Tartessos

Tartessos és el nom donat per les fonts clàssiques a una cultura que es va desenvolupar en el sud-oest espanyol, en les províncies de Huelva, Cadis i Sevilla, entre l'època del bronze tardà i la primera edat del ferro, en la primera meitat del primer mil.leni abans de Crist, com a fruit del contacte entre les poblacions indígenes i els pobles colonitzadors fenicis i grecs, especialment els primers, colonitzadors que venien a la recerca de l'abundant metall d'aquesta zona, avui malhauradament gairebé exhaurit: estany, coure, ferro, or, plata. Els fenicis fundaren la ciutat de Gadir (Cadis), un dels primers destacats centres urbans de l'occident europeu. L'historiador grec Heròdot ens parla del rei Argantoni (= home de plata).
A partir de la batalla d'Alàlia (537 aC.), entre grecs i cartaginesos, Tartessos desapareix de les fonts, i en el seu lloc surgeix una rica cultura ibèrica, la turdetana.
A continuació citem algunes de les diverses fonts clàssiques que ens parlen d'aquesta cultura, avui encara poc coneguda:

"Els habitants de Focea foren els primers grecs que varen navegar lluny. Ells varen ésser qui van descobrir el mar Adriàtic, el Tirrè, Ibèria i Tartessos. No navegaven en naus rodones sino en pentecònteres (naus de cinquanta rems). Un cop arribats a Tartessos, varen aconseguir l'amistat dels rei Argantoni, qui va regnar a Tartessos durant vuitanta anys, i en va viure fins a cent vint.  Heròdot, Història, 1, 163.
Heròdot, geògraf i historiador grec, considerat el pare de la història, va viure entre els anys 484 i 425 aC.

"Prop de Càstul (Carmona), hi ha una muntanya que per les seves mines de plata era anomenat Argentari. Es diu que d'ell neix el Betis (Guadalquivir). Polibi explica que aquest i l'Anas (Guadiana) estan separats per nou-cents estadis. (...) Sembla ser que els antics anomenaven el Betis Tartessos i Gadir i les illes properes, Erítia, Per això, se suposa que Estesícor va dir que el pastor de bous Gerió va néixer davant de la il.lustre Erítia, molt a prop de les fonts inesgotables, d'arrel de plata del riu Tartessos, en l'amagatall d'una roca.  I com que els riu té dues boques, es diu també que la ciutat de Tartessos, homònima del riu, va estar edificada entre ambdues (boques del riu), essent anomenada aquesta regió, Tartessos. Eratòstenes anomena també Tartessos la regió propera a Calp i a Erítea l'illa afortunada, si bé Artemiodor li replica que això és fals." Estrabó, Geografia III, 2, 11. 
Estrabó fou un geògraf grec que va viure entre els anys 64 o 63 aC. fins el 19 o 24 dC.

"Aquí s'estenen ampliament les costes del golf Tartessi, i des del citat riu fins aquests indrets, les naus tenen un dia de camí. Aquí està la ciutat de Gadir, doncs en llengua fenícia s'anomena Gadir a un lloc tancat. Ella (Gadir) fou anomenada abans Tartessos, ciutat gran i opulenta en èpoques antigues, ara pobre, ara petita, ara abandonada, ara un camp de runes. Nosaltres, en aquests indrets, no hi hem vist res, llevat del culte a Hèrcules. Aviè, Ora Marítima, 265-270.
Ruf Fest Aviè fou un poeta, astrònom i geògraf del segle IV dC., que per la seva obra Ora Marítima (Periple) cita com a font el viatge del grec Eutimes de Massàlia en el segle VI aC, deu segles abans.

Imatge: Zona on se situava Tartessos. Procedència: Wikimedia Commons.

Festival Vilazari 978 a Vilassar de Dalt

Entre els dies 27 de juny i 6 de juliol, tindrà lloc el Festival Vilazari 978 de Vilasar de Dalt corresponent a enguany, amb una colla d'activitats lúdiques i culturals que tenen com a gran protagonista el castell de Vilassar. Podeu descarregar el programa aquí.

Tricentenari de la Guerra de Successió al Mareme

Recordem que al llarg d'aquest any 2014, tenen lloc als diferents pobles del Maresme els actes commemoratius del tricentenari del Guerra de Successió. Podeu seguir el programa previst a diverses pàgines d'Internet, com aquesta de Panxing Maresme

Uns ossos trobats a Arenys de Mar podrien pertànyer a la Guerra de Successió

Unes restes humanes localitzades a Arenys de Mar l'any 2001, han estat atribuïdes a un conflicte bè.lic entre els segles XVII i XIX.
Segons informa el diari El Punt, aquest conflicte podria ser la Guerra de Successió (1700-1714), hipòtesi establerta per l'historiador arenyenc Francesc Forn i basada en les fonts escrites, concretament a un document de la família Bellsolell de la Torre que situa un combat en la zona on s'han localitzat els ossos, morint èmjats un grup de sometents; consta a més que, segons l'arxiu parroquial de Santa Maria d'Arenys, es varen celebrar quinze misses en memòria d'uns morts dels quals no consta l'enterrament.
De tota manera, la possible identificació dels ossos queda pendent d'un estudi científic actualment en curs.

Imatge: Llibre que selecciona les memòries de Francesc Bellsolell de la Torre, seleccionades i transcrites per Francesc Forn i Roser Díaz

Exposició de rajoles, plafons i socarrats de la col.lecció Mascort

Entre els dies 14 de juny i d'octubre, tindrà lloc a Torroella de Montgrí, a la seu de la Fundació Mascort, una exposició de rajoles, plafons i socarrats pertanyents a l'extraordinària col.lecció que va reunir, al llarg dels anys, el Sr. Ramon Mascort. L'exposició compta també amb un llibre escrit pel mataroní Josep Antoni Cerdà i Mellado, un expert en ceràmica medieval i moderna, autor ja de diversos llibres, un d'ells dedicat a la ceràmica Mascort.
Podeu trobar tota la informació a la web de la Fundació Mascort.

Imatge: Llibre publicat amb motiu de l'exposició, del que és Autor J.A. Cerdà. Fotografia pentanyent a la web de la Fundació.

Lucius Marcius, duumvir d'Iluro

Imatge: Placa dedicada a Lucius Marcius. Marbre blanc italià. Dimensions: 60,5 x 103 x 6,7 cm. aprox. Museu de Mataró. Fotografia de Joan Francesc Clariana Roig.

"Iluro era un oppidum civium romanorum". (Iluro era una ciutat emmurallada de ciutadans romans). Plini el Vell, Història Natural, III, 22.

El 1814, ara fa doncs dos-cents anys, es va trobar al carrer de la Riera de Mataró una placa romana fragmentada, de marbre de gran qualitat i que conté una inscripció honorífica dedicada a un personatge anomenat Lucius Marcius, que pel que podem llegir, va tenir un destacat cursus honorum, o carrera política i militar que seguien els homes de distingida família.
La fragmentació del marbre fa que la lectura no sigui del tot clara, i dubtosa en algun punt. No obstant, G. Fabre, M. Mayer i I. Rodà han transcrit i interpretat el següent text:

L(ucius) . MARCIVS . Q(uinti) . F(ilius) . GAL(eria) . OPTATVS
AEDIL(is) . TARRACONE . II VIR . ILVRONE        
ET II VIR . QVINQUENNALIS . PRIMVS
PRAEFECTVS . ASTVRIAE . TRIBVN(us) . MILIT(um)
LEGIONIS . SECUNDAE . AVGVSTAE
ANNOR(um) . XXXVI . IN PHRYGIA . DECESSIT

Que tradueixen com: Luci Marci Optat, fill de Quint, de la tribu Galèria, edil a Tarraco, duumvir a Iluro i duumvir quinquenal primer, prefecte (o bé: primer duumvir quinquenal, prefecte) d'Astúria, tribú militar de la Legió Segona Augusta, morí a Frígia als 36 anys.
En el llibre sobre les inscripcions d'Iluro i la seva àrea (1980), Fabre, Mayer i Rodà daten la placa entre els anys 55 i 75, epoca Flàvia. No obstant, Isabel Rodà rectifica aquesta primera datació en un  article publicat el 2010, i situa la placa en època augústea, i pensa que Lucius Marcius va ser el primer duumvir quinquennal d'Iluro.
El duumvirat (dos homes), era la màxima magistratura municipal.

BIBLIOGRAFIA

Georges FABRE; Marc MAYER; Isabel RODÀ, Inscripcions romanes de Mataró i la seva àrea (Epigrafia Romana del Maresme). Accèsit Premi Iluro 1980. Mataró, 1983. Sobre Lucius Marcius vegeu pàgs. 36 a 42, làmines 6 i 7.
Isabel RODÀ de LLANZA, "La promoción de las élites en el conventus tarraconensis" a Pluralidad e integración el el mundo romano. Editat per Francisco Javier Navarro. Ediciones Universidad de Navarra, 2010. Pàgs. 177 a 188.
Pablo OZCÁRIZ, La administración de la provincia Hispania durante el Alto Imperio. Universitat de Barcelona, Barcelona, 2013. Pàg. 222.
Joan Francesc CLARIANA ROIG, Iluro ciutat romana. Grup d'Història del Casal, Mataró, 1996. Pàgs.29 i 30. 

Josep Mª Rocabert i Modolell (1914-2014), desapareix un recordat alcalde de Cabrera

Imatge: Josep Mª Rocabert durant un acte d'Homentage a la Vellesa, l'any 1963. Foto: Josep Garí Pons.

El dia 5 de juny, a l'edat de 100 anys ens deixava Josep Mª Rocabert i Modolell, que fou alcalde de Cabrera de Mar (Barcelona) en els anys seixanta, en una etapa de profunds canvis econòmics i socials, essent un home molt recordat i respectat pel poble. Durant l'exercici del seu càrrec, el municipi canvià de nom, convertint-se en Cabrera de Mar. Descansi en pau.