"Un grafit de L. Herennius procedent de Torre Llauder (Mataró, Barcelona): Tal és el títol d'un article escrit per Diana Gorostidi i Joan Francesc Clariana, publicat al núm 8 de la revista d'arqueologia Ex officina Hispania, corresponent al mes de març d'enguany.
En l'article els autors ens proposen una hipòtesi molt nova:
Torre llauder ha sido uno de los yacimientos que tradicionalmente se ha venido asociando al fabricante de tegulae L. Herennius Optatus, gracias al testimonio de las marcas
L· HERENNI i L·H ^ ER·OP ^ T identificadas en varios ejemplares procedentes de la villa. Sin embargo, hasta el momento no había podido ser propuesta la pertenencia de la villa a la familia de los Herenni, cosa que creemos poder proponer ahora a partir del hallazgo de un grafito sobre TSH con este grafito. (Gorostidi i Clariana, pàg. 49)
El segell d'aquesta marca de tegulae és molt conegut en la zona del Mediterrani Oriental, des d'Elx fins a Nàpols, el que fa suposar que el propietari disposava d'una important xarxa de tallers.
Els autors d'aquest article, proposen ara que, en algun moment, la vil.la de Torre Llauder, podría haber estat propietat de la família Herennius. Això gràcies al segell d'aquesta marca imprès en el fons d'una peça de TS. Hispànica d'ús privat i efectuat després de coure la peça.
Es tracta d'un fons de copa de TS Hispànica, possiblement forma DRAG 27, procedent de les primeres excavacions efectuades a la vil.la en els anys 60 i que consta en el diari inèdit de l'arqueòleg Marià Ribas, i que actualment es troba en el Museu de Mataró. Com ja hem dit, és un grafit efectuat post coctionem, ja cuita la peça.
El grafit complet diu: H ^ ERENNIO L ^ L RESTITVIT és a dir: Heren(n)io L(uci) l(iberto) restituit.
En la paret exterior del vas, s'aprecien restes d'un altre grafit (...)IV(...).
Pel que fa al taller productor de la peça, els autors s'aventuren per Valerius Firmus: dins d'un cartutx, s'hi pot llegir: OA ^ E FIRM.
La lectura del gentilicio Herennius sobre un soporte destinado al uso privado prueba por primera vez en la villa la presencia de miembros del entorno de L Herennio Optato, aunque la ausencia del cognomen no permite discernir si este liberto era el mismo que fabricó las tegulae o un liberto del mismo, ya que las marcas tampoco han documentado la condición jurídica del personaje. (Gorostidi i Clariana, pàg. 51).
Conclouen els autors que aquesta troballa permet suposar que, efectivament, L. Herennius Optatus podria haver estat propietari de la Torre Llauder, identificant-la amb ell o per mitjà d'un llibert.
Diana GOROSTIDI i Joan Francesc CLARIANA, "Un grafito procedente de Torre Llauder (Mataró, Barcelona), a Ex Officina Hispania, núm. 8, març 2017.
Podeu llegir l'article sencer clicant aquí
