LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

diumenge, 24 d’agost de 2014

L'erupció del Vesuvi el 24 d'agost de l'any 79 (1)


Imatge: "El jardí dels fugitius" de Pompeia, motllos de cossos de víctimes.  Procedència. Wikimedia Commons.
Foto de Lancevortex, presa el 30 de gener de l'any 2000.

Es compleixen avui 1935 anys de la violenta erupció del Vesuvi?

Carta de G. Plini el Jove a Tàcit:
"Es trobava (l'oncle de l'autor, Plini el Vell) a Misenum com a comandant de la flota. El 24 d'agost, vers l'hora setena, la meva mare li fa notar que ha aparegut al cel un núvol estrany per la seva forma i grandària. (...) El núvol surgia sense que els que el miraven de lluny poguessin copsar de quina muntanya provenia, després es va saber que havia estat el Vesuvi, prenent un aspecte i una forma que recordava més un pi que a cap més arbre. Doncs, després d'alçar-se molt amunt com si fos el tronc d'un arbre llarguíssim, s'obria en branques (...) Ordena que se li prepari una nau, i m'ofereix l'oportunitat d'anar amb ell, si així ho desitjava; li vaig respondre que preferia seguir estudiant (...). Quan sortia de casa, va rebre un missatge de Rectina, esposa de Tasci, aterroritzada per el perill que l'amenaçava, doncs la seva vil.la estava al peu de la muntanya i no tenia manera d'escapar si no era per mar, li pregava que la salvés d'una situació tan desesperada. Ell va canviar de plans, i el que havia iniciat com un estudiós, ho va acabar com un heroi. Ordena preparar les quatrirrems, i ell mateix puja a bord amb l'intenció d'auxiliar no tan sols Rectina sino a molts d'altres. (...). Ja les cendres queien damunt les naus, més compactes i ardents conforme s'apropaven; fins i tot queia pedra tosca i roques ennegrides, cremades i trencades pel foc; s'havia format de sobte un baix fons i  els desprendiments de les muntanyes dificultaven molt l'accés a la platja. El meu oncle dubtà una estona si seria convenient retornar; el pilot així li ho aconsellava, però ell li var dir. "La fortuna ajuda els forts", posa rumb a casa de Pomponià. Aquesta es trobava a Estàbies, a l'altre costat de la badia. Allà, encara que el perill no era proper, era evident que hi arribava, i Pomponià havia carregat les seves pertinències en vaixells, decidit a fugir. (...) El meu oncle (...) abraça el seu atemorit amic, el consola i l'anima.(...) Mentrestant, en nombrosos punts del vessant del Vesuvi, podien veure's enormes incendis i altíssimes columnes de foc. (...) Deliberen en comú si han de romandre sota teulada o sortir a l'exterior, doncs els freqüents tremolors de terres feien trontollar els edificis. A l'aire lliure, però el temor era per la caiguda de fragments de pedra tosca, la comparació dels perills els porta a elegir la segona opció. Per a protegir-se, col.loquen damunt els seus caps coixins subjectats amb cintes. En qualsevol altre lloc era de dia, però allà era de nit, una nit més densa i negra que totes les nits que mai no hi hagi hagut. El meu oncle va decidir baixar a la platja (...). Les flames i la olor a sofre, anunci que el foc s'apropava, posà en fuga els seus acompanyants, però a ell l'animen a seguir. Recolzant-se sobre dos esclaus joves es va poder posar en peu, però al punt es va desplomar, perque, suposo, la densa fumarada el va impedir respirar i li va tancar la laringe, que tenia de naixement estreta i delicada i se li inflamava sovint. Quan va tornar el dia, el tercer des del darrer que havia vist, el seu cos va ser trobat intacte damunt la platja. Plini el Jove, Cartes, VI, 16.

Aquesta és una de les cartes en que G. Plini el Jove (61-112), advocat, científic i escriptor va adreçar a Tàcit descrivint l'erupció del volcà Vesuvi l'any 79 i la mort del seu oncle Plini el Vell (23-79), escriptor, científic i militar romà, autor d'una "Història Natural".
Es tracta d'una de les erupcions volcàniques documentades més violentes que s'han produiït, i sepultà sota 25 metres de lava, les ciutats de Pompeia i Herculà i moltes vil.les de la badia de Nàpols. Estàbies fou coberta per pedres i les cendres. L'arqueologia confirma les descripcions que fa Plini de l'erupció.
Tradicionalment s'accepta la data del 24 d'agost, precisament durant la festa de les Vulcanàlies, però la presència de restes vegetals de tardor, fa dubtar als científics sobre aquesta data.
El drama dels pompeians fa que nosaltres gaudim d'una mena de "túnel del temps", ciutats i vil.les del passat conservades per a contemplar i conèixer.

Filomografia: Pompeya, el último dia. Pel.lícula i documental que vol reconstruïr el que haurien pogut ser les darreres hores dels pompeians. Produït per la BBC i Sagrera Televisión.

Bibliografia: Mary BEARD, Pompeya. Historia y leyenda de una ciudad romana. Ed. Crítica, Barcelona, 2009.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...