LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

diumenge, 27 de desembre de 2015

Joan Francesc Clariana es doctora en arqueologia

Un moment de la lectura de la tesi
El passat dimecres dia 16 de desembre, a la Sala d’actes de l’Institut Català d’Arqueologia Classica, Joan Francesc Clariana i Roig, va llegir la tesi doctoral amb el títol: "La Terra Sigillata alt imperial de la vil·la romana de Torre Llauder. Model de consum d’una comunitat privilegiada", dirigida per la Dra. Marta Prevosti i el Dr. Ramon Járrega. El resum de la tesi, publicat a la web de L'ICAC, és el següent:
«La tesi es centra en obtenir dades sobre la dinàmica de comercialització i del coneixement de les xarxes de comerç de l’antiguitat, a través de l’indicador que representen les importacions de ceràmiques fines. La vil·la romana de Torre Llauder va seguir unes pautes de consum de terra sigil·lada, és a dir, de vaixella fina importada segons la diversitat dels llocs de procedència, que seguien unes rutes comercials prèviament establertes i que sovint no devien ser d’un únic producte.
Els materials que s’estudien són bàsicament les sigil·lades: itàlica, tardoitàlica, sudgàl·lica, hispànica i africana “A”, i també, tot i que escassegen, la sigil.lada de la Badia de Nàpols o Producció A, les imitacions de sigil·lada itàlica i la sigil.lada de procedència oriental, també coneguda com Eastern Sigillata B.
Per omplir el buit d’informació estratigràfica sobre la vil·la dels segles I i II dC, la riquesa de la vaixella de terra sigil.lada proporciona en bona part el suport de la interpretació de la història de l’establiment dins d’una prosperitat progressiva. La tesi planteja unes conclusions interpretativesa partir de tres eixos. El primer, centrat en l’època del taller d’àmfores, la seva amortització i construcció de la vil·la; el segon, sobre el coneixement i comportament de les importacions rebudes, dels segles I i II dC; i el tercer, sobre les dades relatives al primer terç del segle III dC, moment que coincideix amb les importants reformes d’època severiana de la vil·la.»
La tesi va obtenir la qualificació d'excel.lent.

Podeu llegir el resum d'aquesta tesi en la web de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica

divendres, 25 de desembre de 2015

Cinquanta-tres anys de la nevada de nadal del 1962 (7) (reedició)

Si! Avui fa 53 d'aquella nevada que diuen només es produeix cada cent anys, en aquests verals.
Imatge: Can Bosch (Cabrera de Mar), ara fa cinquanta anys. Autor: Josep Garí i Pons.
Fotografies anteriors d'aquest tema, del mateix autor:
Foto 6
Foto 5
Foto 4
Foto 3
Foto 2
Foto 1

Article publicat originàriament el 25 de desembre de 2012

dimarts, 15 de desembre de 2015

En memòria de Santiago Ambrós i Gispert


El passat dia 7 de desembre, a l'edat de 83 anys, ens deixava l'amic Santi Ambrós i Gispert després d'una llarga malaltia. Des de l'any 1957 era membre fundador del Grup d'Arqueologia de Mataró, també conegut com a "Grup arqueològic Marià Ribas. Havia participat en moltes actuacions arqueològiques que es portaren a terme entre aquella data i el 1970, entre elles: les excavacions del poblat ibèric de Burriac a Cabrera de Mar, la descoberta de la vil.la romana de Torre Llauder el 1961, les excavacions a la zona del mausoleu de la Via Augusta de Mataró, l'actuació de salvament de la vil.la romana del Sant Crist a Cabrils, les excavacions a les termes romanes de Can Xammar a Mataró i un llarg etcètera. A l'any 1997, va participar en un homenatge pòstum que va fer la revista Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró a Marià Ribas i Bertran, on va publicar l'escrit: "El bon amic Marià Ribas i Bertran (Fulls 58, 1997, pp. 30-31). En els darrers anys era freqüent veure'l, per les tardes, a la biblioteca de la Fundació Iluro, junt amb l'historiador mataroní Joaquim Llovet, posant-se al dia en temes d'arqueologia i història. Des d'aquí fem constar el més expressiu condol a la família.
Podeu llegir l'article de Santi Ambròs dedicat a Marià Ribas clicant aquí.

dimarts, 8 de desembre de 2015

Peces singulars de TS Hispànica del taller d'Abella trobades a Torre LLauder


Bol del taller d'Abella. Foto: Joan Francesc Clariana Roig
"Peces singulars de sigillata hispànica del taller d'Abella trobades a Torre Llauder" és un article que Joan Francesc Clariana va presentar a la XXXI Sessió d'Estudis Mataronins -organitzat pel Museu Arxiu de Santa Maria- i que ha sortit publicat enguany.
Des de sempre Clariana ha estat un investigador minuciós de la ceràmica romana d'Iluro i el seu territori, i ho demostra un cop més amb aquesta article, dedicat a algunes peces que, procedents de l'anomenat Taller d'Abella (el Solsonès), s'han exhumat a la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró).

Un aspecte poc conegut de la producció de sigillata hispànica a Catalunya, durant l'alt imperi romà, fou l'existència de petits tallers que, amb uns productes de qualitat tal vegada secundària, anirien adreçats a abastir mercats locals o de proximitat. (Clariana, XXXI Sessió, pàg. 309).

Entre aquests tallers, doncs estaria la producció d'Abella, estudiada per l'autor en funció de la seva presència a la vil.la romana deTorre Llauder, 13 peces  descobertes en les excavacions dirigides per Marià Ribas.

Els materials del taller d'Abella localitzats a Torre Llauder, tots ells són enquadrables dins la forma Drag. 37, que Mezquíriz va definir com a tardana. Procedeixen de les excavacions portades a termes per l'aleshores Comisaria Local de Excavaciones Arqueológicas del Maresme i sota la direcció de Marià Ribas. Del conjunt de tretze individus identificats, sols disposem de les referències del context arqueològic en quatre exemplars. (Clariana, XXXI Sessió, pàgs. 309 i 310).

Podeu llegir l'article sencer clicant aquí.

BIBLIOGRAFIA

 XXXI Sessió d'Estudis Mataronins. Comunicacions presentades. 29 de novembre de 2014. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, 2015.


Imatges: peces del taller d'Abella exhumades a la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró).  Fotos: Joan Francesc Clariana Roig.





divendres, 4 de desembre de 2015

Passejada pels abrics neolítics de la Polseruda


Els esqueis rocallosos dels boscos de la serra de la Polseruda foren abrics de pastors neolítics. Avui són refugi d'una interessant flora i fauna.
Diumenge dia 6, l'arqueòleg Robert Lleonart, ferà de guia a aquells que hi estiguin interessats i s'apuntin, en una visita de quatre Km. amb unes vistes espectaculars.
Diumenge, 6 de desembre
Punt de Trobada: Ajuntament d'Òrrius.
Recorregut: 4 Km; desnivell 200 m; 3 hores.
Desplaçament en vehicles particulars fins a Can Rogent.
Preu: 3€ per a majors de 12 anys, 2€ per a menors d'entre 6 i 12, i gratuïta per als menors de 6 anys.

dimecres, 2 de desembre de 2015

Els vidres antics d'Iluro i el seu territori, estudiats per J. F. Clariana (2)


Skyphos procedent d'Iluro. Foto. Joan Francesc Clariana Roig

En una entrada anterior, publicada l'any 2011, comentàvem el treball que Joan Francesc Clariana va presentar a la XXVII Sessió d'Estudis Mataronins, sobre el vidres antics d'Iluro i el seu territori; es tractava d'un singular conjunt de gran varietat i bellesa.
Clariana tornà a incidir en el tema, presentant un segon treball a la XXXI sessió, que va tenir lloc l'any passat. Publicat enguany, no podem per menys que comentar i incloure aquí el seu estudi.
La seva procedència és diversa:
De la necròpolis ibèrica del Turó dels Dos Pins (Cabrera de Mar): un fragment d'ungüentari amb forma d'amforisc, decorat. Sigles VI o V aC.
De la ciutat romana d'Iluro: un amulet de pasta de vidre opac, datable en el segle I aC., i amb imatges corresponents a la mitologia egípcia: la deessa Hathor a l'anvers, i l'ull d'Horius, l'udjat en el revers; un skyphos de vidre trasl.lúcid i color lleugerament blavós. Datable en l'època dels emperadors August i Tiberi.
De la vil.la romana de la Torre Llauder: procedeixen un fons d'ampolla cúbica amb marca de vidrier i un fragment de vora de vas, amb el cos baix i lleugerament abombat,amb decoració reticulada.

Vidres antics d'Iluro i el seu territori (1)
Vidres antics d'Iluro i el seu territori (2). Treball sencer

BIBLIOGRAFIA

XXXI Sessió d'Estudis Mataronins. Comunicacions presentades. 29 de novembre de 2014. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, 2015.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...