LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

divendres, 3 de maig de 2013

La cisterna romana del carrer sant Francesc d'Assís de Mataró, un estudi de Carme Puerta




L'arqueòloga Carme Puerta és autora d'un interessant treball sobre una cisterna exhumada en el carrer sant Francesc d'Assís de la ciutat de Mataró (Barcelona), la Iluro romana: “Els contexts augustinians de la cisterna romana del carrer sant Francesc d'Assís(Mataró)"; l'article ha estat publicat a la web InterClassica, i inclou les aportacions dels anteriors arqueòlegs que hi van treballar.
Aquesta obra, amortitzada segons sembla poc abans del canvi d'era, així com el material que s'hi ha exhumat, ens transmet la visió d'una ciutat romana amb una gran activitat econòmica (Pàg. 124).
Les restes de la cisterna foren exhumats en diferents periodes d'excavació: 1979-1980; 2001 i 2003. En trobar-se en una zona urbana, el motiu de les intervencions va ser la realització d'obres en la zona.
Els anys 1979-1980, unes reformes en una casa, van motivar una excavació arqueològica dirigida per Josep A. Cerdà Mellado. Es va excavar un gran dipòsit del qual es desconeixen els límits:
A aquesta estructura pertenyia un mur de 0,60 m d'amplada, perpendicular a la façana de l'actual edifici i construit amb pedres de mides diverses lligades amb morter de calç. D'aquest mur es va poder comprovar que tenia una llargada no inferior a 14 metres i que conservava una alçada de 2,65 metres. Per la cara interna estava arrebossat amb opus signinum, de les mateixes característiques que els fons de l'estructura de la qual es van poder documentar 4 m2. L'amortització, poc abans dels canvi d'era indicava que es tractava d'una gran obra pública construïda en els primers temps de la ciutat romana. (Pag. 113).
L'any 2001, amb motiu de la remodelació d'un altra edifici, es va dur a terme una nova intervenció arqueològica, dirigida en aquesta ocasió per Esther Rodrigo Requena, i en la que es van obrir dues cales de sondeig:
La cala situada a prop de la façana va proporcionar un potent nivell arqueològic anterior al canvi d'era que cobria un paviment d'opus signinum que es va interpretar com el fons d'un dipòsit d'aigua. (Pàg. 113).
L'any 2003 va tenir lloc una tercera excavació, limitada per les dificultats de les estructures modernes existents:
Malgrat tot, en aquesta intervenció, es van poder documentar dos murs (…) de 0,60 m de gruix i que formaven part d'una mateixa estructura. Els murs estaven construïts amb pedra mitjana lligada amb morter de calç i tenien una de les cares arrebossades amb un revestiment d'opus signinum. (Pag. 114).
En resum, pel que fa a les estructures:
De la informació que s'obtingué de les tres excavacions es va interpretar que la estructura documentada era una gran cisterna de mides considerables -13 metres d'amplada, 35 metres de llargada i una profunditat no inferior a 2,60 metres- que tenia els murs fabricats amb pedres lligades amb morter de calç i les cares internes revestides amb una gruixuda capa d'opus signinum.
Aquest gran dipòsit, situat en el plànol hipotètic de la ciutat d' Iluro, encaixa perfectament en una de les insulae ocupant un terç d'un actus, tenia una superfície de 445 m2 i una capacitat de 1183 m3. Una estructura d'aquestes característiques havia de ser una construcció pública perfectament planificada.
La cisterna estava situada a la part alta de la ciutat amb la finalitat de subministrar aigua a les zones més baixes i aprofitava el pendent natural del terreny. La seva capacitat podria ser, com a mínim, de quasi 12.000.000 litres d'aigua. (Pàg. 114).
Pel que fa als materials ceràmics recuperats, són abundants; Carme Puerta fa en el seu article una interessant descripció dels tipus més trobats en el context laietà d'aquest periode, distingint entre materials procedents de tallers itàlics i els locals.
De les produccions itàliques destaquen la ceràmica de vernís negre procedent dels tallers calens. Pel que fa a la ceràmica de vernís vermell, totes les peces documentades tenen l'inici de producció en el darrer quart del segle I aC. (Pàg. 123). Les ceràmiques d'importació itàlica exhumades en aquesta zona representen un 30,4 del conjunt -percentage important-, mentre que la resta són produccions locals (Pàg. 124).
Destaca l'autora que les àmfores sudhispàniques són el 21 per cent del grup amfòric:
Les àmfores sudhispàniques són el 21,4 % del conjunt amfòric de la cisterna, la qual cosa sembla demostrar que els salaons, les olives i l'oli que es consumien a la ciutat s'importaven de la Baetica, i que els consum d'aquests productes formava part de la dieta habitual. (Pag. 124).
Com a conclusió final:
I finalment afegir que el nivell d'obliteració de la cisterna es va formar en un curt periode de temps, com ho indica el poc material residual trobat, i que situem entre el 15/10 i el canvi d'Era. Es tracta d'un periode amb una forta activitat comercial i industrial a la ciutat, com ho demostra el gran volum de peces ceràmiques de producció local i importades que es van recollir al dipòsit i que tornen a confirmar la importància de la comercialització del vi de la zona, les relacions comercials amb la Península Itàlica, bàsicament per les importacions de ceràmica de taula, amb la Baetica, en quan a productes agropecuaris. (Pag. 124).
Un article totalment recomenable per aquells que estiguin interessats en conèixer els orígens d'Iluro i el seu complex passat.
Podeu llegir l'article sencer aquí
Publicat a la web interclassica.um.es de Investigación y difusión del mundo griego y romano antiguo.
Publicat originàriament en les actes de la reunió que va tenir lloc a la Universitat de Barcelona els dies 15 i 16 d'abril de 2007, amb el tema "Contextos ceràmics i cultura material d'època augustal a l'occident romà", organitzades per la Universitat de Barcelona, l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica i el Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries, actes editades per Víctor Revilla i Mercè Roca.
Imatge: dibuix d'una peça de campaniana "B" procedent de la zona de la cisterna. Dibuix de Josep A. Cerdà Mellado, i publica en un article de Joan F. Clariana a la revista "Felibrejada" ("Consideracions sobre la gran cisterna romana del carrer Sant Francesc d'Assís",  a Felibrejada,  Grup d'Història del Casal, Gener, Febrer i Març de 2004)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...