LES MURALLES D'ILTURO. Bloc de història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dissabte, 28 d’abril del 2012

Ramon Járrega i el projecte "Amphorae ex Hispania"

L'arqueòleg Ramon Járrega, de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAIC) és l'investigador principal del projecte I+D+I atorgat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat, anomenat Amphorae ex Hispania, destinat a elaborar un estudi i una base de dades virtual de les àmfores fabricades a Hispània entre els segles I aC. i V dC., projecte al que s'han unit altres experts.
En una entrevista a la web de l'ICAIC, que podeu llegir punxant aquí, el Dr. Járrega ens parla del projecte
L'oli d'Hispània, singularment de la Bètica, tenia una importància vital per a l'Imperi, així ens diu el Dr. Járrega "Igualment  les àmfores d'oli bètic, que foren molt importants per la seva abundància a Germània i a Roma, on la plebs tenia dret a una ració de blat i oli, aquest oli era bàsicament originari de la vall del Guadalquivir." És per aquest motiu que "les àmfores d'Hispània són clau per entendre el comerç del que contenien: vi i oli. I també salaons, molt extesos a la Mediterrània Occidental", segueix dient el Dr. Járrega.
Ramon Járrega és autor de més de cent estudis d'investigació arqueològica, entre els que es compten alguns dedicats a Cabrera de Mar.

dilluns, 23 d’abril del 2012

Homenatge a Josep López Viñals

Ahir, 22 d'abril, es va inaugurar a la sala d'exposicions de la Caixa Laietana de Cabrera de Mar, l'exposició d'homenatge a en Josep López Viñals, conegut per molts com a "Pepito", traspassat el gener de 2011, un enamorat durant tota la seva vida del seu poble de Cabrera i de l'arqueologia; un home polifacètic que ha participat en activitats com la fotografia o les excavacions; va estar present i fou testimoni de les de Burriac, Can Rodon i Can Modolell.
Un merescut homenatge que li ret el seu poble, que no va faltar a l'ocasió. L'exposició estarà oberta fins el 13 de maig, els dissabtes de 18 a 20 hores i els diumenges d'11 a 13.
Podeu veure informació sobre l'acte en el bloc de la Fundació Burriac.
Imatge: Josep López Viñals l'any 1974, en els inicis de l'excavació de Can Modolell.

dissabte, 21 d’abril del 2012

Joaquim Graupera, doctor en Història de l'Art

Joaquim Graupera i Graupera, medievalista i  president del Grup d'Història del Casal, autor de nombrosos estudis publicats, ha esdevingut doctor en Història de l'Art, després de la lectura, el passat dia 18 d'una tesi que duia per títol: "L'art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI. Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona", amb la que va obtenir excel.lent Cum Laude.
Les nostres felicitacions al nou doctor.
Podeu llegir la notícia en el seu bloc Maresme Medieval.

dijous, 19 d’abril del 2012

La romanització dels ibers

Les fonts escrites ens donen molt poques dades sobre la romanització, és a dir, el procés d'implantació de les estructures econòmiques, socials, polítiques, culturals i la llengua de Roma damunt els pobles indígenes. és per això que els arqueòlegs i historiadors han de fonamentar les seves hipòtesis majorment sobre les restes materials exhumades.
És possible que aquest desconeixement hagi creat fins i tot molts tòpics sobre aquest moment, més basats en els nostres propis esquemes moderns que en la realitat d'aquell temps. Un exemple, citat en el treball que ara comentarem, seria pensar que la presència de ceràmica romanoitàlica indiqui la presència d'individus d'aquesta procedència, o que aquests no poguessin també posseir ceràmica de fabricació ibera (pàgina 105 de l'article).
Es tracta sens dubte d'un tema apassionant per aquells que s'interessen per la història. Maria Carme Belarte, Pau Olmos i Jordi Principal són autors d'un article publicat al Bolletino di arqueologia on line: "¿Los romanos "iberizados"? Aportaciones romanas y tradiciones indígenas en la Hispania Citerior mediterránea". Ja el títol desperta la nostra curiositat per quan, trencant els tòpics, parla de romans "iberitzats" en lloc d'ibers "romanitzats". Per què no hem de pensar que els ciutadans romanoitàlics fossin influïts d'alguna manera per la cultura del pobles a on havien immigrat?
Els autors agrupen les restes materials estudiades en aquests blocs: Ubicació i l'urbanisme dels poblats ibers; Els materials i les tècniques constructives; El mobiliari; ceràmica de taula, comuna i de cuina..
Els canvis foren molts lents. Expliquen els autors que entre el final de la II Guerra Púnica i els inicis del segle II aC., es va produir un abandonament total o parcial de molts poblats ibèrics, alguns presenten fins i tot nivells de destrucció. Aquest abandonament és, el alguns casos, definitiu, si bé en d'altres hi ha una reurbanització. Destaquen com a interessant els autors el cas del poblat Ibèric de Burriac (Cabrera de Mar), considerat un centre de control polític de la zona des del segle IV aC. Després de la seva fase de reestructuració, es construeix un nucli romà en la zona. Posteriorment el poblat iber, serà abandonat a mitjans del segle I aC.
Des de la segona meitat del segle II aC. es documenta la utilització de materials romans en la construcció ibèrica; un exemple són les tegulae i imbrices, per al cobriment d'edificis, però serà una introducció lenta i durant molt de temps es continuaran utilitzant els materials tradicionals: tova, fang, pedra. Aquesta continuïtat s'observa també en el plantejament urbanístic dels poblats, però observant alguns casos d'adaptació a les proporcions i mesures de la construcció romana.
Belarte, Olmos i Principal divideixen, per al seu estudi, la ceràmica en tres grups: de taula, comuna i de cuina. Pel que fa a la de taula, observen al seu torn, tres grups, segons la seva funcionalitat: vasos de servei, vasos destinats al consum de líquids i vasos per al consum d'aliments elaborats.
La ceràmica ibèrica perdurà fina al segle I aC. si bé a partir del segle II comença a adoptar algunes formes i models foranis.
La ceràmica de cuina ibera, "la bateria mediterranea no es la mayoritariamente utilizada, sino la tradicional que sumerge sus raíces en el Bronce Final-Primera Edad del Hierro" (pag. 107); alguns nuclis constaners importants, si que incorporarien alguns models mediterranis (pag. 107).
Així, doncs, si bé observem un lent procés de romanització en el món ibèric estudiat per Belarte, Olmos i Principal, i una llarga persistència de les formes materials iberes, "no obstante, la lectura crítica de algunos elementos formales típicamente ibéricos permite plantear que éstos no siempre habrían sido un reflejo de continuidad cultural sino que pueden ser el resultado de una reinterpretación en función de las necesidades marcadas por la adaptación al nuevo medio por parte de la población romanoitálica presente en la Península durante las fases iniciales de ocupación" (pag. 108).
Podeu llegir l'article sencer aquí.
Publicat a: Bolletino di archeologia in line. Volumen speciale. Roma 2008.
Imatge: Poblat ibèric d'Ullastret (Girona). Fotografia: Joan Francesc Clariana

divendres, 13 d’abril del 2012

La porta meridional de la muralla del poblat ibèric de Burriac, un article de Joan Banús

Si en una entrada anterior fèiem referència a un article sobre la restauració i neteja de la porta meridional de la muralla del poblat ibèric de Burriac (Ilturo), a Cabrera de Mar, publicat després de la seva restauració l'any 1991, avui us volem donar a conèixer un breu però important estudi d'un dels directors d'aquesta campanya, Joan Banús.
La porta fou descoberta l'any 1984, durant una campanya contra l'atur; però amb el temps, corria el perill de degradar-se, en estar situada enmig d'una torrentera i haver-se cobert de vegetació. Es va a procedir a la seva neteja, restauració i excavació parcial.
Banús arriba a la conclusió que aquesta porta, bastida en lloses i pedres de granit local en plena romanització, podia estar dedicada més a prestigiar el poblat que a defensar-lo, ja que en aquell moment existiria una entesa amb Roma.
L'autor estableix la construcció d'aquesta entrada en la segona meitat del segle II aC., proposant la data del 145-135 aC. Aquesta datació es fa en base als materials exhumats sota el paviment, que per norma no depassaven de la 1ª meitat del segle II aC.; no s'hi trobà ceràmica Campaniana B, molt abundant a partir del 130-125 aC. i en canvi si que es trabaren tipus amfòrics de mitjans del segle II aC.
Senyala Banús la possibilitat d'algun tipus de ritual sota el paviment, amb una espasa doblegada dins la seva funda junt amb una mandíbula d'ovicàprid.
En resum, un treball interessant com tots els que ajuden a conèixer, o almenys a intentar-ho un poblat, Burriac (Ilturo), tan important com desconegut encara per nosaltres, i que un programa de Televisió, "Sota Terra", va contribuir a divulgar, programa al que varem dedicar una entrada.
Podeu llegir l'article sencer de Joan Banús punxant aquí.

divendres, 6 d’abril del 2012

Un pes de teler ibèric



En el món antic, bona part de la roba es teixia a casa. Un element fonamental dels telers domèstics eren els pesos que mantenien tensos verticalment els fils. Aquí us mostrem el dibuix d'un d'aquests pesos de teler, de plom, exhumat el 1974 al jaciment de Can Modolell, en una fossa medieval, però es tracta d'un pes de plom ibèric, amb la particularitat de presentar inscripcions en aquesta llengua a tots els costats.
Imatge: Pes de teler de plom  procedent de Can Modolell (Cabrera de Mar).

diumenge, 1 d’abril del 2012

El cel de Cabrera (1)

Ja fa temps que no publiquem les "Fotos pel record", així que ja toca! Avui publiquem un curiós fenòmen atmosfèric damunt les muntanyes de Cabrera de Mar, fenòmen que va fotografiar el meu pare, Josep Garí i Pons.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...