LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dissabte, 20 d’agost de 2016

L' oppidum d'Ilturo i els jaciments iberoromans de Cabrera de Mar, un article de J.M. Rovira


Entrada sud de la muralla de Burriac. Foto: Rosa Isabel Garí

Tot i ser el poblat ibèric de Burriac (Ilturo), un dels més importants de l'actual àrea catalana, continua essent un desconegut per a la majoria. És per això que resulta interessant aquest article de Josep M. Rovira Juan, presentat al XXV Congreso Nacional de Arqueologia, celebrat a València el 1999: "Nuevas aportaciones al modelo de ocupaciónde la circunscripción del oppidum de Ilturo (Burriac). Inventario de yacimeintos ibéricos y romanos del valle de Cabrera de Mar". Tot i que pot semblar que 17 anys són molts, no és així el arqueologia, on la investigació sol ser lenta i pacient, i que repetim, continua essent en bona mesura un desconegut, així com tot el conjunt arqueològic cabrerenc, malgrat no han faltat publicacions els darrers anys.
Creiem que pot ser útil aquest treball, que malgrat la seva brevetat, és una síntesi del que va ser Ilturo, i presenta una interessant proposta de classificació.
Rovira classifica els jaciments cabrerencs en dos grans grups:
1. Àrees urbanes i urbanitzacions o jaciments extensius.
Aquests serien: el poblat ibèric de Burric i la Ilturo romana.
2. Jaciments rurals, extramurs.
Aquests darrers es classifiquen en: hàbitats rurals, explotacions industrials o agrícoles; camps de sitges, talaies i zones de vigilància, necròpolis, espais de cultes, comunicacions i serveis.
Trobem també una enumeració i breu descripció dels jaciments iberoromans coneguts a Cabrera.
Tal i com ens diu l'autor, la vall de Cabrera, circumdada per muntanyes, amb una abundància relativa d'aigua i un terreny fèrtil pel conreu i adequat per a la ramaderia, ha ofert sempre bones condicions per a l'habitatge humà.
El poblat ibèric, del que se'n tenen indicis des del segle VI aC., fou sens dubte el més important de la Laietània, i va exercir possiblement un cert control sobre el territori laietà, que es va transmetre a la Ilturo romana, que devia exercir com a centre administratiu, militar i polític, ja desde finals del segle II aC. fins al primer quart del I aC., en que les seves funcions passaren a Iluro (Mataró), el nom de la qual evidencia una continuitat.
De la importància de la Ilturo romana en són testimonis els jaciments de la domus de can Benet, o les termes (les més antigues conegudes a Hispània) i el forn d'àmfores de Ca l'Arnau-Can Mateu.
La desaparició (?) de la Ilturo romana, no significa ni molt menys la fi de la presència itàlica, com ho testimonien el gran nombre de jaciments (Can Modolell...).
Pel que fa al poblat ibèric, que presenta indicis de romanització (és possible que vinguessin inmigrats itàlics) des del segle II aC, deixa d'estar habitat sobtadament, sense indicis de violència, a mitjans del segle I aC.
La romanització va significar un canvi radica en les formes d'hàbitat i de vida, i de l'estructura econòmica, passat d'una agricultura i ramaderia d'autoconsum a una altra de producció agrícola a grn escala, dedicada en part a l'exportació, vitivinícola en el cas de la Laietània i la Vall de Cabrera.
Pel qui estigui interessat en un treball en profunditat sobre el poblat ibèric de Burriac hi ha l'extens treball de Dolors Zamora:
Dolors ZAMORA MORENO, L 'oppidum de Burriac. Centre de poder polític de la Laietània. Revista Laietània, núm. 17. Museu de Mataró, Secció Arqueològica. Mataró, 2006-2007.

Per llegir l'article de Josep Maria Rovira, cliqueu aquí.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...