LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dilluns, 31 de juliol de 2017

Viatge a Stonehenge (i 3)

En aquesta darrera entrada sobre Stonehenge, un oferim una filmació sobre la processó dels druides en el solstici d'estiu de 2017, filmada per M. T. Diví.



Entrades anteriors: 1 i 2

Viatge a Stonehenge (2)

Processó del druides a Stonehenge, juny de 2017
En l'entrada anterior parlàvem del cromlec de Stonehenge, acompanyada d'una colla d'imatges. En aquesta entrada d'avui, publiquem noves fotografies, en les que podeu veure la reconstrucció d'una altra cabana, les possessions que devien tenir els seus habitants, la manera de tallar armes, la desfilada del solstici d'estiu i detalls del cromlec.






diumenge, 30 de juliol de 2017

Viatge a Stonehenge (1)



Imatges: una vista de Stonhenge i una grup de "driudes" en les cerimònies dels solstici d'estiu de 2017. Segons alguns amics, m'assemblo molt a la druida del vestit verd (però us asseguro que no sóc jo). Fotos. Joan Francesc Clariana Roig.

Encara que siguem un blog d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, també ens agrada observar altres cultures, i avui us mostrarem un recull d'imatges de Stonehenge, el conegut cromlec del sud d'Anglaterra.
Stonehenge forma part de la cultura europea del megalitisme, caracteritzada per la construcció d'estructures a base de grans blocs de pedra, cultura que es desenvolupà a Europa entre finals del neolític i l'edat del bronze.
Stonehenge va ser bastit entre el 3700 i el 1.600 aC., en diferents etapes, i està format per quatre cercles concèntrics de pedres en posició vertical, i d'altres al damunt; alguns bloc mesuren més de 4 metres d'alçada i pesen fins a 50 tones. Hi ha una gran pedra central que podria ser un altar. Tot el conjunt està envoltat per un gran fossar. S'ignora quina era la finalitat concreta del monument: religiós, funerari, astronòmic...o bé una mescla de tot. S'hi han exhumat restes de 300 individusi també restes d'animals. 
En el solstici d'estiu, el sol travessava l'eix de la construcció i en el lloc on s'amagava s'han trobat restes d'animals. Se suposa que s'hi celebraven festes. 
Amb la grandesa de Stonehenge pot competir el dolmen de la Menga, a Màlaga (Espanya), una de les pedres de la coberta podria rribar a les 250 tones de pes.
Tornant al cromlec anglès, durant el solstici d'estiu, es reviuen les cerimònies del passat amb una desfilada de druides.

Fotografies de Joan Francesc Clariana Roig:
 
Una vista del conjunt
Un dels blocs de pedra, amb el possible mitjà de transport
Un altre bloc
Reconstrucció d'una cabana de l'àpoca
Interior d'una cabana, amb els seus estris
Armes
Armes
Diversos estris domèstics

divendres, 21 de juliol de 2017

Presentació d'un llibre de Jaume Lladó i Font


En entrades anteriors, publicades en aquest blog el 6 d'abril i el 2 d'abril, donàvem notícia de l'homenatge que el Centre d'Estudis d'Arqueologia i d'Història de Mataró, rendiren a Jaume Lladó i Font, antic conservador del Museu de Mataró, activista cultural i exiliat.
Aquests homenatge ha tingut una continuïtat el passat dia 5 de juliol a la biblioteca d'Argentona, on va tenir lloc la presentació del seu llibre Dues viles i una ciutat. Tot fent memòria.
L'acte va consistir en una taula rodona, en la que, a més de Jaume Lladó, que va relatar diverses vivències, varen estar presents l'arqueòleg de Mataró, Joaquim Garcia i l'historiador Enric Subiñà.

Fotografies: Joan Francesc Clariana Roig

Una vista del públic.




D'esquerra a dreta: Enric Subiñà, Jaume Lladó i Joaquim Garcia 

diumenge, 16 de juliol de 2017

Un llibre sobre l''arqueologia de Cabrera provoca una crisi política (2)




En una anterior entrada sobre aquest tema, comentàvem la inexplicable crisi política que ha provocat la publicació del llibre L'arqueologia a Cabrera de Mar. Ibers. Romans, obra de síntesi sobre els orígens d'aquesta disciplina a
Cabrera i sobre els seus principals jaciments,  que resta tancada en algun armari cabrerenc, a l'espera, potser, de que al.lucinades futures generacions els rescaptin.
Ja varem fer palesa la nostra opinió sobre l'afer en aquella entrada, i creiem que ara toca comentar el llibre en si. 
Es tracta d'un llibret de 152 pàgines, amb un important material gràfic, concebut com una mena de guia pel lector interessat o pel visitant. Sobra recordar, per coneguda, la importància que han adquirit en les darreres dècades els decobriments arqueològics en el municipi.
El llibre ha estat coordinat per Josep M. Rovira, i hi han col.laborat Joan Francesc Clariana, Josep Vinyals i jo mateixa. Per cap de nosaltres ha estat la primera publicació en el camp de l'arqueologia i de la història, ni molt menys.
Està estructurat en tres parts: 1) presentació i història de l'arqueologia a Cabrera de Mar. 2) Ibers, amb una introducció i un estudi dels principals jaciments. 3) Romans, així mateix amb una introducció i un estudi dels principals jaciments. L'obra es completa amb una extensa bibliografia.
En la primera part, tenim notícia de les primeres troballes, com fou el mateix poblat ibèric de Burriac, i els pioners dels estudis arqueològics: Rubio de la Serna, Pellicer, Puig i Cadafalch, Marià Ribas; tot això acompanyat d'imatges de peces cabdals i sovint desconegudes, així com d'excavacions, com la de Can Rodon de l'Hort, que tanta impressió va causar en la Cabrera dels anys 60.
En la segona part, ibers, fem coneixement amb la història apassionat d'aquests pobles i la gran importància de les restes que han deixat: poblat ibèric de Burriac (Ilturo); les seves muralles, torres i fortificacions; la torre dels Dons Pins; les tres necròpolis d'incineració singulars de Cabrera: Can Rodon, Turó dels Dos Pins i Can Ros; el santuari ibèric de la cova de les Bones Dones. Josep M. Rovira inclou una colla de possibles reconstruccions del poblat ibèric i la seva situació en la muntanya, així com unes altres sobre la necròpolis dels Dos Pins i els seus rituals funeraris.
En la tercera part, romans, es parla de romanització i la importància d'aquell poble en la formació de la nosta història i cultura, i dels principals jaciments romans de Cabrera: Ilturo romana; les termes de ca l'Arnau (els banys públics més antics coneguts a la península); la domus de can Benet; el forn de terrissa de Ca l'Arnau; la premsa de vi i el celler de la Peirota; la vil.la i santuari de Can Modolell (en el que destaquen les referències al mitraïsme).
Aquesta segona part compta, a tall d'hipòtesi, amb les acurades reconstruccions de les termes i el forn de ca l'Arnau elaborades per Josep M. Rovira.
Totes les reconstruccions virtuals de Rovira estan ja presents en la seva web sobre el patrimoni, així com en diverses grabacions, i tenen una finalitat eminenment didàctica.
Finalment, com ja hem dit, l'obra es completa amb una bibliografia que ocupa 8 pàgines, més una relació de la procedència del material gràfic.
Moltes de les fotografies publicades són inèdites, realitzades al curs de passades excavacions i irrepetibles. És una pena que continuin inèdites, així com el text.

Enllaços amb el tema:

-Un article sobre el mateix tema a la web del Grup d'Història del Casal: Una guia d'arqueologia provoca el cessament d'una regidora a Cabrera de Mar.
-Pere Pascual, crític d'art, publica un article sobre el mateix tema en el seu blog "Transport públic"; l'article s'anomena: Fharenheit 451 a Cabrera de Mar  
-Entrevista a la regidora Maria José Cortada. El Punt-Avui, 30 de juliol  
-Maresme Medieval: Nou llibre sobre l'arqueologia a Cabrera de Mar amb polèmica.

divendres, 7 de juliol de 2017

Una exposició sobre el temps de la patata al Maresme: Mataro Potatoes

Tres elements que ja gairebé no es veuen: un carro amb un cavall, una boina i una màquina de rentar patates a la Cabrera de Mar (llavors de Mataró) dels anys 60. Fotografia de Josep Garí Pons.


Entre els dies 15 de juliol i 19 de setembre, tindrà lloc al Arxiu Comarcal del Maresme, a Can Palauet (Mataró), una exposició sobre el conreu i l'exportació de la patata al Maresme. La inauguració tindrà lloc a les 19 hores del dia 15.
Al llarg d'algunes dècades del segle XX, les patates del Maresme no tan servien pel consum intern, sino que s'exportaven a Europa, després de ser seleccionades, rentades i envasades acuradament, perque complissin les exigències de l'exportació. 
El meu pare, Josep Garí, va fer unes quantes fotografies sobre la neteja i envàs d'aquestes patates, fotografies que un dia es puguin donar a l'Arxiu Comarcal, així com les fotos de Cabrera en general, si és que són acceptades.
La digitalització d'aquestes fotos es deu al meu germà, Francesc Garí.

Una imatge de la cinta de transportar patates, per a la seva selecció. Venien treballadors temporals al Maresme per aquesta feina, que a Cabrera tenia lloc a la "Hermandad Sindical" o Cambra Agrària. Foto: Josep Garí Pons.

Un vell camión. Veiem les cistelles on s'envasaven les patates, que després es cobrien amb tela de sac, que duia la marca "MATARO POTATOES". Foto: Josep Garí Pons

Les patates surten netes de la màquina. Foto: Josep Garí Pons


Comença l'envasat. Foto: Josep Garí Pons
Envasat en cistelles. Les sigles COSA
impreses al damunt signifiquen:
"Cámara Oficial Sindical Agraria".
Foto: Josep Garí Pons
Un grup de treballadors, amb el mateix Josep Garí (a l'esquerra)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...