La terra sigil.lada Hispànica decorada de Torre Llauder (Mataró), un estudi de Joan F. Clariana

11.Vas de perfil sencer, forma 29/37

Continuant el seu ja ample curriculum d'estudis sobre la ceràmica romana terra sigil.lata, Joan Francesc Clariana presentà a la XXX Sessió d'Estudis Mataronins (2013) una comunicació sobre la TS Hispànica decorada de la vil.la de Torre Llauder (Mataró), estudi publicat enguany dins el llibre corresponent a aquella sessió.
Aquests estudis ens permeten tenir una àmplia i valuosa informació sobre l'evolució d'aquest "fòssil director", la ceràmica, i per tant sobre l'evolució del jaciment.
Ha ajudat força en el coneixement i estudi de la ceràmica de Torre Llauder el fet que es descobrissin dos abocadors d'escombraries del rebuig domèstic, amb una quantitat significativa de fragments, datats en la segona meitat del segle I dC. (Vegeu Clariana, 2014, pàg. 43).

Veiem que hi ha un predomini clar de les produccions originàries de la zona de la Rioja; del gran centre productor de Tritium Magalum, s'na comptabilitzat un total de tres-cents setanta-quatre indivídus. (Clariana, 2014, pàg. 43).

Del centre productor de Bronchales (Terol), s'ha identificat, amb reserves, un individu.
Fabricats a les comarques catalanes, s'han identificat exemplars procedents dels tallers d'Abella (Naves), Solsona, Ilerda i un exemplar molt similar als que es fabricaven a Mas d'en Corts (Reus). (Vegeu Clariana, 2014, pag. 43).

La cronolologia dels materials, sobretot de la Rioja (Tritium Magallum), Bronchales, Mas d'en Corts i Ilerda, els podem situar entre finals del segle I i bona part del segle II dC, mentre que els materials del taller d'Abella es poden datar a partir de la meitat del segle II dC. (Clariana, 2014, pàg. 43).

Quina informació sobre l'economia i la societat romana ens poden aportar les troballes de Torre Llauder?:

Les troballes de Torre Llauder són un exemple del resultat del funcionament del mercat de distribució de ceràmiques fines de fabricació hispànica durant l'època altoimperial romana, més concretament, el ventall cronològic que aquí tenim representat i que abasta una seqüència que aniría des de finals o darrer quart del segle I dC., tot el segle II i fins el segle III. És evident que existirien unes rutes a través de les quals haurien arribat a Torre Llauder els materials que hem vist. Tal com haviem apuntat anteriorment, una bona part del comerç s'efectuaria per via maritima, especialment les ceràmiques provinents de Tritium Magallum haurien seguit la ruta de l'Ebre, i posteriorment la ruta costanera. (Clariana, 2014, pàg. 46).

L'elevat nombre d'exemplars trobats, sols pot tenir l'explicació en el fet que, a Torre Llauder, els propìetaris i habitants gaudirien d'una posició benestant fora del comú pel que fa a les vil.les romanes d'aquell moment. Aquuesta opulència s'ha vist també en la troballa de tota mena d'objectes i en el fet que la vil.la estigués pavimentada amb mosaics. (Clariana, 2014, pag. 46).

Podeu llegir l'article sencer en aquest enllaç. 

BIBLIOGRAFIA

Joan Francesc CLARIANA i ROIG, "Apunts sobre la "Sigillata" hispànica decorada de Torre Llauder" , a XXX Sessió d'Estudis Mataronins, Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, 2014. Pags. 43 a 60.

12.Vas de perfil sencer, forma 29/37

21. Vas de perfil sencer, forma 37 b

22.Vora d'un gram bol de la forma 37-b

23.Fragment d'un fons de bol hemisfèric, forma 37

Els panys de porta de Mataró: un reflex de la història

Pany de porta de la casa núm. 60 del carrer de l'Esplanada de Mataró, enderrocada fa dos mesos. La forma correspon a un escut real borbònic. Foto: Joan Francesc Clariana Roig.

Acaba de sortir publicat un article signat per  Francesc Navarro Bonamusa i Joan Francesc Clariana Roig, i que havia estat presentat en la Sessió d'Estudis Mataronins corresponent a l'any 2013. Un treball força interessant sobre els panys de porta antics de Mataró, tant més valuós perquè en poques dècades n'han desaparegut alguns de la vista.
El punt de partida de l'article és una recopilació, començada l'any 1972, de les plaques externes o escuts dels panys del casc antic mataroní, i sobre la que l'any següent (1973) es va publicar una petita ressenya en el Butlletí de l'Associació d'Antics Alumnes de l'Escola Pia Santa Anna.
Expliquen els autors de l'article que la propera data -en aquell moment- de 1914 que significà el tres-cents aniversari la fi de la Guerra de Successió a Catalunya, els va animar a recollir i reestudiar la documentació recollida en els anys setanta. La majoria de panys pertanyen a l'època barroca.
Clariana i Navarro han agrupat els escuts segons la seva simbologia, resultant tres modalitats:
-Ideologia política
-Simbologia religiosa
-Peces singulars (difícils d'encaixar)
Dins la simbologia política estan aquells que representen l'àliga bicèfala, símbol de la casa dels Àustries i els que semblen representar la flor de llis o dos lleons rampants en els extrems d'un escut (símbol de la casa dels Borbons).
Els símbols austracistes són, com senyala l'historiador Josep M. Pellicer, habituals en aquells llocs on va estar l'emperadriu Elisabeth Cristina de Brunswick.
No obstant, els autors expliquen els seus dubtes referent a aquesta classificació (Àustries o Borbons), pel fet que persisteix en èpoques posteriors.
Pel que toca a la simbologia religiosa, expliquen els autors que se'n troben de tres classes:
-Els que representen un cor, que es poden associar a la Confraria dels Dolors, molt important a Mataró durant l'època del barroc.
-Els que representen l'anagrama de la Mare de Déu o sigui, les lletres M i A entrellaçades.
-Un tercer model que correspondria a un pany desaparegut del Camí Ral i que representava una estilització de la simbologia de Sant Elm o Sant Telm
Referent als panys singulars, destaca un que representava una esfinx que ha caçat una serp.
Podeu llegir l'article sencer clicant aquí

BIBLIOGRAFIA

Francesc NAVARRO BONAMUSA i Joan Francesc CLARIANA i ROIG,  "Notes sobre els panys de Mataró, un reflex de la història" a  XXX Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, 2014. Pàgs.  137 a 156.

XXXI Sessió d'Estudis Mataronins

El proper dissabte 29 de novembre, a les 17 hores i a l'estatge del Museu Arxiu de Santa Maria (Mataró), s'iniciarà la XXXI Sessió d'Estudis Mataronins, organitzat pel mateix Museu Arxiu, i que recull estudis sobre arqueologia i història de Mataró i el Maresme.
Les comunicacions presentades són les següents:

Què se'n va fer dels "Quatre boigs de Mataró"? per Francesc Masriera i Ballescà.
Esteve Albert i Corps: l'occitanista, per Jaume Vellvehí.
Centenari Esteve Albert (1914-2014). Apunts del seu pensament polític i social, per Josep Puig i Pla.
Els materials inèdits d'Esteve Albert al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, per Jordi Malé.
Catalogació de l'arxiu històric de l'Associació de Pessebristes de Mataró, per Albert Dressaire Gaudí.
La Guerra Civil a Arenys de Mar (1936-1939), per Jordi Amat i Teixidó.
Dos metges en temps de guerra (1936-1939). Frederic Duran i Norman Bethune, per Agustí Barrera,
La casilla de peons caminers de Dosrius durant la Guerra Civil, per Daniel Daví i Salvanyà.
L'establiment de l'ensenyament del tall i confecció a l'escola d'Arts i Oficis de Mataró, per Montserrat Gurrera.
Projecte de restauració i digitalització del mapa parcel.lari de Cabrils (El Maresme), del segle XIX, per Laura Bosch.
Alguns aspectes de Cabrera durant el segle XVIII, per Enric Subinyà i Coll.
De Jesús a Al.là. La Inquisició contra el renegat Carlos Chapa. Mataró, 1727, per Antoni Llamas Montero.
Els trànsfugues del setge 1713/1714 al maresme: Milans d'Arenys, Matas i Lapeira de Mataró i Massiques de Vilassar, per Benet Oliva i Ricós.
Cartografia náutica dels segles XVI-XVII relativa a la costa de llevant que inclou el Maresme, per Antoni Martí i Coll.
Tractament arxivístic del subfons Arxiu del Rector custodiat al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, per Jennifer Rodríguez Romero.
Hipòtesi sobre la procedència i arribada de la imposta bizantina trobada a la basílica de Santa Maria de Mataró, per Ruth Garcia i López.
Sobre alguns vidres antic d'Iluro i el seu territorium (II), per Joan Francesc Clariana.
Peces singulars de sigil.lata hispànica dels taller d'Abella trobades a Torre Llauder, per Joan Francesc Clariana.
Prehistòria de Burriac (Cabrera de Mar, el Maresme), per Jordi Bagà Pascual i Ramon Coll Monteagudo.

Conferència d'Enric Subiñà sobre la Cabrera de 1714

El proper dijous dia 27 de novembre, a les 20 hores, tindrà lloc a la sala d'actes municipal de Cabrera de Mar (davant de l'ajuntament) una conferència de l'historiador Enric Subiñà sobre: "Cabrera 1714. Tres-cents anys després."
Podeu veure informació a la web de la Fundació Burriac.

Una exposició sobre els cranis clavats d'Ullastret

Muralles del poblat iber d'Ullastret. Fotografia: Joan Francesc Clariana Roig.

S'ha inaugurat al museu d'Ullastret i amb el nom de "Els cranis clavats d'Ullastret. Violència i ritual en el món iber", una exposició sobre un conjunt de cinc cranis humans que van patir el ritual de l'enclavament, l'exposició pública dels seus caps travessats per llargs claus.
Dos dels cranis conservaven encara els claus, els altres tres forats amb senyals d'òxid de ferro. Una d'aquestes peces mesurava uns 20 cm. Alguns dels individus presentaven senyals de ferides anteriors. Quatre cranis han estat trobats al Puig de sant Andreu d' Ullastret, i un altre al jaciment laietà  de Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet, Barcelona).
Es tracta d'un ritual d'origen celta que consistia en exposar els cranis dels enemics vençuts, com a símbol del poder i força dels líders guanyadors, i potser també amb finalitats religioses. Les troballes testimonien la pràctica d'aquest ritual entre els pobles ibers del nordest de la península, indigets i laietans.
L'estudi mèdic ha estat realitzat a l'hospital de Palamós, i l'exposició presenta a més la reconstrucció facial en 3D d'un dels individus, un jove d'entre setze i divuit anys, que va morir a finals del segle III o principis del II aC.
L'exposició romandrà oberta fins el proper mes de maig.
Enllaços:
Dossier exposició
Museu d'Arqueologia de Catalunya
El País
Diari de Girona
Ara

Un fragment de vidre fenici al jaciment ibèric del Turó dels Dos Pins (Cabrera de Mar)

Fragment de vidre fenici procedent del jaciment ibèric del Turó dels Dos Pins, Cabrera de Mar (Barcelona). Fotografia: Joan Francesc Clariana Roig.

 Text: Joan F. Clariana Roig
Aquest interessant fragment de vidre fenici o púnic, fou trobat en les excavacions del jaciment del Turó dels Dos Pins a Cabrera de Mar (Barcelona). En aquest indret situat a l’àrea periurbana de poblat ibèric de Burriac i molt a prop de la prou coneguda necròpoli ibèrica tardana, es varen excavar un petit grup d'estances que estarien adossades a una torre defensiva, les quals tindrien una primera fase datada  a la segona meitat del segle IV a.C i, el seu final arribaria, a jutjar pels diferents estrats trobats, com a molt, a l’any 190 a.C. La peça trobada, per tant, essent més antiga que el conjunt, s’hauria de considerar com a residual. No és la primera peça d’aquestes característiques que es localitza a Cabrera de Mar, coneixem altres fragments similars que havien estat exhumats en les excavacions portades a terme per Marià Ribas en els anys seixanta  (Juncosa-Clariana, 1984).
La peça correspon a l’espatlla d’un petit ungüentari amb forma d’amforisc, de vidre opac color blau marí fosc, amb decoracions de fils o lacticinis aplicats de color groc llimona i blanc, disposats horitzontalment i en ziga-zaga. A la vegada, en la zona decorada, presenta solcs verticals coincidents amb els punts d’inflexió de línies. El modelatges’hauria realitzat sobre un nucli (sense aplicació de la tècnica del bufat). Estracta d’una peça produïda a la zona del Mediterrani Oriental, possiblement aRodes. Correspondria al grup Mediterrani 1, 2 de Harden (1981) i tindria unadatació situable entre el segle VI a.C. i meitat segle V a.C.
Com exemple, a la Col·lecció Amatller de Barcelona, amb el número de referènciaIAAH, 190, podem veure un amforisc sencer, del qual es desconeix la procedència (foto: J.F. Clariana).

BIBLIOGRAFIA
  
Ramon JUNCOSA i Joan Francesc CLARIANA: “El vidre a Mataró, I. Notes sobre el vidre i la tècnica de la seva fabricació en temps antic”. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 21. Mataró 1984: 39 – 46.

Ungüentari procedent de la col.lecció Ametller de Barcelona; referència IAAH, 190.         Fotografia: Joan Francesc Clariana Roig.

La vil.la romana de Torre Llauder, pren vida en les imatges d'Enric Juhé

Una de les imatges d'Enric Juhé publicades al seu àlbum sobre Torre Llauder.

Enric Juhé Corbalán és un estudiós de l'arquitectura domèstica romana. Va la pena veure les seves reconstruccions arquitectòniques i de vaixells. Aquí un deixem un enllaç on podeu visitar les imatges d'una maqueta de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró), com podria haver estat en els seus bons temps, segons l'estudi de les restes arqueològiques exhumades.
Torre Llauder, segons la reconstrucció d'Enric Juhé.
Àlbums d'Enric Juhé a Flickr.
Reconstrucció del "Criptopòrtic" de Can Modolell.
Reconstrucció de la façana oest de Can Modolell.
Reconstrucció del porticat damunt el "Criptopòrtic" de Can Modolell
A la web Via Avgvsta, dedicada al patrimoni romà a l'entorn de la riera d'Argentona

El retrat de Marià Ribas ja figura a la galeria de mataronins il.lustres

 Ahir, a l'ajuntament de Mataró. Foto: Joan Francesc Clariana Roig.

Com anunciàvem en l'anterior entrada, ahir dijous va tenir lloc a l'Ajuntament de Mataró, la presentació del retrat de l'arqueòleg, historiador i dibuixant mataroní Marià Ribas i Bertran que figura ja a la galeria de mataronins il.lustres; el retrat és obra de l'artista Manuel Cusachs.
Marià Ribas i Bertran (1902-1996) va néixer a Mataró, a la casa núm. 2 de la Plaça Gran. Va estudiar dibuix i pintura, treballant posteriormen amb activitats relacionades amb l'arquitectura i la construcció, i es va iniciar en l'arqueologia en excavacions realitzades al casc antic de Barcelona. Va guanyar una plaça de dibuixant al Servei de Catalogació i Conservació de Monuments Històrics de la Diputació.
Va formar-se amb figures tan importants com Josep Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat, Pere Bosch i Gimpera, Josep Coromines, Josep de C. Serra Ràfols, Alberto del Castillo i altres.
Després de la Guerra Civil, passà a formar part del Comité Local del Patrimoni, iniciant una tasca de documentació de les esglésies que no havien estat destruïdes.
El 1947 va presidir la Secció d'Història i Arqueologia del Museu de Mataró, que publicava en català un butlletí sobre història i arqueologia local. El 1948 va ser nomenat Comisario Local de Excavaciones Arqueológicas de Mataró, i va dirigir diverses excavacions, com la de la vil.la romana de Can Sans (Llavaneres), a la ciutat romana d'Iluro (Plaça Pius XII, plaça del Beat Salvador, plaça de la perixateria, plaça del Fossar Xic i plaça de Santa Maria), i al poblat ibèric de Burriac, a Cabrera de Mar. Descobrí a Vilassar de Mar el conegut mil.liari de la Via Augusta.
Als anys 60 descobrí la vil.la romana de la Torre Llauder, a Mataró, amb la col.laboració d'un grup que seria la base de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró.
Fins poc abans de la seva mort, continuà col.laborant amb el Museu de Mataró i amb el Museu Arxiu de Santa Maria.
El 3 de maig de 2012, fou nomenat mataroní il.lustre pel ple de l'Ajuntament de Mataró, després d'una campanya promoguda pel Grup d'Història del Casal.
Font: web de l'Ajuntament de Mataró.

La filla de Ribas, Maria Dolça Ribas, al costat del retrat de l'arqueòleg. Foto: Joan Francesc Clariana.

 

 L'artista Manuel Cusachs explica els components del retrat. Foto: Joan Francesc Clariana.

Intervenció de l' historiador J. Vellvehí. Foto: Joan Francesc Clariana.

Marià Ribas i Bertran, mataroní il.lustre

El proper dijous, 23 d'octubre, a les 19,30, tindrà lloc a la sala de sessions de l'Ajuntament de Mataró, l'acte institucional de la presentació del retrat de l'arqueòleg, historiador i dibuixant Marià Ribas i Bertran (1902-1996) per a la galeria de mataronins il.lustres,  títol concedit en el 3 de maig de 2012.
Intervendran en l'acte l'artista, Manuel Cusachs i l'arqueòleg Dr. Josep Guitart.

Imatge: visita del Dr. Maluquer al poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar). D'esquerra a dreta: Jaume Soler (de perfil), Josep Lloansi, Joan Maluquer i Marià Ribas. Anys 60. Autor: anònim. Fotografia pertanyent a Josep M. Modolell.

Presentació d'un llibre sobre l'estada d'Elisabet Cristina de Brunsvic a Mataró

Elisabet Cristina de Brunsvic, la reina dels catalans a Mataró. Juliol de 1708, el llibre de l'escriptor i periodista Xavier Amat serà presentat el proper dimarts 7 d'octubre, a les 19 hores, a la capella dels Dolors de Santa María de Mataró. L'acte comptarà també amb l'assistència del musicòleg Francesc Cortés. Elisabet Cristina de Brunsvic (1691-1750) fou l'esposa del pretendent al tron espanyol, Carles d'Àustria, després emperador de Sacre Imperi Romanogermànic.
Imatge: Elisabet Cristina de Brunsvic. Retrat pintat per Martin van Meytens. Procedència: Wikimedia Commons.

El Masnou, terra de mar

El proper dissabte dia 26 de setembre, a les set del capvespre, tindrà lloc a la sala Comelles de l'edifici Centre del Masnou, la presentació del projecte "El Masnou, terra de mar, recuperació del patrimoni local".
En Aquest acte, emmarcat dins les Jornades Europees del Patrimoni 2014, es mostrarà la pàgina web de l'itinerari i reconstrucció històrica en 3D del Masnou de mitjan del segle XIX. L’acte clourà amb una interpretació de l’Oda el Masnou de Josep Pujadas Truch i música de Manel Peret, a càrrec de la soprano Mar Carrero i el pianista Manel Peret.
Podeu veure informació sobre aquest esdeveniment clicant en aquesta pàgina de l'Ajuntament del Masnou.

Memòria de la necròpolis ibèrica del Turó dels Dos Pins (Cabrera de Mar)

Imatge: Portada del llibre de Joaquim Garcia Rosselló sobre la necròpoli del Turó dels Dos Pins, a Cabrera de Mar.

La necròpolis ibèrica del Turó dels Dos Pins (Cabrera de Mar, Barcelona), és un conjunt de 94 tombes ibèriques d'incineració.  Descoberta a  partir d'unes excavacions furtives que afectaren 9 tombes, va ser objecte de dues campanyes d'urgència, a càrrec d'un equip de la Secció Arqueològica de Mataró, dirigit  per Joaquim Garcia, Joaquim Arxé, Montserrat Caballero, Isabel Carpio Pérez i Santiago Pérez Tort. Diversos membres de la mateixa Secció arqueològica, i altres especialistes (consten els noms en les memòries) varen encarregar-se dels estudis.
La necròpolis es troba en un indret de forta presència ibèrica, destacant el poblat ibèric de Burriac (Ilturo) i el conjunt de la necròpolis de Can Rodon, de tipologia similar a la del Turó. (vegeu pàgs. 7 i 8 de la memòria de 1987).
La primera campanya d'excavacions va tenir lloc entre octubre i novembre de 1986; la segona fou entre gener i març de 1987.
A més de les tombes, les campanyes posaren al descobert un petit assentament rural ibèric, fins llavors desconegut, si bé Robert Lleonart,  en una petita nota de l'any 1979, feia esment d'unes restes, així mateix descobertes després d'una acció furtiva  (Robert LLEONART, "Nota sobre una excavació furtiva a Cabrera de Mar", a Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme, 1979, pàgs. 177 a 180)
El Turó dels Dos Pins, de 250 m. d'alçada, està situat a la vessant sud de la muntanyade Burriac. La base d'aquesta muntanya, com la de tota la zona, és granítica.
La situació de la necròpolis, en zona de torrents, molt conreada al llarg del temps, i que pateix l'erosió pròpia del granit, les espoliacions...fan que gairebé totes les tombes estiguin escapçades o alterades. Només se n'ha trobat una d'intacta, la 51.
Els sepulcres estan cavats en la roca; en ells s'hi col.locaven les restes òssies del difunt, que no s'havien convertit en cendres i l'anomenat "aixovar funerari", compost de peces ceràmiques, armes, metalls i diversos objectes d'ús personal: fíbules, penjolls, anells, aplics, objectes que podrien indicar que s'incinerava vestit al difunt, potser "amb la seva millor roba". Pel que fa a les armes, s'han identificat escuts, llances, espases...en la tomba 51 es localitzaren 2 caps atribuïts la deesa Demèter. S'han exhumat també restes d'ossos animals.
Les restes d'ossos cremats no es troben mesclats amb cendres, i normalment es col.loquen dins àmfores ibèriques. Els sepulcres són individuals, tret d'alguns casos en que s'han trobat indicis de restes de dos cossos (en un, un infant), el segon en vasos de forma globular.
El ritual funerari s'aplicaba indistintament a homes i dones. S'incinerava el cos a prop del sepulcre. Per poder reduïr-los a cendres, s'havia d'utilitzar molta fusta i a altes temperatures, que podien arribar a 600 o 650 graus de temperatura. Com ja hem dit, els ossos no cremats es col.locaven en urnes (àmfores o vasos globulars), amb tot el seu aixovar. El significat d'aquest ritual no és ben conegut. Tal vegada els vasos contenien la part del banquet funerari destinat al mort. La incineració impedeix que es pugui fer un estudi dels individus, tret d'alguna poca resta conservada, per altra banda, poc significativa. (vegeu l'estudi fet per Domènec CAMPILLO VALERO a la memòria corresponent a 1987, Annex II).
Pel que fa a les restes animals s'han identificat: ovelles, cabres i aus.
Els autors han agrupat les tombes en el tipus següents: (vegeu pàgs. 26 i 27 de la memòria de les excavacions de 1987).
Tombes A-1, fons pla amb 2 forats per col.locar-hi àmfores.
Tombes A-2, fons pla, sense forats per colocar-hi àmfores.
Tombes B-1, en forma de ronyó (n'hi ha dues), forma fins ara desconeguda a les necròpolis catalanes.
Pel que fa a la cronologia, i en base a la ceràmica exhumada, els autors han datat els sepulcres entre el 250 aC. i el 180 aC. La primera data ve donada per la presència de fragments de ceràmica àtica de vernís negre i l'absència de fragments del taller de les Petites Estampilles (datables en la primera meitat del segle III aC.), i la segona per la presència de produccions antigues de campaniana A, tals com formes Lamb 23/Morel 1121 i Lamb 45/Morel 8151, com a formes més modernes exhumades, amb absència de Campaniana B. (vegeu pags. 113 a 119 de la memòria de les excavacions de1987)

Bibliografia:
Joaquim ARXÉ, Montserrat CABALLERO i Joaquin GARCIA, La necròpolis ibèrica del Turó dels Tres (sic) Pins (Cabrera de Mar, el Maresme). Podeu trobar-la a la web del departament de Cultura de la Generalitat clicant aquí
Joaquim GARCIA ROSSELLÓ, Memòria de les excavacions d'urgència efectuades a a necròpoli laietana del Turó dels Tres (sic) Pins (Cabrera de Mar. El Maresme). Campanya de febrer a març de 1987, podeu trobar-la a la web del departament de Cultura de la Generalitat clicant aquí.
Joaquim GARCIA ROSSELLÓ, Turó dels Dos Pins. Necròpolis ibèrica. Editorial Ausa, Sabadell, 1995.

Imatge: cap de Demèter. Foto pertanyent a la Secció Arqueològica del Museu de Mataró.

Imatge: Reconstrucció de la tomba 51 amb el seu aixovar, efectuada per Josep M. Rovira. Podeu veure-la en aquest documental, la tomba 51.

VII Festa de la Cadira del Bisbe a Premià de Dalt

El proper diumenge 28 de setembre tindrà lloc a Premià de Dalt la VII Festa de la Cadira del Bisbe, amb un programa d'activitats que permetran a grans i petits apropar-se a la vida dels antics pobladors ibers del Maresme: visites guiades teatralitzades, tallers experimentals, xerrades. Activitats i servei de transport gratuïts; totes les actvitats tindran lloc al poblat i  hi haurà un autobús, que sortirà de la plaça de la Vila, cada deu minuts, tot el matí.
Podeu trobar més informació a La Clau Digital.

Memòria de l'excavació de la porta meridional de Burriac, l'any 1991

Imatge: porta meridional del poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar, Barcelona). Foto: Joan Banús Tort.

Està disponible en la base de dades de la Generalitat la memòria sobre l'excavació de la porta meridional del poblat ibèric de Burriac (Ilturo) a Cabrera de Mar (Barcelona) efectuada l'any 1991. En realitat, una de les dues portes. La memòria ha estat redactada pel director de l'excavació, Joan Banus i Tort.
Burriac és un assentament ibèric, situat en una muntanya de base granítica, i que presenta restes d'hàbitat del del segle VI aC. fins a l'I aC.
La història d'aquesta excavació comença l'any 1984, en el qual, i durant els treballs arqueològics del Pla de lluita contra l'Atur, es posaren al descobert les restes aquesta porta, ubicada en una zona de torrents.
Degut al perill de deteriorament, l'any 1991 es van portar a terme tasques de neteja, excavació i consolidació, tasques que va dur a terme un equip de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, Museu que va aportar tot el necessari per l'excavació i l'estudi.
La neteja de l'indret, cobert d'abundosa vegetació, va evidenciar que, des de l'any 1984, s'havia mnalmès part del paviment, i la resta presentava símptomes de deteriorament, a causa d'una acció directa a la seva fonamentació.
A més del paviment, es conserven les restes de les pollegueres, el llindar i  els panys de la porta i bases de la muralla.
Es va procedir a desmontar el paviment, per a la seva posterior reconstrucció i es van excavar els nivells situats al dessota.
L'estrat sota el paviment, compost per argiles i pedres, presentava materials propis del segle II aC., tals com Campaniana A i fragments d'àmfora, entre ells Dressel 1-A. (Pag. 4).
La muralla estava feta de pedres granítiques de grans mides, i pedres més petites entra elles. (Pàg. 5).
Un cop acabada l'excavació, es va procedir a reconstruïr el paviment, i a consolidar les estructures.
L'estudi dels materials del primer estrat sota el paviment, indica que aquest podria datar-se vers el 150-135 aC. (Pag. 5)
Participaren en les tasques de neteja i consolidació de forma desinteressada  i sota la direcció de l'arqueòleg Joan Banús i Tort: Miquel Cardalda i Fernándes, Joan Francesc Clariana i Roig, Rafael Esteban i Salvador, Carme Fàbregas i Gudayol, Josep Garrido i Salazar, Esther Gurri i Costa, Enric Juhé i Corbalán, Carles Martí i Garcia, Cristina Martí, Montserrat Ruiz i Poza, Pedro Salazar i Ortega, Jaume Turà i Dalmau i Joan Turà i Dalmau.
Podeu llegir la memòria clicant al calaix de memòries de la Generalitat.

Imatge: excavació de la porta meridional de Burriac, l'any 1991. Foto: Rosa Isabel Garí.

"Prehistòria i món antic", xerrada a Vilassar de Dalt

El dijous dia 4 de setembre, a les vuit del capvespre, tindrà lloc al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt una xerrada a càrrec de Ramon Coll i Marc Pons sobre el tema "Prehistòria i Món Antic", dins els cicle dedicat a la història d'aquesta població del Maresme.

Procedència de la imatge: web de l'ajuntament de Vilassar de Dalt.

Un viatge als banys d'Ilturo de la mà de Josep M. Rovira

"L'aigua a le termes o banys públics d'Ilturo a Ca l'Arnau. Cabrera de Mar-Barcelona" és el títol del nou documental d'animacions en 3D de la sèrie que publica Josep Mª Rovira. Podreu viatjar al passat d'aquestes termes, les més antigues que es coneguin a Hispània, i no tan sols veure la seva arquitectura, sino entendre el seu funcionament, fruit de la tècnica acurada de la enginyeria romana. Què tal un bany?
Podeu clicar aquí, i no us oblideu de la dedicada al Poblat ibèric de Burriac.
També podeu revisar les altres animacions en 3D del mateix autor:

Ritual de la mort i incineració d'un guerrer a la vall de Cabrera de Mar (S. IV-III aC).
Necròpolis ibèrica del turó dels Dos Pins de Cabrera de Mar (Barcelona)
Tomba 51 de la necròpolis ibèrica del turó dels Dos Pins (S. IV aC).
Poblat ibèric de Burriac (S.VI-I aC).
Els banys romans d'Ilturo. Cabrera de Mar (Barcelona)
Termes o banys romans d'Ilturo (150-75 aC) de Ca l'Arnau (Cabrera de Mar).
Situació de les termes o banys romans d'Ilturo (Cabrera de Mar).
Termes o banys romans d'Ilturo de Cabrera de Mar (150-75 aC) Apodyterium i tepidarium.
Termes o banys romans romans d'Ilturo de Cabrera de Mar (150-75 aC). Vista zenital.
Forn d'àmfores romà de Ca l'Arnau de Cabrera de Mar (S. I aC) (1).
Forn d'àmfores romà de Ca l'Arnau de Cabrera de Mar (S. I aC) (2).
La construcció de voltes amb tubi fittili als banys romans d'Ilturo.
L'animació 3D, entre l'arqueologia experimental vitual i la investigació didàctica. La construcció de voltes de canó i cúpules amb tubi fittili.
Masia de Can Bartomeu de Cabrera de Mar
Celler de la masia de Can Bartomeu de Cabrera de Mar.
Castell de Burriac o de Sant Vicenç de Cabrera de Mar.
Restitució virtual dels jaciments arqueològics de Cabrera de Mar (Barcelona)
Poblat ibèric de Burriac.

Recordant Jaume Llinés i Pujol (1924-2014), Poeta

Imatge: d'esquerra a dreta, Jaume Llinés i Josep Garí, el 22 d'abril de 2006, amb motiu de la presentació dels seus llibres de poemes. Fotografia de Francesc Garí Lleixa.

On ets, oh fràgil pètal verd de primavera?
On sou els càlids colors del prat, a l'estiu?
Per què el vent de la tardor bufa amb còlera?
I amb el fred a l'hivern cerquem el bon caliu?

Jaume Llinàs i Pujol, "Estima'm"

Assabentats de la mort a terres de França, on residia feia anys, del poeta i escriptor de Cabrera de Mar, Jaume Llinàs i Pujol, aquest blog vol retre-li des d'aquí un petit homenatge i recordatori.
Col.laborà de jove en la revista cabrerenca "L'Estel de Burriac". Després de casat es llançà a escriure, especialment sobre temes viscuts. Més endavant es dedicà a la poesia, dedicant molts dels seus poemes a l'amor que sentia per la seva esposa, Roser.  L'estrofa reproduïda aquí correspon al recull "El petó de cada dia", publicat per l'Ajuntament de Cabrera l'any 2006 amb motiu del dia de sant Jordi, amb pròleg d'Albert Calls.

Imatge: Presentació dels llibres: "El petó de cada dia" de Jaume Llinàs i "Stalingrad", de Josep Garí, el 22 d'abril de 2006. D'esquerra a dreta: Núria Garcia, coordinadora de la col.lecció, Carles Rocabert, alcalde de Cabrera de Mar, Jaume Llinàs i Josep Garí. Foto: Francesc Garí.

L'erupció del Vesuvi el 24 d'agost de l'any 79 (2)

Una altra carta de Plini el Jove a Tàcit, en que parla del dia de l'erupció del Vesuvi:

(...) Certament aquella nit va ser tot tan violent que es podia creure que tot no tremolava, sino que girava. La meva mare es va precipitar al meu dormitori, jo al meu torn ja m'estava aixecant amb la intenció de despertar-la si és que dormia. Ens varen asseure al pati de la casa, espai reduït que separava la mar dels edificis de la finca (...) demano un llibre de Titus Livi i em poso a llegir-lo com si no tingués res millor que fer (...). Veus aquí que arriba a casa un amic del meu oncle matern que havia vingut feia poc d'Hispània per veure'l i, quan ens veu a mi i la meva mare asseguts i a mi llegint un llibre, ens renya a tots dos, a mi per la meva indolència, i a ella per permetre-la. No per això estic menys absort per la lectura. Ja havia sortit el sol, però la llum era encara incerta i tènue. Els edificis propers amenaçaven caure, i encara que ens trobàvem en un espai gran, la por a un enderrocament era cert i gran. Tan sols en aquell moment ens va semblar oportú abandonar la ciutat; ens segueix una multitud atemoritzada que, preferint seguir el consell aliè que el propi (...), amb una densa columna presiona i empeny la nostra marxa. Un cop que deixem les nostres cases enrera, ens aturem. Llavors vam viure experiències extraordinàries. Doncs els vehicles que duiem amb nosaltres, per molt que el camp era pla, van començar a moure's cap a diferents costats, i ni tan sols calçant-los amb pedres, restaven quiets sobre un mateix lloc. A més, vèiem que el mar es retirava sobre si mateix i es replegava com empès per tremolors de la terra. Era evident que la costa havia avançat i una gran quantitat d'animals marins es trobaven encallats sobre la sorra seca. Per l'altre costat, un núvol negre i esgarrifós, esquinçat per vapors ardents, s'obria com a llengües de foc, semblants a llampecs, però més grossos. (...) poc deprés aquell núvol va baixar sobre la terra i va cobrir el mar. Llavors la meva mare va començar a pregar-me, suplicar-me i ordenar-me que fugís com fos (...). Jo li vaig respondre que no em salvaria si no fos amb ella. (...) Vaig girar-me: un negre i dens núvol s'apropava per la nostra esquena. "Sortim del camí", vaig dir, mentre ho poguem veure, per no ser tombats i trepitjats per la multitud. Tant aviat ens haviem assegut una mica per descansar, es va fer de nit, però no com una nit ennuvolada i sense lluna, sino com la d'una habitació tancada en la que s'haguessin apagat les làmpares. Podies sentir les lamentacions de les dones, els plors dels nens, els crits dels homes (...) Podria ventar-me de no haver deixat escapar ni un gemec, ni una veu més alta l'una que l'altra en mig d'uns perills tan grans, si no hagués cregut que moriria, i tots amb mi, consol miserable de la meva condició mortal. De sobte es va produir una tènue claror, que no ens va semblar l'arribada del dia, sino la vinguda d'un foc. Però les flames s'havien aturat més lluny; després tornaren les tenebres, les cendres tornaren a caure, abundants i denses (...) Finalment aquella foscor es va esvair i dispersar com un fum o un núvol; després es va veure la llum del sol, un dia de debò; el sol va brillar, malgrat tot, groguenc com en un eclipsi. Tornarem a Misenum i després d'haver recuperat les nostres forces com millor vam poder, varem passar la nit en tensió, suspesos entre el temor i l'esperança. Plini el Jove, Cartes, VI, 20.

El "núvol negre i esgarrifós" era l'anomenat flux piroclàstic, mescla de gasos volcànics i sòlids, que es mou molt ràpid a prop del sòl i assoleix elevades temperatures, i que va acabar sepultant Pompeia i Herculà. Però no va arribar a Plini el Jove, que va poder viure més anys i deixar-nos aquest valuós testimoni.


Podeu veure  l'anterior entrada sobre el tema clicant aquí.

L'erupció del Vesuvi el 24 d'agost de l'any 79 (1)

Imatge: "El jardí dels fugitius" de Pompeia, motllos de cossos de víctimes.  Procedència. Wikimedia Commons.
Foto de Lancevortex, presa el 30 de gener de l'any 2000.

Es compleixen avui 1935 anys de la violenta erupció del Vesuvi?

Carta de G. Plini el Jove a Tàcit:
"Es trobava (l'oncle de l'autor, Plini el Vell) a Misenum com a comandant de la flota. El 24 d'agost, vers l'hora setena, la meva mare li fa notar que ha aparegut al cel un núvol estrany per la seva forma i grandària. (...) El núvol surgia sense que els que el miraven de lluny poguessin copsar de quina muntanya provenia, després es va saber que havia estat el Vesuvi, prenent un aspecte i una forma que recordava més un pi que a cap més arbre. Doncs, després d'alçar-se molt amunt com si fos el tronc d'un arbre llarguíssim, s'obria en branques (...) Ordena que se li prepari una nau, i m'ofereix l'oportunitat d'anar amb ell, si així ho desitjava; li vaig respondre que preferia seguir estudiant (...). Quan sortia de casa, va rebre un missatge de Rectina, esposa de Tasci, aterroritzada per el perill que l'amenaçava, doncs la seva vil.la estava al peu de la muntanya i no tenia manera d'escapar si no era per mar, li pregava que la salvés d'una situació tan desesperada. Ell va canviar de plans, i el que havia iniciat com un estudiós, ho va acabar com un heroi. Ordena preparar les quatrirrems, i ell mateix puja a bord amb l'intenció d'auxiliar no tan sols Rectina sino a molts d'altres. (...). Ja les cendres queien damunt les naus, més compactes i ardents conforme s'apropaven; fins i tot queia pedra tosca i roques ennegrides, cremades i trencades pel foc; s'havia format de sobte un baix fons i  els desprendiments de les muntanyes dificultaven molt l'accés a la platja. El meu oncle dubtà una estona si seria convenient retornar; el pilot així li ho aconsellava, però ell li var dir. "La fortuna ajuda els forts", posa rumb a casa de Pomponià. Aquesta es trobava a Estàbies, a l'altre costat de la badia. Allà, encara que el perill no era proper, era evident que hi arribava, i Pomponià havia carregat les seves pertinències en vaixells, decidit a fugir. (...) El meu oncle (...) abraça el seu atemorit amic, el consola i l'anima.(...) Mentrestant, en nombrosos punts del vessant del Vesuvi, podien veure's enormes incendis i altíssimes columnes de foc. (...) Deliberen en comú si han de romandre sota teulada o sortir a l'exterior, doncs els freqüents tremolors de terres feien trontollar els edificis. A l'aire lliure, però el temor era per la caiguda de fragments de pedra tosca, la comparació dels perills els porta a elegir la segona opció. Per a protegir-se, col.loquen damunt els seus caps coixins subjectats amb cintes. En qualsevol altre lloc era de dia, però allà era de nit, una nit més densa i negra que totes les nits que mai no hi hagi hagut. El meu oncle va decidir baixar a la platja (...). Les flames i la olor a sofre, anunci que el foc s'apropava, posà en fuga els seus acompanyants, però a ell l'animen a seguir. Recolzant-se sobre dos esclaus joves es va poder posar en peu, però al punt es va desplomar, perque, suposo, la densa fumarada el va impedir respirar i li va tancar la laringe, que tenia de naixement estreta i delicada i se li inflamava sovint. Quan va tornar el dia, el tercer des del darrer que havia vist, el seu cos va ser trobat intacte damunt la platja. Plini el Jove, Cartes, VI, 16.

Aquesta és una de les cartes en que G. Plini el Jove (61-112), advocat, científic i escriptor va adreçar a Tàcit descrivint l'erupció del volcà Vesuvi l'any 79 i la mort del seu oncle Plini el Vell (23-79), escriptor, científic i militar romà, autor d'una "Història Natural".
Es tracta d'una de les erupcions volcàniques documentades més violentes que s'han produiït, i sepultà sota 25 metres de lava, les ciutats de Pompeia i Herculà i moltes vil.les de la badia de Nàpols. Estàbies fou coberta per pedres i les cendres. L'arqueologia confirma les descripcions que fa Plini de l'erupció.
Tradicionalment s'ha acceptat la data del 24 d'agost, precisament durant la festa de les Vulcanàlies, però la presència de restes vegetals de tardor, i especialment una moneda de l'emperador Titus que no podia estar encunyada abans de setembre, fa pensar que fou a l'octubre.
El drama dels pompeians fa que nosaltres gaudim d'una mena de "túnel del temps", ciutats i vil.les del passat conservades per a contemplar i conèixer.

Filomografia: Pompeya, el último dia. Pel.lícula i documental que vol reconstruïr el que haurien pogut ser les darreres hores dels pompeians. Produït per la BBC i Sagrera Televisión.

Bibliografia: Mary BEARD, Pompeya. Historia y leyenda de una ciudad romana. Ed. Crítica, Barcelona, 2009.

El bimil.lenari de la mort d'August (4)

Imatge: l'anomenada Maison Carrée de Nimes (Colonia Avgvsta Nemausus), temple dedicat a August divinitzat i a la esposa i néts, bastit vers el 16 aC. La ciutat de Nimes, d'origen gal, va créixer i va prendre gran importància en època augústea. Fotografia de Joan Francesc Clariana Roig.

El 19 d'agost de l'any 14 de la nostra era, avui fa doncs dos mil anys, moria a Nola a l'edat de setanta-set anys, l'emperador August, després d'haver inaugurat durant el seu govern una nova etapa de la política i la història de Roma, l'Imperi, posant fi a la República, en crisi ja des de feia més d'un segle. El seu regnat va comportar a la pràctica una monarquia, per molt que formalment, restessin en peu les institucions republicanes. El Senat li atorgà el títol amb que el coneixem d'August i també el de princeps, principal. Ell nou règim fou acceptat per molts, que desitjaven la pau i varen gaudir dels avantatges que els proporcionà l'Imperi.
L'extensió i el poder de l'imperi, la gran quantitat de pobles i ciutats amb ciutadans romans, llatins o aliats havia de fet deixat obsoletes les institucions republicanes, creades en el seu temps per governar una ciutat. Les guerres del darrer segle de la república, havien format exèrcits fidels a la persona del general, i després a l'emperador.
El Principat comportà una nova forma de governar les províncies, l'adminstració de les quals fou dividida entre l'emperador i el Senat de Roma. Pel que fa a Hispània, fou objecte d'una nova divisió provincial, en Baetica, Lusitania i Tarraconensis. August fundà, refundà o remodelà nombroses ciutats, la majoria per albergar veterans de guerra. Fundacions seves a Hispània foren ciutats com Saragossa (Colonia Caesar Augusta), Mèrida (Colonia Augusta Ivlia Emerita) o Barcelona (Colonia Faventia Ivlia Avgvsta Paterna Barcino).
Després de la seva mort, i fins i tot ja abans, August fou divinitzat i col.locat entre el panteó dels déus, assolint el seu culte importància especial a les províncies. El mes en què estem, porta el seu nom.

Altres entrades del mateix tema:
El bimil.lenari de la mort d'August (1)
El bimil.lenari de la mort d'August (2)
El bimil.lenari de la mort d'August (3)

Imatges: porta d'August de la muralla de Nimes (15-16 aC.); construïda per ordre de l'emperador;  aquesta muralla tenia 6 Qm. i estava reforçada per 14 torres. Fotografies de Joan Francesc Clariana Roig.

Campanya d'excavacions a Ca l'Arnau

Imatge: restes de Ca l'Arnau (Cabrera de Mar). Foto: Rosa Isabel Garí Lleixa

Segons informa el Butlletí d'informació Municipal de Cabrera de Mar, corresponent al mes de Juliol, s'ha dut a terme una nova campanya d'excavacions a Ca l'Arnau, campanya a càrrec de quaranta estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona, i que s'ha centrat principalment en el forn de fabricació d'àmfores, la part del jaciment que el consistori té previst properament obrir al públic.

 

Poblat ibèric de Burriac: debat al Parlament

Com ja hem informat en anteriors entrades, i a proposta del grup Parlamentari d'Inicitiva per Catalunya - Els Verds es va debatir al Parlament de Catalunya sobre la possible declaració del Poblat Ibèric de Burriac (Cabrera de Mar, Barcelona) com a Bé Cultural d'Interès Nacional, segons  l'expedient iniciat l'any 1983.
Avui us deixem un enllaç el vídeo del debat i la votació que van tenir lloc al Parlament, ja que considerem té un gran interès.
Com ja van explicar, el Departament de Cultura al.lega dificultats en determinar l'expensió de la zona a protegir, per la seva extensió i la divisó en diverses parcel.les, no obstant es compromet a treballar-hi.
Entrades anteriors i actual sobre el tema en aquest bloc:
El vídeo del debat en el Parlament
La resposta sobre l'expedient Burriac
ICV presenta una proposta al Parlament
30 anys de la incoació de l'expedient

Imatge: excavacions als poblat ibèric de Burriac, l'agost de 1983, any de l'expedient. Foto: Rosa Isabel Garí Lleixa

El poblat ibèric de Burriac: nova reconstrucció en 3D de J.M. Rovira

Podria haver estat així el poblat ibèric de Burriac (Ilturo)? Reconstrucció de Josep M. Rovira Juan.

A la ja extensa col.lecció publicada al Youtube, del patrimoni arqueològic i històric de Cabrera de Mar (Barcelona), publicada per Josep Mª Rovira Juan, s'hi afegeix una nova pel.licula, molt estudiada i certament impactant: Poblat ibèric de Burriac, que revisa i complementa de manera important edicions anteriors del mateix tema.
El que coneixem com a poblat ibèric de Burriac, dit així pel nom de la muntanya o està situat, va ser anomenat possiblement Ilturo, tal com testimonien les monedes que s'hi van encunyar. D'Ilturo deriva el nom romà de la propera Iluro (Mataró), per bé que Cabrera va tenir també un nucli urbà romà republicà.
Impressiona veure un vessant de muntanya avui coberta d'arbres, com podia haver estat fa més de vint-i-un segles, amb els seus habitatges, els seus edificis importants, les seves muralles i imaginar-nos el seus habitants, llegir i intentar comprendre la seva història de sis segles i el seu sobtant abandonament final.
La reconstrucció del poblat es complementa amb una breu explicació de les seves darreres
campanyes d'excavació.
Podeu visionar "Poblat ibèric de Burriac", de Josep M. Rovira, en aquest enllaç.

Altres reconstruccions del mateix autor:
Ritual de la mort i incineració d'un guerrer a la vall de Cabrera de Mar (S. IV-III aC).
Necròpolis ibèrica del turó dels Dos Pins de Cabrera de Mar (Barcelona)
Tomba 51 de la necròpolis ibèrica del turó dels Dos Pins (S. IV aC).
Poblat ibèric de Burriac (S.VI-I aC).
Els banys romans d'Ilturo. Cabrera de Mar (Barcelona)
Termes o banys romans d'Ilturo (150-75 aC) de Ca l'Arnau (Cabrera de Mar).
Situació de les termes o banys romans d'Ilturo (Cabrera de Mar).
Termes o banys romans d'Ilturo de Cabrera de Mar (150-75 aC) Apodyterium i tepidarium.
Termes o banys romans romans d'Ilturo de Cabrera de Mar (150-75 aC). Vista zenital.
Forn d'àmfores romà de Ca l'Arnau de Cabrera de Mar (S. I aC) (1).
Forn d'àmfores romà de Ca l'Arnau de Cabrera de Mar (S. I aC) (2).
La construcció de voltes amb tubi fittili als banys romans d'Ilturo.
L'animació 3D, entre l'arqueologia experimental vitual i la investigació didàctica. La construcció de voltes de canó i cúpules amb tubi fittili.
Masia de Can Bartomeu de Cabrera de Mar
Celler de la masia de Can Bartomeu de Cabrera de Mar.
Castell de Burriac o de Sant Vicenç de Cabrera de Mar.
Restitució virtual dels jaciments arqueològics de Cabrera de Mar (Barcelona)

També podeu visitar la web que va elaborar amb Ferran Bayès, Patrimoni de Cabrera de Mar.

Imatge: La zona del poblat, en l'actualitat. Foto: Rosa I. Garí

La resposta sobre l'expedient de Burriac

Imatge: una de les entrades meridionals del poblat ibèric de Burriac (Ilturo). Autora: Rosa Isabel Garí. Podeu ampliar la imatge clicant al damunt.

Com deiem en una entrada anterior, el grup Iniciativa per Catalunya - els Verds, va presentar una pregunta sobre l'estat de l'expedient de declaració del poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar, Barcelona), com a Bé Cultural d'Interès Nacional, figura que li atorgaria la màxima protecció. Aquest expedient es va iniciar l'any 1983, fa doncs més de trenta anys.
La resposta per escrit del conseller de cultura, Ferran Mascarell, no preveu una ràpida resolució del cas, al.legant les dificultats de delimitar el terreny, per la seva orografia, la parcel.lació de les diferents propietats i els límits encara no clars a protegir.
En l'escrit se senyala també l'existència d'alguns danys en els límits del jaciment, com una pintada en la porta meridional (podeu observar-la en la fotografia).

Podeu veure la resposta escrita del Departament de Cultura clicant aquí.

La col.lecció de rajoles del Museu de Terrassa. Exposició.

Des del cinc de juny d'enguany, fins l'1 de març de 2015,  es pot visitar  l'exposició del fons de rajoles del Museu de Terrassa, amb peces que van del segle XV al XX, i que no s'havien exposat conjuntament fins ara.
El fons del Museu consta d'unes sis-centes peces, provinents en bona part de dues col.leccions privades: la de Josep Soler Palet i la de Mossèn Josep Tatcher i Dinarés, entre d'altres.

Procedència de la imatge: Web de l'Ajuntament de Terrassa

Tartessos

Tartessos és el nom donat per les fonts clàssiques a una cultura que es va desenvolupar en el sud-oest espanyol, en les províncies de Huelva, Cadis i Sevilla, entre l'època del bronze tardà i la primera edat del ferro, en la primera meitat del primer mil.leni abans de Crist, com a fruit del contacte entre les poblacions indígenes i els pobles colonitzadors fenicis i grecs, especialment els primers, colonitzadors que venien a la recerca de l'abundant metall d'aquesta zona, avui malhauradament gairebé exhaurit: estany, coure, ferro, or, plata. Els fenicis fundaren la ciutat de Gadir (Cadis), un dels primers destacats centres urbans de l'occident europeu. L'historiador grec Heròdot ens parla del rei Argantoni (= home de plata).
A partir de la batalla d'Alàlia (537 aC.), entre grecs i cartaginesos, Tartessos desapareix de les fonts, i en el seu lloc surgeix una rica cultura ibèrica, la turdetana.
A continuació citem algunes de les diverses fonts clàssiques que ens parlen d'aquesta cultura, avui encara poc coneguda:

"Els habitants de Focea foren els primers grecs que varen navegar lluny. Ells varen ésser qui van descobrir el mar Adriàtic, el Tirrè, Ibèria i Tartessos. No navegaven en naus rodones sino en pentecònteres (naus de cinquanta rems). Un cop arribats a Tartessos, varen aconseguir l'amistat dels rei Argantoni, qui va regnar a Tartessos durant vuitanta anys, i en va viure fins a cent vint.  Heròdot, Història, 1, 163.
Heròdot, geògraf i historiador grec, considerat el pare de la història, va viure entre els anys 484 i 425 aC.

"Prop de Càstul (Carmona), hi ha una muntanya que per les seves mines de plata era anomenat Argentari. Es diu que d'ell neix el Betis (Guadalquivir). Polibi explica que aquest i l'Anas (Guadiana) estan separats per nou-cents estadis. (...) Sembla ser que els antics anomenaven el Betis Tartessos i Gadir i les illes properes, Erítia, Per això, se suposa que Estesícor va dir que el pastor de bous Gerió va néixer davant de la il.lustre Erítia, molt a prop de les fonts inesgotables, d'arrel de plata del riu Tartessos, en l'amagatall d'una roca.  I com que els riu té dues boques, es diu també que la ciutat de Tartessos, homònima del riu, va estar edificada entre ambdues (boques del riu), essent anomenada aquesta regió, Tartessos. Eratòstenes anomena també Tartessos la regió propera a Calp i a Erítea l'illa afortunada, si bé Artemiodor li replica que això és fals." Estrabó, Geografia III, 2, 11. 
Estrabó fou un geògraf grec que va viure entre els anys 64 o 63 aC. fins el 19 o 24 dC.

"Aquí s'estenen ampliament les costes del golf Tartessi, i des del citat riu fins aquests indrets, les naus tenen un dia de camí. Aquí està la ciutat de Gadir, doncs en llengua fenícia s'anomena Gadir a un lloc tancat. Ella (Gadir) fou anomenada abans Tartessos, ciutat gran i opulenta en èpoques antigues, ara pobre, ara petita, ara abandonada, ara un camp de runes. Nosaltres, en aquests indrets, no hi hem vist res, llevat del culte a Hèrcules. Aviè, Ora Marítima, 265-270.
Ruf Fest Aviè fou un poeta, astrònom i geògraf del segle IV dC., que per la seva obra Ora Marítima (Periple) cita com a font el viatge del grec Eutimes de Massàlia en el segle VI aC, deu segles abans.

Imatge: Zona on se situava Tartessos. Procedència: Wikimedia Commons.

Festival Vilazari 978 a Vilassar de Dalt

Entre els dies 27 de juny i 6 de juliol, tindrà lloc el Festival Vilazari 978 de Vilasar de Dalt corresponent a enguany, amb una colla d'activitats lúdiques i culturals que tenen com a gran protagonista el castell de Vilassar. Podeu descarregar el programa aquí.

Tricentenari de la Guerra de Successió al Mareme

Recordem que al llarg d'aquest any 2014, tenen lloc als diferents pobles del Maresme els actes commemoratius del tricentenari del Guerra de Successió. Podeu seguir el programa previst a diverses pàgines d'Internet, com aquesta de Panxing Maresme

Uns ossos trobats a Arenys de Mar podrien pertànyer a la Guerra de Successió

Unes restes humanes localitzades a Arenys de Mar l'any 2001, han estat atribuïdes a un conflicte bè.lic entre els segles XVII i XIX.
Segons informa el diari El Punt, aquest conflicte podria ser la Guerra de Successió (1700-1714), hipòtesi establerta per l'historiador arenyenc Francesc Forn i basada en les fonts escrites, concretament a un document de la família Bellsolell de la Torre que situa un combat en la zona on s'han localitzat els ossos, morint èmjats un grup de sometents; consta a més que, segons l'arxiu parroquial de Santa Maria d'Arenys, es varen celebrar quinze misses en memòria d'uns morts dels quals no consta l'enterrament.
De tota manera, la possible identificació dels ossos queda pendent d'un estudi científic actualment en curs.

Imatge: Llibre que selecciona les memòries de Francesc Bellsolell de la Torre, seleccionades i transcrites per Francesc Forn i Roser Díaz

Exposició de rajoles, plafons i socarrats de la col.lecció Mascort

Entre els dies 14 de juny i d'octubre, tindrà lloc a Torroella de Montgrí, a la seu de la Fundació Mascort, una exposició de rajoles, plafons i socarrats pertanyents a l'extraordinària col.lecció que va reunir, al llarg dels anys, el Sr. Ramon Mascort. L'exposició compta també amb un llibre escrit pel mataroní Josep Antoni Cerdà i Mellado, un expert en ceràmica medieval i moderna, autor ja de diversos llibres, un d'ells dedicat a la ceràmica Mascort.
Podeu trobar tota la informació a la web de la Fundació Mascort.

Imatge: Llibre publicat amb motiu de l'exposició, del que és Autor J.A. Cerdà. Fotografia pentanyent a la web de la Fundació.

Lucius Marcius, duumvir d'Iluro

Imatge: Placa dedicada a Lucius Marcius. Marbre blanc italià. Dimensions: 60,5 x 103 x 6,7 cm. aprox. Museu de Mataró. Fotografia de Joan Francesc Clariana Roig.

"Iluro era un oppidum civium romanorum". (Iluro era una ciutat emmurallada de ciutadans romans). Plini el Vell, Història Natural, III, 22.

El 1814, ara fa doncs dos-cents anys, es va trobar al carrer de la Riera de Mataró una placa romana fragmentada, de marbre de gran qualitat i que conté una inscripció honorífica dedicada a un personatge anomenat Lucius Marcius, que pel que podem llegir, va tenir un destacat cursus honorum, o carrera política i militar que seguien els homes de distingida família.
La fragmentació del marbre fa que la lectura no sigui del tot clara, i dubtosa en algun punt. No obstant, G. Fabre, M. Mayer i I. Rodà han transcrit i interpretat el següent text:

L(ucius) . MARCIVS . Q(uinti) . F(ilius) . GAL(eria) . OPTATVS
AEDIL(is) . TARRACONE . II VIR . ILVRONE        
ET II VIR . QVINQUENNALIS . PRIMVS
PRAEFECTVS . ASTVRIAE . TRIBVN(us) . MILIT(um)
LEGIONIS . SECUNDAE . AVGVSTAE
ANNOR(um) . XXXVI . IN PHRYGIA . DECESSIT

Que tradueixen com: Luci Marci Optat, fill de Quint, de la tribu Galèria, edil a Tarraco, duumvir a Iluro i duumvir quinquenal primer, prefecte (o bé: primer duumvir quinquenal, prefecte) d'Astúria, tribú militar de la Legió Segona Augusta, morí a Frígia als 36 anys.
En el llibre sobre les inscripcions d'Iluro i la seva àrea (1980), Fabre, Mayer i Rodà daten la placa entre els anys 55 i 75, epoca Flàvia. No obstant, Isabel Rodà rectifica aquesta primera datació en un  article publicat el 2010, i situa la placa en època augústea, i pensa que Lucius Marcius va ser el primer duumvir quinquennal d'Iluro.
El duumvirat (dos homes), era la màxima magistratura municipal.

BIBLIOGRAFIA

Georges FABRE; Marc MAYER; Isabel RODÀ, Inscripcions romanes de Mataró i la seva àrea (Epigrafia Romana del Maresme). Accèsit Premi Iluro 1980. Mataró, 1983. Sobre Lucius Marcius vegeu pàgs. 36 a 42, làmines 6 i 7.
Isabel RODÀ de LLANZA, "La promoción de las élites en el conventus tarraconensis" a Pluralidad e integración el el mundo romano. Editat per Francisco Javier Navarro. Ediciones Universidad de Navarra, 2010. Pàgs. 177 a 188.
Pablo OZCÁRIZ, La administración de la provincia Hispania durante el Alto Imperio. Universitat de Barcelona, Barcelona, 2013. Pàg. 222.
Joan Francesc CLARIANA ROIG, Iluro ciutat romana. Grup d'Història del Casal, Mataró, 1996. Pàgs.29 i 30.