LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dilluns, 27 de febrer de 2012

Carta des del front de batalla, l'any 1938 (1)




A la memòria de Francesc Garí i Pons (1920-1938) i de Joan Camps i Pons (1920-1938).

Què quedarà de nosaltres setanta-quatre anys després de la nostra mort? En parlaran, guardaran els objectes que hem estimat en vida o llegiran les nostres cartes? O tal vegada hauran acabat en un contenidor? (els que ens dediquem a la història o a l'arqueologia sabem molt bé que en un contenidor de brossa s'hi han trobat tresors increïbles). O potser algú hagi conservat les cartes que un fill, un pare o un germà estimats, mort prematurament, va enviar des del camp de batalla, explicant les seves esperances de tornar ben aviat "forjant les il.lusions més planeres i felices", tal com és natural en un jove de divuit o dinou anys.
Un jove que ja no va poder dur a terme aquestes il.lusions.
Francesc Garí i Pons (1919-1938), nascut a Llavaneres, ciutadà de Vilassar de Mar i soldat de l'anomenada "Lleva del Biberó", morí en combat el 27 de maig de 1938 al pont de Balaguer junt amb el seu cosí Joan Camps i Pons, sense que s'hagin recuperat mai les restes de cap d'ells. Sembla ser que serviren en la 27 Divisió.
Un destí com els de tants i tants homes en aquella dissortada Guerra Civil.
Va deixar algunes cartes, com aquesta, inèdita, que avui reproduïm aquí. Morí 10 dies després d'haver-la escrit.

                                                               A na
                                                               Antonia Pons
                                                               Vilassar de Mar                                        

Front de l'Est 17-5-1938
Estimada mare. Espero que al rebrer la present esteu tan be de salud com es la meva.
Suposos que haureu rebut les meves lletres amb fecha 15 16 del corrent.
Haurieu de mirar d'enviar-me lo mes prompta possible un paquet amb targetes postal o sia del Govern, ja que d'aquesta manera podria escriure diariament, i al mateix temps sortiria molt mes barato. Tambe em faltan uns parells de mitjans doncs el que tenia ja son dolents.
Sabreu que em trobo molt be i que disfruto de molt bona salud, tambe sabreu que mengem molt be i al mateix temps calent, que ens donen en bona cuantitat, sobretot uns plats de mogetes amb carn que et quedes llepant els dits. També ens donen vi i tabaco, i al mati un bon plat de café amb llet ben calent que suquem amb un bon troç de pa.
Suposo que aci a Vilassat també un donen pa, així com algunes altres coses, com escriviu expliqueu-mo
Com donin tabac aneu a l'Ajuntament a vuscar el meu i guardeu-lo i vigileu que en Josep no faci jocs de mans.
Ja fa alguns dies que no tinc noticies vostres, pero espero tenir-ne aviat, tres o cuatre de juntes.
No us descuideu d'enviar-me paquetes de Targetes del Govern.
Ja em direu com pinta Vilassar i com estan les noies.
No sabeu amb quin desig espero que s'acabi aquesta maleida guerra, i amb ella tots els feixistes i poguer venir a casa per poguer-ho selebrar tots junts i sobretot fer unes cuantes sortides amb en Joan, que volem dedicar la nostre joventut fent esport excursionistas i fent tiberis i cargoladas al camp.
Cada dia estem fent calendaris sobre l'esdevenidor, forjant les ilusions mes planeres i felices, esperant el moment de derrotar el nostre enemic i poguer tornar a casa.
Una de les parts mes principals per guanyar la guerra la teniu les dones a la reraguarda denunciant tots els acaparadors i venedors de preus avusius aixi com tots els emboscats.
Espero doncs que si desitgeu que torni prompte a casa sabreu tambe lluitar d'aquesta forma, per guanyar la guerra.
Demà o demà passat ja tornaré a escriure, rebeu un fort abraç del vostre fill que no us oblida.
Francesc Garí
Records a en Josep i dieu-li que m'escrigui sovint i que tambe treballi perque s'acabi aviat la guerra.

 BIBLIOGRAFIA
Ramon i Pera, Francesc-Xavier, Vilassar de Mar. 1936-1939. Una història que no s'ha d'oblidar, però que no s'ha de repetir. Oikos-Tau. Estudis Maresmencs/Història. Vilassar de Mar, 1998.
El llibre explica la vida quotidiana al Vilassar de Mar en el temps de la guerra civil, i reprodueix a més una valuosa documentació. El capítol XV (pags. 299- 3129, està dedicat a les lleves. En la pàgina 303 es parla de l'autor d'aquesta carta.

4 comentaris:

  1. Quina llàstima!
    I quina llàstima que no s'acabés amb el feixisme com demanava aquest noi de 18 anys. I encara, en aquest Estat espanyol, s'honora la mort de personatges com Fraga, per dir-ne un de recent...

    ResponElimina
  2. El feixisme és molt antic, i perdurarà, dissortadament! Molta sort en l'exposició, Pere Màrtir.

    ResponElimina
  3. “Un país no pot esdevenir normal si no coneix, amb nom i cognoms, totes i cadascuna de les víctimes d’una guerra viscuda. El seu estudi constitueix una obligació ineludible que necessàriament cal abordar, com correspondria fer a qualsevol país civilitzat”
    Josep Benet
    Josep Benet va fundar el Centre d’Història Contemporània de Catalunya i va iniciar el projecte del cost humà de la Guerra Civil a Catalunya. Actualment el projecte està coordinat per l’ historiador Jordi Oliva i Llorens.
    Com que he vist que ni Francesc Garí i Pons ni Joan Camps Pons hi consten crec que hauríeu de fer-li arribar les dades corresponents per tal de poder-los incloure, així com les de totes aquelles persones que varen morir a conseqüència d’aquest conflicte i que vosaltres en pugueu conèixer les dades i les circumstàncies
    El web es www.gencat.cat/chcc/
    El meu correu es caltiona@gmail.com

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Josep: tens raó en dir que un país no pot ésser normal si no accepta i coneix les seves víctimes. En la Guerra Civil Espanyola, no tan sols gran part d'aquestes víctimes resten anònimes, sino que a voltes es posen impediments a la seva coneixença. És un dret dels seus familiars, conèixer que va ser dels sues besavis, avis, pares, oncles...etc. Escriuré a l'adreçaa que m'adones, gràcies pel teu interès.

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...