dilluns, 25 de febrer del 2013

Rovira, Santacana i Bayés presenten el seu projecte de restitució virtual d'Ilturo en el Fòrum Auriga


Vídeo de Josep M. Rovira i Ferran Bayés sobre la reconstrucció virtual en 3D de la tomba 51 de la necròpolis del Turó dels Dos Pins (Cabrera de Mar).
Podeu consultar també la web: Cabrera de Mar. Arqueologia i patrimoni.
Enllaços de les diverses reconstruccions en el marge dret d'aquest bloc.

Els passats dies 17 i 18 de novembre va tenir lloc a Tarragona el Fòrum Auriga, que organitza la revista dedicada al món clàssic i diverses entitats dedicades als estudis arqueològics i a la cultura en general.
A la trobada hi van assistir més de 130 professionals de diverses disciplines i institucions culturals, que van presentar un total de 21 projectes. Van donar la benvinguda als assistents, Isabel Rodà, directora de l'Institut d'Arqueologia Clàssica; Montserrat Tudela, directora del fòrum, i Francesc Tarrats, director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragoma.
En el transcurs del fòrum es presentaren dos treballs referents a Ilturo (Cabrera de Mar): Un, el projecte de reconstrucció virtual en 3D, de les termes de  la ciutat romana d'Ilturo, a càrrec de Josep Maria Rovira, Joan Santacana i Ferran Bayés. L'altre treball, presentat per Josep Maria Rovira i Ferran Bayés, presentà el projecte de restitució virtual, en 3D de la toma 51 de la necròpolis ibèrica dels Dos Pins de la Ilturo ibèrica.
En una entrada anterior anunciàvem la presentació d'aquests projectes al Fòrum Auriga, i en un altre donàvem fe d'aquestes reconstruccions virtuals, fruit d'anys de treball.
Hem de remarcar també, referent a la nostra comarca, la presentació en el Fòrum d'un estudi de Carmen Puerta i Vanessa Muñoz sobre "Noves aportacions a l'estudi de la vil.la de Torre Llauder".
Podeu consultar un resum de les jornades en el VIII Fòrum Auriga


dissabte, 23 de febrer del 2013

Fotos pel record: neu al Montcabrer

Ara que vivim uns dies de fred, en els que s'anuncien nevades, no estarà de més publicar aquesta infreqüent imatge de la muntanya de Montcabrer (Cabrera de Mar) coberta per la neu.
Data incerta: anys 90? Autor: Josep Garí i Pons

diumenge, 17 de febrer del 2013

Un document inèdit i un estudi de Montserrat Richou sobre la Casa de Cabrera

Segons Josep Miquel Modolell, la Casa de Cabrera hauria
estat allà on és ara "Cal Conde", a Cabrera de Mar.
 Fotografia de Francesc Garí Lleixa
La Casa de Cabrera, una fortificació existent des de l'Edat Mitjana a la parròquia de Sant Feliu de Cabrera (Cabrera de Mar) els senyors de la qual gaudien de drets feudals, ha format part d'estudis com el de Francesc Carreras Candi (Lo castell de Burriach o de Sant Vicents, 1900) i Josep M. Modolell Ros (Cabrera de Mar. El castell de Burriac o de Sant Vicenç. Síntesi històrica, 1993).
El descobriment d'un document inèdit a l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, dóna peu a Montserrat Richou i Llimona a elaborar un interessant estudi que, a més de donar a conèixer el document, aporta nova llum a la sempre complexa qüestió del feudalisme i els drets senyorials i jurisdiccionals, en aquest cas concret, a Cabrera de Mar.
El document esmentat dóna fe de la venda, efectuada el 23 de gener de 1392, per part de Raimon de Ballester, llicenciat en dret, en favor del cavaller Raimon de Blanes, abans senyor del castell de Blanes, d'una colla de béns, entre ells la Casa de Cabrera, amb els seus drets i rendes.
Entre aquests drets figuren ni més ni menys que les jurisdiccions civil i criminal, que atorguen al senyor de la Casa la potestat d'impartir justícia i nomenar els "funcionaris" encarregats d'administra-la en el seu nom, a més de poder aixecar forques, ja que la jurisdicció criminal també atorgava la potestat d'aplicar la pena capital.
Ens explica Montserrat Richou, que en el document figura un mas encara sotmès als mals usos, així com els treballs que els pagesos depenents de la Casa de Cabrera estaven obligats a efectuar pel seu senyor, i la relació de masos que havien de pagar rendes i delmes.
En la segona part del seu estudi, Montserrat Richou reflexiona sobre si realment hi va haver un "alliberament dels vincles feudals" en el segle XV, com en algun mement s'ha dit.
En realitat, hi havia profundes diferències econòmiques entre els membres de la pagesia, els anomenats "pagesos grassos" i "pagesos menuts", que es reflectiren el les guerres remences del segle XV. L'alliberament de les càrregues senyorial s'havia de fer amb elevats pagaments, que no estaven a l'abast de tothom.
Consta la venda dels béns i drets de la Casa de Cabrera efectuada a Francesc de sant Vicenç per part d'alguns prohoms de Cabrera, que obtenien així el domini útil de les seves propietats, i l'exempció dels pagaments i prestacions.
A partir de l'any 1471, les universitats (ajuntaments) d'Argentona, de Cabrera, de Premià, de Mataró i de Vilassar, passaren a formar part de les possessions de Pere Joan Ferrer, però el 1483, Ferran el Catòlic atorgà una colla de privilegis que significaven el retorn d'aquestes poblacions a la Corona.
Però, ens recorda l'autora, la Sentència Arbitral de Guadalupe, de Ferran el Catòlic, no fa més que consagrar el règim senyorial i les diferències econòmiques entre els pagesos.
La conversió d'alguns pobles del Baix Maresme en "carrers" de Barcelona, l'any 1481, significà en realitat que els seus habitants havien de satisfer ara una colla d'obligacions als Consell de Cent barceloní.
El fet d'obtenir la plena propietat (alou) de les seves terres, no implicava la fi de les jurisdiccions, o sometiment a la justícia senyorial o real, a les que seguien sotmesos, fos una o altra. Les senyories jurisdiccionals perduraren fins el segle XIX, amb l'arribada del règim liberal.

Montserrat RICHOU I LLIMONA, "Contribució a l'estudi del Baix Maresme Medieval: la compravenda de la casa de Cabrera i altres drets (1392)". Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCUM), Universitat de Barcelona.

Altres entrades d'aquest bloc sobre la Casa de Cabrera:
 La Casa de Cabrera i Cal Conde
El "procés gros" a Cabrera al segle XVI


dimarts, 5 de febrer del 2013

Inauguració del nou emplaçament de la lauda mataronina del segle V

La lauda sepulcral amb una creu, procedent
de la necròpolis de Santa Maria de Mataró, segle V
Parlament del director del Museu Arxiu de Santa Maria
 (Mataró), Sr. Nicolau Guanyabens
Parlament de l'il.lustre alcalde de Mataró, Sr. Joan Mora
Com explicàvem en l'anterior entrada, el passat dissabte 2 de febrer es va inaugurar la nova ubicació de la lauda sepulcral del segle V, en el baptisteri vell de l'església de Santa Maria de Mataró, restaurada fa poc . Us oferim aquí algunes fotografies de l'acte, de les que n'és autor Joan Francesc Clariana.

dissabte, 2 de febrer del 2013

La lauda sepulcral paleocristiana de Mataró

La lauda paleocristiana de Santa Maria de Mataró.
 Fotografia: Joan Francesc Clariana Roig
Avui dissabte, 2 de febrer, s'inaugura la nova ubicació de la lauda sepulcral paleocristiana de Mataró, que s'exposarà en el baptisteri vell de l'església de Santa Maria.
Es tracta d'una peça rectangular treballada en opus signinum, de mida considerable: 2,10 m x 0,85, que cobria un sepulcre paleocristià del segle VI. Conté una creu en relleu de 49 x 68 cm, a la que acompanyen les lletres de l'alfabet grec tau i rho.
Fou exhumada l'any 1958 en el transcurs d'unes excavacions dirigides per Marià Ribas en la necròpolis paleocristiana prop de Santa Maria.
La lauda ha estat restaurada pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, amb l'ajut de diverses institucions: el Departament de Cultura de la generalitat, l'Ajuntament de Mataró, el Bisbat de Barcelona y la Parròquia de Santa Maria.
Podeu llegir sobre aquest esdeveniment en el bloc Maresme Medieval.
Creu en un estela (o lauda?) bizantina del segle VI, procedent de Son Peretó (Manacor, Mallorca). Fotografia. Rosa I. Garí
Creu en un sepulcre de Santa Margarida d'Empúries, publicat a la Revista de Girona