Les fonts escrites ens donen molt poques dades sobre la romanització,
és a dir, el procés d'implantació de les estructures econòmiques,
socials, polítiques, culturals i la llengua de Roma damunt els pobles
indígenes. és per això que els arqueòlegs i historiadors han de
fonamentar les seves hipòtesis majorment sobre les restes materials
exhumades.
És possible que aquest desconeixement hagi creat fins i
tot molts tòpics sobre aquest moment, més basats en els nostres propis
esquemes moderns que en la realitat d'aquell temps. Un exemple, citat en
el treball que ara comentarem, seria pensar que la presència de
ceràmica romanoitàlica indiqui la presència d'individus d'aquesta
procedència, o que aquests no poguessin també posseir ceràmica de
fabricació ibera (pàgina 105 de l'article).
Es tracta sens dubte
d'un tema apassionant per aquells que s'interessen per la història.
Maria Carme Belarte, Pau Olmos i Jordi Principal són autors d'un article
publicat al
Bolletino di arqueologia on line: "¿Los romanos
"iberizados"? Aportaciones romanas y tradiciones indígenas en la
Hispania Citerior mediterránea". Ja el títol desperta la nostra
curiositat per quan, trencant els tòpics, parla de romans "iberitzats"
en lloc d'ibers "romanitzats". Per què no hem de pensar que els
ciutadans romanoitàlics fossin influïts d'alguna manera per la cultura
del pobles a on havien immigrat?
Els autors agrupen les restes
materials estudiades en aquests blocs: Ubicació i l'urbanisme dels
poblats ibers; Els materials i les tècniques constructives; El
mobiliari; ceràmica de taula, comuna i de cuina..
Els canvis foren
molts lents. Expliquen els autors que entre el final de la II Guerra
Púnica i els inicis del segle II aC., es va produir un abandonament
total o parcial de molts poblats ibèrics, alguns presenten fins i tot
nivells de destrucció. Aquest abandonament és, el alguns casos,
definitiu, si bé en d'altres hi ha una reurbanització. Destaquen com a
interessant els autors el cas del poblat Ibèric de Burriac (Cabrera de
Mar), considerat un centre de control polític de la zona des del segle
IV aC. Després de la seva fase de reestructuració, es construeix un
nucli romà en la zona. Posteriorment el poblat iber, serà abandonat a
mitjans del segle I aC.
Des de la segona meitat del segle II aC.
es documenta la utilització de materials romans en la construcció
ibèrica; un exemple són les
tegulae i
imbrices, per al
cobriment d'edificis, però serà una introducció lenta i durant molt de
temps es continuaran utilitzant els materials tradicionals: tova, fang,
pedra. Aquesta continuïtat s'observa també en el plantejament urbanístic
dels poblats, però observant alguns casos d'adaptació a les proporcions
i mesures de la construcció romana.
Belarte, Olmos i Principal
divideixen, per al seu estudi, la ceràmica en tres grups: de taula,
comuna i de cuina. Pel que fa a la de taula, observen al seu torn, tres
grups, segons la seva funcionalitat: vasos de servei, vasos destinats al
consum de líquids i vasos per al consum d'aliments elaborats.
La ceràmica ibèrica perdurà fina al segle I aC. si bé a partir del segle II comença a adoptar algunes formes i models foranis.
La ceràmica de cuina ibera,
"la bateria mediterranea no es la mayoritariamente utilizada, sino la
tradicional que sumerge sus raíces en el Bronce Final-Primera Edad del
Hierro" (pag. 107); alguns nuclis constaners importants, si que incorporarien alguns models mediterranis (pag. 107).
Així,
doncs, si bé observem un lent procés de romanització en el món ibèric
estudiat per Belarte, Olmos i Principal, i una llarga persistència de
les formes materials iberes,
"no obstante, la lectura crítica de
algunos elementos formales típicamente ibéricos permite plantear que
éstos no siempre habrían sido un reflejo de continuidad cultural sino
que pueden ser el resultado de una reinterpretación en función de las
necesidades marcadas por la adaptación al nuevo medio por parte de la
población romanoitálica presente en la Península durante las fases
iniciales de ocupación" (pag. 108).
Podeu llegir l'article sencer
aquí.
Publicat a:
Bolletino di archeologia in line. Volumen speciale. Roma 2008.
Imatge: Poblat ibèric d'Ullastret (Girona). Fotografia: Joan Francesc Clariana
