XXXI Sessió d'Estudis Mataronins

El proper dissabte 29 de novembre, a les 17 hores i a l'estatge del Museu Arxiu de Santa Maria (Mataró), s'iniciarà la XXXI Sessió d'Estudis Mataronins, organitzat pel mateix Museu Arxiu, i que recull estudis sobre arqueologia i història de Mataró i el Maresme.
Les comunicacions presentades són les següents:

Què se'n va fer dels "Quatre boigs de Mataró"? per Francesc Masriera i Ballescà.
Esteve Albert i Corps: l'occitanista, per Jaume Vellvehí.
Centenari Esteve Albert (1914-2014). Apunts del seu pensament polític i social, per Josep Puig i Pla.
Els materials inèdits d'Esteve Albert al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, per Jordi Malé.
Catalogació de l'arxiu històric de l'Associació de Pessebristes de Mataró, per Albert Dressaire Gaudí.
La Guerra Civil a Arenys de Mar (1936-1939), per Jordi Amat i Teixidó.
Dos metges en temps de guerra (1936-1939). Frederic Duran i Norman Bethune, per Agustí Barrera,
La casilla de peons caminers de Dosrius durant la Guerra Civil, per Daniel Daví i Salvanyà.
L'establiment de l'ensenyament del tall i confecció a l'escola d'Arts i Oficis de Mataró, per Montserrat Gurrera.
Projecte de restauració i digitalització del mapa parcel.lari de Cabrils (El Maresme), del segle XIX, per Laura Bosch.
Alguns aspectes de Cabrera durant el segle XVIII, per Enric Subinyà i Coll.
De Jesús a Al.là. La Inquisició contra el renegat Carlos Chapa. Mataró, 1727, per Antoni Llamas Montero.
Els trànsfugues del setge 1713/1714 al maresme: Milans d'Arenys, Matas i Lapeira de Mataró i Massiques de Vilassar, per Benet Oliva i Ricós.
Cartografia náutica dels segles XVI-XVII relativa a la costa de llevant que inclou el Maresme, per Antoni Martí i Coll.
Tractament arxivístic del subfons Arxiu del Rector custodiat al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, per Jennifer Rodríguez Romero.
Hipòtesi sobre la procedència i arribada de la imposta bizantina trobada a la basílica de Santa Maria de Mataró, per Ruth Garcia i López.
Sobre alguns vidres antic d'Iluro i el seu territorium (II), per Joan Francesc Clariana.
Peces singulars de sigil.lata hispànica dels taller d'Abella trobades a Torre Llauder, per Joan Francesc Clariana.
Prehistòria de Burriac (Cabrera de Mar, el Maresme), per Jordi Bagà Pascual i Ramon Coll Monteagudo.

Conferència d'Enric Subiñà sobre la Cabrera de 1714

El proper dijous dia 27 de novembre, a les 20 hores, tindrà lloc a la sala d'actes municipal de Cabrera de Mar (davant de l'ajuntament) una conferència de l'historiador Enric Subiñà sobre: "Cabrera 1714. Tres-cents anys després."
Podeu veure informació a la web de la Fundació Burriac.

Una exposició sobre els cranis clavats d'Ullastret

Muralles del poblat iber d'Ullastret. Fotografia: Joan Francesc Clariana Roig.

S'ha inaugurat al museu d'Ullastret i amb el nom de "Els cranis clavats d'Ullastret. Violència i ritual en el món iber", una exposició sobre un conjunt de cinc cranis humans que van patir el ritual de l'enclavament, l'exposició pública dels seus caps travessats per llargs claus.
Dos dels cranis conservaven encara els claus, els altres tres forats amb senyals d'òxid de ferro. Una d'aquestes peces mesurava uns 20 cm. Alguns dels individus presentaven senyals de ferides anteriors. Quatre cranis han estat trobats al Puig de sant Andreu d' Ullastret, i un altre al jaciment laietà  de Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet, Barcelona).
Es tracta d'un ritual d'origen celta que consistia en exposar els cranis dels enemics vençuts, com a símbol del poder i força dels líders guanyadors, i potser també amb finalitats religioses. Les troballes testimonien la pràctica d'aquest ritual entre els pobles ibers del nordest de la península, indigets i laietans.
L'estudi mèdic ha estat realitzat a l'hospital de Palamós, i l'exposició presenta a més la reconstrucció facial en 3D d'un dels individus, un jove d'entre setze i divuit anys, que va morir a finals del segle III o principis del II aC.
L'exposició romandrà oberta fins el proper mes de maig.
Enllaços:
Dossier exposició
Museu d'Arqueologia de Catalunya
El País
Diari de Girona
Ara

Un fragment de vidre fenici al jaciment ibèric del Turó dels Dos Pins (Cabrera de Mar)

Fragment de vidre fenici procedent del jaciment ibèric del Turó dels Dos Pins, Cabrera de Mar (Barcelona). Fotografia: Joan Francesc Clariana Roig.

 Text: Joan F. Clariana Roig
Aquest interessant fragment de vidre fenici o púnic, fou trobat en les excavacions del jaciment del Turó dels Dos Pins a Cabrera de Mar (Barcelona). En aquest indret situat a l’àrea periurbana de poblat ibèric de Burriac i molt a prop de la prou coneguda necròpoli ibèrica tardana, es varen excavar un petit grup d'estances que estarien adossades a una torre defensiva, les quals tindrien una primera fase datada  a la segona meitat del segle IV a.C i, el seu final arribaria, a jutjar pels diferents estrats trobats, com a molt, a l’any 190 a.C. La peça trobada, per tant, essent més antiga que el conjunt, s’hauria de considerar com a residual. No és la primera peça d’aquestes característiques que es localitza a Cabrera de Mar, coneixem altres fragments similars que havien estat exhumats en les excavacions portades a terme per Marià Ribas en els anys seixanta  (Juncosa-Clariana, 1984).
La peça correspon a l’espatlla d’un petit ungüentari amb forma d’amforisc, de vidre opac color blau marí fosc, amb decoracions de fils o lacticinis aplicats de color groc llimona i blanc, disposats horitzontalment i en ziga-zaga. A la vegada, en la zona decorada, presenta solcs verticals coincidents amb els punts d’inflexió de línies. El modelatges’hauria realitzat sobre un nucli (sense aplicació de la tècnica del bufat). Estracta d’una peça produïda a la zona del Mediterrani Oriental, possiblement aRodes. Correspondria al grup Mediterrani 1, 2 de Harden (1981) i tindria unadatació situable entre el segle VI a.C. i meitat segle V a.C.
Com exemple, a la Col·lecció Amatller de Barcelona, amb el número de referènciaIAAH, 190, podem veure un amforisc sencer, del qual es desconeix la procedència (foto: J.F. Clariana).

BIBLIOGRAFIA
  
Ramon JUNCOSA i Joan Francesc CLARIANA: “El vidre a Mataró, I. Notes sobre el vidre i la tècnica de la seva fabricació en temps antic”. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 21. Mataró 1984: 39 – 46.

Ungüentari procedent de la col.lecció Ametller de Barcelona; referència IAAH, 190.         Fotografia: Joan Francesc Clariana Roig.