LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

diumenge, 24 de novembre de 2013

Les troballes iberes de Can Ricard (Cabrera de Mar), un article de Josep Vinyals Cortés



Imatge: Vista del conjunt del jaciment ibèric de Can Ricard (al costat d'unes escales modernes). Fotografia de Josep López Viñals.

Josep Vinyals i Cortés és autor d'una comunicació presentada enguany a la XXX Sessió d'Estudis Mataronins, que organitza el Museu Arxiu de Santa Maria. La comunicació porta per títol: Actuació de salvament d'unes restes ibèriques a Can Ricard (Cabrera de Mar).
Josep Vinyals va formar part del grup de col.laboradors del Museu Arqueològic de Barcelona de Cabrera de Mar, en el que també estava integrat Josep López Viñals. El grup va dur a terme una meritòria tasca de recuperació i documentació de restes arqueològics que en moltes ocasions s'haurien perdut per sempre, en un moment en que no hi havien els medis ni el grau de protecció dels que gaudeix avui el nostre patrimoni.
Com diu l'autor: 
"Així a primers de novembre de l'any 1973, ara fa quaranta anys! forem avisats que sortien unes restes de murs de pedra en sec, o amb fang com element d'unió, responent al que es coneix com de factura ibèrica, en el talús del camí que porta vers la finca en qüestió."(Vinyals, pàg. 1)
"El jaciment de Can Ricard està ubicat a les rodalies immediates del poblat ibèric de Burriac i, per tant, fora de l'abast defensiu de les muralles de l'oppidum. Es coneixen a l'entorn de Burriac altres jaciments de similars característiques, com són: el del Turó dels Dos Pins, el de Can Borràs, el situat tocant al camp de sitges de Can Bartomeu, el del camí de Can Segarra, les restes de murs a prop de Cal Albages, i les restes prop de la Barceloneta i les del camí de la Font Picant. (Vinyals, pàg. 1)
En aquest sentit, els modestos vestigis de Can Ricard, vindrien a sumar el coneixement que es té d'aquests petits indrets. (Vinyals, pag. 1).
"Les estructures exhumades varen consistir en diferents murs a partir de la visió dels quals es podien intuir un mínim de tres estances. Veiem com a partir d'una paret de capçalera, en la qual s'adossaven perperdincularment altres dos murs, es dibuixen unes habitacions de mides més aviat reduïdes." (Vinyals, pàg. 2).
S'exhumaren les restes de 6 murs de pedra. El mur 1, de capçalera i de contenció, estava excavat a la roca mare de granit, amb una alçada mitjana de 1,50 m. i se'n conservava fins a una longitud de 4 m. 60 cm. El mur 2, perpendicular a l'anterior, conservava una alçada mitjana d'un metre i una longitud d' 1 m. 25 cm.,  perllongant-se vers el camí. El mur 3, també perpendicular a l'1, arribava fins a l'alçada d'uns quaranta o cinquanta cm. i una longitud d'1 m. i 80 cm. Els murs 4, 5 i 6 eren restes d'una alçada d'1 m. i mig i construcció posterior als altres. L'amplada dels murs 2 i 3 feia suposar que disposaven d'una coberta de vigues. Corresponent a la fase final del jaciment es van documentar les restes d'el paviment d'una llar. (Vinyals, pàgs. 2 i 3.)
L'autor fa esment al fet que en un dels petits clots circulars excavats a la roca mare s'hi va trobar una fusaiola, això ens recorda als rituals fundacionals que, fa poc temps, s'han documentat al jaciment tardo-republicà de Can tacó/ Turó d'en Roine al Valles (vegeu entrevista a la doctora Esther Rodrigo  el juliol de 2013 a la web de l'ICAC: "Hem trobat restes de possibles rituals als fonaments de Can Tacó"), fet que ens indica que es tractaria d'un costum estès al món laietà.
Els materials recuperats eren de factura ibèrica, bàsicament ceràmica d'un comú cuita, de cuina i de taula i gris de la costa catalana, i algun de campaniana A. (Vinyals, pags. 3, 4, 5 i 6).
Conclou l'autor que, malgrat el poc material disponible, el jaciment hauria tinguts dues fases diferenciades:
"A la primera, fundacional o més antiga, li poden suposar una datació de cap al segle II-III aC, per la presència de la ceràmica de vernís negre, Campaniana A. A aquests moments correspondrien els murs 1, 2 i 3. La segona fase, ja coincident amb la darrera època dels poblat ibèric, es pot datar entre finals del segle II aC. i fins la meitat del segle I aC., i possiblement el seu moment final que l'abandonament del poblat ibèric. Tot això ens dóna a entendre la estreta vinculació que tindrien els petits establiments aixecats a l'àrea periurbana del poblat. També la conseqüència del seu final, tot i que encara no es disposi encara de gaires evidències, creiem que seria a causa de la ciutat romana republicaba que hi havia a l'àrea on és actualment el centre de Cabrera de Mar (jaciments de Can Benet, Ca l'Arnau-Can Mateu i Can Rodon). En donar-se un suposat trasllat de població, tant de l'autòctona com de la romana nouvinguda, els antics nuclis haurien quedat en desús."  (Vinyals, pags. 6 i 7).

Bibliografia:
Josep VINYALS I CORTÉS, "Actuació de salvament d'unes restes ibèriques a Can Ricard (Cabrera de Mar). Podeu llegir l'article clicant aquí.

 Imatges: Diferents moments de la troballa i excavació de Can Ricard; fotografies de Josep López Viñals. Plànol de situació, planta, estratigrafia i ceràmica de can Ricard; dibuixos de Josep Vinyals i Cortés.

Situació del jaciment de Can Ricard a Cabrera de Mar
Vista del talús abans de l'excavació
Treballs d'excavació en curs
Vista del conjunt de les restes trobades, des de l'extrem est
Vista de la secció estratigràfica
Detall de la llar o paviment de fragments ceràmics
Planta de les restes trobades
Secció estratigràfica (entre quadres 2 i 3, costat est)
Ceràmiques trobades
Ceràmiques trobades
Ceràmiques trobades
Ceràmiques trobades


dissabte, 23 de novembre de 2013

XXX anys de la incoació de l'expedient de declaració del poblat ibèric de Burriac com a monument històrico-artístic, sense que s'hagi resolt


Imatge: habitacions del poblat ibèric de Burriac (Ilturo), durant el pla de l'atur de 1984.  Fotografia de Rosa Isabel Garí
El 23 de novembre de 1983, en núm 383 del Diari Oficial de la Generalitat de Cataluya s'incoava expedient de declaració del poblat ibèric de Burriac -la Ilturo ibèrica- com a monument històrico-artístic, posteriorment Bé Nacional d'Interès Cultural. Aquest poblat, d'unes 8 Ha. d'extensió, era un dels més grans de Catalunya i possiblement el centre del país dels laietans. Doncs bé, avui fa 30 anys i encara no hi ha notícies que s'hagi resolt l'expedient. En una entrada anterior donàvem ja notícia d'aquest tema.
Un grup de ciutadans, preocupats pel tema, ha manifestat la seva inquietud a través d'una carta que reproduïm aquí.


dijous, 21 de novembre de 2013

Exposició Ibers + Desenvolupament

El proper divendres 29 de novembre, a les 19,30 h. tindrà lloc al Museu de Mataró, la inauguració de l'exposició itinerant I+D, Ibers + Desenvolupament.
L'exposició romandrà oberta fins el dia 2 de febrer.

divendres, 15 de novembre de 2013

XXX Sessió d'Estudis Mataronins

El dissabte dia 23 de novembre començarà, a l'estatge del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, la XXX Sessió d'Estudis Mataronins. Tres dècades són ja dedicades a aquesta meritòria tasca, per part del Museu Arxiu, que permet exposar i conèixer la feina de molts estudiosos interessats per la història i l'arqueologia de Mataró i del Maresme.
Aquestes són les comunicacions presentades enguany:
-Les restes arqueològiques del Rocar d'en Lladó (Cabrera de Mar, el Maresme). Jordi Bagà Pascual i Ramon Coll Monteagudo.
-Actuació de salvament d'unes restes arqueològiques a can Ricard (Cabrera de Mar). Josep Vinyals i Cortés.
-Apunts sobre la Sigillata hispànica decorada de Torre Llauder. Joan Francesc Clariana i Roig.
-La col.lecció de pergamins dels Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. Enric Subiñà i Coll.
-Darreres intervencions a l'ermita romànica de Sant Mateu (Premià de Dalt, El Maresme). Un nou atemptat al patrimoni històric? Joan Carles Alay, Laura Bosch, Joaquim Graupera i Jordi Montlló.
-Notícia sobre la troballa d'un complex moliner a Can Jordà (Santa Susanna). Joaquim Graupera i Graupera.
-Els dirigents de Mataró: els Jurats de la Universitat. 1454-1714. Jordi Montoro i Maltas.
-Una aproximació a les estratègies familiars dels Arquer de Mar i els Arquer de Munt a l'època moderna. Alexandra Capdevila Muntadas.
-Notes sobre els panys de Mataró, un reflex de la història. Joan Francesc Clariana i Francesc Navarro i Bonamusa.
-Estudi per a la identificació iconogràfica de les teles de la Sala de Juntes de la capella dels Dolors de la basílica de Santa Maria de Mataró. Ruth Garcia López.
-Intervenció arqueològica al mercat del Carme, antiga Societat Coral, Instructiva, de Mutu Auxili i Cooperativa l'Estrella de Vilassar de Dalt. Gonzalo Berger, Benet Oliva i Marc Pons.
-El procés del mataroní José Puch a la inquisició de Saragossa. 1758. Antoni Llamas i Mantero.
-Biografia d'un diputat mataroní del segle XIX: Joaquim Martí i Andreu. Antoni Martí i Coll.
-La fundació del col.legi Valldemia: un projecte d'ensenyament de l'èlit a mitjan del segle XIX. Montserrat Guerrera i Lluch.
-Correspondència inèdita: cinc cartes de Terenci Thos i Codina a Marià Aguiló Fuster. Jaume Vellvehí i Altimira.
-El tresor de la Mercè. Una vida a partir dels records. Jaume Bruguera i Castellnou.
-La coetera de ca l'Amat (Cabrils, el Maresme). Contribució a l'estudi d'un bé patrimonial pooc conegut dins la Serralada Litoral. Laura Bosch i Jordi Montlló.
-Joaquim Soler i Moreu, un mataroní pioner del cinema català desconegut. M. Encarnació Soler i Alomà.
-L'heroïcitat d'Enric Blanco a bord de l'Evalú. L'extraordinària rebuda de Mataró a l'aventurer català. Nicolau Guanyabens i Calvet.
-Efemèrides d'Arenys de Mar: el dietari de Jacint Arxer (1936-1939). 1ª part. Jordi Amat i Teixidó.
-Diari Llibertat. Òrgan oficial antifeixista del Consell Municipal. Agustí Barrera.

La XXX Sessió d'Estudis Mataronins tindrà lloc el dissabte 23 de novembre de 2013 a partir de les 17 hores, a l'estatge del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. Carrer de la Beata Maria, núm. 3. Amb la col.laboració de la regidoria de cultura de l'Ajuntament de Mataró.


dissabte, 2 de novembre de 2013

En el dia dedicat als morts

1. Dolmen de la Cova d'en Daina (Romayà de la Selva (Girona).Tipus de sepultura col.lectiva pròpia del neolític final-calcolític. Fotografia d'Enric Juhé Corbalán.
2. Necròpolis talaiòtica de Son Real (Santa Margalida, Mallorca). Segles VII-II aC. Sepulcres en forma de torretes quadrades, circulars o navetiformes. Fotografia de Rosa Isabel Garí Lleixa.
3.Sarcòfags de la necròpolis paleocristiana de Tarragona. A partir del segle II, la inhumació va anar substituïnt la incineració. Fotografia de Rosa Isabel Garí Lleixa.
4.Sepulcre de caixa de lloses de granit (Cabrera de Mar. Barcelona). Contenia les restes d'una dona d'avançada edat. Segle XII. Fotografia de Rosa Isabel Garí Lleixa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...