LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

diumenge, 16 de desembre de 2012

La terra sigil.lata de l'alt imperi a Can Modolell, un estudi de Joan F. Clariana




Fotografies, de dalt a baix:
-Pàtera de TS Itàlica del terrissaire Rasinius, de 66 cm. de diàmetre. Peça núm 9.Fotografia de Rosa I. Garí.
-Vas de T.S. Itàlica sencer del Museu d'Arles (Provença, França) amb decoració d'escates fetes a la barbotina, que imita la ceràmica de parets fines i que ens dóna una idea de com podia ser una peça de Can Modolell (la núm. 33), de la que resta un fragment. Fotografia de Joan F. Clariana.
-Fragment de T.S. Sudgàl.lica, corresponent a la forma Drag. 37, amb decoració a dues faixes, de la que resta una amb lleó vers la dreta i llebre o cèrvol vers l'esquerra, alternant-se amb mètopes i tancada per una sanefa de fulles bifoliades. Peça núm. 60. fotografia de Francesc Navarro.

Publicat el passat any 2011 en la col.lecció d'Estudis d'Arqueologia i Història de Cabrera de Mar que edita Josep Miquel Modolell, comentem avui aquest acurat estudi sobre la ceràmica terra sigil.lata de l'alt imperi, escrit per Joan Francesc Clariana: "La terra sigil.lata alt imperial de Can Modolell".
Can Modolell és un establiment arqueològic d'una llarga història, que va des de l'època medieval fins a la baixa edat mitjana; aquesta continuïtat en l'hàbitat explica la gran quantitat de materials exhumats, alhora que, en general, molt fragmentats.

"Sobta que davant la notòria importància d'alguns materials, certament sumptuosos, trobats en aquest jaciment (concretament ens estem referint al conjunt d'inscripcions i restes escultòriques en marbre), en el seu contrast, veiem que les troballes efectuades entre els anys 1974 i 1985, de ceràmica sigil.lata, llevat d'una peça excepcional (la gran pàtera itàlica de Rasinius/Memmius/Hiera), més una altra peça pràcticament sencera (la pàtera sudgal.lica signada per Regenus) i dues de perfil complet, la resta són de caràcter més aviat discret i, sobretot, molt fragmentari. Tot i així, com a continuació veurem, constitueix un conjunt material que ens aporta una informació força valuosa." (Pàg. 59)

Sigil.lata itàlica. Destaca l'autor la presència d'un fragment singular, un fons de fons de pàtera de vernís negre (núm. 1), corresponent a les primeres produccions de TS Itàlica, i que es podria datar vers el 40 aC. (Pag. 60 i nventari).
Les formes llises predominen damunt les decorades, de les que s'han exhumat vuit fragments; un d'ells porta la marca de Zoilus, esclau del taller de Cn. Ateius, característic del taller de Pisa. (Pag. 60 i inventari).

  "Entre les formes itàliques llises, podem veure una representació reduïda dels serveis de taula segons la tipologia clàssica de Loeschke, basada, com hem dit abans, en les troballes del campament de Haltern."  (Pàg. 60)

Destaca en aquest grup una peça excepciona, la pàtera del taller Rasinius:

"Entre les pàteres del servei III, tipus 4 (Conspectus 4,5, =Godineau 30), tindriem una peça excepcional (núm 9), que no és altra que la prou coneguda pàtera de 66 cm. de diàmetre amb els segells de Rasinius Memmius i Hiera, la qual constitueix un unicum. Pel seu descomunal diàmetre, és comparable amb una pàtera de semblants dimensions que s'exhibeix en les vitrines del Museu d'Arezzo, a Itàlia. Es va trobar en la sala situada al nord de la "Sala de les Pintures", formant par d'un possible ritual i, junt amb aquesta peça, n'hi havia diverses pràcticament senceres, tant de ceràmica comuna com de parets fines de la Bètica." (Pàg. 61 i inventari).

Data l'autor aquesta època en el moment del canvi d'era, mentre que la resta de peces que l'acompayen presenten una cronologia posterior.
Entre les peces singulars d'itàlica, s'esmenta un fragment amorf amb decoració d'escates de pinya fetes a la barbotina, imitant els vases de ceràmica de parets fines (forma Conspectus 50,5), datada a partir del 50 dC. (núm 33. Pàg. 62 i inventari).
No falten les imitacions d'itàlica aretina, que per altra banda són d'una qualitat inferior als originals.

Sigil.lata sudgàl.lica. Forma el gruix de sigil.lates de Can Modolell.

"De la producció decorada, podem veure com les formes més freqüents són la Drag. 29, la 30 i la 37 i una representació songular d'una forma poc freqüent, com és l'Hermet 13 o cantimplora." (núm. 73. Pàg. 63 i inventari)

Tot i la presència important de la forma Drag. 29, no se n'ha localitzat cap vora. La decoració d'alguns d'aquest fragments consisteix en motius vegetals estilitzats i en un cas, el fris inferior presenta la característica decoració de "nautilus" o "godronides volutés" de disposició radial. (Pàg. 63).
En aquest grup destaca, pel fet d'estar gairebé sencera, una pàtera gran de la forma Drag. 15/17-B, (núm. 74) amb decoració a rodet a la part interna i la marca de terrissaire REGENI, corresponent al terrissaire de la Graufesenque Regenus, que va treballar des del regnat deTiberi i fins al 70, aproximadament.

Sigil.lata hispànica. Crida l'atenció a l'autor que la producció de sigil.lata hispànica sigui ben escassa:

"Resulta sorprenent que la producció hispànica estigui representada per, tan sols, vuit escassos fragment, entre els quals un de paret de vas que pertany al fris inferior d'una forma Drag. 29, amb decoració de l'inies verticals zigzagejants (núm 113), altres dos individus de la forma Drag. 37, amb decoració de sanefes de cercles concèntrics (núms. 110 i 111), així com un tercer de forma no precisa amb un motiu de dos cercles concèntrics separats per petits cercles (núm 112). Més destacable és el fragment de peu de la forma Hispànica 37, om veiem dos cercles dentats concèntrics que contenen una gran "V", molt probablement abreviant la marca del terrissaire Valerius Paternus." (núm 114. Pàg. 68 i inventari).

No se li escapa a Clariana una certa sincronia històrica amb el jaciment de Can Benet, a la mateixa població de Cabrera de Mar:

"Observem la presència de ceràmica aretina de vernís negre, que data vers el 40 aC., però, a més, hem de tenir present que en aquest mateix jaciment es troben altres ceràmiques de vernís negre, més antigues, com la campaniana B oïde, que presenta restes d'un grafit post-coctem escrit en llatí, així mateix la troballaa de fragments de mosaic opus signinum amb tessel.les seguint l'esquema de retícula de rembes; això ens porta a suposar l'existència d'una certa sincronia història amb el jacimet de can Benet a Cabrera mateix." (Pàg. 82).

La datació del conjunt d'hispàniques de Can Modolell, la situa Clariana entre finals del segle I i al llarg del II.
El treball conté un minuciós inventari analític i dibuixos i fotografies de les peces més destacades.

Joan Francesc CLARIANA ROIG, "La terra sigil.lata alt imperial de Can Modolell", dins Estudis d'arqueologia i d'història de Cabrera de Mar". Ediució a cura de Josep Miquel Modolell, número 7 de la col.lecció. Cabrera de Mar, 2011.
Podeu llegir l'article sencer clicant aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...