LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dijous, 27 de febrer de 2014

Venus Victrix

Tapadora de segell en bronze, amb la representació en relleu de la Venus Victrix. Fotografia: Francesc Navarro Bonamusa.
 Dibuix de la peça anterior. Autor: Francesc Navarro Bonamusa.

Parlarem avui d'una peça bronze, exhumada al carrer de la Beata Maria de Mataró i conservada al Museu d'aquesta ciutat. Està datada entre els segles I i II després de Crist, i presenta un relleu amb la imatge de la Venus Victrix, la Venus Victoriosa.
Joan Francesc Clariana publicà l'any 2000 una fitxa a la revista Felibrejada, on podem llegir que la peça correspon a una tapadora de segell en bronze, en forma de capseta "que no era altra cosa que el precinte o butlla d'un document oficial, la qual està decorada amb la representació de la deessa Venus Victrix. Va ésser trobada l'any 1975, amb motiu d'una rasa de la companyia del gas va obrir al carrer de la Beata Maria. 
En aquesta mena de segells, era freqüent la representació de l'emperador, sobretot quan fèien de precinte a documents imperials (a Mataró en coneixem un altre exemple procedent de la vil.la romana de Torre Llauder), menys freqüents eren les representacions de deïtats.
És interessant el comentari que sobre aquesta peça efectuà el professor Alberto Balil que, en estudiar-la, considerà, entre altres, la possibilitat que la representació de Venus Victrix estigués inspirada en un prototipus escultòric clàssic dels segles IV-III aC, que persisteix sense haver estat identificat, cosa que expressà amb certes reserves atès la posició de torsió que oferia la figura. (Clariana, 2000, pàg. 9).
Es tracta d'una representació de la deessa amb armes, una referència al mite Venus-Ares (Balil, 1981, pàg. 227, citat per Clariana). La família Júlia, a la que pertanyia August, es ventava de descendir d'Enees, fill de Venus (Afrodita), i a ella atribuïa l'emperador la seva victòria a Actium sobre Marc Antoni i Cleòpatra.
No obstant el context poc clar d'aquesta peça, degut a les condicions de la seva troballa, es pot datar, com explica Clariana, entre els segles I i II d.C.
Podeu consultar la fitxa de Clariana clicant aquí.

BIBLIOGRAFIA
Alberto BALIL, "Relieve en bronce con representación de Venus Victrix hallado en Mataró (Barcelona)", Zephyrus, XXXII-XXXIII, pàgs. 227-229
Joan F. CLARIANA ROIG, "Tapadora de segell", Felibrejada, revista del Gup d'Història del casal, Mataró, 2000, pàg. 9
J. GARCIA; X. CELA; V. REVILLA, Iluro. Una ciutat per descobrir. Mataró, Museu Municipal, núm. 15, pag. 35.
Carles MARTÍ GARCIA; Francesc NAVARRO BONAMUSA, "Troballes romanes al carrer de la Beata Maria de Mataró" a Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Mataró i el Maresme, revista del Museu Municipal de Mataró, 1978, pàgs. 5-6.

dissabte, 8 de febrer de 2014

Una peça de TS Hispànica de Torre Llauder, procedent de Reus


Imatge: fragment de bol de Terra Sigillata hispànica exhumada a Torre Llauder (Mataró) i procedent del taller de Mas d'en Corts (Reus). Fotografia: Joan Francesc Clariana Roig.

Un estudi de Joan F. Clariana sobre una peça de Terra Sigillata hispànica exhumada al jaciment de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró), demostra el seu origen en un jaciment reusenc, concretament del taller de Mas d'en Corts (Reus).
Es tracta d'un fragment decorat amb els característics punxons (elements de decoració) d'aquest taller, a saber, cercles secants que volen imitar una corda. Correspon a un fons de bol amb peu, de la forma Drag. 37, provinent de les actuacions de Marià Ribas en els anys 60.
La seva identificació ha estat possible a partir de la publicació del volum 2 de Ager Tarraconensis. Aquest és el primer exemplar del Torre Llauder identificat com fabricat en aquest taller, que va comercialitzar les seves produccions a partir del 50 dC. fins ben entrat el segle II.
Podeu llegir l'article sencer clicant aquí.

Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Identificació d'una peça de terra sigillata hispànica del taller de Mas d'en Corts a Torre Llauder (Mataró)", a Ager Tarraconensis, núm 5, actes del Simposi Internacional. Editat per Prevosti, Jordi López Villar i Josep Guitart Duran. Tarragona, 2013.

diumenge, 2 de febrer de 2014

Un skyphos decorat de TS Itàlica a Monterols (Reus)

Imatge: Fragment de l'skyphos de TS itàlica de Monterols, on s'observa la màscara de Silè aplicada. Fotografia: Loïc Buffat.

"No són gaire freqüents les peces de terra sigil.lata itàlica decorades que es troben en les vil.les romanes de les nostres contardes, possiblement el fet que correspongui a un moment en que el model d'establiment romà es va consolidant n´és un dels factors. A més, també hem de tenir en compte que, per diverses raons, és molt més abundant la presència de peces llises, possiblement a causa de la utilitat més gran en els usos habituals que devien tenir i el seu preu inferior al mercat. " J.F. Clariana, 2013, pàg. 394.

Així inicia Joan Francesc Clariana el seu estudi "Un skyphos de terra sigillata itàlica de Monterols", presentat al Simposi internacional Ager Tarraconensis i publicat en les seves actes el 1913.
Es tracta, efectivament d'una peça decorada de TS Itàlica, escassament trobada en les nostres contrades, un fragment ben conservat de vora d' skhyphos, una copa profunda amb dues nanses, destinada a beure, exposada actualment al Museu Comarcal Salvador Vilaseca de Reus, provinent dels jaciment romà de Monterols (Reus).
Per la seva forma, Clariana la classifica com a Dragendorff i Watzinger (1948), forma VII. El vernís és uniforme i poc brillant, de color vermell venecià. No es conserva la marca del terrissaire. (Clariana, 2013, pag. 394).
Quin tipus de decoració hi podem observar?:

"Quant a la decoració que es copsa en el fragment, en el cos central hi observen restes d'una ornamentació vegetal composta de grans fulles expandides cap a ambdós costats. De l'extrem superior d'aquestes últimes en surten dues tiges que dibuixen una voluta que finalitza amb el remat d'una roseta de fulles allargassades i dobles. En la faixa superior s'hi observa una sanefa enmarcada pepr perletes  en la zona alta i amb trattini manoscriti a la zona inferior. El motiu central d'aquesta faixa és correspon a una decoració arrissada en sinistrogir, a base de línies configurades en forma de volutes que conflueixen amb rosetes dentades com a element més destacat. Es conserva molt poc la decoració superior del polsador. No obstant això, podem veure en l'extrem dret una voluta en relleu, de les dues que devia tenir cada nansa. Un altre detall força destacat en aquesta peça és la máscara de Silè, en relleu aplicat, que ens indica l'arrencament de la base de la nansa, a semblança d'algunes peces de la torèutica". (Clariana, 2013, pàg. 394).

En total la peça presenta vuit punxons, o elements decoratius, a saber: 1) Máscara de Silè aplicada a la base de la nansa. 2) Roseta de fulles allargassades on s'alternen fulles dobles i simples. 3) Roseta de cercles concèntrics i dentada. 4) Tija vegetal estilitzada. 5) Gran fulla vegetal. 6) Voluta que acompanya la roseta dentada. 7) Sanefa de perles soles. 8) Voluta en relleu a l'extrem lateral del polsador de la nansa. 9) Senefa de trattini manoscriti; no és propiament un punxó, ja que es feia amb un calamus. (Clariana, 2013, pag. 394).
Es tracta d'elements decoratius presents en diversos tallers, si bé predominen els del taller Annius (Gaius i Lucius). La màscara de Silè, característica d'aquest taller, presenta la singularitat d'estar aplicada. El segon punxó o element més característic és la roseta de fulles allargasasades, alternat-se dobles i senzilles. La cronologia de la peça podria entar entre els anys 15 aC. i 15 dC. Clariana estableix un paral.lelisme d'aquest punxó amb una altra d'una peça conservada a Milà, de la col.lecció Pisani-Dossi. (Clariana, 2013, pàg. 395).

Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Un skiphos de Terra Sigil.lata Itàlica de Monterols". A Actes del Simposi internacional Ager Tarraconensis 5". Editat per Marta Prevosti, Jordi López Vilar i Josep Guitart. Institut Català d'Arqueologia Clàssica. Tarragona, 2013.

Podeu llegir l'article sencer clicant aquí.

 Imatge: dibuix del fragment d'skyphos de Monterols, es poden observar els seus punxons, o elements decoratius. Dibuix: Joan Francesc Clariana Roig.

Imatge; fotografia del fragment d'skyphos de Monterols. amb la roseta de fulles allargassades on s'alternen fulles dobles i simples. Fotografia: Joan Flancesc Clariana Roig.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...