LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dijous, 30 de maig de 2013

Sol Invictus Mithra, a Cabrera de Mar

Dins el III Festival Laietània i la XVII Fira Iberoromana de Cabrera de Mar, tindrà lloc una xerrada sobre el déu Mithra i el mitraisme: orígens, difusió, misteris...xerrada a càrrec del grup de difusió cultural Tanit.
L'esdeveniment tindrà lloc al Clos Arqueològic de Can Modolell a les 21 hores del dia 1 de juny. És gratuit, però cal una inscripció prèvia. Places limitades. Públic adult.
Entrades sobre Mitra al bloc:
Mitra (1)
Mitra (2)
Successus i Elaine, dos esclaus imperials
El déu Mitra i sant Joan

diumenge, 26 de maig de 2013

Fotos pel record: La fàbrica Ordeig (4)


Aquesta fotografia familiar, presa al centre de Cabrera de Mar, permet veure una irrepetible imatge de l'enderrocada fàbrica Ordeig, allà on ara hi ha un aparcament.
Altres entrades sobre la fàbrica Ordeig:
La "fàbrica" de Cabrera de Mar
La Fàbrica Ordeig
Nostàlgia estival
Can Majó de Cabrera de Mar

dimarts, 21 de maig de 2013

L'època paleocristiana a Iluro, a la Tertúlia del Racó




Imatges, de dalt a baix:Dibuix de Marià Ribas de la necròpòlis de Santa Maria, on s'observa la posició central del sepulcre avui restaurat. Lauda sepulcral paleocristiana de Mataró. Fotografia de Joan F. Clariana.
Estela (o potser lauda sepulcral) de Manacor (Mallorca).Fotografia de Rosa I. Garí.

Pel seu interès pels estudiosos de la història, posem un enllaç amb el programa "La tertúlia del Racó", de Ràdio Mataró, que organitza el Grup d'Història del Casal, en aquesta ocasió dedicat a la lauda sepulcral de Santa Maria, recentment restaurada, i a l'època paleocristiana d'Iluro, i l'explicació a càrrec de Joan Francesc Clariana.
A més d'una àmplia i didàctica explicació sobre aquella època tant desconeguda, Clariana fa un incís per dubtar del caràcter d'estela que té una peça similar del Museu de Manacor (Mallorca), que està feta amb opus signinum (mescla de ceràmica trinxada i calç), com la de Mataró, i que podria ser una altra lauda.
Enllaços amb altres entrades dedicades al tema, dins d'aquest bloc:
Inauguració del nou emplaçament de la lauda mataronina del segle V
La lauda sepulcral paleocristiana de Mataró
La ciutat d'Iluro/Alarona, descrita per Joan Bonamusa
Cent anys del descobriment de la basílica de Son Peretó (Mallorca)

diumenge, 19 de maig de 2013

Premi Versatile Blogger a "Les muralles d'Ilturo"

Hem tingut l'honor de rebre de part d'en Gonzalo Berger, el premi Versatile Blogger, que s'atorga de blocaire a blocaire. Des d'aquí li manifestem el nostre agraïment, i també la nostra sincera felicitació, pel seu bloc d'història Pedra i paper
Les bases del guardó són aquestes:
El Versatile Blogger més que un premi, en el seu sentit literal, és un reconeixement que un blocaire atorga a un altre. Segons les normes del guardó, cal que el blocaire premiat:
1. Doni les gràcies al blocaire que li ha atorgat
Fet a través del correu electrònic, Twitter, deixant un comentari al seu bloc i en aquesta entrada.
2. Inclogui l’enllaç de qui ha concedit el guardó al bloc guardonat
3. Presenti en un post un llistat de 15 blocs mereixedors del mateix reconeixement
4. Contacti els editors dels blocs seleccionats per informar-los que han rebut el premi
 Ens demanen doncs, que concedim el guardó a 15 blocaires; serà difícil que en alguns no coincidim, tenint en compte que escriviem sobre una àrea similar, però aquí està la nostra llista:
Maresme Medieval
La Brolla d'en Toni
De tant en tant trobo pedres
La Raconera
La Veu del Roure
Albert Calls
Fundació Burriac
El món dels bolets
Animus provocandi
Esquitxos
Serra del Montnegre
En Roc a la cuina
Notes de Balsareny
Biblioteca Ilturo
Dones de Cabrera de Mar d'Ones

Ja estan avisats els corresponents editors!

dilluns, 13 de maig de 2013

Un taller d'àmfores a la serralada litoral del Montnegre



Imatge: Àmfora reconstruïda de Can Collet forma Dressel 2-4. Publicada a l'article esmentat. Autor de la fotografia: Joan Francesc Clariana.
Ramon Jàrrega Domínguez i Joan Francesc Clariana Roig són autors d'un article publicat a Monografías ex officina Hispana I, titulat "Un atípico centro productor de ánforas de la forma Dressel 2-4 en la Layetania. El taller de Can Collet "Llinars del Vallés, Vallés Oriental, Barcelona)".
En aquest article, els autors analitzen els materials amfòrics exhumats en una singular figlina de Llinars del Vallès (Vallès Oriental).
Singular figlina per la seva situació, ja que es localitzà en un lloc elevat, a la serralada del Montnegre, a uns 200 metres d'altitud, propera al canvi de vessant, essent el més freqüent que aquests tallers es trobin en el pla. Aquest establiment és conegut amb el nom de Can Collet.
Els autors senyalen la causa d'aquesta infreqüent situació del taller: trobar-se en una zona de terrenys argilosos i a prop d'un camí, des d'on partirien per a la seva distribució posterior; l'existència d'una font propera, que proporcionaria l'aigua necessària, reforça aquesta hipòtesi (Pàg. 411).
Els descobriments de restes àmfòriques a Can Collet es remonten anys enrere; el 1932, membres de l'Agrupació Excursionista de Granollers varen dur a terme una petita excavació, en la que sembla descobriren les restes d'un forn; L'arqueòleg Alberto Balil va efectuar  prospeccions posteriors, el resultat de les quals es publicaren l'any 1953, i més tard hi varen treballar Ricard Pascual i un equip de membres de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró. (Pàg. 411)
L'any 1968, en obrir una rasa per a la distribució d'aigües es varen fer nous i importants descobriments:
(...)un conjunto de ánforas casi completas de la forma Dressel 2-4, que fueron destruídas sin ningún control científico, pero de las que se recuperaron nueve ejemplares. Pocos días más tarde se inició la búsqueda de más ánforas en los alrededores, y se halló, a un metro de profundidad, un par de docenas de ánforas colocadas en fila y vueltas cabeza abajo, alineadas a lo largo de unos 9 metros; en un extremo de esta alineación se hallaron dos ánforas superpuestas en dirección horizontal. (...) Finalmente, en fecha indeterminada, un corrimiento de tierras producido en el margen de un campo situado junto a la actual masía de Can Collet, (...) puso al descubierto nuevos ejemplares. (Pags. 411-412)
L'establiment de Can Collet, estava associat a una vil.la o es tractava d`un centre productor sense relació aparent amb cah hàbitat concret? No ho sabem de cert, ens diuen els autors, si bé els treballs agrícoles en època romana estan documentats, per l'existència de materials que permeten pensar en el conreu de la vinya i en que probablement es duia a terme el procés de transformació i envasat a la mateixa zona. (Pàg. 412)
L'escassetat de materials associats i la manca d'un context estatigràfic clar (Pag. 417), a causa aquest darrer fet de les condicions en que van ser exhumades les peces en els seus primers temps, fan difícil concretar massa sobre el significat de la figlina de Can Collet. La majoria de materials localitzats, corresponen a àmfores del tipus Dressel 2-4, i en molt poca quantitat, de la forma Pascual I. (Pàgs. 413 i 417). Sobre la data de producció, conclouen els autors:
La presencia de escasos fragmentos de de la forma Pascual I indican un inicio de la producción en tiempos de Augusto o Tiberio; sin embargo, la forma Dressel 2-4 permite deducir que el periodo más importante se fecha en plena época julio-claudia, el menos entre Claudio y Nerón. (Pàg. 417).
És important senyalar també que les àmfores presenten en alguns casos segells en el pivot, i menys habitualment en el llavi. Són textos tan minsos que:
No sabemos si hacen referencia al propietario de un fundus, un negotiator, un figlinarius o un esclavo del taller. (Pàg. 414)
Les àmfores del taller de Can Collet, servien possiblement per envasar la producció vinícola de la zona, que en part devia ésser transportada potser fin a Iluro (Mataró) i distribuïda per via marítima i en part cap a l'interior. (Pàg. 411)
BIBLIOGRAFIA
Ramón JARREGA DOMÍNGUEZ i Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Un atípìco centro productor de ánforas de la forma Dressel 2-4 en la Layetania. El taller de Can Collet (Vallés Oriental, Barcelona)" dins Hornos, talleres y focos de producción alfarera en Hispania, Monografias Ex Officina Hispana I. Editores científicos D. Bernal, L.C. Juan, M. Bustamente, J.J. Díaz y A.M. Sáez. Universitat de Cádiz, 2013.
Podeu llegir l'article sencer en aquest enllaç de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC).

dilluns, 6 de maig de 2013

XVII Fira Iberoromana a Cabrera de Mar

El propers dies 31 de maig, 1 i 2 de juny tindrà lloc a Cabrera de Mar (Maresme), la XVII Fira Iberomana. Podeu trobar informació en la web de l'Ajuntament de Cabrera de Mar.
Aquesta fira coincideix amb el III Festival Laietània, que tindrà lloc en diversos pobles del Maresme, i que vol recrear de manera lúdica i didàctica el passat de la comarca; podeu consultar la programació aquí.
Foto: una imatge de la XVI Fira Iberoromana, que va tenir lloc al 2011. Autor: Francesc Garí i Lleixa.

divendres, 3 de maig de 2013

La cisterna romana del carrer sant Francesc d'Assís de Mataró, un estudi de Carme Puerta




L'arqueòloga Carme Puerta és autora d'un interessant treball sobre una cisterna exhumada en el carrer sant Francesc d'Assís de la ciutat de Mataró (Barcelona), la Iluro romana: “Els contexts augustinians de la cisterna romana del carrer sant Francesc d'Assís(Mataró)"; l'article ha estat publicat a la web InterClassica, i inclou les aportacions dels anteriors arqueòlegs que hi van treballar.
Aquesta obra, amortitzada segons sembla poc abans del canvi d'era, així com el material que s'hi ha exhumat, ens transmet la visió d'una ciutat romana amb una gran activitat econòmica (Pàg. 124).
Les restes de la cisterna foren exhumats en diferents periodes d'excavació: 1979-1980; 2001 i 2003. En trobar-se en una zona urbana, el motiu de les intervencions va ser la realització d'obres en la zona.
Els anys 1979-1980, unes reformes en una casa, van motivar una excavació arqueològica dirigida per Josep A. Cerdà Mellado. Es va excavar un gran dipòsit del qual es desconeixen els límits:
A aquesta estructura pertenyia un mur de 0,60 m d'amplada, perpendicular a la façana de l'actual edifici i construit amb pedres de mides diverses lligades amb morter de calç. D'aquest mur es va poder comprovar que tenia una llargada no inferior a 14 metres i que conservava una alçada de 2,65 metres. Per la cara interna estava arrebossat amb opus signinum, de les mateixes característiques que els fons de l'estructura de la qual es van poder documentar 4 m2. L'amortització, poc abans dels canvi d'era indicava que es tractava d'una gran obra pública construïda en els primers temps de la ciutat romana. (Pag. 113).
L'any 2001, amb motiu de la remodelació d'un altra edifici, es va dur a terme una nova intervenció arqueològica, dirigida en aquesta ocasió per Esther Rodrigo Requena, i en la que es van obrir dues cales de sondeig:
La cala situada a prop de la façana va proporcionar un potent nivell arqueològic anterior al canvi d'era que cobria un paviment d'opus signinum que es va interpretar com el fons d'un dipòsit d'aigua. (Pàg. 113).
L'any 2003 va tenir lloc una tercera excavació, limitada per les dificultats de les estructures modernes existents:
Malgrat tot, en aquesta intervenció, es van poder documentar dos murs (…) de 0,60 m de gruix i que formaven part d'una mateixa estructura. Els murs estaven construïts amb pedra mitjana lligada amb morter de calç i tenien una de les cares arrebossades amb un revestiment d'opus signinum. (Pag. 114).
En resum, pel que fa a les estructures:
De la informació que s'obtingué de les tres excavacions es va interpretar que la estructura documentada era una gran cisterna de mides considerables -13 metres d'amplada, 35 metres de llargada i una profunditat no inferior a 2,60 metres- que tenia els murs fabricats amb pedres lligades amb morter de calç i les cares internes revestides amb una gruixuda capa d'opus signinum.
Aquest gran dipòsit, situat en el plànol hipotètic de la ciutat d' Iluro, encaixa perfectament en una de les insulae ocupant un terç d'un actus, tenia una superfície de 445 m2 i una capacitat de 1183 m3. Una estructura d'aquestes característiques havia de ser una construcció pública perfectament planificada.
La cisterna estava situada a la part alta de la ciutat amb la finalitat de subministrar aigua a les zones més baixes i aprofitava el pendent natural del terreny. La seva capacitat podria ser, com a mínim, de quasi 12.000.000 litres d'aigua. (Pàg. 114).
Pel que fa als materials ceràmics recuperats, són abundants; Carme Puerta fa en el seu article una interessant descripció dels tipus més trobats en el context laietà d'aquest periode, distingint entre materials procedents de tallers itàlics i els locals.
De les produccions itàliques destaquen la ceràmica de vernís negre procedent dels tallers calens. Pel que fa a la ceràmica de vernís vermell, totes les peces documentades tenen l'inici de producció en el darrer quart del segle I aC. (Pàg. 123). Les ceràmiques d'importació itàlica exhumades en aquesta zona representen un 30,4 del conjunt -percentage important-, mentre que la resta són produccions locals (Pàg. 124).
Destaca l'autora que les àmfores sudhispàniques són el 21 per cent del grup amfòric:
Les àmfores sudhispàniques són el 21,4 % del conjunt amfòric de la cisterna, la qual cosa sembla demostrar que els salaons, les olives i l'oli que es consumien a la ciutat s'importaven de la Baetica, i que els consum d'aquests productes formava part de la dieta habitual. (Pag. 124).
Com a conclusió final:
I finalment afegir que el nivell d'obliteració de la cisterna es va formar en un curt periode de temps, com ho indica el poc material residual trobat, i que situem entre el 15/10 i el canvi d'Era. Es tracta d'un periode amb una forta activitat comercial i industrial a la ciutat, com ho demostra el gran volum de peces ceràmiques de producció local i importades que es van recollir al dipòsit i que tornen a confirmar la importància de la comercialització del vi de la zona, les relacions comercials amb la Península Itàlica, bàsicament per les importacions de ceràmica de taula, amb la Baetica, en quan a productes agropecuaris. (Pag. 124).
Un article totalment recomenable per aquells que estiguin interessats en conèixer els orígens d'Iluro i el seu complex passat.
Podeu llegir l'article sencer aquí
Publicat a la web interclassica.um.es de Investigación y difusión del mundo griego y romano antiguo.
Publicat originàriament en les actes de la reunió que va tenir lloc a la Universitat de Barcelona els dies 15 i 16 d'abril de 2007, amb el tema "Contextos ceràmics i cultura material d'època augustal a l'occident romà", organitzades per la Universitat de Barcelona, l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica i el Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries, actes editades per Víctor Revilla i Mercè Roca.
Imatge: dibuix d'una peça de campaniana "B" procedent de la zona de la cisterna. Dibuix de Josep A. Cerdà Mellado, i publica en un article de Joan F. Clariana a la revista "Felibrejada" ("Consideracions sobre la gran cisterna romana del carrer Sant Francesc d'Assís",  a Felibrejada,  Grup d'Història del Casal, Gener, Febrer i Març de 2004)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...