LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

diumenge, 30 de juny de 2013

El grup escultòric del Sant Enterrament, de Damià Campeny

Damià Campeny i Estrany (1771-1855) fou un escultor nascut a Mataró que va viure en una època de grans canvis en tots els aspectes. Pel seu estil i època està considerat com a neoclàssic.
Començà la seva formació a l'escola de la Llotja de Barcelona, i després va treballar en els tallers de Salvador Gurri i els de Nicolau Travé; finalment obrí el seu propi taller.  Després de guanyar una pensió que li va atorgar el 1797 la Junta de Comerç de Barcelona, va viure 18 anys a Roma, treballà al taller vaticà i va conèixer l'escultor Antonio Canova.
En tornar a Barcelona, formà part de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Ferran VII li concedí el títol d'escultor de cambra.
La influència clàssica és ben palesa a la seva obra, en escultures com la coneguda Lucrècia, o també Diana en el bany, Deianira i el centaure Nesos, La clemència i la pau, Aquil.les arrancant-se la sageta, La mort de Cleòpatra, La font de Neptú d'Igualada, Neptú, La fe conjugal, etc.
Volem avui mostrar-vos imatges d'una obra singular d'aquest escultor mataroní, un grup escultòric per a un pas processional de Setmana Santa, el Sant Enterrament, i diem singular pel fet que Barcelona no té tanta tradició en la confecció de passos processionals com la que poden tenir altres ciutats, com Sevilla.
El grup fou encarregat pel gremi de revenedors de Barcelona l'any 1816, el mateix en que tornà d'Itàlia. Consta de cinc figures al voltant del sarcòfag de Crist damunt una roca. Les figures són: la Verge Maria, Sant Joan, Josep d'Arimatea, Nicodem i Maria Magdalena, figures tradicionalment representades en la iconografia del tema, inspirada en els evangelis.
Fusta i el suro, pintats a l'oli o daurats són el materials emprats en l'obra. Explica Carlos Cid a la seva obra La vida y la obra del escultor neoclásico catalán Damià Campeny i Estrany, que només el cap, els peus i les mans dels personatges de l' Enterrament són de fusta masissa. La resta del cos, a fi de restar pes i economitzar, està constituïda per una carcassa coberta per les teles tractades amb cola per donar-los consistència, l'anomenada tècnica dels endrapats, una tècnica potser no la més idònea per grans imatges.  (Cid, pags. 280-281). Predomini de colors ocres suaus, amb constrats de blaus clars. El conjunt mesura 353 x 160,5 x 238,5 cm.
El conjunt se situa sobre un basament, els costats del qual estan decorat amb plafons que presenten relleus relatius a temes de la Passió: Sopar d'Emaús, Crucifixió, la Pietat, el trasllat del cos de Crist que alternen amb altres amb vuit figures femenines escrivint, acompanyades amb trompetes i filacteris. Les imatges  tenen un modelat  clàssic. En un dels costats hi ha una placa amb la indulgència que concedia el bisbe Pau Sichar.
En l'inici del basament trobem dos frisos decoratius, el superior format per cercles enllaçats, i l'inferior per una garlanda vegetal i figures.
Es conserven dibuixos i escultures preparatòries del conjunt. El grup, originariament a l'església de santa Maria del Pi, ha estat fins fa poc al Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona, que l'ha retornat al seu emplaçament original.
Fotografies d'aquesta entrada: Joan Francesc Clariana Roig.

BIBLIOGRAFIA
Carlos CID,  la vida i la obra del escultor neoclásico catalán Damià Campeny i Estrany. Ana Maria RIERA I MORA, Els dibuixos de Damià Campeny i Estrany. Biblioteca de Catalunya. Editat per Caixa Laietana, Barcelona, 1998.

Josep d'Arimatea, Joan, Maria i Maria Magdalena

Nicodem

Josep d'Arimatea, Joan i Maria

Maria, Maria Magdalena i Nicodem

Un dels relleus amb una figura femenina

Imatge del basament (1)

Imatge del basament (2)

Imatge del basament (3)

Placa del bisbe Pablo Sichar concedint indulgència

divendres, 28 de juny de 2013

II Festival Vilazari 978

El proper diumenge dia 30 de juny, a les 18, 30 h., està prevista al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt la inauguració del II Festival Vilazari, en la que podrem gaudir de diverses activitats.
A les 19, hi haurà una conferència sobre el tema "La cacera de bruixes a Catalunya", a càrrec d'Agustí Alcoberro, director del Museu d'Història de Catalunya.
A les 20 s'inaugurarà l'exposició "Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya".
De l'1 al 7 de juliol hi haurà visites guiades al castell de Vilassar, per assistir a les qual és necessari inscriure's. Per conèixer condicions, horaris, preu, itineraris, etc., podeu consultar la web www.maresmeturisme.com.
Inscripció i reserves: reserves@maresmeturisme.com
Per veure el programa d'activitats del festival Vilazari cliqueu aquí.

diumenge, 23 de juny de 2013

Petit homenatge al cinema de Cabrera, i als que el feren possible

Sens dubte ja és un tòpic, en el cinema i en la literatura, el tema d'aquelles velles sales de cinema de poble o de barri que, en les dècades centrals del segle XX, en un moment en que no hi havia l'abundància de diversions i facilitats de transport que hi ha en l'actualitat, permeteren a generacions de joves evadir-se d'una realitat sovint monòtona, somiar en les estrelles del cinema, en emocionants aventures i en ambients molt allunyats de la seva vida quotidiana.
Volem avui rendir un petit homenatge al vell cinema de Cabrera, situat en la plaça de la Cooperativa, i que ja fa temps va tancar, i també aquells que d'una manera gairebé artesanal permetien el seu funcionament.
Enric Pujol, operador; Joan Salicrú, a la guixeta ; Pau Pujol Martorell i Antonio Moya, acomodadors;  Ramon Parra, encarregat d'anar amb la vespa a Argentona a cercar les perl.lícules, foren alguns dels noms dels homes responsables de fer funcionar el cinema, vendre entrades o anar a buscar les pel.lícules diumenge rere diumenge.
La sessions eren dobles, ja que es projectaven dues pel.lícules, precedides del Nodo, que el cinema de Cabrera compartia amb el d'Argentona.
Poc a poc, les discoteques, els nous cinemes a Mataró o a Barcelona, la difusió dels mitjans privats de transports... varen fer anar fent decaure els vells cinemes de poble o de barri, entre ells també, el de Cabrera, el qual encara va tenir alguns anys utilitat com a lloc de mitings o reunions.
Molt agrairem si algú ens pot ampliar aquesta informació i ens pogués concretar en quines dates exactes va començar a funcionar el cinema de Cabrera i quan va deixar definitivament de projectar pel.lícules (1977?).
Imatges, de dalt a baix:
Un racó del cinema en una jornada d'homenatge a la vellesa a l'any 1965; podeu veure als darrera uns cartells de cinema que han estat comentats en una entrada anterior. Fotografia de Josep Garí i Pons.
Actuació del grup musical els Múrex dalt de l'escenari del cinema, l'any 1965. Fotografia de Josep Garí i  Pons.
Un miting socialista l'any 1986 dins al cinema, que en aquell moment ja presentava un aspecte atrotinat. Fotografia de Rosa I. Garí Lleixa.


dimecres, 19 de juny de 2013

IV Jornades d'Història al monestir de les Avellanes

Els propers dies 4 i 5 de juliol tindrà lloc al monestir de les Avellanes (Os de Balaguer) les IV Jornades d'Història, enguany amb el tema: "Els monestirs i el món a l'Europa medieval". Aquestes jornades estan organitzades pels amics del Monestir de les Avellanes i la Universitat de Lleida.
Inscripcions: 973 70 31 52 - medieval@historia.udl.cat
Ofertes d'allotjament- Hostatgeria del monestir (973 43 80 06 - avellanes@maristes.org)
Programa: cliqueu aquí.
Web de les Jornades: cliqueu aquí.
Vídeo divulgatiu: cliqueu aquí.

diumenge, 16 de juny de 2013

Jaume Lladó i Font compleix 90 anys

Des d'aquest bloc volem fer arribar avui la nostra més sincera felicitació a l'historiador i arqueòleg Jaume Lladó i Font, nascut a Argentona l'any 1923, i que el 15 de juny complí 90 anys, la major part d'ells dedicats a salvaguardar i estudiar el patrimoni del país, i molt especialment de la comarca del Maresme. Junt amb Marià Ribas i Bertran, i una colla d'entusiastes (Jesús Illa i Paris, Lluis Ferrer i Clariana, Jordi Arenas i Clavell, etc.), varen ser els pioners impulsors de l'arqueologia i la història locals. Fou conservador del Museu de Mataró i, a principis dels anys cinquanta, a causa de la manca de llibertats que vivia el país per la dictadura franquista (entre altres, la famosa prohibició de la revista del Museu de Mataró, pel fet d'estar escrita en català), s'hagué d'exiliar a França, on desenvolupà una important tasca com a director del Museu de Perpinyà, ciutat en la que resideix en l'actualitat.
Imatges, d'esquerra a dreta: Jaume Lladó i Font en els anys 50 a Burriac, amb el castell i la torre del Ponent de fons. Fotografia procedent del llibre de Marià Ribas i Beltran El poblament d'Ilduro. Fotografia de Jaume Lladó procedent de la web de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.


dijous, 13 de juny de 2013

En memòria de Mn. Raimon Canalias


Mn. Raimon Canalias Esmandia-Puigoriol ens ha deixat a l'edat de 87 anys. Fou una figura important per el poble de Cabrera de Mar, en el qual va exercir el seu ministeri com a rector més de 50 anys. Fou el fundador de l'Escola Parroquial Sant Feliu, en la que es van formar generacions de cabrerencs, entre els que jo m'hi compto. Mn. Canalias va ensenyar-me i va inculcar-me l'amor per l'estudi de la llengua llatina. L'any 2010, l'ajuntament de Cabrera li va concedir la medalla de plata per la seva dilatada labor. Fou un home culte i interessat pels problemes del seu poble i el seu país. També és autor d'unes memòries on narra les seves experiències d'infantesa, durant la República i la Guerra Civil. Marta Guardiola i Núria López són autores d'una biografia seva: Mossèn Raimon Canalias. Una vida entregada a l'església i a Cabrera de Mar.  Les seves exèquies tindran lloc avui a l'església parroquial de Cabrera de Mar, a les 18, 30. Descansi en pau.
Imatges, de dalt a baix: Mn. Raimon Canalias i Joaquim Arenas, aleshores mestre de l'Escola Parroquial, en una imatge dels anys 60; visita pastoral de l'arquebisbe Modrego a Cabrera; Mn. Raimon és el primer per l'esquerra.
Fotografies de Josep Garí i Pons.

Article a Catalunya Religió

diumenge, 9 de juny de 2013

XVII Fira Iberoromana de Cabrera de Mar: imatges (2)

En l'entrada anterior us oferiem quatre imatges de la XVII Fira Iberoromana de Cabrera de Mar, que va tenir lloc els dies 31 de maig i 1 i 2 de juliol passats; avui us n'oferim cinc més.
Autors: Joan Francesc Clariana Roig ( fotos 2 i 4) i Francesc Garí Lleixa (fotos 1,3 i 5).

1: El comerç és la riquesa d'Ilturo!
2. Una venedora d'orfebreria en el "fòrum"
3. Diuen que aquesta collita és tan bona com la de l'any 1.
4. Les legions són el suport de l'imperi.
5. També la cavalleria!

divendres, 7 de juny de 2013

XVII Fira iberoromana de Cabrera de Mar: imatges (1)

Els passats dies 31 de maig i 1 i 2 de juny va tenir lloc a Cabrera de Mar la XVII Fira Iberoromana. Com en l'edició anterior, us oferim una selecció d'imatges. Fotografies de Joan Francesc Clariana Roig (fotos 1 i 2) i Francesc Garí Lleixa (fotos 3 i 4). Tornarem!
Podeu veure imatges de la fira anterior:
XVI Fira Iberoromana: imatges (1)
XVI Fira Iberoromana: imatges (2)
XVII Fira Iberoromana a Cabrera de Mar

1. Després de setze segles, els romans tornen a Ilturo!
2.Els successors de Decimus Maximus Meridius!
3.No van de broma, aquests gladiadors!


4. Ara, un descans i un aperitiu en el peristil de la vil.la.

dissabte, 1 de juny de 2013

La processó de Divendres Sant, Patrimoni Cultural de la ciutat de Mataró





Imatges: Processó de Divendres de Setmana Santa a Mataró durant els anys 50. En la primera, començant per dalt, podem veure la "Soledat", de Jordi Arenas. Són fotografies d'autor anònim, possiblement un fotògraf professional, tenint en compte la qualitat del flash que utilitzava en aquells anys. Procedència: arxiu de Joan Francesc Clariana Roig.

La processó de Divendres Sant s'ha unit a la Missa de les Santes i els Pastorets com a Patrimoni Cultural de la Ciutat de Mataró, en una sessió de l'Ajuntament de la Ciutat celebrada el propassat dia 24 de maig, presidida per l'alcalde, Joan Mora i al que assistiren representants de totes les germandats i confraries. Jesús Moya, copresident de la Comissió de Setmana Santa, fou l'encarregat de recollir el pergamí de reconeixement.
Xavier Alarcon va pronunciar una conferència sota el títol: "La Setmana Santa i Mataró: pinzellades d'una llarga trajectòria en comú", i en la que va fer un repàs de la història de les commemoracions de Setmana Santa al llarg de la història, i la seva continuitat en el temps des del segle XV, i amb la salvetat de la seva prohibició el 1760 i durant la II República.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...