LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dimecres, 15 de gener de 2014

El bimil.lenari de la mort d'August (3)

Imatge: August com a Pontifex Maximus. Museo Nazionale Romano. Marbre, alçada de l'escultura sencera, 2,07 m. Fotografia: Joan Francesc Clariana Roig.

"Tu romà, recorda't de regir el pobles amb el teu imperi. Aquest serà el teu art: imposar el costum de la pau, perdonar el vençuts, dominar els superbs". Virgili, Eneida, 6, 851-853.

A més de diversos consolats i el càrrec de Pontifex Maximus, August assolí el govern de diverses províncies de l'Imperi, mentre que la resta restaven en mans del Senat de Roma. A Hispània, superant l'antiga divisió en Citerior i Ulterior, es crearen tres províncies: Bètica, Lusitània i Tarraconensis. Les dues més militaritzades, la Tarraconensis i la Lusitània quedaven sota en comandament de l'emperador, a través d'uns legati.
August visità Hispània entre ens anys 27 i 25 aC., per controlar personalment la submisió dels càntabres i els asturs, que resistien al domini de Roma. A Tàrraco (Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco), centre de la Tarraconensis hi deixà una perdurable petja, duent-se a terme una remodelació de la ciutat. Fou possiblement també el cas de Barcelona (Colonia Augusta Iulia Paterna Barcino).
Si bé l'origen de la majoria de ciutats romanes de la península és encara avui dia incert, no hi ha dubte que en època augústea moltes experimenten una transformació, així com les la xarxa de vies. Colònia també important d'aquest moment fou Mèrida (Colonia Iulia Augusta Emerita), establiment de veterans de les guerres càntabres i capital de la Lusitània. Saragossa (Caesaraugusta), du el nom de l'emperador. Tots aquests fets testimonien l'avenç de la romanització d'Hispània i la seva consegüent explotació econòmica.
L'antiga Ilturo ibèrica i romana, havien ja estat abandonades durant la primera meitat del segle I aC. en benefici d'Iluro (Mataró) No obstant, en època augústea tenim ja proves arqueològiques de l'establiment de Can Modolell, vil.la sumptuosa i centre de culte.
August no va tenir descendència masculina dels seus dos matrimonis, i si una filla, Júlia del seu primer amb Escribònia, la qual va acabar desterrada pel seu pare, acusada de vida llicenciosa, si bé possiblement això encobria la seva implicació en una conspiració contra el propi emperador. Dels seus néts varons, dos moriren abans que ell. Certament en no ser Roma oficialment una monarquia, no es podia designar un successor, si bé no hi havia dubte que el Senat acceptaria com a tal al seu fillastre i fill adoptiu Tiberi Claudi, el qual havia dut un extens cursus honorum.
August morí a Nola, prop de Napols, a l'edat de setanta-set anys, l'any 14 dC., deixant darrera seu un llarg regnat i un imperi transformat. El mes d'agost du el seu nom.

"Si la comèdia us ha agradat, concediu-li el vostre aplaudiment i despedim-nos tots amb joia. (...) Lívia, recorda la nostra unió mentre visquis."
 Paraules d'August abans de morir, segons Suetroni, Vida dels dotze cèsars, II, 99.

 Reconstrucció de la policromia del conegut "August de Prima Porta", exhumat a la vil.la de Lívia. Segons Suetoni " Va ésser un home molt ben plantat i dotat d'un gran atractiu tota la seva vida, no obstant refusava tota ostentació (...) el cabell, lleugerament arrissat tirava a ros, les celles juntes, les orelles mitjanes, el nas prominent (...)la cara entre blanca i morena i l'estatura petita (...) no obstant ho disimulava amb la perfecta proporció del cos. " Suetoni, II, 79.

Tapadora de segell de bronze que representa Venus Victrix, trobat al carrer de la Beata Maria de Mataró. Segles I-II. Una figura molt similar apareix a alguns denaris d'August. Dibuix: Francesc Navarro Bonamusa.
Publicat per A. Balil, "Relieve de bronce con representación de Venus Victrix hallado en Mataró (Barcelona), Zephyrus, XXXII-XXXIII, pàgs. 227-229. També publicat per J. F. Clariana, "Tapadora de segell" a Felibrejada, Mataró, Novembre-desembre 2000, núm, 54.

Restes del mausoleu d'August, a Roma. Fotografia: Joan Francesc Clariana Roig.

Llàntia procedent de Torre Llauder (Mataró) amb una imatge modelada que recorda el mausoleu d'August. Dibuix: Joan Francesc Clariana Roig.
Entrades anteriors: 1 i 2

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...