LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dissabte, 27 d’octubre de 2012

54a convocatòria del Premi Iluro de monografia històrica

El proper dimarts, 30 de novembre, a 2/4 de 8 del vespre, tindrà lloc a l'Ateneu de la Caixa Laietana de Matarò, el lliurament del 54 Premi Iluro de monografia històrica, amb una conferència del Dr, Joaquim Pera Isern, director del Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana de l'UAB, que tractarà del tema: "L'Arqueologia Catalana vista des de Mataró. Evolució i perspectives pel segle XXI".

diumenge, 21 d’octubre de 2012

100 anys del descobriment de la basílica de Son Peretó (Mallorca)

Fonts baptismals de Son Peretó (Manacor)
Mosaic procedent de Son Peretó (Manacor)
La ciutat de Manacor (Mallorca), commemora els 100 anys del descobriment de la basílica paleocristiana de Son Peretó amb una exposició al Museu d'Història.
Bona exposició, exquisidament preparada, on podrem conèixer -fins on la ciència ho permet- l'estructura de la basílica, el seu entorn, els seus habitants, la seva forma de vida; tot amb les peces precises i una colla de panells explicatius a base de textos, dibuixos, plànols, reconstruccions i fotografies.
Son Peretó fou descoberta per Mossèn Aguiló l'any 1912, tot buscant els orígens del cristianisme a Mallorca. Ell mateix va dirigir una colla de campanyes d'excavació i va efectuar els primers estudis. No obstant, a l seva mort l'any 1924 aquestes activitats varen quedar interrompudes i la basílica fou coberta de nou, fins els anys 60, en que s'efectuaren noves troballes a la zona del baptisteri a càrrec de D. Iturgáiz. El 1967 la Dirección General de Bellas Artes va autoritzar noves excavacions, que va estar dirigides per Pere de Palol.
No obstant, va ser entre 1982 i 1984 en que es va posar tota la basílica al descobert, amb un equip a càrrec del Museu de Mallorca, la Universitat de Barcelona i la Universitat de Palma, dirigit per Pere de Palol, Guillem Rosselló Bordoy i Margarita Orfila.
Després de les campanyes dels anys 80, les excavacions varen quedar novament interrompudes. El 2005 es va presentar un projecte nou de conservació i estudi, impulsat per l'ajuntament de Manacor, i fruit del qual es l'exposició.
Son Peretó és una basílica orientada d'est a oest, té tres naus, amb capçalera triple, cor i contracor; hi ha senyals de cancells. L'absis és quadrat exteriorment i semicircular a l'interior, mentre que les dues cambres laterals són quadrades per fora i per dins. L'entrada ve precedida d'un baptisteri amb dues fonts baptismals cruciformes, una gran i l'altra petita, la primera la més antiga.
El Dr. Pere de palol va establir tres fases constructives: 1) abans de la meitat del segle VI, en que possiblement l'absis sobresortia de la capçalera; 2) a mitjans del segle VI es remodela l'edifici i es pavimenta amb mosaics opus tessellatum. 3) Al segle VII s'amplia l'edifici. Posteriorment, aquest cau en l'abandonament i es degrada.
La basílica estava inclosa dins un nucli habitat, potser un vicus. S'han exhumat 100 enterraments, dins i fora de la basílica, que han permés establir interessants estudis antropològics; així, per exemple, llegim als panells que l'esperança de vida era baixa (sobretot les dones) i pocs arribaven als 60; en canví, l'alçada mitjana era similar a l'actual: 1,70 els homes i 1,57 les dones.
La forma de vida dels habitants de la zona la podrem també conèixer -fins on és possible- gràcies a les restes d'altres estructures properes, de les restes animals, de la ceràmica i d'altres objectes.
Són peces molt conegudes de Son Peretó la lauda sepulcral de Balèria, la làpida de Bassus o la mesa d'altar.
Una altra entrada sobre Son Peretó, podeu clicar aquí
Podeu consultar el programa a la web de l'ajuntament de Manacor, clicant aquí
Hi ha també 3 conferències associades i dues visites guiades.
Imatge: piles baptismals de Son Peretó.

BIBLIOGRAFIA

Miguel Ángel CAU; Mateu RIERA RULLAN; Magdalena SALAS, Cent anys dels descobriment de Son Peretó: descobrint el passat cristià. Editat pel Consell de Mallorca, el Museu d'Història de Manacor i l'Ajuntament de Manacor, 2012.
Pere DE PALOL, "Les excavacions del conjunt de Son Peretó (Manacor, Mallorca)", dins "L'arqueologia cristiana hispànica després del 1982". Actes III reunió d'arqueologia cristiana hispànica. Barcelona, 1994.
Pere DE PALOL et alii, Les illes Balears en temps cristians fins als àrabs, Textos del primer curs Joan Ramis i Ramis, organitzat per Trobades científiques de la Mediterrània, i dirigits pel professor Dr. Pere de Palol. Editat per Institut d' Estudis Menorquins, Maó, 1984.
Noël DUVAL, "Les places des églises de Baléares dans l'archeologie chrétienne de la Mediterranée occidentale". Actes III reunió d'arqueologia cristiana hispànica. Barcelona, 1994.
Ferran LAGARDA MATA, Las basílicas paleocristianas de las Baleares, Sobradiel, Ferran Lagarda Mata editor, 2012.
Rafel MASSANET FERRER, Basílica de Son Peretó, Manacor, 1982.
Cels CALVIÑO et alii, Història de les Illes Balears, Palma de Mallorca, 2003.
Javier ARAMBURU et alii, Guía Arqueológica de Mallorca, Palma de Mallorca, 1995.

INTERNETGRAFIA
La basílica paleocristiana de Son Peretó (Manacor)- Sal i Llum

dissabte, 20 d’octubre de 2012

Congrés Internacional de Portalades Gòtiques de la Corona d'Aragó

Entre els dies 10 i 12 de desembre d'enguany, organitzat pels Amics de l'Art Romànic, tindrà lloc a Barcelona el Congrés Internacional de Portalades Gòtiques de la Corona d'Aragó. Podeu trobar tota la informació en aquest enllaç.

dilluns, 15 d’octubre de 2012

Homenatge a Joan Vilalta, cronista de Cabrera de Mar (reedició)


Aquesta foto dels anys 60, presa pel meu pare durant una de les celebracions de l'"Homenatge a la Vellesa" a l'antic cinema de Cabrera, ens mostra en Joan Vilalta (dreta), cronista de la població des de principis dels anys 80 fins a la seva mort; fou un home amb inquietuds culturals, que estimava la literatura i la poesia, i va viure amb intensitat el temps que li va tocar viure, i que ell reflectia en les seves inolvidables cròniques. Serveixi aquesta fotografia com homenatge. El personatge de l'esquerra és l'escriptor Josep Folch i Camarasa, fill de Josep Mª Folch i Torres, segons ens informa el fill d'en Joan, Feliu Vilalta.
Nota: Aquesta entrada havia estat ja publicada anteriorment, però en aquell moment no constava el nom d'en Ramon Folch.
Enllaç amb l'entrada anterior.
Foto: Josep Garí i Pons.

diumenge, 14 d’octubre de 2012

Actes 50 aniversari de Torre Llauder octubre-novembre

Amb motiu de la celebració dels 50 anys de la descoberta de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró), s'han vingut oferint al llarg de l'any una colla d'activitats. Aquí podreu trobar la programació corresponent a octubre i novembre:
Programa commemoració Torre Llauder

Diari d'excavacions de Marià Ribas sobre la troballa de Torre Llauder

dimarts, 9 d’octubre de 2012

Un suposat Pilat tarragoní i les faules d'Internet (Només d'Internet?)

Imatge: Ecce Homo, d'Antonio Ciseri, 1871.

Fa pocs dies, un article en una crònica esportiva del diari El Mundo, afirmava que Ponç Pilat, procurador romà de Judea que va ordenar la mort de Jesucrist, havia estat governador de Tarragona i com que allà havia reclutat tropes, els soldats que varen portar Jesús fins a la creu, podien ser d'aquella ciutat.
Deixant de banda el fet que avui dia, no crec que la nacionalitat de Pilat i els seus "nois" pugui treure la son a ningú, el cert és que l'article em va picar la curiositat, ja que mai ho havia sentit a dir.
Com que són persona acostumada a demostrar el que afirmo, i a més he pogut comprovar que a Internet circulen tota mena d'estadístiques, cites i hoax falsos, he estat revisant d'una revolada -tampoc n'hi ha tantes- les fonts històriques sobre Pilat, apart dels evangelis canònics, que són llibres sagrats pels cristians, però no llibres d'història, fonts que no són gaires, i tampoc són cròniques històriques (algunes són molts posteriors a Jesucrist), com ara determinats evangelis apòcrifs (apòcrif=ocults), a saber: "Les Actes de Pilat" "L'Evangeli de Pere", La (suposada) correspondència entre Pilar i Tiberi o entre Pilat i Herodes, "La tradició de Pilat", "La mort de Pilat" etc., fins i tot Flavi Josep (Antiguitats Jueves), que si que és un historiador, i no he trobat cap referència a un Pilat tarragoní, governador o nascut allà (una altra bolla que corre per Internet), sense que mai ningú citi la font.
És clar que em pot haver passat per alt, de manera que he consultat també fonts indirectes com la Wikipèdia i altres, i només trobo que no se sap res que Pilat fos governador o hagués nascut a Tarragona. 
Em pregunto si el periodista de El Mundo quan deia Tarragona es referia a la ciutat o a la extensa provincia de la Tarraconense. Quin càrrec ostentaria exactament com a governador?
Malgrat tot, estic oberta a rectificar si algú presenta una font que demostri que Tarragona fou el lloc on Pilat (no està tampoc provat que es digués Ponç) va néixer o va exercir com a governador abans de ser procurador de Judea.
Tampoc passaria res, evidentment.

Afegit: Com és que cap guionista de cinema o autor de novel.la històrica ha aprofitat un Pilat tarragoní?

divendres, 5 d’octubre de 2012

Fòrum Auriga de Tarragona

Els propers dies 17 i 18 de novembre tindrà lloc a Tarragona el Fòrum Auriga, que organitza aquesta revista dedicada a la divulgació del món clàssic i el llegat grecoromà a Catalunya. En el fòrum, els participants exposaran diversos estudis sobre aquest llegat a les nostres terres. Pel que toca a la nostra comarca, Josep Rovira, Joan Santacana i Ferran Bayés presentaran el Projecte de restitució virtual d'Ilturo (ciutat romana d'època republicana de Cabrera de Mar) i Carme Puerta i Vanessa Muñoz exposaran Noves aportacions a l'estudi de la vil.la de Torre Llauder.
Imatge: Restes de l'antiga Ilturo. Fotografia de Rosa Isabel Garí.




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...