LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

diumenge, 20 de maig de 2012

La circulació monetaria a la vall de Cabrera de Mar, un estudi d' A. G. Sinner i C. Martí

Alejandro G. Sinner i Carles Martí García són autors d'un interessant estudi sobre la circulació monetària ibera a la vall de Cabrera de Mar en l'època ibèrica. Aquest estudi està inclòs dins una monografia sobre La moneda de los íberos. Ilturo y los talleres layetanos. Amb motiu de la publicació d'aquesta monografia, hi ha oberta una exposició al Museu de l'Estampació de Premià de Mar, des del 22 d'abril fins el 30 de juny d'enguany; anteriorment aquesta exposició va estar a Cal Conde de Cabrera de Mar.
L'estudi de Sinner i Garcia du el nom de "La circulación monetaria en el valle de Cabrera de Mar (El Maresme, Barcelona). Expliquen els autors que fa 25 anys de la publicació del primer estudi sobre aquesta circulació (1984), aprofitant l'excavació d'una cisterna a l'oppidum ibèric de Burriac. Per dur a terme aquest primer treball es varen emprar monedes conservades al Museu de Mataró: les recuperades dels treballs d'excavació de Marià Ribas, les provinents de la cisterna excavada recentment, un lot adquirit pel Museu, i quatre monedes de la col.lecció Miralles, més algunes altres de diversa procedència (pag. 55)
Des d'aquest primer estudi -segueixen els autors- el panorama arqueològic i els estudis sobre Cabrera de Mar s'ampliaren notablement. Els estudis sobre l'oppidum foren actualitzats per Dolors Zamora, en un treball publicat a la revista Laietània, l'any 2007.
Per altra part, el descobriment d'un nucli de població romanorepublicana a la zona de Can Rodon/ Ca l'Arnau-Can Mateu/Can Benet/ Can Masriera, va incrementar de forma substancial la mostra monetària, a la que s'han d'afegir la procedent d'altres troballes.
L'estudi de Sinner i Martí es centra en els jaciments del poblat ibèric i del nucli romanorepublicà. pel primer, els materials estudiats van des del darrer quart del segle III aC. fins al segon quart del segle I aC., en que es constata l'abandonament del poblat. Pel que fa a l'establiment romà, l'estudi va del darrer quart del segle II aC. fins al segon quart del segle II aC. (pag. 56)
Força aclaridores són les seves anàlisis: la major part de les monedes són de procedència regional, és a dir, procedents especialment, de la pròpia Laietània, i també dels territoris ausetans, cossetans o dels ilergets (pag. 59).
El 69,53% de les monedes de provinents de l'oppidum procedeixen del que podriem anomenar "seques ibèriques catalanes", mentre aquesta característica l'ostenten el 84,51% del jaciment romanorepublicà.
La seca local d'Ilturo és lògicament la és representada, amb un percentage molt similar en ambdós jaciments, un 25,61% a Burriac, un 28,87 a l'assentament republicà (pag. 62).
Conclouen els autors que, possiblement,  la moneda ibera era la que s'emprava majoritàriament, i no la procedent de Roma. També senyalen el predomini del bronze, la unitat  i les seves monedes fraccionàries, que facilitarien els petits pagaments (pags.69 a 71).

BIBLIOGRAFIA
Alejandro G. SINNER i Carles MARTÍ GARCIA, "La circulación monetaria en el valle de Cabrera de Mar (El Maresme, Barcelona), dins La moneda de los íberos. Ilturo y los talleres layetanos. Editor, Alejandro G. Sinner, abril de 2012.
Altres articles del mateix volum:
Alicia AREVALO GONZÄLEZ, "Las acuñaciones con escritura ibérica de la Hispania Ulterior"
Marta CAMPO DÍAZ, "La moneda ibérica en el nordeste de la Citerior"
Joan FERRÉ i JANÉ, "La lengua de las leyendas monetales ibéricas"
Pepita PADRÓS MARTÍ, "Las cecas layetanas. La ceca de Baitolo".
Alejandro G. SINNER, "La ceca de Ilturo. Estado de la cuestión".
Presentació de Marta Prevosti i pròleg de Toñi Ñaco del Hoyo.

Imatges: excavació d'una cisterna a Burriac, l'any 1983, i monedes iberes de la ceca d'Iluro, de l'exposició de Cal Conde (Cabrera de Mar); aquests reversos presenta una imatge típica de les encunyacions iberes: el genet amb la llança.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...