En els anys seixanta, a la Cambra Agrària de Cabrera (el sindicat), es triaven, netejaven i embalaven les patates destinades a l'exportació, collides als horts de Cabrera i pobles veïns; aquesta tasca, era molt exigent i durava algunes setmanes, i en ella participaven treballadors vinguts a posta per aquesta ocasió. Aquesta feina és la que ens mostra aquesta imatge insòlita, captada en aquells moments.
Una foto ben expressiva, que ens explica com n'era la vida de dura per als nostres avis. Així que, tot i la crisi i els problemes que tenim actualment, res comparat amb la vida tan dura d'aquelles generacions que treballaven de sol a sol.
ResponEliminaBon 2011, Rosa Isabel
És ben veritat: la vida només fa unes dècades era més dura; podem queixar-nos de la situació actual -Hi ha por de perdre el que tenim- però els nostres avis se les havien de veure amb una vida més difícil i menys segura que en l'actualitat!
ResponEliminaEls nostres avis i, en molts cassos, els nostres pares. I els que som de mitjans del segle passat encara ho tenim molt present...
ResponEliminaMolta veritat, Pere Màrtir, els nostres pares també; i nosaltres mateixos. Això de l'actual "Estat del Benestar" (ja veurem com anirà, per cert), és una cosa ben recent.
ResponEliminaMolt de temps sense saber de tu, espero estiguis bé, i bon any!
I bon any a tu, Mireia, i a tothom.
ResponEliminaTot bé, Rosa Isabel.
ResponEliminaBon any!