LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dijous, 30 de gener de 2014

La fada contemporània, vista per Sílvia Tarragó


Si bé aquest és un blog dedicat específicament a l'arqueologia i a la història de Cabrera de Mar i la comarca del Maresme, els nostres lectors saben que a voltes incloïm alguna entrada sobre altres indrets o altres temes de la mateixa contrada si creiem que poden interessar.
És el cas d'avui, ja que volem comentar dos llibres que ens han agradat, d'una escriptora que resideix a Cabrera des de fa dècades, na Sílvia Tarragó Castrillon. Es tracta de la sèrie Escola de Fades, amb els títols "Top Fairies. Somerset" i "Top Fairies. Aurora Boreal". Llibres que es presenten amb unes tapes brillants, palpables i atractives. Si bé es pot inclore en el grup de literatura juvenil, crec que pot interessar totes les edats.
Cabrera de Mar, malgrat ésser un municipi petit en població censada i relativament petit en extensió, és terra de poetes, prosistes i artistes. Penso -i això és una opinió personal- que l'ambient estimula la imaginació: entre mar i muntanya, la vall i el pla, els penyals de granit, els boscos de pins perfumats de farigola i romaní i el cant del ocells, el castell que presideix l'indret des del cim de Burriac, la seva gran riquesa arqueològica, plena d'història, les llegendes...i algunes coses que trenquen l'encís, com les altes torres de telecomunicacions. En una anterior novel.la seva, La veu del roure, Sílvia Tarragó la màgia dels boscos cabrerencs servien de marc a l'aventura. L'escola de fades, té, no obstant, una ambient més cosmopolita.
La història de Top Fairies comença quan Èlia, una jove estudiant d'institut -amb la que moltes adolescents s'identificaran- troba a les golfes un llibre amb una invitació a un concurs de relats convocat per una estranya "Societat per a la preservació de la memòria de les fades", que rau a Anglaterra. L'únic problema és que la convocatòria és...de cent anys enrera.
Èlia, no obstant, decideix escriure, i per la seva sorpresa li responen! D'aquesta manera s'inicia una colla d'aventures on es mescla el món contemporani real, amb les seves penes i joies -especialment amoroses- i el món màgic i espiritual, de les tradicions, la màgia i la llegenda, combinant la reflexió i l'acció, la imaginació dins una geografia real.
D'aquesta manera el relat ens posa en contacte amb el nostre propi món espiritual (el arquetips de Jung?), tant sovint i malhauradament oblidat, però present al nostre voltant, si el sabem veure,
Els relats es llegeixen amb interès, dóna ganes de saber el que vindrà, i el llenguatge és ric.
Tota una aventura literària que por fer que moltes noies - i no tant noies- se sentin aspirants a fades.

Sílvia TARRAGÓ CASTRILLON, Top Fairies. Somerset. i Aurora Boreal. Publicats per Edebé, Barcelona, 2013.

dilluns, 27 de gener de 2014

Conferència de David Asensio sobre la tecnologia i la cultura dels ibers

El proper dijous, dia 30 de gener, a les 19,30, tindrà lloc a Can Palauet (Mataró) una conferència de David Asensio sobre el tema: "El poble desl ibers: tecnologia i cultura". David Asensio és professor associat de la UB i de la UAB.
La conferència s'inscriu dins el marc de l'exposició itinerant "I+D, Ibers + Desenvolupament, que es troba a Can Serra, Museu de Mataró, fins el 2 de febrer. Organitzen: Museu de mataró i Ajuntament de Mataró.

dimecres, 22 de gener de 2014

Joaquim Garcia es doctora amb una tesi sobre la fundació i el període republicà d'Iluro

Imatge: Joaquim Garcia, en un moment de la seva intervenció. Fotos: Núria López Garcia

Joaquim Garcia Rosselló, arqueòleg municipal de Mataró ja obtingut el doctorat en arqueologia amb una tesi titolada: "Gènesi, fundació i període republicà de la ciutat romana d'Iluro (Hispania Tarraconensis), tesi dirigida pel Dr. Joan Sanmartí, i que va ser llegida el passat 14 de gener a la Sala Gran de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona .
Joaquim Garcia té una llarga trajectòria professional com a arqueòleg i investigador, havent participat o dirigit nombroses excavacions i publicat els corresponents estudis, dedicats especialment als móns ibèric i romà.
Enhorabona al nou doctor.

dimecres, 15 de gener de 2014

El bimil.lenari de la mort d'August (3)

Imatge: August com a Pontifex Maximus. Museo Nazionale Romano. Marbre, alçada de l'escultura sencera, 2,07 m. Fotografia: Joan Francesc Clariana Roig.

"Tu romà, recorda't de regir el pobles amb el teu imperi. Aquest serà el teu art: imposar el costum de la pau, perdonar el vençuts, dominar els superbs". Virgili, Eneida, 6, 851-853.

A més de diversos consolats i el càrrec de Pontifex Maximus, August assolí el govern de diverses províncies de l'Imperi, mentre que la resta restaven en mans del Senat de Roma. A Hispània, superant l'antiga divisió en Citerior i Ulterior, es crearen tres províncies: Bètica, Lusitània i Tarraconensis. Les dues més militaritzades, la Tarraconensis i la Lusitània quedaven sota en comandament de l'emperador, a través d'uns legati.
August visità Hispània entre ens anys 27 i 25 aC., per controlar personalment la submisió dels càntabres i els asturs, que resistien al domini de Roma. A Tàrraco (Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco), centre de la Tarraconensis hi deixà una perdurable petja, duent-se a terme una remodelació de la ciutat. Fou possiblement també el cas de Barcelona (Colonia Augusta Iulia Paterna Barcino).
Si bé l'origen de la majoria de ciutats romanes de la península és encara avui dia incert, no hi ha dubte que en època augústea moltes experimenten una transformació, així com les la xarxa de vies. Colònia també important d'aquest moment fou Mèrida (Colonia Iulia Augusta Emerita), establiment de veterans de les guerres càntabres i capital de la Lusitània. Saragossa (Caesaraugusta), du el nom de l'emperador. Tots aquests fets testimonien l'avenç de la romanització d'Hispània i la seva consegüent explotació econòmica.
L'antiga Ilturo ibèrica i romana, havien ja estat abandonades durant la primera meitat del segle I aC. en benefici d'Iluro (Mataró) No obstant, en època augústea tenim ja proves arqueològiques de l'establiment de Can Modolell, vil.la sumptuosa i centre de culte.
August no va tenir descendència masculina dels seus dos matrimonis, i si una filla, Júlia del seu primer amb Escribònia, la qual va acabar desterrada pel seu pare, acusada de vida llicenciosa, si bé possiblement això encobria la seva implicació en una conspiració contra el propi emperador. Dels seus néts varons, dos moriren abans que ell. Certament en no ser Roma oficialment una monarquia, no es podia designar un successor, si bé no hi havia dubte que el Senat acceptaria com a tal al seu fillastre i fill adoptiu Tiberi Claudi, el qual havia dut un extens cursus honorum.
August morí a Nola, prop de Napols, a l'edat de setanta-set anys, l'any 14 dC., deixant darrera seu un llarg regnat i un imperi transformat. El mes d'agost du el seu nom.

"Si la comèdia us ha agradat, concediu-li el vostre aplaudiment i despedim-nos tots amb joia. (...) Lívia, recorda la nostra unió mentre visquis."
 Paraules d'August abans de morir, segons Suetroni, Vida dels dotze cèsars, II, 99.

 Reconstrucció de la policromia del conegut "August de Prima Porta", exhumat a la vil.la de Lívia. Segons Suetoni " Va ésser un home molt ben plantat i dotat d'un gran atractiu tota la seva vida, no obstant refusava tota ostentació (...) el cabell, lleugerament arrissat tirava a ros, les celles juntes, les orelles mitjanes, el nas prominent (...)la cara entre blanca i morena i l'estatura petita (...) no obstant ho disimulava amb la perfecta proporció del cos. " Suetoni, II, 79.

Tapadora de segell de bronze que representa Venus Victrix, trobat al carrer de la Beata Maria de Mataró. Segles I-II. Una figura molt similar apareix a alguns denaris d'August. Dibuix: Francesc Navarro Bonamusa.
Publicat per A. Balil, "Relieve de bronce con representación de Venus Victrix hallado en Mataró (Barcelona), Zephyrus, XXXII-XXXIII, pàgs. 227-229. També publicat per J. F. Clariana, "Tapadora de segell" a Felibrejada, Mataró, Novembre-desembre 2000, núm, 54.

Restes del mausoleu d'August, a Roma. Fotografia: Joan Francesc Clariana Roig.

Llàntia procedent de Torre Llauder (Mataró) amb una imatge modelada que recorda el mausoleu d'August. Dibuix: Joan Francesc Clariana Roig.
Entrades anteriors: 1 i 2

dimecres, 8 de gener de 2014

El bimil.lenari de la mort d'August (2)

       Restes del fòrum i temple d'August, a Roma. Fotografia: Joan Francesc Clariana Roig

Restes del pòrtic d'Octàvia, a Roma, du el nom de la germana d'August

 "Vaig restaurar, una gran despesa, el Capitoli i el teatre de Pompeu, sense afegir-hi cap inscripció que portés el meu nom. Vaig reparar els aqüeductes que, per la seva vellesa, estaven en runes en moltes parts. Vaig doblar la capacitat de l'aqüeducte Marci, afegint-li una nova font. Vaig acabar el fòrum Juli i la basílica (...)." Res Gestae Divi Augusti

"Vaig oferir combats de gladiadors tres vegades en el meu propi nom i cinc en el dels meus fills (adoptius) o nets. En aquests combats van lluitar 10.000 homes. Vaig oferir un espectacle d'atletes, portats de tot arreu, dos vegades en nom meu i una tercera en el del meu net. Vaig celebrar jocs, en el meu nom, quatre vegades i altres vint-i-tres en el d'altres magistrats. En el consulat de G. Furni i G. Silà, es van celebrar els Jocs Seculars." Res Gestae Divi Augusti.

"L'any en que van ésser cònsuls Gn. Publi i P. Lèntul (18 aC.), a causa de la insuficiència dels ingressos públics, vaig repartir ajudes en espècie a 100.000 persones i en metàl.lic a més de 100.000, provinents dels meus béns i dels meus magatzems." Res Gestae Divi Augusti.

En l'anterior entrada parlàvem del pas de la República a l'Imperi a Roma, i de l'establiment d'una forma de govern basada en el poder personal de l'emperador, si bé mantenint les institucions republicanes, com el consulat o el Senat. Aquesta manera de governar, inaugurada per August, l'anomenat en el llibres d'història el Principat, de princeps (el primer), perdurà fins a l'establiment de l'anomenat Dominat, en que la monarquia esdevé obertament absoluta. El principat no era oficialment considerada com una innovació, sino al revés, una continuitat de les institucions republicanes, un respecte a les tradicions i al mos maiorum.
A la pràctica el princeps, assumeix els poders de l'estat: auctoritas, maiestas i potestas. La potestas es referix al poder efectiu, derivat de l'acumulació de càrrecs, mentre que l'auctoritas deriva de l'experiència i el prestigi del personatge. La maiestas era un terme legal derivat de maior (major), referit a l'estat, però també a l'emperador en aquest cas, com a encarnació de l'estat. August va ser diverses vegades cònsol, assumia el govern de diverses províncies, gaudia de la potestat tribunícia i era el Pontifex maximus.
Quines eren les bases i el suport del poder imperial:
a) L'existència d'un nombrós partit, és a dir partidaris d'August, que va agrupar des del principi de la seva carrera, compost tant d'homes influents o acabalats, com Mecenes com d'aquells sectors de la població que es varen beneficiar del repatiment de terres o diners, com els veterans llicenciats de l'exèrcit, però també altres ciutadans particulars. Els seus familiars, com els fillastres Tiberi (que fou el seu successor) i Drus, ostentaven també les més altres magistratures i el comandament d'exèrcits. la seva propia esposa, Lívia Drusil.la (59 aC.-29 dC.) exercí en l'emperador una notable influència (vegeu Syme, 2011, pag. 416). Es va reduir el nombre de senadors, però es va donar entrada a homes adictes a la seva causa provinents també de les èlits d'Itàlia. L'ordre equestre va esdevenir un dels puntals del règim.
b) El cansament després d'un segle de lluites internes, feien que molts ciutadans acceptessin la pau, encara que fos a canvi de les pèrdua de les llibertats republicanes, de les que a la pràctica estava exclosa la major part de la població. Les grans families de Roma que havien exercit el poder durant segles, tampoc es van poder oposar a la nova forma de govern, i de tota manera conservaven les seves propietats i prestigi.
c) August va dur a terme un ampli programa d'obres públiques i embellí Roma. en el que participaven també els membres de la seva família i persones acabalades. A Roma i a les ciutats de l'Imperi, els ciutadans se sentien partíceps de la glòria de l'Imperi a través de les seves grans construccions. Era freqüent que ciutadans particulars o aspirants a magistratures bastissin monuments públics, a fi de ser honorats i recordats. Durant el principat d'August es varen també ampliar, remodelar i fundar ciutats a llocs com a Hispània.
d) L'oferiment de grans espectacles estimats per una població àvida de sensacions: combats de gladiadors, espectacles esportius, naumàquies....el que el poeta Juvenal anomenà "Panem et circenses" (Juvenal, sàtira 10, 77-81), espectacles que assoliren gran importància en el transcurs de l'Imperi.
e) August i els seus col.laboradors trobaren en l'art oficial, la restauració de la religió de l'estat i el la literatura (pensem, per exemple en Virgili i la Eneida, o Horaci) un extraordinari mitjà propagandístic de la seva obra. L'art oficial de l'epoca augustea és d'una gran qualitat tècnica, està carregat de simbolisme i s'inspira en el classicisme grec del segle V aC., sense oblidar el seu caràcter romà (Ara Pacis, August de Primporta...). La família Júlia proclamava el seu orígen diví en  considerar-se descendent d'Enees, fill deVenus. Les escultures de l'emperador i la seva família estan en totes les ciutats de l'Imperi. 
En una propera entrada seguirem tractant sobre aquest tema.

"Va donar en moltes ocasions proves de la seva generositat a totes les classes socials. Quan es va traslladar a Roma el tresor reial en el triomf d'Alexandria, va provocar tan abundor de numerari que l'interès del diner va disminuir i va augmentar moltíssim el valor de les terres. " Suetoni, Vida dels dotze cèsars. El diví August, 41.

"Així doncs, transformat l'estat de dalt a baix, res no quedava de l'antiga integritat: tots, abandonant l'esperit d'igualtat, estaven pendents de les ordres del príncep, sense témer res pel present mentre August, en el vigor de l'edat, fou capaç de sostenir-se a sí mateix, la seva casa i la pau." Tàcit, Annals, I, 4.

 El Pantéo de Roma fou una obra d'Agripa, si bé la seva forma actual és una reconstrucció dels temps d'Adrià. Fotografia: Joan Francesc Clariana Roig

Bust de l'emperador, en el museu de Tolosa. Fotografia: Joan Francesc Clariana Roig.

Bust de l'emperador Tiberi (42 aC-37 dC.)  fillastre i fill adoptiu d'August, començà a regnar a l'edat de 56 anys, després d'una llarga carrera política i militar, essent considerat un bon administrador. Escultura conservada al museu de Tarragona.

dimecres, 1 de gener de 2014

El bimil.lenari de la mort d'August (1)

Imatge: August representat com a Pontifex maximus amb el cap cobert, o l'August de Via Labicana. Aquest fou un dels càrrecs que ostentava. Escultura en marbre de 2,07 m. d'alçada. Roma, Museo Nazionale Romano. Fotografia: Francesc Clariana Roig.

"Vaig fundar colònies militars a l'Àfrica, Sicília, Macedònia, a ambdues Hispànies, Acaia, Síria, la Gal.lia Narbonesa i a Pisídia. A Itàlia hi ha vint-i-vuit colònies fundades sota els meus auspicis i que, en el transcurs de la meva vida, s'han convertit en colònies molt poblades i conegudes." Res Gestae Divi Augusti.
 
Els dos mil anys de la mort de l'emperador August (63 aC.-14 dC.)  ens serveix de punt de partida per que en aquests bloc li dediquem algunes entrades, tenint en compte la notable influència que va tenir el seu llarg govern sobre Roma, l'imperi i les seves províncies, particularment Hispània i per tant el territori de l'actual Catalunya.
Les darreries del segle II aC i el segle I aC., havien estat testimonis una llarga sèrie d'amenaces exteriors, de lluites civils i de dues dictadures de signe divers, les de Màrius i Sul.la. L'antiga república romana havia entrat en crisi en crisi en esdevenir un imperi universal.
Tres polítics romans, Juli Cèsar (100 aC.-44 aC.), Cneu Pompeu Magne i M. Licini Cras establiren un triumvirat que exercí el poder a Roma entre els anys 60 i 53 aC i intentà una etapa de treva entre les diverses faccions.
No obstant, després que Cèsar, que va donar proves de les seves extraordinàries capacitats com a militar, incorporés la Gal.lia a l'Imperi, Pompeu i el Senat intentaren marginar-lo, en ordenar-li llicenciar les seves legions, a la qual cosa es negà Cèsar, iniciant-se una nova guerra civil.
Juli Cèsar després de derrotar Pompeu i els seus partidaris a Farsàlia (48 aC.), instaurà una dictadura que pretenia donar estabilitat a l'estat, però morí assassinat per aquells que el consideraven un tirà amb aspiracions a la monarquia.
La mort de Cèsar obrí un nou període de lluites civils, i fou en aquells moments quan el nebot net i hereu de Juli Cèsar, Octavi, de només dinou anys, entrà en escena i disputà el poder a un dels comandants de Cèsar i cònsul en aquell moment, Marc Antoni, que l'exercia després de la mort del dictador, acordant-se finalment, l'any 40 aC., un segon triumvirat, el d'Octavi, Antoni un tercer personatge, Lèpid. Els triumvirs, com ho havien fet Màrius i Sul.la, establiren una llista de proscripcions per eliminar els enemics, i derrotaren els assassins de Cèsar a la batalla de Filipos (42 aC.).
Finalment, però, aquest repartiment del poder acabà l'any 31 aC. a la batalla d'Àctium, a les costes gregues, on M. Vipsani Agripa, a les ordres d'Octavi, acabà amb la flota d'Antoni, que comptava amb l'aliança de Cleòpatra, reina d'Egipte, fet que va permetre presentar aquella lluita com una guerra contra estrangers i annexionar Egipte a l'Imperi.
A partir d'aquell moment Octavi Cèsar gaudí d'un immens prestigi - a més d'un exèrcit i gran nombre de clients- que li va permetre anar acaparant títols i magistratures, com el consolat, exercint un poder monàrquic de fet, sense tenir-ne el nom. El Senat li atorgà el títol d'August. El seu nom oficial va esdevenir Imperator Caesar Divi Filius Augustus. "Imperator" equivalia a "general victoriós". Era també el prínceps, el primer.

"Després de la victòria, vaig concedir el perdó als ciutadans que ho van demanar. Pel que fa als pobles estrangers, vaig preferir conservar i no destruir a tots aquells que podien ésser perdonats sense perill. Uns cinc-cents mil ciutadans romans prestaren sagrat jurament de fidelitat a la meva persona. D'entre aquests, més de tres-cents mil, havent acabat el seu servei militar, foren assentats per mi a colònies de nova fundació o reenviats als seus municipis d'origen. A tots ells els vaig assignar terres o diners per a recompensar el seu servei d'armes." Res Gestae Divi Augusti

Malgrat la pèrdua de les llibertats que significava l'estabilment d'un poder personal, el cert és que això no significava massa per una bona part de la població lliure, ja que estava de fet exclosa del poder, en canvi significava un període d'estabilitat despés d'un segle de lluites, i a més per a molts militars llicenciats va significar la obtenció de terres o diners. Els membres de l'ordre senatorial no van poder tampoc oposar-se.
August va obrir un períde de remodelació i embelliment de la ciutat de Roma, i d'altres ciutats de l'Imperi, com la mateixa Tarragona (Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco), on va romandre entre els anys 27 i 25 aC., o Barcelona (Colonia Faventia Iulia Augusta Paterna Barcino).
Així mateix, va establir una nova divisió d'Hispània, creant tres províncies: Bètica, Lusitània i Tarraconensis. La primera va quedar sota el comandament del Senat, les altres dues, sota el del propi Cèsar.
Però seguirem amb aquest tema en una propera entrada.

Imatges:

Còpia del Clipeus Virtutis Augusti, d'Arles que conté una dedicació del Senat a l'emperador, amb el següent text: SENATVUS/POPVLVSQUE ROMANUS/IMP(eratori) CAESARI DIVI F(ilio) AVGVSTO/CO(s)S(uli) VIII DEDIT CLVPEVM/VIRTUTIS CLEMENTIAE/IVSTITIAE PIETATIS/ERGA/DEOS PATRIAMQUE.
Que es por traduir per: El Senat i el poble de Roma a l'Emperador Cèsar August, fill del diví (Juli), cònsul per vuitena vegada, han ofert aquest clípeus en homenatge a la seva força, a la seva clemència, a la seva justícia, a la seva pietat envers els déus i la pàtria. Data vers el 26 aC.
Fotografia: Joan Francesc Clariana Roig.

August representat en una estàtua a Arles. Marbre, 3 m. d'alçada. Les representacions de figures nues o seminues, així com la seva gran alçada, indiquen el seu caràcter heroic o diví. La divinització de monarques o personatges notables no era desconeguda en el món grecoromà. Fotografia de Francesc Clariana Roig.

Altar d'Apol.lo a Arles, en marbre, procedent del seu teatre i datat a finals del segle I aC. Al centre, la figura del déu, protector de les arts, a ambdós costats, branques de llorer el seu arbre sagrat. Fotografia: Joan Francesc Clariana Roig.

A cada costat de l'altar d'Apol.lo a Arles hi havia dos altars més petits amb corones de fulles de roure que indiquen la seva dedicació a August. Fotografia: Joan Francesc Clariana Roig.

Bust en marbre de Marc Vipsani Agripa, militar que va tenir un paper destacat en el regnat d'August, arribant a ser el seu gendre. Museu Centrale Montemartini (Roma). Fotografia de Joan Francesc Clariana Roig.

BIBLIOGRAFIA:
La bibliografia sobre aquest personatge - fins i tot la filmografia- són molt extenses. Citarem només algunes fonts de l'època, com Tàcit o Suetoni o el propi August, o algun llibre especialitzat.
Res Gestae Divi Augusti. On l'emperador explica els fets dels seu govern. Estaven gravades al seu Mausoleu. Publicat a: "Res Gestae Divi Augusti". Cuadernos de Historia (vol. 16, núm 252. Traducció al castellà i notes de Guillermo Fatás. Madrid, 1985.
SUETONI,  Vida dels dotze Cèsars. El diví August.
TÀCIT,  Annals. Tiberi.
CASSI DIÓ, Història romana.
Adrian GOLDSWORTHY, Augusto. De revolucionario a emperador. La Esfera de los libros. Madrid, 2014.
Pierre GRIMAL, El siglo de Augusto. Ed. Crítica, Barcelona, 2011. Traducció de Manuel Pereira. Edició original: 1955
Ronald SYME,  La revolución romana. Ed. Crítica, Barcelona, 2011. Traducció d'Antonio Blanco
John WILLIAMS, August. Edicions 62, Barcelona, 2013. Traducció d'Albert Torrescasana. Edició original: 1972. Es tracta d'una interessant biografia novel.lada.
Freijeiro. Edició original: 1939.
Paul ZANKER, Augusto y el poder de la imágenes. Alianza Forma, Madrid, 2002. Traducció de Pablo Diener Ojeda. Edició original: 1987.

INTERNEGRAFIA
Blog Augusto el amanecer de un imperio
Un article sobre el personatge en el blog de Miguel Salgado Chinarro 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...