Cabrera de Mar podrà gaudir de nou del retaule gòtic de sant Joan Baptista...

Francisco Blanco-Moreno Pérez (Pacheco), que coordinà els treballs, davant la rèplica del retaule, el dia de la inauguració. Foto: Joan Francesc Clariana Roig.

Almenys podrà gaudir de la reproducció fidel que s'ha dut a terme per part de la Fundació Burriac de Cabrera de Mar.
El retaule de sant Joan s'atribueix a Bernat Martorell (1390-1452), un dels grans artistes del gòtic català.
Aquesta obra, que narra escenes de la vida de sant Joan Baptista, s'ha pensat que podria pertànyer la a capella de sant Joan, ubicada en la finca de Can Modolell-Can Lladó, capella documentada des de l'any 1025.
No obstant, un document de l'any 1393 (Arxiu Mas) fa constar les queixes dels fidels per l'estat ruinós de la capella de sant Joan Baptista i Evangelista (és excepcional el patronatge dels dos Joans alhora), per la qual cosa es fa difícil pensar que en segle següent es pogués ubicar-hi un retaule, i l'arqueologia sembla en principi confirmar la dada, ja que no s'han exhumat materials posteriors al segle XIV en el lloc que tradicionalment se ha atribuït a sant Joan, però també hi ha la possibilitat que estigués realment en un altre espai, encara no excavat.
Malgrat tot, la capella va tornar a entrar de nou i transitòriament en servei en el XVI, durant la construcció del temple gòtic de Sant Feliu. del que es dedueix la seva restautació en algun moment.
Pel que fa al retaule original, retirat durant la Guerra Civil a fi de preservar-lo, es troba actualment al Museu Diocesà de Barcelona.
L'obra, reproduïda fidelment a escala real, mitjançant un complex procés tècnic, ha estat feta sota els auspicis de la Fundació Burriac de Cabrera de Mar, i coordinat pel tècnic restaurador Francisco Blanco-Moreno Pérez ("Pacheco") i amb la col.laboració de la Parròquia de sant Feliu i l'ajuntament de Cabrera. Es va presentar el dia 24 de gener i es pot visitar de manera permanent a l'església parroquial.

BIBLIOGRAFIA

Rosa M. ROCA i David FARELL GARRIGÓS, "El retaule gòtic de sant Joan Baptista "torna" a la parròquia", al Full parroquial de Cabrera. 11 de gener de 2015.
Raimon CANALIAS, "Retaule de sant Joan Baptista: Capella de sant Joan de Cabrera de Mar (S. XV). Díptic de la festa Major de sant Vicenç, Cabrera de Mar, 1993.


INTERNEGRAFIA

Joaquim GRAUPERA: (2012) L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art.Cap. 5 p. 201,
Joaquin GRAUPERA: "Un retaule de Bernat Martorell a Cabrera de Mar" , al seu blog Maresme Medieval
Joaquim GRAUPERA: "Inauguració de la rèplica del retaule de sant Joan", al seu blog, Maresme Medieval
FUNDACIÓ BURRIAC:  "El dia 24 de gener es presentarà la rèplica del retaule de Sant Joan Baptista", al blog de la Fundació.

Mn. Martí Bonet, director del Museu Diocesà de Barcelona

Rèplica del retaule, a l'església de sant Feliu de Cabrera

Les imatges barroques de les rajoles de la masia de Cal Conde (Cabrera de Mar)

Vista de la masia de Cal Conde (Cabrera de Mar). Foto: Joan Francesc Clariana Roig

Text: Joan Francesc Clariana Roig

La masia de Cal Conde de Cabrera de Mar, també coneguda com la Casa de Cabrera o també Can Dalmases, estranyament, tot i la seva gran importància històrica i arquitectònica no es troba inclosa en l’estudi que sobre les masies del Maresme feu l’arquitecte Lluís Bonet i Garí.

Tal com ens indica Josep M. Rovira, a la masia, a partir de l’any 1670, hi tenen lloc un seguit de reformes. A l’any 1763 es portà a terme la reforma del safareig o eixida, propi de tota masia. A més, s’aprofita per fer-hi un dipòsit d’aigua. Es just en aquest moment, en ple barroc, que es fa aquesta obra ornamentada per plafons de rajoles catalanes polícromes que, a continuació, passem a descriure: 
El primer conjunt de rajoles, datat a l’any 1763, representa l’escena de la conversió de sant Pau i la caiguda del cavall en el camí de Damasc (Fets dels Apòstols 9:1-9; 9:3-7; 22: 6-9; 26:13-18  Gàlatas 1:12-16; 1Corintis 2:10; 9:1; 15:8-9). Es una escena ben executada on veiem el sant caigut a terra i dos personatges més a dalt de cavall, un d’ells amb una bandera, i, a la part alta, la representació de Crist ressuscitat.
El segon conjunt és una imatge de sant Antoni de Pàdua, sostenint el Nen Jesús damunt d’un llibre. Es una escena molt difosa en representacions de rajoles i que, molt probablement, estava inspirada en els gravats al boix.
El tercer es un plafó compost de varis elements diferents. Com escena central veiem la imatge de sant Ramon Nonat amb la representació dels seus atributs (palma del martiri amb corones i la custòdia a la ma dreta) i la indicació que era mercedari, així com  la imatge d’un infant encadenat a la seva esquerra. A ambdós costats veiem una representació floral i al seu dessota les característiques rajoles catalanes de Barcelona, veiem un macer amb l’escut de Barcelona, una dona amb ventall, la mulassa barcelonina i un bou.
Aquest petit conjunt de plafons de rajoles hauria estat fabricat pels terrissaires barcelonins especialitzats en rajola polícroma. Es especialmente destacable el plafó de sant Pau amb la data del 1763.
Podeu llegir l'article sencer clicant aquí

Bibliografía:

A. Telese; M. Salomó; F. Farrés; M. Sánchez: Les rajoles catalanes d'arts i oficis. Catàleg general (1630 - 1850). Barcelona 2002.

A. Telese; J. Llorens; U. Voigt: Ceràmica catalana datada com a punt de referencia. Catàleg de la pisa (1533 - 1863). Barcelona 2012.

Plafó de rajoles que representa la conversió de sant Pau, en el camí de Damasc. Foto: Joan Francesc Clariana Roig.

Dipòsit recobert amb plafons de rajoles. Foto: Joan Francesc Clariana Roig

Plafó de rajoles que representa sant Antoni de Padua, amb Jesús en braços. Foto: Joan Francesc Clariana Roig.

Plafó de rajoles que representa sant Ramon Nonat, amb el seus atributs. Foto: Joan Francesc Clariana Roig.