LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dissabte, 4 d’agost de 2012

Carta des del front de batalla, l'any 1938 (2)

 

Fotografies, de dalt a baix: Les dues primeres són les dues cares de la carta; la tercera, retrat de Francesc Garí Pons; la quarta, retrat escolar dels dos germans, Francesc i Josep. Arxiu de la família Gari-Lleixa

En una entrada anterior, publicàvem la carta que un soldat de la República, Francesc Garí i Pons, va enviar des del front de batalla l'any 1938, Francesc i el seu cosí, Joan Camps i Pons, ambdós nascuts l'any 1920 a Llavaneres i residents a Vilassar de Mar, varen morir a la batalla del Cap de Pont de Balaguer, el 27 de maig de 1938, el darrer dia de combat en aquell indret.
Coneixent l'existència d'aquesta carta per mitjà del bloc, el Sr, Josep Miret em va demanar més informació sobre aquests dos soldats de la República, informació destinada al  Centre d'Història Contemporània de Catalunya, que du a terme una digna tasca de recopilació de dades sobre les víctimes de la Guerra Civil Espanyola, i des d'aquí vull agrair el seu interès.
Com tants d'altres joves i no tant joves, els cosins Francesc i Joan van deixar la seva vida en aquesta guerra, a l'edat de 18 anys; el combat en aquella zona varen ser especialment intensos a les darreries de maig, i les baixes van ser molt nombroses entre els components de la que es va anomenar "Lleva del Biberó".
Avui publiquem aquí una altra carta enviada per en Francesc Garí i Pons, on manifestava la seva esperança en un ràpid final de la guerra, possiblement més per aixecar la moral d'aquelles persones que esperaven angoixades a la reraguarda que no per una real avaluació de la situació. Així mateix publiquem dues fotografies: una d'en Francesc, devia tenir disset o divuit anys; la imatge porta el nom d'un fotògraf, J. Rosset, carrer Sant Francisco de Asís 8, de Mataró. L'altra és del mateix Francesc i del seu germà Josep, es tracta d'una imatge escolar del curs 1916-27 a les Hermanas de la Presentación, aquesta darrera fotografia és d'autor anònim. Només per las seva antiguitat, aquestes imatges, ja són peces d'arxiu.

                                                               A na
                                                                   Antonia Pons C.
                                                                   Vilassar de Mar

En campanya 19-4-938
Estimada mare: Espero que al rebre la present esteu be de salud com es la meva.
Espero també que haureu rebut una lletra amb fecha 17 del corrent, en la qual us donava la meva adressa.
Sobretot escriviu depressa doncs estic frissant sobre notícies vostres i de Vilassar.
Em direu cuants desertors hi han i també com segueixen les noies. Sobretot també tingueume els pantalons i la camiseta clara ben plachada doncs per lo que crec aquest estiu mateix s'haurá acabat la guerra i amb la victoria nostre, doncs mentre els Feiixisme s'ho juga tot estrellant-se arreu nosaltres cada dia som mes i mes forts!! Hay d'en Franco cuant el Govern ordeni l'atac decissiu.
Direu a n'el pare (pot dir-li en Josep) haveure si ha rebut una carta hon li donc la direcció.
Sobretot escriviu prompte i envieu-me segells doncs casi ja no en tinc, també haurieu d'enviar per correu un parel lde capses del Dtor. Brandet.
No creieu que la tingui de menester, doncs els aires del camp i la montanyaem proven moltissim, pero sempre es bo tenir-les.
El dia que vingui a Vilassar no em coneixereu doncs he canviat molt, ara us vaig a dir la cara que faig. Soc moreno (d'aquell moreno de bronze que ara está de moda) m'e deixat bigotet gras com un potul i fort com un roure, en fi d aquell xicot sense salut prim i blanc com un malalt ja no en queda res, hara per fill teniu un atleta.
Perdoneu si la lletra es mal feta pero no es pot escriurer sobre d'un plat i amb el va i ve d'un camion.
Espepro contesta deseguida, rebeu un fort abraç del vostre fill
                                                                              Francesc Garí

Notes de la transcriptora: No ens podem estar de comentar que, malgrat els seus dubtes, la lletra d'en Francesc és tant clara que la podem llegir setanta-quatre anys després d'haver escrit. Pel que fa a les noies a les que es refereix, possiblement siguin les seves cosines, germanes de Joan Camps i Pons.

2 comentaris:

  1. Com en la primera carta, lleguir-ho a mi em corpren :(. Uns documents ( aquests sí ) imprescindibles per entendre la historia i com la van viure els que els va tocar de viure aquells moments. Un petó Rosa Isabel.

    ResponElimina
  2. Hola, Rafael, gràcies per les teves paraules; aquests documents ajuden a comprendre, més enllà de l'estadística, que eren joves amb totes les il.lusions i les ganes de viure.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...