LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

diumenge, 18 de desembre de 2016

Marques de terrissaire en la TS sudgàl.lica de Torre Llauder

Dibuix i fotos de Joan Francesc Clariana

"Marques de terrissaire en terra sigil.lata sudgàl.lica de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró) és un article Joan Francesc Clariana, expert en ceràmica romana, a presentat a la Sissió d'Estudis Mataronins, com a continuació de dos estudis anteriors, dedicats a les marques de terrissaire en sigillata hispànica i en sigillata itèlica, i presentats també a les XXVIII i XXIX sessions, respectivament.
 La major part de la ceràmica exhumada correspon a les excavacions de Marià Ribas, quan es van excavar dos abocadors i els estrats de colmatació del sector de l'hipocaust 2. En franca minoria estan les dels darrers trenta-cinc anys. Torre Llauder, considerada la vil.la romana més impoirtant de la comarca, ha proporcinat, senyala l'autor, el major número de marques de terrissaire de sudgàl.liques en aquesta zona,
Explicac Clariana que s'han comptabil.litzat fins a vuitanta marques de diferents terrissaires, algunes d'elles repetides diverses vegades. Tot fa pensar en un comerç marítim a través del qual arribaren en ocasions, caixes senceres de ceràmica a la vil.la romana, com veiem també en els exemples de Pompeia, amb la caixa d'Atkinson, o de Culip IV. (Clariana, XXXII Sessió d'Estudis Mataronins, pàg. 31).
Marques repetides diverses vegades, són per exemple: CRESTIO, MACCARVS, MOMMO, PATRICIVS, PRIMVS I, SILVINVIUS II i VITALIS. Totes elles provenen dels tallers de La Grufesenque.
El total de marques de Terra Sigil.lata Sudgàl.lica és del 61 per cent del total de marques de sudgàl.lica de Torre Llauder. xifra molt semblant a la dels abocadors del Passatge de Cobos (Tarragona) i de Baetulo. (Clariana, XXXII Sessió...pàg. 37).
Podeu llegir l'article sencer clicant aquí.

Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Marques de terrissaire en Terra Sigillata sudgàl.lica de la vila romana de Torre Llauder", a XXXII Sessió d'Estudis Mataronins, 2015. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, 2016.

dilluns, 5 de desembre de 2016

L'excavació del subsòl de l'aula principal de Torre Llauder


Imatge: mosaic restaurat de Torre Llauder. Foto: Joan Francesc Clariana Roig
Joan Francesc Clariana Roig i Marta Prevosti Monclús, que foren directors de l'excavació, són els autors d'un interessant article sobre l'excavació del subsol de l'anomenada aula principal de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró). Clariana va presentar aquest article en els debats commemoratius del 30 aniversari del Grup d'Història del Casal de Mataró.
Aquesta excavació es va plantejar a partir de la inauguració del mur de tamcament del jaciment l'any 1980.
L'excavació d'aquesta estança havia estat iniciada per Marià Ribas, el qual l'anomenà "triclini", el seu terra està decorat amb un conjunt de mosaics, dels quals es va plantejar -i es va dur a terme- la restauració.
En realitat, aquesta estança -de la pars urbana del jaciment- és la més destacada d'un conjunt de sales nobles que, segons els autors,  formen un apartament de rebre; les sales estan agrupades al voltant d'un pati interior adornat amb un brollador, que Ribas va anomenar atri, encara que no ho és pròpiament.
Abans de procedir a la nova excavació, es va documentar les restes d'un fragment d'estuc pintat en el mur oest. A la part superior dels murs que encerclaven l'estança es trobà un fragment d'àmfora amb la marca I.C.GALL, i es copsà que les restes de la petita arcada de volta de canó dels murs nord, estava feta amb fragments de tegualae reaprofitades.
Extret el mosaic per ser restaurat, va apàreixer al dessota el llit de calç, amb nombroses falles provocades per diferents intrusions al llarg dels segles. Dessota de la capa de calç es trobava la capa anivelladora per tal de crear una superficie horitzontal.
Es tractava d'un estrat de farciment de terres de 40-50 cm de potencia. Entre els materials exhumats en aquest estrat hi havia fragments de plaques de marbre, possiblement pertanyents a una instal.lació de balneum.
Retirat aquest estrat anivellador, observaren els arqueòlegs abundants restes de calç que podrien correspondre a la preparació del morter per a les reformes, i fins i tot senyals de que hi podrien haver estat emmagatzemats dolia, aquests i altres indicis fan pensar que, abans de les reformes, podría haver-hi hagut una estança rústica.
La cronología d'aquest estrat de rebliment ve fixada, bàsicament per la presencia, entre d'altres, per la presencia de cerámica sigil.lata africana A-2 i de lucernae forma Dressel 28-A, datades entre finals del segle II i principis del III, en época dels Severs.
Sota aquest estrat previ a la reforma severiana, es va procedir a netejar el primitiu paviment, localitzant-se,m entre d'altres elements, una capa de cendres a la part sud, restes dels murs, amb una decoració estucada, i en les trinxeres de fonamentació de l'antiuc mur, fragments d'àmfora Pascual 1. Crida l'atenció també les restes de quatre grans contraforts adossats als murs; potser ajudaven a sostenir les voltes d'un hipocaust que no es va arribar a materialitzar?
Per acabar aquest resum, podem dir que són especialmente interessants els contextos ceràmics, per una part, la de la sala on es va preparar en mosaic, en época severiana, i per l'altre, els de les trinxeres de fonamentació, d'epoca augústea.


Joan Francesc CLARIANA ROIG i Marta PREVOSTI MONCLÚS,  "La represa de les excavacions arqueològiques a Torre Llauder després de la inauguració del mur. Resum de l'actuació a l'aula principal. Dins 10é. Col.loqui Història a Debat. Grup d'Història del Casal. Mataró, Octubre de 2016.

dimarts, 29 de novembre de 2016

Conferència de l'arqueòleg Albert Martin sobre la Cabrera de Mar romana


Conferència d'Albert Martin. Foto: Joan Tura Dalmau
El passat dijous 17 de novembre, va tenir lloc a la Sala Nova de Cabrera de Mar la conferència de l'arqueòleg municipal, Albert Martín, sobre les troballes arqueològiques enregistrades en la zona del poble de Cabrera de Mar. Amb detall va explicar tot el referent a les termes romanes, la domus de Can Benet, així com les troballes de Can Rodon de l'Hort, de l'Hostal i de Can Masriera.
Sobre Can Modolell, també comentar que considerava que el jaciment practicament es reduïa a l'àrea coneguda, ja que en les prospeccions a l'hort de Can Modolell realitzades amb motiu del programa Sota Terra, pràcticament no s'hi va trobar res.
Va comentar també que el poblat ibèric, per ser escarpat i en pendent de muntanya, era de difícil manteniment. Però que el sector de la porta era força pla i per tant oferia possibilitats de musealització.
Una xerrada molt interessant i que estaria bé que es prengués model per tal que, periódicament, en un futur, s'anés informant a la gent Cabrera de les novetats arqueològiques del municipi. 
Diversos moments de la conferència d'Albert Martin. Fotos de Joan Tura Dalmau.

diumenge, 27 de novembre de 2016

XXXIII Sessió d'Estudis Mataronins

El passat dissabte 19 de novembre, va tenir lloc a la XXXIII Sessió d'Estudis Mataronins, que cada any organitza el Museu Arxiu de Santa Maria, dedicat als estudis d'història i arqueologia de Mataró i el Maresme.
Les comunicacions presentades enguany són:

1. Mataró, persones i famílies (1923-1970), de Xavier Clavell i Nadal i Ramon Salicrú Puig.
2. La guerra civil i la repressió franquista a Dosrius (1936-1945), de Josep Ramis Nieto.
3. La dimensió humana i social de Joan Peiró i Belis, d'Esteve Albert.
4. La Bandera de l'avi, de Jordi Solà i Casadevall.
5. Mataró reivindica a Josep Puig i Cadafalch, de Nicolau Guanyabens Calvet i Jordi Malé Pegueroles.
6. La celebració del quart centenari de la descoberta d'Amèrica a Mataró. Notícia d'un projecte ornamental inèdit de Josep Puig i Cadaflach, de Jaume Vellvehí i Altimira.
7. Instal.lació de vapor a Mataró durant la industrialiyzació (1875-1899), de Gerad Piera i Gisbert.
8. Lleonardo Almirall i Mercer, metge cirugià "pero no ejerce, solo con pobres", d'Albert Güell i Juanola.
9. La veritable història de la locomotora "Mataró", de Xavier Nubiola de Castellarnau.
10. Les proposicions de l'argentoní José Llauder davant la Inquisició, 1984, d'Antoni Llamas i Mantero.
11. L'obtenció del títol de Mestre de primeres lletres a la darreria del segle XVIII a Mataró (1788-1790), de Montserrat Gurrera i Lluch.
12. Estudi del mapa hidrogràfic de la riera de Cabrils, 1770, de Laura Bosch.
13. Els Dalmau de Teià. Moobilitat social a la Catalunya del 1700, de Benet Oliva i Ricós.
14. D'immigrants francesos a comerciants mataronins. Una approximació a la trajectòria socioeconòmica dels Visa a l'època moderna, d'Alexandra Capdevila Muntades.
15. Disjecta membra del cadirat gòtic de Santa Maria de Cabrils (El Maresme), de Joaquim Graupera i Graupera.
16. El Trentari de Sant Amador a l'àrea de Mataró al voltant del segle XV, d'Enric Subiñà i Coll.
17. Descripció dels darrers fons documentals ingressats a l'Arxiu Comarcal del Maresme, d'Alexis Serrano Méndez.
18. Can Llinàs o Cal Mallorquí (Alella, Alt Maresme). Sobre una troballa arqueològica de l'any 1981, de Ramon Coll Monteagudo i Marta Prevosti Monclús.
19. Aportacions a l'estudi de l'estudi de l'hipocaust de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró), de Joan Francesc Clariana Roig.

dilluns, 21 de novembre de 2016

Cel de Cabrera: (5) "Aurora de dits de rosa" (Homer)

Paisatge de Cabrera de Mar. Foto: Josep Garí Pons

Aquesta frase d'Homer a La Ilíada la repeteix un general a la pel.lícula The Tin Red Line, el dia que comença la batalla de Guadalcanal, davant un paisatge similar.

dissabte, 12 de novembre de 2016

Conferència de l'arqueòleg Albert Martín sobre la Cabrera romana

El proper dijous, dia 17 de novembre, tindrà lloc una conferència sobre: L'època romana a Cabrera de Mar, a càrrec d'Albert Martín, arqueòleg municipal.

Lloc: Sala Nova, davant l'Ajuntament de Cabrera
Hora: 19,30

dimarts, 1 de novembre de 2016

Seminari monogràfic de "Santa Maria del Mar, revisitada"

Els propers dies 14 i 15 de novembre, tindrà lloc a l'Institut d'Estudis Catalans i a la mateixa basílica en sessió de visita, el semanari monogràfic "Santa Maria del Mar revisitada". Hi colaborarà Joaquim Graupera, doctor en Història de l'Art, amb una conferència el dia 14, a les 18 hores, amb el títol "Retaules: Promotors, memòria i devocions de les capelles".
Podeu veure aquí el programa



dijous, 27 d’octubre de 2016

dimecres, 12 d’octubre de 2016

El Grup d'Història del Casal de Mataró celebra el seu 30 aniversari amb un cicle de debats



El GRUP D'HISTÒRIA DEL CASAL de Mataró, conmemora el seu 30 aniversari amb un cicle de xerrades: La Història de Mataró al dia, com a continuació dels que van tenir lloc en els primers anys d'existència d'aquest grup. El cicle es desenvoluparà entre el dies 14 i 22 d'octubre, a la seu de l'entitat, carrer Bonaire 25, acompanyats d'un sopar. És necessària incriure's previament. 
Una bona oportunitat per conèixer, debatir i reflexionar sobre la nostra història!
La nostra enhorabona a aquesta entitat, doncs, pels seus 30 anys d'existència, que s'uneixen als 70 del Museu Arxiu de Santa Maria.
Podeu veure el programa clicant aquí
Més informació a: info@ghcmataro.org 




diumenge, 25 de setembre de 2016

La història antiga de Cabrera de Mar, explicada en imatges per Josep M. Rovira

Text i imatges: JOSEP MARIA ROVIRA I JUAN
Volem avui explicar una part singular de la historia de Cabrera de Mar a través d’imatges.
En els segles IV i III aC en ple període ibèric, el poblat ibèric de Burriac (Ilturo?) situat a la falda de Burriac exerceix com a capital política, administrativa i econòmica d’un extens territori, la Laietània, que abasta les actuals comarques del Maresme, Barcelonès, Vallès Oriental i Vallès Occidental i el Baix Llobregat. Tot i la seva importància, els coneixements que en tenim actualment són escassos perquè s’ha excavat solament un petit percentatge de la seva superfície. Fora les muralles del poblat, abunden també les restes ibèriques: petits establiments rurals, sitges per emmagatzemar cereals, tres necròpolis i una cova utilitzada com a santuari.
Si Cabrera ja ocupava un lloc de primer ordre dins l’arqueologia per les seves restes ibèriques, les darreres excavacions estan traient a la llum tota una ciutat romana d’època republicana que, juntament amb Empúries i Tarraco, serien les tres localitats clau des d’on es va iniciar la romanització del territori català. Aquesta romanització comportava també l’explotació dels recursos, centrada en el conreu de la vinya i la producció vinícola. Per això trobem a Cabrera les restes d’aquesta activitat en la terrisseria de Ca l’Arnau i la premsa de La Peirota.
També el jaciment de Can Modolell ha proporcionat excepcionals testimonis del culte al déu Mitra, així com les restes d’una sumptuosa vil·la (www.cabrerademarpatrimoni.cat)

IMATGE 01 INTERIOR CALDARIUM BANYS
Fig 1. Un dels edificis notables que trobem a la Cabrera són les termes de ca l’Arnau (les més antigues trobades fins al moment a Hispania), aquí podeu veure la recreació hipotètica del caldarium dels banys públics romano-republicans d’Ilturo amb figures humanes (romans).
És important remarcar que un cop dibuixades les reconstruccions arquitectòniques dels jaciments i obtingut l’edifici, l’artefacte o la instal·lació, hem optat en aquells casos que ens ha estat possible per integrar figures humanes i en altres casos animals. Amb la inserció de models 3D d’humans i d’animals als models arquitectònics, aconseguim, en primer lloc, donar més realisme a l’escena, passant potser de la fredor d’un edifici buit a un ambient més càlid. les figures humanes, inserides en el model arquitectònic 3D restituït en posicions de treball i ús de l’espai, milloren l’escena i la fan més comprensible a ulls de l’espectador, a la vegada, les figures humanes actuen com a escales gràfiques.

IMATGE 02 ELS JACIMENTS
Fig. 2. A la vall de Cabrera de Mar des del punt de vista de l’arqueologia identifiquem grosso modo quatre grans jaciments: el poblat ibèric de Burriac (Ilturo?), la ‘ciutat’ romano-republicana d’Ilturo (closos arqueològics de ca l’Arnau-can Mateu i can Rodon sobretot i altres jaciments), can Modolell i el castell medieval de Burriac o de Sant Vicenç. Cal destacar les tres úniques necròpolis ibèriques descobertes fins al moment a la Laietània i el santuari ibèric de la “cova de Les Encantades”, també coneguda com a cova de Les Bones Dones situada a la muntanya del Montcabrer. No podem obviar que en bona part del terme hi trobem força jaciments arqueològics disseminats, aquets no els hem comptabilitzat ja que els vinculem als quatre grans jaciments esmentats, podem considerar de forma general que són jaciments-satèl·lits dels primers. 

IMATGE 03 CIM BURRIAC
Fig. 3. Al cim de la muntanya de Burriac hi trobem actualment les restes del castell de Burriac o també dit de Sant Vicenç, fortalesa medieval que es construeix a partir del segle X.
Però sabem que anteriorment en l’època clàssica en temps d’ibers i romans el paratge va ser ocupat, en la imatge podeu veure la recreació hipotètica d’un destacament militar romà de vigilància i control.
La proximitat d’Ilturo i la existència de ceràmiques, d’un paviment i d’una cisterna romana al cim així com el propi emplaçament (talaia natural) reforça la hipòtesi de la presència d’un destacament militar romà durant els segles II i I aC.

IMATGE 04 CIUTAT D’ILTURO
Fig. 4. Hipòtesi de planta de la ‘ciutat’ d’Ilturo. Fins al moment no s’ha trobat cap indici de muralla construïda, tampoc es pot descartar la possibilitat que el recinte fos protegit per una muralla feta de fusta, troncs o estacada a la manera documentada en altres jaciments coetanis del món romà (CLARIANA, 2001) i tampoc s’ha excavat en la seva totalitat.
Totes aquestes dades, orografia antiga i el conjunt de jaciments que conformen Ilturo permet plantejar com a primera hipòtesi aquest dibuix.
En la imatge podeu veure dibuixats (en blanc) dins el recinte del que podria haver estat aquesta ciutat romano-republicana d’Ilturo (en verd). El llistat de jaciments que han estat excavats en les darreres dues dècades; can Pau Ferrer, carrer Sant Vicenç, la Guardiola, can Masriera, can Rodon, el Mas Català, ca l’Arnau-can Mateu, ca l’Espanyó, can Benet i el carrer Vendrell.

IMATGE 05 ILTURO-ILURO
Fig. 5. En la il·lustració podeu veure de forma esquemàtica l’evolució de la població a la vall de Cabrera de Mar i el desplaçament a Mataró.
En una primera fase trobem el poblat ibèric de Burriac (Ilturo?) amb una llarga pervivència que va del segle VI al I aC, en una segona fase es construeix la ciutat romano-republicana d’Ilturo (segles II i I aC), aquest conjunt urbà sembla que té una pervivència curta ja que s’abandona, desplaçant-se en part la seva població a l’Iluro romana, l’actual Mataró, aquesta incipient ciutat romana de nova planta tindrà una pervivència llarga que es prolonga del segle I aC al segle VII dC (tercera fase). 

IMATGE 06 ROMANITZACIÓ
Fig. 6. Esquema de l’inici del procés de romanització. Sembla que els darrer estudis arqueològics i històrics constaten que la primera i més antiga fase del procés d’ocupació romana del territori (la romanització) es produiria quan uns vaixells carregats de legionaris i colons itàlic desembarcaren a Kesse (Tarragona), a Burriac-Ilturo? (Cabrera de Mar) i a Ampúries. No ens ha d’estranyar que iniciessin el procés d’ocupació del territori per aquests tres punts on ja hi havia establer-tes tres grans nuclis urbans o capitals ibèriques.

IMATGE 07 TUBBI FITILLI
Fig. 7. Un dels edificis més importants de la Ilturo romana són els seus banys públics o Termes, les seves cobertes varen ser construïdes amb una tècnica i materials força peculiars, mitjançant unes peces afusades d’argila que poden veure en aquesta fotografia.
Per tractar-se de material constructiu se n’ha trobat gran quantitat, però també es creu que se n’han perdut molts espoliats en temps pretèrits i presents, fet que s’afegeix a la problemàtica, ja de per si prou complexa, de la quantificació.
Es van trobar caiguts a la zona de l’alveus (piscina o banyera), del caldarium (sala de banys calents) i el tepidarium (sala de banys tebis).
És destacable un conjunt de 18 peces (tubi fittili) inserides les unes dins les altres amb cinc -claus de volta- que es varen trobar en posició original (veure fotografia), aquesta troballa ens permet formular una hipòtesi versemblant de la curvatura i gruixos de la volta, ja que es conserven els enguixats amb argamassa de la cara interior i exterior. Amb aquesta tècnica s’aconseguien unes cobertes lleugeres, resistents i aïllants. El sostre en forma de volta o cúpula feia que l’aigua que s’hi condensava regalimés cap als costats, on unes canalitzacions amb motllures evitaven que regalimés per les parets.

 IMATGE 08 SECCIÓ CALDARIUM
Fig. 8. Reconstrucció hipotètica en paràmetres arquitectònics clàssics. Podem veure en la imatge la coberta amb volta de canó seccionada del caldàrium dels banys de ca l’Arnau.
És interessants fer proves de reconstrucció amb rèpliques d’aquets materials , tubi fittili (veure Fig. 7) per a entendre-ho millor en la línia de l’arqueologia experimental. Hi ha exemples que han donat molt bon resultats, de moment podem visualitzar i estudiar el procés de construcció amb els models 3D que presentem a mode d’arqueologia experimental virtual.

 IMATGE 09 DETALL CONSTRUCTIU
Fig. 9. Detall constructiu de les cobertes de l’’apodyterium’ (vestidor), del ’caldarium’ (sala de banys calents) i del ‘tepidarium’ (sala de banys tebis) dels banys romans públics d’Ilturo o termes de ca l’Arnau.
En la il·lustració superior podem veure el procés de construcció d’una volta de canó amb cintres o xindris mòbils.
Les cobertes del caldarium i el tepidarium són uns elements singulars. Estaven construïdes amb una tècnica basada en la utilització d’uns tubs ceràmics (tubi fittili) que s’introduïen els uns dins els altres i es reforçaven amb una armadura de barnilles de ferro, tot lligat amb morter, tal com podeu veure en la il·lustració. D’aquesta manera es va cobrir, mitjançant una cúpula, el tepidarium, i amb una combinació de voltes de canó i mitges cúpules, el caldarium.
El vestidor (apodyterium) estava cobert amb teulada romana, amb teules planes (tegulae) i teules corbades (imbrices), suportada per una encavallada de fusta. Per sota hi havia un cel ras construït amb morter que se sostenia gràcies a un gruixut encanyissat. (www.cabrerademarpatrimoni.cat)

 IMATGE 10 L’AIGUA ALS BANYS 1
Fig. 10. Els romans eren molt curosos amb els seus banys públics. Sèneca ens diu que: “... era també un dels oficis d’aquells nobilíssims edils d’entrar en aquells llocs freqüentats pel poble, a imposar-hi la netedat i una temperatura convenient i saludable...” (Lletres a Lucili 86, 10). Mantenir l’aigua de l’alveus a la temperatura adequada i constant durant totes les hores en que funcionaven els banys requeria unes complexes instal·lacions de forns, calderes, dipòsits, canonades i vàlvules, disposades en una sala anomenada praefurnium, que estava a càrrec del fornacator. El poeta Marcial criticava amb ironia a un tal Cecilià perquè tenia les seves termes massa fredes: “Preguntes on pots conservar el peix durant l’estiu? Conserva’l a les teves termes, Cecilià” (Epigrames 2,78)
En la il·lustración podem veure un gran dipòsit elevat sobre uns pilars que garantia el subministrament d’aigua. D’aquí, l’aigua passava a una primera caldera on era pre-escalfada i, després, a una segona caldera on adquiria la temperatura adequada per omplir l’alveus (banyera o piscina). Les calderes solien ser de plom, amb la part baixa de bronze per aguantar millor el foc, i anaven revestides d’una capa de mamposteria aïllant. Estaven suportades per unes bigues de ferro, els encaixos de les quals encara són visibles (www.cabrerademarpatrimoni.cat).


 IMATGE 11 L’AIGUA ALS BANYS 2
Fig. 11. Per impedir que l’aigua de l’alveus s’anés refredant, la seva part baixa estava en comunicació amb un semicilindre de bronze (testudo) situat a sobre el forn. L’aigua freda, com que té major densitat que la calenta, té tendència a baixar i, per tant, a entrar en el testudo. Un cop calenta l’aigua s’eleva, i es crea així una circulació que manté l’alveus a una temperatura constant (www.cabrerademarpatrimoni.cat).

dimecres, 7 de setembre de 2016

La cova-gruta-fresquera de Ca l'Escarramant (Cabrera de Mar), reportatge de Núria López Garcia

Tram de la gruta de Ca l'Escarramant. Foto: Núria López Garcia
Núria López Garcia ha tingut la gentilesa d'enviar-nos un informe i un enllaç sobre la cova-gruta-fresquera de Ca l'Escarramant de Cabrera de Mar. 
L'enllaç en du a les imatges que ella ha pres d'aquesta interessant estructura, guardades a la seva carpeta del Dropbox
Aquesta cova i fresquera pertany al tipus d'estructures subterrànies que complien diverses funcions, una d'elles mantenir la frescor dels aliments o begudes.
La gruta es troba al fons del celler de la casa i es un llarg passadís excavat al sauló que finalitza amb un estança quadrangular amb un banc en forma d'U excavat a la mateixa roca i que ocupa les tres parets de l'estança. Les fotos són correlatives, la num.4 és la primera -l'entrada des del celler fins la núm 18 -estança- de la 18 en endavant surto. La part inicial del passadís té parets i sostre de maons i teules, però més endavant el passadís i l'estança estan excavats directament al sauló (de granit). A banda i banda del passadís s'hi troben petites fornícules triangulars com per a posar-hi espelmes o alguna mena de llanterna. El passadís és llarg i recte, potser d'uns 12 metres de llargaria i pla (no fa baixada), s'endinsa direcció cap el cim de muntanya (nord-oest). Dins no hi havia humitat i s'hi estava força fresc. La masia es troba a la muntanya Montcabrer que, geològicament, és tota de granit. La carpeta conté totes les imatges que Núria López va fer de la cova-gruta-fresquera de Ca l'Escarramant de Cabrera de Mar..

Cal remarcar l'agreaïment de l'autora a la mestressa de Ca l'Escarramant, l'Isabel Bonet per a deixar-la entrar i fer les fotografies.
Recordem l'enllaç, a la carpeta del Dropbox de Núria López Garcia

dimarts, 30 d’agost de 2016

Notícia d'una web sobre els hipogeus de Mataró

Els hipogeus eren cambres i/o galeries subterrànies, cavades al sòl, que podien tenir diverses funcions, sigui funeràries o d'altre tipus. A Mataró són especialment abundants, i es daten des del segle XVII al XX, i a ells ha dedicat una pàgina web Antonio di Meo, en un estudi i catalogació promoguts per l'ajuntament de la ciutat. El nom de la web és precisament: HIPOGEUS DE MATARÓ, i aquest és l'enllaç
El mateix Antonio di Meo publica un vídeo sobre l'hipogeu de Can Xammar, basat en els dibuixos de Marià Ribas i Bertran. Podeu veure'l aquí
L'any passat va tenir lloc a l'arxiu de Can Palauet de Mataró, una exposició sobre aquest tema.
Nota: agraïm aquesta informació a Núria López Garcia, de Cabrera de Mar.






dimarts, 23 d’agost de 2016

En memòria d'Uschi Mesquida Melis

Ahir ens va deixar, sobtadament, Uschi Mesquida Melis (1959-2016), mare, esposa, amiga i fundadora de l'associació Ajucan.
Nascuda a Renània fa 56 anys, va raure a Mallorca, on es va casar. Compadida de la situació de la multitud de cans maltractats i abandonats a l'illa enmig de la indiferència general, fundà, amb l'ajuda del seu marit, Guillem Mesquida, ara fa més de 25 anys Ajucan (Ajuda als cans abandonats, o Hilde für herrenlose Hunde), que ha salvat a més de deu mil animals durant aquest anys, facilitant les adopcions, enmig de molts sacrificis personals i sovint a la incomprensió de determinats sectors.
Però Uschi no tan sols es preocupava dels animals, tenia una família i uns amics que no l'oblidaran mai. Viurà sempre en el nostre record.
Des d'aquí volem fer arribar el nostre més sentit condol a la família.



dissabte, 20 d’agost de 2016

L' oppidum d'Ilturo i els jaciments iberoromans de Cabrera de Mar, un article de J.M. Rovira


Entrada sud de la muralla de Burriac. Foto: Rosa Isabel Garí

Tot i ser el poblat ibèric de Burriac (Ilturo), un dels més importants de l'actual àrea catalana, continua essent un desconegut per a la majoria. És per això que resulta interessant aquest article de Josep M. Rovira Juan, presentat al XXV Congreso Nacional de Arqueologia, celebrat a València el 1999: "Nuevas aportaciones al modelo de ocupaciónde la circunscripción del oppidum de Ilturo (Burriac). Inventario de yacimeintos ibéricos y romanos del valle de Cabrera de Mar". Tot i que pot semblar que 17 anys són molts, no és així el arqueologia, on la investigació sol ser lenta i pacient, i que repetim, continua essent en bona mesura un desconegut, així com tot el conjunt arqueològic cabrerenc, malgrat no han faltat publicacions els darrers anys.
Creiem que pot ser útil aquest treball, que malgrat la seva brevetat, és una síntesi del que va ser Ilturo, i presenta una interessant proposta de classificació.
Rovira classifica els jaciments cabrerencs en dos grans grups:
1. Àrees urbanes i urbanitzacions o jaciments extensius.
Aquests serien: el poblat ibèric de Burric i la Ilturo romana.
2. Jaciments rurals, extramurs.
Aquests darrers es classifiquen en: hàbitats rurals, explotacions industrials o agrícoles; camps de sitges, talaies i zones de vigilància, necròpolis, espais de cultes, comunicacions i serveis.
Trobem també una enumeració i breu descripció dels jaciments iberoromans coneguts a Cabrera.
Tal i com ens diu l'autor, la vall de Cabrera, circumdada per muntanyes, amb una abundància relativa d'aigua i un terreny fèrtil pel conreu i adequat per a la ramaderia, ha ofert sempre bones condicions per a l'habitatge humà.
El poblat ibèric, del que se'n tenen indicis des del segle VI aC., fou sens dubte el més important de la Laietània, i va exercir possiblement un cert control sobre el territori laietà, que es va transmetre a la Ilturo romana, que devia exercir com a centre administratiu, militar i polític, ja desde finals del segle II aC. fins al primer quart del I aC., en que les seves funcions passaren a Iluro (Mataró), el nom de la qual evidencia una continuitat.
De la importància de la Ilturo romana en són testimonis els jaciments de la domus de can Benet, o les termes (les més antigues conegudes a Hispània) i el forn d'àmfores de Ca l'Arnau-Can Mateu.
La desaparició (?) de la Ilturo romana, no significa ni molt menys la fi de la presència itàlica, com ho testimonien el gran nombre de jaciments (Can Modolell...).
Pel que fa al poblat ibèric, que presenta indicis de romanització (és possible que vinguessin inmigrats itàlics) des del segle II aC, deixa d'estar habitat sobtadament, sense indicis de violència, a mitjans del segle I aC.
La romanització va significar un canvi radica en les formes d'hàbitat i de vida, i de l'estructura econòmica, passat d'una agricultura i ramaderia d'autoconsum a una altra de producció agrícola a grn escala, dedicada en part a l'exportació, vitivinícola en el cas de la Laietània i la Vall de Cabrera.
Pel qui estigui interessat en un treball en profunditat sobre el poblat ibèric de Burriac hi ha l'extens treball de Dolors Zamora:
Dolors ZAMORA MORENO, L 'oppidum de Burriac. Centre de poder polític de la Laietània. Revista Laietània, núm. 17. Museu de Mataró, Secció Arqueològica. Mataró, 2006-2007.

Per llegir l'article de Josep Maria Rovira, cliqueu aquí.



divendres, 19 d’agost de 2016

Fotos pel record: espectacular accident a la N II

Ja fa temps que no publicàvem les nostres "Fotos pel record", així que ja toca. Hem trobat aquesta imatge d'un espectacular accident a la carretera N II al seu pas per Cabrera de Mar; aparentment hi ha un camió volcat damunt la via. Data imprecisa, finals dels seixanta o principis del setanta. Algú sap què va passar?
Més detalls: un grup d'homes mirant-s'ho tranquil.lament i un model de cotxe d'aquell temps. 
Foto: Josep Garí Pons



divendres, 12 d’agost de 2016

La mostra de ceràmica del castell de Voltrera d'Abrera



Els dies 23 i 24 de juliol de 2016, va tenir lloc al casal Social de Can Villalba d'Abrera, l'exposició sobre els materials arqueològics trobats en el castell de Voltrera, durant els treballs d'excavació duts a terme des de finals dels anys 60 fins els setanta, pel Centre Muntanyec i de Recerques Olesà.
Entre d'altres, es va documehtar la troballa d'un important conjunt ceràmic, molts d'ells plats polícrom, datants en els segles XVI i XVII, molts semblants als trobats a la Plaça Gran de Mataró. En l'exposició hi ha col.laborat, entre d'altres, el company vinculat al Museu de Mataró, Josep Antoni Cerdà, especialista en el tema.

Imatges de l'exposició. Autor: Joan Francesc Clariana:







dilluns, 8 d’agost de 2016

Festa major de Cabrera de Mar 2016

L'1 d'agost, festivitat de Sant Feliu Africà, és de la festa major d'estiu de Cabrera de Mar. Una tradició antiga que ha anat evolucionant amb el temps. Publiquem avui unes imatges corresponent a la festa d'enguany, gentilesa de Joan Francesc Clariana.
Va fer el pregó l'economista Xavier Sala Martín, nascut a Cabrera de Mar. En el balcó, de dreta a esquerra: Montserrat Reig i Maria J. Cortada (regidores), Joaquim Fernández (Ajuntament de Mataró), Jordi Mir (Alcalde), Xavier Sala Martín, Enric Mir (a l'extrem, regidor).

Pregó de la Festa, a càrrec de l'economista Xavier Sala Martín



Entrevista a Josep M. Rovira, per a la televisió




La nova geganta, i el gegant

Correfoc











Correfoc

divendres, 29 de juliol de 2016

Inauguració de les pintures restaurades de la Capella dels Dolors de Santa Maria de Mataró

El passant 20 de juliol, es va obrir de nou la Capella dels Dolors, de la basílica de Santa Maria de Mataró, després que han estat restaurades les pintures murals d'Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755); el conjunt, que ocupa uns 300 m2, està considerat un de les joies del Barroc català i ha estat declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. En una entrada anterior informàvem sobre aquesta restauració, duta a terme per l'empresa Policromia, sota la direcció del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.
Podeu veure informació sobre aquest esdeveniment en aquesta web de l'Ajuntament de Mataró.
Un oferim aquí una col.lecció d'imatges de les pintures restaurades, fotografies de Joan Francesc Clariana i Roig.

Més informació el Museu Arxiu de Santa Maria i la Capella dels Dolors:
Web del Museu Arxiu de Santa María
Viquipèdia











Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...