diumenge, 22 de febrer del 2015

Josep Maria Rovira publica un estudi sobre la seva web "Patrimoni de Cabrera de Mar"

Una de les imatges de la web "Patrimoni de Cabrera de Mar", en 3D, imatge que ofereix una reconstrucció del poblat ibèric de Burriac.

Sens dubte la web didàctica "Cabrera de Mar. Arqueologia i Patrimoni" és una de les més conegudes i que més defineix al nostre poble i al seu ric patrimoni cultural.
El present treball vol donar-vos a conèixer, i posar al vostre abast, un treball que Josep Maria Rovira Juan, arqueòleg i professor, ha publicat sobre la confecció d'aquesta pàgina i el seu mètode de treball, publicació que ha estat presentada i publicada al "II Congreso Internacional de Arqueología e Informática Gràfica, Patrimonio, Innovación arqueológica 2.0". La tasca de Josep M. Rovira ha estat possible gràcies al suport de diverses persones i entitats.


Comunicació “Web didáctica: “Cabrera de Mar, arqueologia i patrimoni”. Un ejemplo de reconstrucción o anastilosis virtual de yacimientos y paisajes arqueológicos íberos, romanos y medievales. La infografía al servicio de la arqueología, del patrimonio y de la educación”. Josep Maria Rovira
 II CONGRESO INTERNACIONAL DE ARQUEOLOGÍA E INFORMÁTICA GRÁFICA, PATRIMONIO E INNOVACIÓN, ARQUEOLÓGICA 2.0

II INTERNATIONAL MEETING ON GRAPHIC ARCHAEOLOGY AND INFORMATICS, CULTURAL HERITAGE AND INNOVATION, ARQUEOLÓGICA 2.0

SEVILLA, ESPAÑA 16-19 JUNIO 2010
Publcada a la revista  VAR (Virtual Archaeology Review).  Volumen 1 Número 2. ISSN: 1989-9947 Mayo 2010



 Aquesta comunicació preten explicar el perquè del web de patrimoni deCabrera de Mar com diu l'autor en el primer i cinquè paràgrafs de la comunicació:

 ……“El presente trabajo se inició a principios del curso 2007-2008 cuando el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya concedió al autor una Licencia de Estudios retribuida, el que subscribe es profesor de instituto especialista en dibujo técnico, licenciado en Geografía y Historia y en la década de los 90 trabajó como arqueólogo dirigiendo unas excavaciones de urgencia”…..

……“El proyecto ha contado con la financiación de Caixa Catalunya (Obra Social) concedida al Grup d’Historia del Casal de Mataró, sociedad científica y cultural sin ánimo de lucro que tiene por finalidad el estudio y divulgación de la historia y demás ciencias sociales así como del Excelentísimo Ayuntamiento de Cabrera de Mar.

En el ámbito científico cuenta con la colaboració de DidPatri (Didàctica i Patrimoni). Del Departamento de Didáctica de las Ciencias Sociales de la Universidad de Barcelona, y el asesoramiento del Sr. Albert Martín (arqueólogo Municipal de Cabrera de Mar), el Sr. Joaquim Garcia (arqueólogo municipal de Mataró y del Sr. Joaquim Graupera (historiador)”.

Una web que combina el rigor científic i la didàctica amb un caràcter pràctic per a navergar-hi.

Podeu llegir l'article clicant aquí.

diumenge, 1 de febrer del 2015

Marques de TS sudgàl.lica a Torre Llauder (Mataró), un estudi de J. F. Clariana

 
Text i fotografies de Joan Francesc Clariana Roig 

Comunicació presentada al III Congrés de la Sociedad de Estudios de Cerámica Antigua ex officina Hispania (SECAH), Tarragona, desembre de 2014.

Podeu veure totes les imatges clicant aquí

El primer que ens crida l’atenció del grup de marques presents en el
conjunt de Torre Llauder, és, per un costat, la varietat de noms de
terrissaires arribant a un total de trenta-cinc, tots ells de La
Graufesenque i només un cas dubtós però que se’l considera també del
mateix origen (C• IVLIVS CLEMENS). Per altra costat, el fet que alguns
terrissaires (com CRESTIO, MACCARVS, MOMMO, PATRICIVS, PRIMVS I,
SILVINVS II i VITALIS) apareixen repetits més de tres vegades, ens pot
fer pensar en la possibilitat, no desorbitada, que a Torre Llauder hi
arribessin caixes senceres contenint vaixella, com veiem en els
exemples de Pompeia, amb la caixa d’Atkinson, o de Culip IV.
A continuació passem a detallar els noms dels terrissaires amb la
cronologia, nombre i formes, trobades en les diferents actuacions
portades a terme a Torre Llauder:
BASSVS II, datable del 70/80 fins el 150/170, tenim sols un exemplar
en un peu de la forma Drag. 27 (349).
CALVUS II, datat entre el 70/80 i el 150/170, hi ha una fragment de
fons de pàtera possiblement atribuïble, “OFI•CALVIT” (?) (405).
CANRUGATVS o CABVCATVS, datat del 40/50 fins el 70/80. El fons de la
forma Drag. 29, amb el final de marca “...ATI”, possiblement li sigui
atribuïble, la lectura del qual podria ser CANRVGATI (Hermet 1934,
làm. 103, núm. 6). o CABUCATI (48).
CARANTVS II,  datable del 70/80 fins el 150/170, tenim un peu de la
forma Drag. 27 (350).
L• COSIVS VIRILIS, datat del 70/80 fins el 150/170, a La Graufesenque
és una marca que ha estat trobada dins el farciment de reompliment
d’un gran forn (Genin et alii 2007, p. 485) i, a Torre Llauder, és
present en una peça de la forma Drag. 33 (380).
CRESTIO o CRESTVS, amb datació del 50/60 fins el 150/170, terrissaire
present a la fossa BASSVS (Genin et alii 2007, p. 467), el trobem en
la forma Ritt. 9 (257), dos exemplars de la forma Drag. 18 (283 i
284), un de la forma Drag. 24/25 (306) i un fons de copa (407).
CRISPVS, datable del 60/70 fins el 150/170, tenim només un exemplar,
un fons de copa (406).
CRVCVRO, datable del 70/80 fins el 100/110,  tenim un fons de la forma
Drag. 27 (357) i un final de marca (?) en un peu de la forma Ritt. 8
(254).
DAMONVS B, datable en la producció llisa del 15/20 fins el 70, el
veiem en un fons de la forma Drag. 29, amb l’acabament de marca
“.../MONIS” (49).
FRONTINVS I, datable en la producció llisa del 70/80 fins el 150/170
(segons Genin et alii 2007), s’ha trobat un exemplar pertanyent a una
pàtera, de la qual no és possible afirmar amb seguretat la forma
(415), a més, aquest nom és, precisament, el del terrisaire/decorador
de l’única marca intradecorativa trobada que correspondria a un
fragment de vora de la forma Drag. 29 (45), que Mees (1995, p. 76)
data del 80 al 100.
HABITVS I, datable del 50 al 100, tenim un fons de pàtera que tant pot
correspondre a la forma Drag. 15/17 com a la Drag. 18 (285).
INGENVS, amb una datació del 30/40 fins el 70/80, en trobem una
pertayent a un  fragment de fons de pàtera (409).
IVCVNDVS I B, datable del 20/30 fins el 70, tenim un fragment de peu
de la forma Drag. 27 (352).
C• IVLIVS CLEMENS, aquesta és una marca força interessant, tot i que
els exemplars o paral•lels que es coneixen no han estat trobats a La
Graufesenque, però hom creu que tindria aquell origen. Oswald (1931,
p. 80) li atribueix una datació genèrica de Claudi fins Vespasià i
Polak (2000, p. 209) la data del 70 al 100. A Torre Llauder tenim dos
exemplars corresponents a la forma Drag. 33 (374 i 383).
IVLLINVS, present a la fossa Bassus (Genin et alii 2007, p. 467), és
datable des del 70/80 fins el 150 (?). A Torre Llauder, hi ha un
exemplar de la forma Drag. 18 que, a més, porta un curiós gràfit
escrit, excepcionalment, al voltant de la marca (266).
IVSTVS, datable des de l’any  50 i fins el 80/90 (?), tenim un
exemplar en la forma Drag. 33 (384).
LABIO, amb un datació del 30/40 fins el 70, hi ha un fons de copa de
forma  inidentificable (410).
MACCARVS, amb una cronologia del 15/10 fins el 60/70; a Torre Llauder,
d’un total de gairebé vuit marques, veiem tres peces de la forma Drag.
18 (265, 286 i 287), dos pertanyents a la Drag. 33 (381, 387), dues
possibles de la forma Drag. 27 (353, 367) i un fragment de fons de
pàtera (411).
MIN...(el nom complet és un interrogant, podem suposar: MINERVIUS,
MINCIUS, MINISTER, MINUS, MINUTUS, etc). Oswald considerava que
aquesta marca tenia possibilitats de pertanyer al taller de Lezoux
(Oswald 1931, p. 206), encara que veiem que és present a La
Graufesenque, on ha estat trobada dintre d’un canal en l’àmbit del
conjunt de materials núm. 3 (Genin et alii 2007, làm. 29 i làm. 34),
amb una datació de 15 al 50 d.C., i aquí la tenim en una forma Drag.
27 (333)
MOMMO, datat del 60/70 fins el 10/110, present també a la fossa Bassus
(Genin et alii 2007, p. 468), aquí el trobem en una peça de la forma
Drag. 33 (372), en un fons atribuïble a la forma Drag. 15/17 o 18
(288) i, possiblement, també el veiem en un acabament en “M” en la
marca incompleta de la forma Drag. 29 (47). No sabem fins quin punt
les marques núms. 412, 325, 382 i 258, en tant que s’hi copsa la
lletra “M” tenen possibiliats de poguer pertanyer a aquest terrisser o
a MACCARVS vist abans.
NIGER, datable del 50/60 fins el 100/110, tenim tres marques, dues en
peus de la forma Drag 24/25 (321 i 320), encara que la segona, en tant
que s’hi llegeix “OF SNI”, tenim certs dubtes; la tercera és un
fragment de fons de forma inidentificable  (413).
PASSIENVS, datat del 50/60 fins el 100/110, està representat en un sol
exemplar de la forma Drag. 24/25 (305).
PATRICIVS, amb una cronologia del 70/80 fins el 150/170, present a la
fossa Bassus (Genin et alii 2007, p. 468), a Torre Llauder està
representat en set individuus, gairebé exclusivament en la forma Drag.
18 (289, 290, 291, 292, 293, 297 i 417).
PRIMVS I, datable del 15 fins el 70, representat en quatre exemplars,
tres en la forma Drag. 24/25 (304, 322 i 323) i un en la Drag. 27
(359).
PRIMVS II, datable del 7/80 i fins el 150/170, tenim una peça de la
forma Drag. 33 (373).
ROGATVS, datat entre el 15 i el 70, tenim un fons de copa del qual no
es pot averiguar la forma (414)
T. RVFINVS, datat entre els anys 60/70 i fins 100/110, tenim un
exemplar en la forma Drag. 18 (294).
RVSTICVS, datable del 15/20 fins el 70, hi ha un sol exemplar
pertanyent a un fons de la forma Ritt. 8 (253).
SECVNDVS II, datable del 70/80 i fins el 150/170, tenim un acabament
de marca en una pàtera de la forma Drag 18 (296).
SEXTIVS CANTVS, datable del 80/90 fins el segle II, el trobem en una
forma Drag. 27 de perfil complet (336).
SEVERVS II, amb una datació del 70/80 fins el 100/110, tenim un peu de
la forma Drag. 27 (350).
SILVINVS II, cronològicament datat entre els anys 70/80 i fins el
100/110, tenim tres exemplars segurs (363, 364, 365), un  altre de
dubtós (332) i altres dues marques, també dubtoses, de les quals sols
es llegeix la primera lletra i que corresponen a les formes Drag.
24/25 i Drag. 27 (328 i 330).
TERTIVS, datable del 15 al 70 d.C., a La Graufesenque és present en el
“Ensemble Fronto” (Genin et alii 2007, p. 372). L’exemplar de Torre
Llauder, en tant que l’única dada que tenim prové de Marià Ribas
(1972, p. 166, núm. 31), no ens permet fer més precisions sobre la
peça i forma a la qual corresponia (419).
L•TERTIVS SECVNDVS, present a La Graufesenque dins el conjunt  núm. 7
que correspon al farciment d’un gran forn (Genin et alii 2007, p.
488), està datat entre els anys 70/80 i fins el 150/170, tenim un
exemplar en un fons de pàtera, possiblement, de la forma Drag. 18 o
15/17 (295).
VITALIS, amb datació del 50/60 fins el 150/170 (?), a La Graufesenque
veiem que es present a la fossa BASSVS (Genin et alii 2007, p. 469).
Tenim un exemplar en la forma Drag. 24/25 (327), un altre en Drag. 27
(337), dos en forma Drag. 33 (385 i 386) i, finalment, dos exemplars
on sols es llegeix la primera lletra, la “V...”, i que per proximitat
possiblement li sigui assimilable (366 i 421).
Finalment comentar les dues marques d’identificació dubtosa, de les
quals proposem la interpretació, com són la Drag. 27 de perfil complet
on s’hi llegeix “OFDN” (335), amb totes les lletres i la lectura de la
marca retrògrades, menys la letra “D”  i, l’altra peça, un peu de
Drag. 27 on sembla que s’hi llegeix “CILNSO” (351), essent la lletra
“S” escrita de forma retrògrada.