LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dissabte, 11 de febrer de 2012

Febrer

Imatge: el mes de febrer. Miniatura del Llibre d'Hores del duc de Berry, segle XV.

Refrany català: Febrer és molt traïdor, borrascós i gelador.

El mes de febrer (Februarius) pren el seu nom de les cerimònies de purificació (Februa) que tenien lloc a Roma per aplacar els esperits dels difunts, el déu etrusc dels quals era Februus. En el primitiu calendari romà, que la tradició atribuïa al legendari fundador Ròmul (771-717?), l'any tenia 10 mesos, de març a desembre, i venien seguits d'un periode sense mesos, fins al març. Segons Plutarc, Numa Pompili, (715- 672 aC.?) segon rei de Roma, va dividir l'any en dotze mesos lunars, establint els de gener i febrer, els darrers de l'any. L'any 153 l'inici de l'any va traslladar-se a l'1de gener (Ianuarius).
El fet de no correspondre la duració oficial de l'any amb l'any real, va provocar un important i cada cop més accentuat desfase en les dates. Juli Cèsar, amb l'ajut del matemàtic Sosígenes, va ordenar la reforma del calendari establint un dia mes cada quatre anys al final de febrer, en els que anomenem, anys de traspàs. La reforma s'inaugurà en 44 aC, que va tenir 445 dies per compensar el desfase acumulat.
Si bé el nou calendari va resoldre el problema durant molt de temps, tampoc corresponia exactament a l'any real, de manera que en el segle XVI, el papa Gregori XIII ordenà reformar de nou el calendari per adequar-lo a l'any litúrgic: s'exceptuaven de l'any de traspàs els anomenats "anys seculars" acabats en 00, però si que n'hi hauria un cada quatre segles, en els múltiples de 4 (l'any 2000 ho va ser).
Un mes, doncs, sempre accidentat!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...