El "Llibre de la Pesta", de Coral Cuadrada i Majó

El proper DIMECRES, dia 6 DE JUNY, a 2/4 de vuit del vespre, tindrà lloc a la sala d'actes de Can Palauet, la presentació del "LLibre de la Pesta", de la Dra. en Història Medieval, Coral Cuadrada i Majó, de la Universitat Rovira i Virgili.
Intervendrà també: Roser Salicrú i Lluch, de la Institució Milà i Fontanals del  Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).
L'acte està organitzat pel Grup d'Història del Casal, el Museu Arxiu de Santa Maria i Rafael Dalau, editor.
Un tema, sens dubte, força interessant sobre una enfermetat que en el passat, abans dels avenços de la higiene i la medicina, donà lloc a una colla de terribles epidèmies, per les seva elevada capacitat de contagiar-se i la seva alta mortalitat.
ACTUALITZACIÓ: El dia de la presentació és el dimecres 6 de juny, enlloc de dijous, com s'havia dit anteriorment.

Les monedes d'Ilturo

Com a complement de l'anterior entrada, sobre el treball de Sinner i Garcia, "La circulación monetaria en el valle de Cabrera de Mar", publiquem imatges de l'exposició sobre la seca d'Ilturo que va tenir lloc a Cal Conde de Cabrera de Mar, i que en l'actualitat està al Museu de l'Estampació de Premià de Mar.
Les monedes ibèriques exhumades a la vall de Cabrera de Mar -a l'oppidum de Burriac i al nucli romanorepublicà- són majoritàriament de bronze, la seva unitat i les peces fraccionàries meitats, terços, quarts i sisens. Predominen les monedes encunyades a la seca local d'Ilturo, seguides de les d'Ausesken (ausetans) i Kese (Tarragona), i en general, de les seques que avui anomenariem "catalanes". Molt menor presència tenen les provinents d'altres indrets ibers o d'altres orígens, com la mateixa Roma, Cartago, Gadir o Ebusus.
Segons ens diu un text de l'exposició, amb una unitat -possiblement amb un valor similar a l'as de Roma- haguessim pogut comprar una nit d'allotjament, amb quatre un cabrit i amb dotze un bé. Un legionari cobrava mensulament 10 denaris de plata, és a dir, 100 asos, suposadament equivalents a 100 unitats iberes.
Les monedes s'identifiquen per la iconografia del revers: així, les unitats presenten el conegut genet amb llança; les meitats, un cavall; els terços, dofins contraposats; pels quarts, mig Pegàs; pels sisens, un dofí. Es tracta d'una iconografia molt relacionada amb la de la seca de Kese.

La circulació monetaria a la vall de Cabrera de Mar, un estudi d' A. G. Sinner i C. Martí

Alejandro G. Sinner i Carles Martí García són autors d'un interessant estudi sobre la circulació monetària ibera a la vall de Cabrera de Mar en l'època ibèrica. Aquest estudi està inclòs dins una monografia sobre La moneda de los íberos. Ilturo y los talleres layetanos. Amb motiu de la publicació d'aquesta monografia, hi ha oberta una exposició al Museu de l'Estampació de Premià de Mar, des del 22 d'abril fins el 30 de juny d'enguany; anteriorment aquesta exposició va estar a Cal Conde de Cabrera de Mar.
L'estudi de Sinner i Garcia du el nom de "La circulación monetaria en el valle de Cabrera de Mar (El Maresme, Barcelona). Expliquen els autors que fa 25 anys de la publicació del primer estudi sobre aquesta circulació (1984), aprofitant l'excavació d'una cisterna a l'oppidum ibèric de Burriac. Per dur a terme aquest primer treball es varen emprar monedes conservades al Museu de Mataró: les recuperades dels treballs d'excavació de Marià Ribas, les provinents de la cisterna excavada recentment, un lot adquirit pel Museu, i quatre monedes de la col.lecció Miralles, més algunes altres de diversa procedència (pag. 55)
Des d'aquest primer estudi -segueixen els autors- el panorama arqueològic i els estudis sobre Cabrera de Mar s'ampliaren notablement. Els estudis sobre l'oppidum foren actualitzats per Dolors Zamora, en un treball publicat a la revista Laietània, l'any 2007.
Per altra part, el descobriment d'un nucli de població romanorepublicana a la zona de Can Rodon/ Ca l'Arnau-Can Mateu/Can Benet/ Can Masriera, va incrementar de forma substancial la mostra monetària, a la que s'han d'afegir la procedent d'altres troballes.
L'estudi de Sinner i Martí es centra en els jaciments del poblat ibèric i del nucli romanorepublicà. pel primer, els materials estudiats van des del darrer quart del segle III aC. fins al segon quart del segle I aC., en que es constata l'abandonament del poblat. Pel que fa a l'establiment romà, l'estudi va del darrer quart del segle II aC. fins al segon quart del segle II aC. (pag. 56)
Força aclaridores són les seves anàlisis: la major part de les monedes són de procedència regional, és a dir, procedents especialment, de la pròpia Laietània, i també dels territoris ausetans, cossetans o dels ilergets (pag. 59).
El 69,53% de les monedes de provinents de l'oppidum procedeixen del que podriem anomenar "seques ibèriques catalanes", mentre aquesta característica l'ostenten el 84,51% del jaciment romanorepublicà.
La seca local d'Ilturo és lògicament la és representada, amb un percentage molt similar en ambdós jaciments, un 25,61% a Burriac, un 28,87 a l'assentament republicà (pag. 62).
Conclouen els autors que, possiblement,  la moneda ibera era la que s'emprava majoritàriament, i no la procedent de Roma. També senyalen el predomini del bronze, la unitat  i les seves monedes fraccionàries, que facilitarien els petits pagaments (pags.69 a 71).

BIBLIOGRAFIA
Alejandro G. SINNER i Carles MARTÍ GARCIA, "La circulación monetaria en el valle de Cabrera de Mar (El Maresme, Barcelona), dins La moneda de los íberos. Ilturo y los talleres layetanos. Editor, Alejandro G. Sinner, abril de 2012.
Altres articles del mateix volum:
Alicia AREVALO GONZÄLEZ, "Las acuñaciones con escritura ibérica de la Hispania Ulterior"
Marta CAMPO DÍAZ, "La moneda ibérica en el nordeste de la Citerior"
Joan FERRÉ i JANÉ, "La lengua de las leyendas monetales ibéricas"
Pepita PADRÓS MARTÍ, "Las cecas layetanas. La ceca de Baitolo".
Alejandro G. SINNER, "La ceca de Ilturo. Estado de la cuestión".
Presentació de Marta Prevosti i pròleg de Toñi Ñaco del Hoyo.

Imatges: excavació d'una cisterna a Burriac, l'any 1983, i monedes iberes de la ceca d'Iluro, de l'exposició de Cal Conde (Cabrera de Mar); aquests reversos presenta una imatge típica de les encunyacions iberes: el genet amb la llança.

Visita virtual a Torre Llauder

Vídeo editat pel Museu de Mataró i publicat a La Vanguardia

El cel de Cabrera (2)

Una nova fotografia de la col.lecció "Cel de Cabrera", que va captant el meu pare, Josep Garí i Pons al llarg dels anys.
La fotografia anterior d'aquesta sèrie, la podeu veure aquí.
Podeu ampliar les imatges clicant al damunt

Commemoració dels 50 anys de la descoberta de Torre Llauder

Per celebrar els 50 anys de la descoberta de la vil.la romana de Torre Llauder, diverses entitats han organitzat un seguit d'activitats força interessants, i que de ben segur interessaran no tan sols a aquells que estan interessats en el món de l'arqueologia i del patrimoni, sino a molts ciutadans. Aquests actes tindran lloc entre l'11 de maig i el 30 de juny.
Podeu veure el programa aquí
Festa d'aniversari romana, article del Cap Gros

L'arqueòleg Marià Ribas i Bertran, Mataroní Il.lustre

El ple de l'ajuntament de Mataró va nomenar, el passat tres de maig, l'arqueòleg i historiador Marià Ribas i Bertran (1902-1996), Mataroní Il.lustre, com a reconeixement a la labor de tota una vida dedicada a salvar i estudiar el patrimoni històric de la comarca, i això ja des de la guerra civil. A Marià Ribas devem, entre moltes d'altres coses, el descobriment de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró) o el orígens de la Secció Arqueològica del Museu de la seva ciutat. El nomenament es produeix després de la campanya promoguda pel Grup d'Història del casal, de Mataró, i de la peticions de diversos ciutadans.
Podeu veure la notícia al setmanari Cap Gros de Mataró.
Imatge: descobriment del mosaics romans de Torre Llauder, l'any 1961; d'equerra a dreta: el Dr. Lluis Pericot, Marià Ribas (d'esquena), i dos membres del seu equip. Arxiu fotogràfic de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró.
Altres entrades sobre Marià Ribas en aquest bloc:
Inici de les excavacions de Torre Llauder (1)
Inici de les excavacions de Torre Llauder (2)
Cinquanta anys de la descoberta de Torre Llauder i l'inici de la Secció Arqueológica de Mataró
Diari d'excavacions de Marià Ribas a Torre Llauder
Soliciten el reconeixement de l'arqueòleg Marià Ribas com a Mataroní Il.lustre
Article sobre Marià Ribas a la web de l'Ajuntament de Mataró