LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dilluns, 23 de desembre de 2013

Marques de sigil.lata aretina provinents de Torre Llauder

Ivnivs. Foto: Joan Francesc Clariana Roig
Ateivs. Fotografia: Joan Francesc Clariana Roig
M. Perennivs (?). Fotografia: Joan Francesc Clariana Roig
Joan Francesc Clariana Roig afegeix un nou estudi al seu ja extens currículum sobre les diverses formes de ceràmica -i altres restes- provinents de la vil.la de Torre Llauder (Mataró), en aquesta ocasió sobre les marques de terrissaire sobre ceràmica aretina, estudi que va presentar com a comunicació a la XXIX Sessió d'Estudis Mataronins, celebrada el 24 de novembre de 2012, amb el títol "Marques de terrissaire en Terra Sigillata itàlica/aretina provinents de Torre Llauder".
En el resum publicat enguany pel Museu Arxiu de Santa Maria, organitzador de les ja veteranes sessions, podem llegir:
"Enguany, aprofitant també l'avinantesa del moment d'actualitat que viu la nostra ciutat amb motiu de l'exposició que, sobre la vil.la romana de Torre Llauder, ha realitzat el Museu de Mataró, creiem oportú presentar una altra comunicació sobre marques de terrissaire trobades en aquesta vil.la, en aquest cas són les produccions itàliques/aretines. Bona part d'aquestes marques, sabem que, cronològicament, vindrien a coincidir amb la fase final de la figlina o taller d'àmfores i la posterior construcció dels fonaments de la vil.la, les restes de la qual encara veiem. Bàsicament provenen de l'excavació de Marià Ribas, concretament de les dues campanyes que va efectuar entre els anys 1961 i 1969. També hi ha materials trobats en les neteges de l'any 1980, i en les excavacions que s'efectuaren amb motiu de la restauració dels mosaics, així fins a l'actualitat en que s'han anat succeint les diferents campanyes atqueològiques." Clariana, 2013, pàg. 57
Continua l'autor el seu treball amb un exhaustiu inventari de les vint-i-set peces trobades, fabricades majoritàriament de l'època dels emperadors Augusr i Tiberi, inventari seguit d'un seleccionat material gràfic. Podeu llegir l'article sencer clicant aquí.

Bibliografia:
Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Marques de terrissaire en Terra Sigil.lata itàlica/aretina provinents de Torre Llauder." a la XXIX Sessió d'Estudis Mataronins. 24 de novembre de 2012. Resum de les comunicacions presentades. Museu Arxiu de Santa Maria. Direcció de Cultura de l'Ajuntament de Mataró. Mataró, 2013.


diumenge, 15 de desembre de 2013

Joaquim Garcia exposa la seva tesi doctoral sobre la Iluro republicana

L'arqueòleg mataroní Joaquim Garcia Rosselló és autor d'una tesi doctoral titolada: "Gènesi, fundació i periode republicà de la ciutat romana d'Iluro (Hispania Tarraconensis)", dirigida pel Dr. Joan Sanmartí Grego, i que exposarà a la facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona el proper dia 14 de gener a les 10,30 de matí.  Un tema sens dubte interessant que durant molt de temps ha estat objecte de controvèrsia entre els experts.
Imatges: Planta de l'antiga Iluro; fotografia de la muralla romana abans de la seva destrucció a finals de 1979; ceràmiques de vernís negre. Procedència: Viatge a Iluro, web del grup d'Història del Casal.




dissabte, 7 de desembre de 2013

Un informe qüestiona obres efectuades a l'ermita de Sant Mateu de Premià de Dalt (Barcelona)

Un grup d'experts qüestionen en un informe determinades actuacions efectuades en el primer semestre de 2013 en l'ermita de Sant Mateu de Premià de Dalt.
Aquest edifici, construït en el segle XII i reparat en el XVI -la façana no és romànica- , és un dels llocs emblematics i identitaris del terme i de la comarca.
Es tracta d'una construcció de planta rectangular, d'una sola nau, de mides 6,5 x 5,25 m., amb un absis semicircular, i coronat per un campanar de cadireta. Està adosada a un edifici per la part sur, que havia estat residència dels ermitans. (Informe, pag. 2)
Una ermita de Sant Mateu és esmentada ja en un document del 30 de setembre de l'any 993 (informe, pàg. 3).
Actualment gaudeix de la protecció jurídica que li atorga el seu caràcter de "Bé Cultural d'Interès Local", fet que condiciona el tipu d'actuacions arquitectòniques o reparacions de les que pot ser objecte, obligant també a la seva conservació. En trobar-se dins del Parc de la Serralada Litoral, està també subjecte a la normativa del Pla especial de protecció del patrimoni natural de la Conreria de Sant Mateu-Céllecs, declarat Espai d'Interès Natural, i com a tal gaudeix també a les mesures de protecció establertes per aquestst espais. (Informe, pàgs. 5 i 6).
Opinen els autors de l'informe que les obres dutes a terme a l'ermita de Sant Mateu, podrien vulnerar la normativa vigent. Aquestes obres han afectat l'nterior, la façana principal i l'enllosat, i han consistit en:
Pintar la paret interior de blanc, fins i tot la pica d'aigua beneïda, feta de pedra granítica. (Informe, pag. 6).
Reomplir amb ciment les juntures de les pedres de la façana principal, i enlluir la superfície amb el mateix material. (Informe, pag. 9).
Reomplir amb sauló l'enllosat de l'atri, actuació la qual podria haver suposat l'aixecament de les pedres. (Informe, pag. 9).
Per llegir l'informe sencer podeu clicar aquí.

BIBLIOGRAFIA
Informe: Ermita de Sant Mateu (Premià de Dalt, el Maresme).
 
Imatges: Fotografies de la façana de l'ermita de Sant Mateu els anys 2008, 2009 i en l'actualitat. Procedeix de l'informe citat.

Any 2008. Fotografia: http://carlesdanon.blogspot.com

Any 2009. Fotografia de Joaquim Graupera

Any 2013

diumenge, 1 de desembre de 2013

Materials d'època tardo-republicana trobats en el poblat ibèric de Burriac

Imatge: Restes de murs al poblat ibèric de Burriac (Ilturo), a Cabrera de Mar. Fotografia: Rosa Isabel Garí Lleixa.

"El poblat ibèric de Burriac és el més extens de Catalunya, però des de fa molts anys també és un dels més oblidats per l'administració, tot i que té incoat expedient de Bé Cultural d'Interès Nacional". (Clariana, 2005, pàg. 12).
Amb aquestes paraules, que constitueixen tota una declaració -trenta anys fa que el poblat ibèric de Burriac (Ilturo), a Cabrera de Mar, espera la seva declaració com a bé a protegir- comença Joan Francesc Clariana el seu article "Materials d'època tardo-republicana trobats en el poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar).
Es tracta d'una colla de materials superficials recuperats l'any 1976 amb motiu d'un rebaix de terres l'anomenat "bosc de can Vieta", quan la companyia d'electricitat instal.là uns postes d'alta tensió damunt la zona de la muralla del costat est, eixamplant i retallant el camí que talla en zig-zag el poblat
(Clariana, 2005, pàg. 12).
Com ens explica l'autor:
"Recordem que, pocs anys abans, en el 1972, s'havia produït la destrucció de vàries habitacions en la part baixa del poblat, fet que posà al descobert l'existència de les habitacions 36 i 37 en part documentades per la Secció Arqueològica del Museu de Mataró (Bonamusa 1972, pp. 43-49)." (Clariana, 2005, pag. 12).
Els rebaixos de terres van posar al descobert un gran nombre de fragments de ceràmica, de tegulae i materials de construcció.
Són aquests materials els que estudia Clariana en el seu article, destacant els d'àmfora dèpoca republicana (Dressel 1A i 1B); campaniana B  i C (Lamboglia 5, 2 i 7); un fragment de safata o atuell Vegas 14; una moneda ibèrica de bronze.
Unes troballes en un context estratigràficament poc clar, que abasten un període cronològic massa ample i que no permeten, malhauradament, treure'n grans conclusions, (Clariana, 2005, pàg. 13), si bé:
"Aquest moment històric al que pertanyen els materials és particularment important a Cabrera de Mar, ja que ve a coincidir quan hi ha una possible una possible presència de romans, els quals estarien ocupant l'espai just al començament de la plana de la petita vall; ens estem referint al prou conegut jaciment de Ca l'Arnau-Can Matheu, que compta amb les termes més antigues de la Península Ibèrica. També és en aquest moment que Cabrera de Mar registraria el seu índex demogràfic més alt (...) "(Clariana, 2005, pag. 13).
Conclou doncs l'autor que. amb els rebaixos realitzats:
"No tan sols es malmeteren, una vegada més les prou maltractades ruïnes del poblat ibèric més important de Catalunya, sino que es perdé l'oportunitat de conèixer el context arqueològic de la zona destruïda que, evidentment, hauria pogut aportar dades significatives per conèixer la dinàmica evolutiva i històrica d'aquest gran i desconegut poblat ibèric." (Clariana, 2005, pag. 13).
Podeu llegir l'article sencer clicant aquí.

BIBLIOGRAFIA:
Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Materials d'època tardo-republicana trobats en el poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar)", a la revista Felibrejada, núm 75, editada pel Grup d'Història del Casal, Mataró, 2005.

diumenge, 24 de novembre de 2013

Les troballes iberes de Can Ricard (Cabrera de Mar), un article de Josep Vinyals Cortés



Imatge: Vista del conjunt del jaciment ibèric de Can Ricard (al costat d'unes escales modernes). Fotografia de Josep López Viñals.

Josep Vinyals i Cortés és autor d'una comunicació presentada enguany a la XXX Sessió d'Estudis Mataronins, que organitza el Museu Arxiu de Santa Maria. La comunicació porta per títol: Actuació de salvament d'unes restes ibèriques a Can Ricard (Cabrera de Mar).
Josep Vinyals va formar part del grup de col.laboradors del Museu Arqueològic de Barcelona de Cabrera de Mar, en el que també estava integrat Josep López Viñals. El grup va dur a terme una meritòria tasca de recuperació i documentació de restes arqueològics que en moltes ocasions s'haurien perdut per sempre, en un moment en que no hi havien els medis ni el grau de protecció dels que gaudeix avui el nostre patrimoni.
Com diu l'autor: 
"Així a primers de novembre de l'any 1973, ara fa quaranta anys! forem avisats que sortien unes restes de murs de pedra en sec, o amb fang com element d'unió, responent al que es coneix com de factura ibèrica, en el talús del camí que porta vers la finca en qüestió."(Vinyals, pàg. 1)
"El jaciment de Can Ricard està ubicat a les rodalies immediates del poblat ibèric de Burriac i, per tant, fora de l'abast defensiu de les muralles de l'oppidum. Es coneixen a l'entorn de Burriac altres jaciments de similars característiques, com són: el del Turó dels Dos Pins, el de Can Borràs, el situat tocant al camp de sitges de Can Bartomeu, el del camí de Can Segarra, les restes de murs a prop de Cal Albages, i les restes prop de la Barceloneta i les del camí de la Font Picant. (Vinyals, pàg. 1)
En aquest sentit, els modestos vestigis de Can Ricard, vindrien a sumar el coneixement que es té d'aquests petits indrets. (Vinyals, pag. 1).
"Les estructures exhumades varen consistir en diferents murs a partir de la visió dels quals es podien intuir un mínim de tres estances. Veiem com a partir d'una paret de capçalera, en la qual s'adossaven perperdincularment altres dos murs, es dibuixen unes habitacions de mides més aviat reduïdes." (Vinyals, pàg. 2).
S'exhumaren les restes de 6 murs de pedra. El mur 1, de capçalera i de contenció, estava excavat a la roca mare de granit, amb una alçada mitjana de 1,50 m. i se'n conservava fins a una longitud de 4 m. 60 cm. El mur 2, perpendicular a l'anterior, conservava una alçada mitjana d'un metre i una longitud d' 1 m. 25 cm.,  perllongant-se vers el camí. El mur 3, també perpendicular a l'1, arribava fins a l'alçada d'uns quaranta o cinquanta cm. i una longitud d'1 m. i 80 cm. Els murs 4, 5 i 6 eren restes d'una alçada d'1 m. i mig i construcció posterior als altres. L'amplada dels murs 2 i 3 feia suposar que disposaven d'una coberta de vigues. Corresponent a la fase final del jaciment es van documentar les restes d'el paviment d'una llar. (Vinyals, pàgs. 2 i 3.)
L'autor fa esment al fet que en un dels petits clots circulars excavats a la roca mare s'hi va trobar una fusaiola, això ens recorda als rituals fundacionals que, fa poc temps, s'han documentat al jaciment tardo-republicà de Can tacó/ Turó d'en Roine al Valles (vegeu entrevista a la doctora Esther Rodrigo  el juliol de 2013 a la web de l'ICAC: "Hem trobat restes de possibles rituals als fonaments de Can Tacó"), fet que ens indica que es tractaria d'un costum estès al món laietà.
Els materials recuperats eren de factura ibèrica, bàsicament ceràmica d'un comú cuita, de cuina i de taula i gris de la costa catalana, i algun de campaniana A. (Vinyals, pags. 3, 4, 5 i 6).
Conclou l'autor que, malgrat el poc material disponible, el jaciment hauria tinguts dues fases diferenciades:
"A la primera, fundacional o més antiga, li poden suposar una datació de cap al segle II-III aC, per la presència de la ceràmica de vernís negre, Campaniana A. A aquests moments correspondrien els murs 1, 2 i 3. La segona fase, ja coincident amb la darrera època dels poblat ibèric, es pot datar entre finals del segle II aC. i fins la meitat del segle I aC., i possiblement el seu moment final que l'abandonament del poblat ibèric. Tot això ens dóna a entendre la estreta vinculació que tindrien els petits establiments aixecats a l'àrea periurbana del poblat. També la conseqüència del seu final, tot i que encara no es disposi encara de gaires evidències, creiem que seria a causa de la ciutat romana republicaba que hi havia a l'àrea on és actualment el centre de Cabrera de Mar (jaciments de Can Benet, Ca l'Arnau-Can Mateu i Can Rodon). En donar-se un suposat trasllat de població, tant de l'autòctona com de la romana nouvinguda, els antics nuclis haurien quedat en desús."  (Vinyals, pags. 6 i 7).

Bibliografia:
Josep VINYALS I CORTÉS, "Actuació de salvament d'unes restes ibèriques a Can Ricard (Cabrera de Mar). Podeu llegir l'article clicant aquí.

 Imatges: Diferents moments de la troballa i excavació de Can Ricard; fotografies de Josep López Viñals. Plànol de situació, planta, estratigrafia i ceràmica de can Ricard; dibuixos de Josep Vinyals i Cortés.

Situació del jaciment de Can Ricard a Cabrera de Mar
Vista del talús abans de l'excavació
Treballs d'excavació en curs
Vista del conjunt de les restes trobades, des de l'extrem est
Vista de la secció estratigràfica
Detall de la llar o paviment de fragments ceràmics
Planta de les restes trobades
Secció estratigràfica (entre quadres 2 i 3, costat est)
Ceràmiques trobades
Ceràmiques trobades
Ceràmiques trobades
Ceràmiques trobades


dissabte, 23 de novembre de 2013

XXX anys de la incoació de l'expedient de declaració del poblat ibèric de Burriac com a monument històrico-artístic, sense que s'hagi resolt


Imatge: habitacions del poblat ibèric de Burriac (Ilturo), durant el pla de l'atur de 1984.  Fotografia de Rosa Isabel Garí
El 23 de novembre de 1983, en núm 383 del Diari Oficial de la Generalitat de Cataluya s'incoava expedient de declaració del poblat ibèric de Burriac -la Ilturo ibèrica- com a monument històrico-artístic, posteriorment Bé Nacional d'Interès Cultural. Aquest poblat, d'unes 8 Ha. d'extensió, era un dels més grans de Catalunya i possiblement el centre del país dels laietans. Doncs bé, avui fa 30 anys i encara no hi ha notícies que s'hagi resolt l'expedient. En una entrada anterior donàvem ja notícia d'aquest tema.
Un grup de ciutadans, preocupats pel tema, ha manifestat la seva inquietud a través d'una carta que reproduïm aquí.


dijous, 21 de novembre de 2013

Exposició Ibers + Desenvolupament

El proper divendres 29 de novembre, a les 19,30 h. tindrà lloc al Museu de Mataró, la inauguració de l'exposició itinerant I+D, Ibers + Desenvolupament.
L'exposició romandrà oberta fins el dia 2 de febrer.

divendres, 15 de novembre de 2013

XXX Sessió d'Estudis Mataronins

El dissabte dia 23 de novembre començarà, a l'estatge del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, la XXX Sessió d'Estudis Mataronins. Tres dècades són ja dedicades a aquesta meritòria tasca, per part del Museu Arxiu, que permet exposar i conèixer la feina de molts estudiosos interessats per la història i l'arqueologia de Mataró i del Maresme.
Aquestes són les comunicacions presentades enguany:
-Les restes arqueològiques del Rocar d'en Lladó (Cabrera de Mar, el Maresme). Jordi Bagà Pascual i Ramon Coll Monteagudo.
-Actuació de salvament d'unes restes arqueològiques a can Ricard (Cabrera de Mar). Josep Vinyals i Cortés.
-Apunts sobre la Sigillata hispànica decorada de Torre Llauder. Joan Francesc Clariana i Roig.
-La col.lecció de pergamins dels Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. Enric Subiñà i Coll.
-Darreres intervencions a l'ermita romànica de Sant Mateu (Premià de Dalt, El Maresme). Un nou atemptat al patrimoni històric? Joan Carles Alay, Laura Bosch, Joaquim Graupera i Jordi Montlló.
-Notícia sobre la troballa d'un complex moliner a Can Jordà (Santa Susanna). Joaquim Graupera i Graupera.
-Els dirigents de Mataró: els Jurats de la Universitat. 1454-1714. Jordi Montoro i Maltas.
-Una aproximació a les estratègies familiars dels Arquer de Mar i els Arquer de Munt a l'època moderna. Alexandra Capdevila Muntadas.
-Notes sobre els panys de Mataró, un reflex de la història. Joan Francesc Clariana i Francesc Navarro i Bonamusa.
-Estudi per a la identificació iconogràfica de les teles de la Sala de Juntes de la capella dels Dolors de la basílica de Santa Maria de Mataró. Ruth Garcia López.
-Intervenció arqueològica al mercat del Carme, antiga Societat Coral, Instructiva, de Mutu Auxili i Cooperativa l'Estrella de Vilassar de Dalt. Gonzalo Berger, Benet Oliva i Marc Pons.
-El procés del mataroní José Puch a la inquisició de Saragossa. 1758. Antoni Llamas i Mantero.
-Biografia d'un diputat mataroní del segle XIX: Joaquim Martí i Andreu. Antoni Martí i Coll.
-La fundació del col.legi Valldemia: un projecte d'ensenyament de l'èlit a mitjan del segle XIX. Montserrat Guerrera i Lluch.
-Correspondència inèdita: cinc cartes de Terenci Thos i Codina a Marià Aguiló Fuster. Jaume Vellvehí i Altimira.
-El tresor de la Mercè. Una vida a partir dels records. Jaume Bruguera i Castellnou.
-La coetera de ca l'Amat (Cabrils, el Maresme). Contribució a l'estudi d'un bé patrimonial pooc conegut dins la Serralada Litoral. Laura Bosch i Jordi Montlló.
-Joaquim Soler i Moreu, un mataroní pioner del cinema català desconegut. M. Encarnació Soler i Alomà.
-L'heroïcitat d'Enric Blanco a bord de l'Evalú. L'extraordinària rebuda de Mataró a l'aventurer català. Nicolau Guanyabens i Calvet.
-Efemèrides d'Arenys de Mar: el dietari de Jacint Arxer (1936-1939). 1ª part. Jordi Amat i Teixidó.
-Diari Llibertat. Òrgan oficial antifeixista del Consell Municipal. Agustí Barrera.

La XXX Sessió d'Estudis Mataronins tindrà lloc el dissabte 23 de novembre de 2013 a partir de les 17 hores, a l'estatge del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. Carrer de la Beata Maria, núm. 3. Amb la col.laboració de la regidoria de cultura de l'Ajuntament de Mataró.


dissabte, 2 de novembre de 2013

En el dia dedicat als morts

1. Dolmen de la Cova d'en Daina (Romayà de la Selva (Girona).Tipus de sepultura col.lectiva pròpia del neolític final-calcolític. Fotografia d'Enric Juhé Corbalán.
2. Necròpolis talaiòtica de Son Real (Santa Margalida, Mallorca). Segles VII-II aC. Sepulcres en forma de torretes quadrades, circulars o navetiformes. Fotografia de Rosa Isabel Garí Lleixa.
3.Sarcòfags de la necròpolis paleocristiana de Tarragona. A partir del segle II, la inhumació va anar substituïnt la incineració. Fotografia de Rosa Isabel Garí Lleixa.
4.Sepulcre de caixa de lloses de granit (Cabrera de Mar. Barcelona). Contenia les restes d'una dona d'avançada edat. Segle XII. Fotografia de Rosa Isabel Garí Lleixa.

dilluns, 21 d’octubre de 2013

El poblat ibèric de la Torre dels Encantats (Arenys de Mar)

 
Foto: Segell d'àmfora greco-itàlica provinent de la Torre dels Encantats (Arenys de Mar). Fotografia de Joan Francès Farré.

La Torre dels Encantats és un jaciment ibèric situat en el terme municipal d'Arenys de Mar (Barcelona), en el seu límit amb el de Caldes d'Estrach. No obstant tractar-se d'un dels més importants del Maresme, el jaciment ha estat molt trinxat en època recent i continua essent un enigma.
Per donar a conèixer la col.lecció d'objectes procedent de la Torre dels Encantats, el Museu d'Arenys de Mar va organitzar una exposició, amb motiu de la qual es va publicar un catàleg que narra la història de les excavacions i un estudi sobre la ceràmica exhumada.
El nom prové d'una torre medieval que hi ha a l'indret. La primera notícia del jaciment la van proporcionar els membres de l'associació La Catalanista, el juliol de 1881.
A finals del segle XIX, el metge vigatà Joaquim Salarich i Verdaguer, resident a Caldes d'Estrac per motius de salut i membre de l'associació, impulsà una sèrie d'excavacions al costat de la torre. La descoberta d'una gran rasa excavada a la roca es va interpretar inicialment com una estructura d'època romana.
Salarich va prosseguir les excavacions amb l'ajut de Josep Mª Pellicer i un grup d'afeccionats de Mataró; en el transcurs d'aquells treballs es van posar al descobert cinc sitges. Posteriorment aquestes sitges foren destruïdes per l'explotació d'una pedrera.
Noves prospeccions efectuades l'any 1930 per Josep Mª Pons Guri, Marià Ribas, Francesc Prat i Mn. Salvador Riera varen demostrar l'existència d'un petit poblat ibèric.
Durant la guerra civil, una part important del jaciment va quedar destruit, i moltes de les seves pedres foren destinades a la construcció de bateries costaneres.
A la dècada dels quaranta, les intervencions es varen centrar en la conservació d'algunes sitges. Fou al 1949 quan Pons Guri va reemprendre les excavacions, exhumant-se diverses sitges i habitacions, i les restes d'una foneria de ferro.
El mateix Pons Guri dirigí una nova campanya d'excavacions en quatre seccions del poblat l'any 1957.
Malgrat la seva importància i les diverses excavacions, el cert és que les publicacions sobre el jaciment són escadusseres. Una part dels materials van romandre al Museu Fidel Fita d'Arenys de Mar, posteriorment tancat, iniciant un viatge de magatzem en magatzem, fins acabar al Museu d'Arenys de Mar. La resta ede peces estan dipositades al Museu Arqueològic de Barcelona.
L'any 1992, una part dels alumnes de l'institut "Tres Turons" d'Arenys, encapçalats pel catedràtic d'aquell l'institut, Francesc Forn, va intentar treure de l'oblit aquell jaciment amb el lema "Encanta't amb els Encantats" i amb una colla d'activitatscom: visites, conferències...La part arqueològica de les excavacions va estar dirigida pel Dr. José Luis Maya, avui lamentablement desaparegut, que va crear un projecte bàsic per desenvolupar un parc arqueològic.
Amb motiu d'aquella exposició, els arqueòlegs Ramon Bruguera i Riera, David Garcia i Rubert i Àlex Ros i Mateos han publicat un estudi sobre els materials ceràmics exhumats, que ells han classificat de la següent manera:
Ceràmica a mà ibèrica. El tipus més nombrós el constitueix una colla de vasos de perfil en essa i variants de caràcter més globular, destinats a guardar productes o a cuinar.
Ceràmica comuna ibèrica a torn. Aquesta es divideix en dos grans grups: La ceràmica ibèrica oxidada i la ceràmica ibèrica reduïda, de color gris. El tipus de ceràmica oxidada és el majoritari en els poblats ibèrics, i a ell pertany l'àmfora ibèrica. El segons tipus, anomenat grisa emporitana, grisa de la costa catalana o grisa monocroma, està representat per la vaixella de taula: gerretes, pateres...
Ceràmica d'importació. Provinent del comerç amb les colònies gregues i púniques, es tracta sobretot d'àmfores vingudes de fora, que contenien productes. També ceràmica d'ús comú.
Ceràmica àtica. Provinent també de les importacions, i de gran prestigi per la seva qualitat, acostumava a estar pintada amb escenes mitològiques o de la vida quotidiana. La més corrent a la Torres dels encantats és la de vernís negre. Es tracta d'una vaixella de taula.
Ceràmica campaniana. Es començar a fabricar als tallers de la Campània, a la península Itàlica. En trobem de les variants A i B, i no se n'ha trobat de la C a la Torres dels Encantats.
Tampoc s'ha trobat la ceràmica romana sigil.lata, que a finals del segle I aC. substituí la campaniana; aquesta absència podria indicar que el poblat ja no existia en aquests moments.
Ceràmica de parets fines. Producció d'origen itàlic, es tracta d'una ceràmica de gran qualitat amb les parets molt primes, sense vernís. Els materials exhumats són d'epoca republicana.
Quin futur espera a un jaciment tan maltractat? Joan Francès Farré fa dues propostes, una de mínims destinada a conservar el jaciment, i una altra de recuperació integral.
Tant de bo se l'escoltin.

Bibliografia

Ramon BRUGUERA I RIERA i Joan FRANCÈS FARRÉ, Catàleg de l'exposició: El poblat ibèric de la Torre dels Encantats. Editat pel Museu d'Arenys de Mar, 2004.
Ramon BRUGUERA I RIERA, David GARCIA i RUBERT i Àlex ROS i MATEOS,  "El conjunt ceràmic del poblat ibèric de la Torre dels Encantats, dins el catàleg de l'exposició.

La informació continguda en aquesta entrada prové de la citada bibliografia.

diumenge, 13 d’octubre de 2013

Escultures de Josep Vinyals (2)

Divendres dia 11 d'octubre, va tenir lloc la inauguració de la mostra d'escultures en ferro de l'artista cabrerenc Josep Vinyals Cortés. Podeu ampliar les imatges clicant al damunt.

Josep Vinyals, al costat d'una de les seves escultures










Presentació a càrrec del Sr. Antoni Luis, president de l'Associació Sant Lluc per l'Art
                                           

dijous, 10 d’octubre de 2013

Curs d'arqueologia experimental: tallar el sílex


Els propers dies 18 al 20 d'octubre tindrà lloc a Cabrera de Mar un curs d'arqueologia experimental: "Tallar el sílex. Les primeres matèries objecte de talla i els estris de tallador. Mètodes i tècniques de talla. Des del paleolític a la història recent."
El curs està organitzat pel grup de didàctica i difusió cultural Tanit, i està dirigit a alumnes universitaris, llicenciats, professors, guies, animadors culturals i a tota persona interessada en la matèria. La coordinació i la direcció tècnica estan a càrrec de Gonzalo Berger i Juan Antonio Marín de Espinosa. Les places són limitades.
Podeu veure el programa d'activitats, preu i com fer la reserva clicant aquí


dijous, 3 d’octubre de 2013

Escultures de Josep Vinyals

El proper dia 11  d'octubre tindrà lloc a Mataró l'inauguració de la mostra d'escultures en ferro del cabrerenc Josep Vinyals Cortés, que ha més de dedicar-se a aquesta tasca, ha treballat tota la vida en favor de la història i l'arqueologia del seu poble.
Inauguració: 11 d'octubre, a les 19,30 hores
Lloc: Sala d'exposicions de la Presó. La Riera, 117, Mataró
Horari de visites:
De dijous a dissabte, de 18,30 a 20,30
Diumenges i festius, d'11,30 a 13,30

dimarts, 24 de setembre de 2013

Jornades Europees del Patrimoni a Catalunya

Els propers dies 27, 28 i 29 de setembre tindran lloc les Jornades Europees del Patrimoni a Catalunya, corresponents a l'any 2013, que es presenten en el seu programa com 389 activitats gratuïtes per descobrir i viure el patrimoni.
Les Jornades, creades el 1991, estan organitzades per la Direcció General de Museus, Arxius i Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, amb el suport del Consell d'Europa.
Tot i que hi participen 220 municipis, ens ha sorprès que una població amb un patrimoni tant destacat com Cabrera de Mar no aparegui a la llista.
Podeu veure més informació i descarregar el programa de les Jornades a aquesta web de la Generalitat.

dilluns, 23 de setembre de 2013

Fotos pel record: la temporada de patates al "sindicat" de Cabrera


Fa ja una pila d'anys, els seixanta del segle XX, Cabrera (llavors Cabrera de Mataró), d'economia bàsicament agrària, exportava patates a llocs com a Anglaterra. No era fàcil en aquell temps: a més dels aranzels, el producte exigia una acurada preparació: descartar les patates amb defectes, netejar, embalar. Això es feia a les "Cambres Agràries" o com es deia popularment a Cabrera "el sindicat". Allà hi havia la maquinària apropiada -avui semblaria atrotinada- i treballadors que venien de fora a guanyar-se algunes pessetones, que no sobraven per a gairebé ningú, i que dormien al mateix edifici, cosa avui impensable. En les presents fotografies veiem unes imatges d'aquells temps.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...