La restauració de l'entrada sud de la muralla del poblat ibèric de Burriac

El programa "Sota Terra" de TV3, concretament el segon que ha dedicat a Cabrera de Mar, ha donat a conèixer a molts l'entrada sud de les muralles del poblat ibèric (Ilturo). Aquesta entrada, del temps de la romanització, fou descoberta durant unes excavacions a Burriac l'any 1984, i restaurada el 1991 sota la direcció de Joan Banús i Carles Martí. Quatre participants en els treballs, Rafael Esteban, Joan Banús, Jaume Tura i Joan Tura varen publicar una nota sobre la neteja i la restauració, nota que podeu trobar aquí.

Imatge: Enllosat de l'entrada sud de les muralles d'Ilturo (Cabrera de Mar). Foto. R. I. Garí

El retrat romà a Iluro i el seu territori

"Aportacions a l'estudi del retrat romà a Iluro i del seu territorium" és un interessant treball de Joan Francesc Clariana presentat l'any 2008 a la XXV Sessió d'Estudis Mataronins, que se celebra cada any a Mataró, organitzat pel Museu Arxiu de Santa Maria.
Interessant especialment per dos conceptes: 1) Reuneix tots els retrats coneguts d'Iluro i 2) Inclou el retrat atribuit a l'emperadriu Faustina Minor, esposa de Marc Aureli.
Tres del retrats romans exhumats i coneguts en la ciutat i el territori d'Iluro, proocedeixen de la vil.la de Torre Llauder, fet que no ens ha de sorprendre si pensem en la seva importància. Un altre procedeix de Can Rafart (Mataró) i el darrer de les excavacions del carrer Bonaire de Mataró. Els cinc estan esculpits en marbre de Luni (Carrara).
De Torre Llauder procediexen dos testes, una masculina i l'altra femenina, que eren ja conegudes al segle XIX, pertanyents possiblement a escultures funeràries que potser formarien parella; pel pentinat es poden datar en època augústea, a començaments del segle I dC.
L'altre retrat conegut és la suposada estàtua de l'emperadriu Faustina Minor, que presenta el típic pentinat femení d'aquest periode, amb el cabell ondulat, una clenxa al mig i un monyo. Els seus trets presenten una notable semblança amb els de la Faustina procedent de la Via Anagnina (Roma).
El retrat del carrer Bonaire correspon al terç posterior d'una testa femenina, molt difícil de datar a causa del seu deteriorament.
Potser el més enigmàtic és el retrat d'un nin d'entre 8-9 anys procedent de Can Rafart, que presenta la cara repicada, com si hagués sofert una Damnatio memoriae.
Es tracta d'escultures que presenten signes de maltractament al llarg del temps.
Podeu consultar l'article punxant aquí.

Imatges: A dalt: Suposada escultura de l'emperadriu Faustina, procedent de Torre Llauder (Mataró). Foto: Joan Francesc Clariana i Roig.
 Sota d'aquests rengles: Faustina de Via Anagnina (Roma). Font: Diari "La Repubblica"

Els Idus de març

Els Idus de Març (15 de març) s'han fet famosos per tractar-se de la data de l'assassinat de Juli Cèsar l'an 44 aC., fet que, segons l'historiador grec Plutarc, havia estat profetitzat abans de produïr-se.
Segons l'historiador grec, un endeví havia previngut el Dictador d'un gran perill pels Idus de març. En retrobar Cèsar l'endeví el mateix dia 15, li va dir "ja han arribat els Idus de març", i l'home va respondre "Han vingut, però no han passat" (Plutarc, Cèsar, 68 5-6).
Així mateix ens parla Plutarc de resplendors celestials, renous nocturns, aus silvestres damunt el Fòrum de Roma, homes coberts de foc i altres prodigis (Plutarc, Cèsar, 63, 2-4) així com els malsons de la dona de Cèsar (Plutarc, Cèsar, 63, 8-12) fets tots ells que serien presagis del magnicidi.
És cert, però que moltes biografies de personatges de l'Antiguitat narren fenòmens sobrenaturals que anuncien la propera mort.
 En el calendari romà, els Idus corresponien al dia 13 de cada mes, tret de març, maig, juliol i octubre, en els que queia en 15.
La data ha passat doncs a representar l'avís d'un desastre o venjança anunciats, especialment en el camp de la política. Fa poc s'ha estrenat una pel.lícula amb el nom de "Els Idus de març", dirigida per Georges Clooney i intepretada per Ryan Gosling i el propi Clooney, que tracta dels entrellats del poder.

Imatge: Juli Cèsar d'Arle (Prevença). Foto: J.F. Clariana.

Les àmfores vinàries produïdes al nord-est peninsular

Els propers dies 29 i 30 de març tindrà lloc al Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, una taula rodona sobre el tema: "Les àmfores vinàries produïdes al nord-est peninsular (S. I aC.-I dC.)".
Aquest esdeveniment comptarà amb la prtricipació d'especialistes de diversos països, entre els que es troba Alber Martín Menéndez, arqueòleg de l'Ajuntament de Cabrera de Mar, que tractarà sobre el tema: "L'epigrafia amforal de la figlina de Can Rodon de l'Hort i la seva relació amb els centres productors".
Podeu trobar informació en aquesta web de Tribuna d'Arqueologia i veure el programa.

La pedra mil.liar de la Via Augusta de Premià de Mar

El proper divendres 9 de març, tindrà lloc a Premià de Mar la presentació de la pedra mil.liar de la Via Augusta trobada en aquesta població. L'acte tindrà lloc en el Museu de l'Estampació de Premià de Mar, carrer Joan XXXIII, 2-18, a les 18 h.
Un mil.liari era una columna o pilar que es col.locava als vorells de les vies romanes per indicar la distància, cada mil passos (uns 1480 m.). En ell s'hi gravaven: el nom de l'emperador, la distància fina a Roma o la localiltat més important, el governant o la unitat militar responsables de l'obra i si s'hi havia dut a terme una reparació de la via.
Participaran en la presentació:
Miquel Bosch, alcalde de Premià de Mar.
Isabel Rodà, directora de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica.
Ramon Coll (Arqueòleg, Ajuntament de Premià de Mar).
Josep M. Palet, de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica.
Josep Font, d'Actium, Arqueologia i Patrimoni d'Alella.
Marta Prevosti, de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica i de l'Ajuntament de Premià de Mar.

Imatges: Mil.liari de Premià de Mar. Fotografia: Institut Català d'Arqueologia Clàssica
i cartell de la presentació.

Conferència sobre el passat i el futur de Torre Llauder a "Tribuna d'Arqueologia"

Els arqueòlegs Joaquim Garcia i Carmen Puerta, del Museu de Mataró, parlaren sobre els treballs de recerca i restauració i de les perspectives de futur del jaciment de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró), dins el cicle de conferències que organitza el Servei d'arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Qui estigui interessant en el tema pot veure un vídeo de la conferència i una entrevista en aquest enllaç.