LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

diumenge, 21 de desembre de 2014

La terra sigil.lata Hispànica decorada de Torre Llauder (Mataró), un estudi de Joan F. Clariana


11.Vas de perfil sencer, forma 29/37

Continuant el seu ja ample curriculum d'estudis sobre la ceràmica romana terra sigil.lata, Joan Francesc Clariana presentà a la XXX Sessió d'Estudis Mataronins (2013) una comunicació sobre la TS Hispànica decorada de la vil.la de Torre Llauder (Mataró), estudi publicat enguany dins el llibre corresponent a aquella sessió.
Aquests estudis ens permeten tenir una àmplia i valuosa informació sobre l'evolució d'aquest "fòssil director", la ceràmica, i per tant sobre l'evolució del jaciment.
Ha ajudat força en el coneixement i estudi de la ceràmica de Torre Llauder el fet que es descobrissin dos abocadors d'escombraries del rebuig domèstic, amb una quantitat significativa de fragments, datats en la segona meitat del segle I dC. (Vegeu Clariana, 2014, pàg. 43).

Veiem que hi ha un predomini clar de les produccions originàries de la zona de la Rioja; del gran centre productor de Tritium Magalum, s'na comptabilitzat un total de tres-cents setanta-quatre indivídus. (Clariana, 2014, pàg. 43).

Del centre productor de Bronchales (Terol), s'ha identificat, amb reserves, un individu.
Fabricats a les comarques catalanes, s'han identificat exemplars procedents dels tallers d'Abella (Naves), Solsona, Ilerda i un exemplar molt similar als que es fabricaven a Mas d'en Corts (Reus). (Vegeu Clariana, 2014, pag. 43).

La cronolologia dels materials, sobretot de la Rioja (Tritium Magallum), Bronchales, Mas d'en Corts i Ilerda, els podem situar entre finals del segle I i bona part del segle II dC, mentre que els materials del taller d'Abella es poden datar a partir de la meitat del segle II dC. (Clariana, 2014, pàg. 43).

Quina informació sobre l'economia i la societat romana ens poden aportar les troballes de Torre Llauder?:

Les troballes de Torre Llauder són un exemple del resultat del funcionament del mercat de distribució de ceràmiques fines de fabricació hispànica durant l'època altoimperial romana, més concretament, el ventall cronològic que aquí tenim representat i que abasta una seqüència que aniría des de finals o darrer quart del segle I dC., tot el segle II i fins el segle III. És evident que existirien unes rutes a través de les quals haurien arribat a Torre Llauder els materials que hem vist. Tal com haviem apuntat anteriorment, una bona part del comerç s'efectuaria per via maritima, especialment les ceràmiques provinents de Tritium Magallum haurien seguit la ruta de l'Ebre, i posteriorment la ruta costanera. (Clariana, 2014, pàg. 46).

L'elevat nombre d'exemplars trobats, sols pot tenir l'explicació en el fet que, a Torre Llauder, els propìetaris i habitants gaudirien d'una posició benestant fora del comú pel que fa a les vil.les romanes d'aquell moment. Aquuesta opulència s'ha vist també en la troballa de tota mena d'objectes i en el fet que la vil.la estigués pavimentada amb mosaics. (Clariana, 2014, pag. 46).

Podeu llegir l'article sencer en aquest enllaç. 

BIBLIOGRAFIA

Joan Francesc CLARIANA i ROIG, "Apunts sobre la "Sigillata" hispànica decorada de Torre Llauder" , a XXX Sessió d'Estudis Mataronins, Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, 2014. Pags. 43 a 60.
12.Vas de perfil sencer, forma 29/37

21. Vas de perfil sencer, forma 37 b
22.Vora d'un gram bol de la forma 37-b
23.Fragment d'un fons de bol hemisfèric, forma 37

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...