Imatge: Escena ritual gravada en el peu d'un vas iluronenc. Publicat a
De la civitas d'Iluro a Alarona (pag. 97), procedent del llibre de X. Cela
, J. Garcia i J.Pera,
Fem arqueologia, descobrim la ciutat. Museu de Mataró 2003 (pàg. 24).
Amb motiu de la
Magna Celebratio de Badalona d'enguany s'ha editat un interessant llibre de Margarida Abras i Ester Gurri, amb el títol de
El sexe en època romana. En ell trobem una hipòtesi sobre l'enigmàtica escena gravada en el peu d'una peça de ceràmica procedent d'Iluro, i que s'ha vingut interpretant con un ritus fundacional (vegeu Joan Bonamusa,
De la civitas d'Iluro a Alarona, pàg. 97).
Les autores ens ofereixen dues possibles interpretacions de l'escena:
Té grafiada una escena amb diferents personatges que van a una processó i que travessen una arquitectura interpretada com la porta d'una ciutat. D'un dels personatges només se'n conserva el peu i encara no ha travessat la porta, mentre que els altres dos ja ho han fet. Un d'ells té el penis erecte, i podria representar un sàtir o un personatge relacionat amb el déu Príap. Entre aquest i un cavall, hi ha un altre personatge, potser un sacerdat que porta una palma i una gerra, possiblement per fer algun ritual. També es podria interpretar com la representació d'una processó en honar a Liber Pater,
el déu que donava nom a les festes de la Liberalia
(17 de març) i que també participava en les Vinalia
o Priora
(23 d'abril), en que se celebrava la presentació del vi novell, o les Meditrinalia
(11 d'octubre), en que se celebrava el tast del vi vell. Més tard, aquest déu es va assimilar a Bacus, i per tant, també podriem parlar de les processons en honor a aquest déu, anomenades bacanals.
Generalment els llocs de culte al déu Bacus estaven situats a les afores de la ciutat, ja que és un déu relacionat amb la fertilitat dels boscos, els animals i els conreus, en particular de la vinya, a partir de la qua les produeix el vi. (M. Abras i E. Gurri,
El sexe en època romana, pag. 71).
BIBLIOGRAFIA
M. ABRAS i
E. GURRI, El sexe en època romana, Generalitat de Catalunya, Dep. Cultura, Museu d'Arqueologia de Catalunya i Arqueo Xarxa, Barcelona, 2014, 132 pàgs.
Joan BONAMUSA ROURE, De la civitas d'Iluro a Alarona (Mataró, Barcelona). Entre la tetrarquia i els carolingis. Accèssit Premi Iluro 2010. Edita Caixa Laietana, 2011.
