Els hipogeus eren cambres i/o galeries subterrànies, cavades al sòl, que podien tenir diverses funcions, sigui funeràries o d'altre tipus. A Mataró són especialment abundants, i es daten des del segle XVII al XX, i a ells ha dedicat una pàgina web Antonio di Meo, en un estudi i catalogació promoguts per l'ajuntament de la ciutat. El nom de la web és precisament: HIPOGEUS DE MATARÓ, i aquest és l'enllaç
El mateix Antonio di Meo publica un vídeo sobre l'hipogeu de Can Xammar, basat en els dibuixos de Marià Ribas i Bertran. Podeu veure'l aquí
L'any passat va tenir lloc a l'arxiu de Can Palauet de Mataró, una exposició sobre aquest tema.
Nota: agraïm aquesta informació a Núria López Garcia, de Cabrera de Mar.
dimarts, 30 d’agost del 2016
dimarts, 23 d’agost del 2016
En memòria d'Uschi Mesquida Melis
Ahir ens va deixar, sobtadament, Uschi Mesquida Melis (1959-2016), mare, esposa, amiga i fundadora de l'associació Ajucan.
Nascuda a Renània fa 56 anys, va raure a Mallorca, on es va casar. Compadida de la situació de la multitud de cans maltractats i abandonats a l'illa enmig de la indiferència general, fundà, amb l'ajuda del seu marit, Guillem Mesquida, ara fa més de 25 anys Ajucan (Ajuda als cans abandonats, o Hilde für herrenlose Hunde), que ha salvat a més de deu mil animals durant aquest anys, facilitant les adopcions, enmig de molts sacrificis personals i sovint a la incomprensió de determinats sectors.
Però Uschi no tan sols es preocupava dels animals, tenia una família i uns amics que no l'oblidaran mai. Viurà sempre en el nostre record.
Des d'aquí volem fer arribar el nostre més sentit condol a la família.
Nascuda a Renània fa 56 anys, va raure a Mallorca, on es va casar. Compadida de la situació de la multitud de cans maltractats i abandonats a l'illa enmig de la indiferència general, fundà, amb l'ajuda del seu marit, Guillem Mesquida, ara fa més de 25 anys Ajucan (Ajuda als cans abandonats, o Hilde für herrenlose Hunde), que ha salvat a més de deu mil animals durant aquest anys, facilitant les adopcions, enmig de molts sacrificis personals i sovint a la incomprensió de determinats sectors.
Però Uschi no tan sols es preocupava dels animals, tenia una família i uns amics que no l'oblidaran mai. Viurà sempre en el nostre record.
Des d'aquí volem fer arribar el nostre més sentit condol a la família.
dissabte, 20 d’agost del 2016
L' oppidum d'Ilturo i els jaciments iberoromans de Cabrera de Mar, un article de J.M. Rovira
Entrada sud de la muralla de Burriac. Foto: Rosa Isabel Garí |
Tot i ser el poblat ibèric de Burriac (Ilturo), un dels més importants de l'actual àrea catalana, continua essent un desconegut per a la majoria. És per això que resulta interessant aquest article de Josep M. Rovira Juan, presentat al XXV Congreso Nacional de Arqueologia, celebrat a València el 1999: "Nuevas aportaciones al modelo de ocupaciónde la circunscripción del oppidum de Ilturo (Burriac). Inventario de yacimeintos ibéricos y romanos del valle de Cabrera de Mar". Tot i que pot semblar que 17 anys són molts, no és així el arqueologia, on la investigació sol ser lenta i pacient, i que repetim, continua essent en bona mesura un desconegut, així com tot el conjunt arqueològic cabrerenc, malgrat no han faltat publicacions els darrers anys.
Creiem que pot ser útil aquest treball, que malgrat la seva brevetat, és una síntesi del que va ser Ilturo, i presenta una interessant proposta de classificació.
Rovira classifica els jaciments cabrerencs en dos grans grups:
1. Àrees urbanes i urbanitzacions o jaciments extensius.
Aquests serien: el poblat ibèric de Burric i la Ilturo romana.
2. Jaciments rurals, extramurs.
Aquests darrers es classifiquen en: hàbitats rurals, explotacions industrials o agrícoles; camps de sitges, talaies i zones de vigilància, necròpolis, espais de cultes, comunicacions i serveis.
Trobem també una enumeració i breu descripció dels jaciments iberoromans coneguts a Cabrera.
Tal i com ens diu l'autor, la vall de Cabrera, circumdada per muntanyes, amb una abundància relativa d'aigua i un terreny fèrtil pel conreu i adequat per a la ramaderia, ha ofert sempre bones condicions per a l'habitatge humà.
El poblat ibèric, del que se'n tenen indicis des del segle VI aC., fou sens dubte el més important de la Laietània, i va exercir possiblement un cert control sobre el territori laietà, que es va transmetre a la Ilturo romana, que devia exercir com a centre administratiu, militar i polític, ja desde finals del segle II aC. fins al primer quart del I aC., en que les seves funcions passaren a Iluro (Mataró), el nom de la qual evidencia una continuitat.
De la importància de la Ilturo romana en són testimonis els jaciments de la domus de can Benet, o les termes (les més antigues conegudes a Hispània) i el forn d'àmfores de Ca l'Arnau-Can Mateu.
La desaparició (?) de la Ilturo romana, no significa ni molt menys la fi de la presència itàlica, com ho testimonien el gran nombre de jaciments (Can Modolell...).
Pel que fa al poblat ibèric, que presenta indicis de romanització (és possible que vinguessin inmigrats itàlics) des del segle II aC, deixa d'estar habitat sobtadament, sense indicis de violència, a mitjans del segle I aC.
La romanització va significar un canvi radica en les formes d'hàbitat i de vida, i de l'estructura econòmica, passat d'una agricultura i ramaderia d'autoconsum a una altra de producció agrícola a grn escala, dedicada en part a l'exportació, vitivinícola en el cas de la Laietània i la Vall de Cabrera.
Pel qui estigui interessat en un treball en profunditat sobre el poblat ibèric de Burriac hi ha l'extens treball de Dolors Zamora:
Dolors ZAMORA MORENO, L 'oppidum de Burriac. Centre de poder polític de la Laietània. Revista Laietània, núm. 17. Museu de Mataró, Secció Arqueològica. Mataró, 2006-2007.
Per llegir l'article de Josep Maria Rovira, cliqueu aquí.
divendres, 19 d’agost del 2016
Fotos pel record: espectacular accident a la N II
Ja fa temps que no publicàvem les nostres "Fotos pel record", així que ja toca. Hem trobat aquesta imatge d'un espectacular accident a la carretera N II al seu pas per Cabrera de Mar; aparentment hi ha un camió volcat damunt la via. Data imprecisa, finals dels seixanta o principis del setanta. Algú sap què va passar?
Més detalls: un grup d'homes mirant-s'ho tranquil.lament i un model de cotxe d'aquell temps.
Foto: Josep Garí Pons
Més detalls: un grup d'homes mirant-s'ho tranquil.lament i un model de cotxe d'aquell temps.
Foto: Josep Garí Pons
divendres, 12 d’agost del 2016
La mostra de ceràmica del castell de Voltrera d'Abrera
Els dies 23 i 24 de juliol de 2016, va tenir lloc al casal Social de Can Villalba d'Abrera, l'exposició sobre els materials arqueològics trobats en el castell de Voltrera, durant els treballs d'excavació duts a terme des de finals dels anys 60 fins els setanta, pel Centre Muntanyec i de Recerques Olesà.
Entre d'altres, es va documehtar la troballa d'un important conjunt ceràmic, molts d'ells plats polícrom, datants en els segles XVI i XVII, molts semblants als trobats a la Plaça Gran de Mataró. En l'exposició hi ha col.laborat, entre d'altres, el company vinculat al Museu de Mataró, Josep Antoni Cerdà, especialista en el tema.
Imatges de l'exposició. Autor: Joan Francesc Clariana:
dimecres, 10 d’agost del 2016
El poblat ibèric desapareix dels indicadors
Aquest indicador del patrimoni de Cabrera de Mar, oblida la presència del poblat ibèric de Burriac...
dilluns, 8 d’agost del 2016
Festa major de Cabrera de Mar 2016
L'1 d'agost, festivitat de Sant Feliu Africà, és de la festa major d'estiu de Cabrera de Mar. Una tradició antiga que ha anat evolucionant amb el temps. Publiquem avui unes imatges corresponent a la festa d'enguany, gentilesa de Joan Francesc Clariana.
Va fer el pregó l'economista Xavier Sala Martín, nascut a Cabrera de Mar. En el balcó, de dreta a esquerra: Montserrat Reig i Maria J. Cortada (regidores), Joaquim Fernández (Ajuntament de Mataró), Jordi Mir (Alcalde), Xavier Sala Martín, Enric Mir (a l'extrem, regidor).
Va fer el pregó l'economista Xavier Sala Martín, nascut a Cabrera de Mar. En el balcó, de dreta a esquerra: Montserrat Reig i Maria J. Cortada (regidores), Joaquim Fernández (Ajuntament de Mataró), Jordi Mir (Alcalde), Xavier Sala Martín, Enric Mir (a l'extrem, regidor).
Pregó de la Festa, a càrrec de l'economista Xavier Sala Martín |
Entrevista a Josep M. Rovira, per a la televisió |
La nova geganta, i el gegant Correfoc |
Correfoc |