubicada a l'entrada del nucli urbà de Cabrera de Mar, en la zona on actualment hi ha els apartaments Ildure (sic) i la Plaça Nova.
La fotografia està presa des de la riera, a la dreta veiem el carrer d'En Majó, més enllà la fàbrica Ordeig, una altra fita de la història de Cabrera que ha estat enderrocada. A l'esquerra de la Fàbrica  podeu veure l'antiga Escola Nacional, annexa a l'Ajuntament, i avui convertida en dependència municipal.
Can Majó era un bell edifici bastit en les primeres dècades del segle XX i enderrocada entre la dels seixanta/setanta.
Com a exercici de contrast, comparem dues fotografies preses des d'aproximadament el mateix indret: l'ahir i l'avui.
Fotografies de Josep Garí Pons i Rosa Isabel Garí Lleixa.

dijous, 26 de juliol del 2012

Fotos pel record: On era aquest edifici?


Avui us proposem una petita endevinalla: on era aquest edifici de Cabrera de Mar, avui desaparegut? Animeu-vos!
Trobareu la solució en la propera entrada.

Fotografia de Josep Garí i Pons

dissabte, 21 de juliol del 2012

Ha mort el Dr. Joan Bonamusa Roura


Fotografia: Joan Bonamusa (esquerra) i Joan Noé a Can Modolell.

Avui, 21 de juliol, ha mort el Dr. Joan Bonamusa Roura, una vida dedicada a l'arqueologia i a la seva ciutat de Mataró; començà les seves experiències en arqueologia amb el grup d'en Marià Ribas, participà en diverses excavacions, fou membre de la Secció Arqueològica delo Museu de Mataró i fou codirector de la de Can Modolell (Cabrera de Mar). És autor de nombrosos estudis; l'any 2010 va obtenir l'accèssit del premi Iluro amb un estudi sobre Iluro a la Baixa Antigitat: De la civitas d'Iluro a Alarona.
Des d'aquí volem fer arribar el nostre més sentit condol a tota la família.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...